Skip to main content

Full text of "Sigillografía catalana : inventari, descripcío i estudi dels segells de Catalunya"

See other formats


INVENTARI,  DESCRIPCIÓ  I ESTUDI 

DELS  SEGELLS  DE  CATALUNYA 


PEU 


FERRAN  DE  SAGARRA 

de  l’Institüt  d’Fstüdis  Catalans,  de  la  R Acadèmia  de  Bones  Lletres  de  B rcelona, 
Corresponent  de  la  R.  Acadèmia  de  la  Història  i de  la  R.  Societat  Arqueològica  Tarraconense, 

Llicenciat  en  Dret  Çivil  i Canònic 


Obra  premiada  en  el  concurs  MARTORELL  de  1912 
I PUBLICADA  PER  L*  EXCELLENTÍ88IM  AJUNTAMENT  DE  BARCELONA,  PEB  ACORD  DE  13  D’ACKMT  Lu.  W14. 


VOLUM  II 

(TEXT) 


BARCELONA 

ESTAMPA  D’HENRICH  I Cf 


1922 


Digitized  by  the  Internet  Archive 
in  2016  with  funding  from 
Getty  Research  Institute 


https://archive.org/details/sigillografiacat02saga 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


SMLLOGKAFÍA  CATALANA 


INVENTARI,  DESCRIPCIÓ  I ESTUDI 

DELS  SEGELLS  DE  CATALUNYA 

PER 

FERRAN  DE  SAGARRA 

de  l’Institut  d’Estudis  Catalans,  de  la  R.  Acadèmia  de  Bones  Lletres  de  Barcelona, 
Corresponent  de  la  R.  Acadèmia  de  la  Història  i de  la  R.  Societat  Arqueològica  Tarraconense, 

Llicenciat  en  Dret  Civil  i Canònic 


OliP.A  PREMIADA  EN  EL  CONCURS  MARTORELL  DE  1912 
I PUBLICADA  PER  L ’ EXCELLENTÍSSIM  AJUNTAMENT  DE  BARCELONA,  PER  ACORD  DE  13  D’AGOST  DE  1911. 


VOLUM  II 

(TEXT) 


BARCELONA 

ESTAMPA  D’HENRICH  I Cf 
1922 


RÍGTl  3G4- 


THE  GE7TY  RESEARCH 


l·M·VTiTi  irr  i m - 


NOTES  PRELIMINARS 


t 


En  aquest  segon  volum  de  la  Sigillografia  Catalana,  com  ja  consignàrem 
en  el  pròleg  del  primer,  i seguint  el  pla  que  ens  havem  proposat,  es  continua  l’in- 
ventari dels  segells  laics,  descrivint-se’n  els  que  fins  al  present  coneixem,  del  comtat 
d’Empúries,  del  de  Pallars,  dels  de  Rosselló  i Cerdanya,  del  d’Urgell,  de  la  Pro- 
curació  reial  i Govern  general  de  Catalunya,  de  les  Procuracions  feudals,  dels 
Lloctinents  i Capitans  generals,  del  Mestre  racional  i escrivans  de  ració,  de  la 
Batllia  general,  dels  Batlles  reials  i feudals,  de  les  Cúries,  Cancelleria  i Reial  Au- 
diència de  Catalunya;  de  les  Vegueries,  Corregiments  i Prefectures;  de  les  Corts, 
Parlaments  i Diputació  del  General  de  Catalunya,  diputats  locals  i taules  del 
dret  del  General;  de  les  ciutats,  viles  i llocs;  dels  Estudis  generals,  universitats, 
acadèmies  i escoles;  dels  Gremis,  Consolat  de  Mar,  consolats  de  catalans,  etc.;  dels 
jueus  i aljames  de  moros;  i,  finalment,  la  sèrie,  ben  nombrosa  per  cert,  dels  par- 
ticulars (cavallers,  jurisperits,  notaris,  artesans,  etc.). 

Era  difícil  establir  amb  tota  justesa  un  ordre  de  prioritat  entre  les  diverses 
entitats  i corporacions  de  caràcter  polític  i social  que  han  integrat  la  vida  civil 
catalana,  des  de  l’època  en  què  apareixen  els  segells;  per  això  hem  procurat 
agrupar  aquests  en  sèries,  sota  un  mètode  de  classificació  que  facilités  la  llur  re- 
cerca i estudi. 

Com  a notes  preliminars,  abans  de  procedir  a inventariar-los  i descriure’ls, 
farem  esment  d’algunes  dades  i particularitats  característiques  d’aqueixes  sèries, 
i també  dels  fons  d’investigació  principals  de  què  ens  havem  servit. 

Comtat  d’Empúries  . — Demés  del  comtat  de  Barcelona,  dels  segells 
del  qual  ens  havem  ocupat  en  el  volum  primer,  existiren  en  terres  catalanes  els 
comtats  d’Empúries,  Pallars,  Rosselló,  Cerdanya,  Urgell  i altres.  Malauradament 
són  escassos  els  segells  que  ens  en  resten,  no  sols  per  haver  desaparegut  les  em- 
premtes per  causa  de  la  llur  fragilitat,  sinó,  i principalment,  perquè  els  seus  comtes 
primitius  pertanyen  a segles  com  els  xè,  xiè  i xnè,  dels  quals  quasi  no  es  coneixen 
segells  a Catalunya,  i en  els  xmè  i xivè,  que  és  quan  es  generalitza  l’ús  de  segell 
en  la  nostra  nació,  diversos  d’aquests  comtats  estaven  ja  units,  i altres  s’anaven 
refonent,  a la  casa  comtal  de  Barcelona. 


Volum  II 


II 


VI 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


No  coneixem  cap  segell  dels  comtes  d’Empúries  dels  segles  xè  i xiè,  Gausbert, 
Guifret  o Gausfret,  Hug  I,  Pons,  Hug  II,  Pons-Hug  I i Hug  III  1.  El  més  antic 
que  fins  ara  havem  trobat  és  el  del  successor  d’aquest  darrer,  En  Pons-Hug  II, 
del  qual  es  diu  que  governà  el  comtat  des  de  1173  a 1200  (?).  Aquest  segell 
(n.°  251  de  l’Inventari)  ofereix  la  raresa  d’ésser  una  bolla  de  plom,  i porta  per 
senyal,  en  el  revers,  una  espasa. 

Dels  altres  comtes  d’Empúries  corresponents  al  segle  xinè,  Hug  IV,  Pons- 
Hug  III  i Hug  V,  bé  que  creiem  que  n’usaren,  no  en  coneixem  cap  segell. 

Dels  de  llur  successor  Pons-Hug  IV  (1277-1313)  n’existeixen  dos  exemplars, 
empremtats  l’un  amb  cera  vermella  i l’altre  amb  cera  natural  o bruna,  a l’Arxiu 
Ducal  de  Medinaceli,  a Madrid,  i corresponen  als  anys  1300  i 1309,  respectivament 
(vegi’s  n.°  252  de  l’Inventari).  En  aquest  segell,  de  tipus  eqüestre,  no  es  distingeix 
la  divisa  o senyal  de  l’escut  que  porta  el  comte,  però  la  gualdrapa  del  cavall 
apareix  barrada. 

A En  Pons-Hug  IV  li  succeí  en  el  govern  del  comtat  En  Malgaulí  (1313-1322), 
del  qual  sols  sabem  que  usà  segell  per  haver-ne  vist  algunes  traces  de  l’empremta 
en  cera  vermella,  en  una  carta  de  la  collecció  de  les  pertanyents  a)  regnat  de 
Jaume  II,  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’ Aragó. 

La  filla  del  comte  Malgaulí,  Na  Marquesa,  qui  devia  succeir-lo,  morí  en  edat 
infantil,  -i  aleshores  aparegueren  diversos  pretendents  al  comtat,  essent  un  dels 
principals  i que  sembla  hi  tenia  més  dret  N’Hug  de  Cardona,  el  qual,  després  d’ha- 
ver-lo  governat  algun  temps,  el  cedí  en  1325,  a canvi  d’altres  possessions,  a l’Infant 
En  Pere,  comte  de  Ribagorça,  fill  del  rei  En  Jaume  II. 

D’aquest  Infant,  com  a comte  d’Empúries,  en  coneixem  un  segell  que  vàrem 
publicar  amb  el  n.°  194  en  el  volum  primer  de  la  present  obra,  entre  els  dels 
Infants  de  la  casa  comtal  de  Barcelona,  a la  qual,  en  certa  manera,  vingué  a 
refondre’s  el  comtat  d’Empúries  2,  esdevenint  més  tard  un  dels  estats  de  la  casa 
de  Medinaceli. 

Comtat  de  Pallars.  — Ço  que  havem  dit  referent  al  comtat  d’Em- 
púries podem  dir-ho  també  del  de  Pallars;  cap  segell  no  coneixem  dels  seus  comtes 
primitius  3. 

El  n.°  253  de  l’Inventari  (que  és  el  segell  més  antic  que  coneixem  d’aquest 
comtat)  pertany  a la  comtessa  Guilleuma  (any  1228).  Es  un  petit  fragment,  en 
cera  bruna,  que  penjava  del  pergamí  n.°  343  de  la  collecció  de  Jaume  I,  de  l’Arxiu 
de  la  Corona  d’ Aragó,  i per  ésser  tan  migrat  sols  ens  fou  possible  determinar  que 

1.  Seguim  l’ordre  cronològic  amb  què  els  esmenta  En  Botet  i Sisó,  Les  Monedes  Catalanes,  I,  136. 

2.  L’Infant  En  Pere  va  permutar  el  comtat  d’Empúries  pel  de  Prades;  amb  son  germà  l’Infant 
En  Ramon-Berenguer. 

3.  Convé  rectificar  la  nova  del  suposat  segell  del  segle  ix,  atribuït  pel  P.  Villanueva  a un  comte 
Fridelo  o Fredol,  de  la  qual  férem  esment  en  el  primer  volum,  per  tal  com,  segons  investigació  d’En  Valls 
i Taberner  ( Els  orígens  dels  comtats  de  Pallars  i Rïbagorça,  I part,  p.  5 i següents),  el  document  que  portava 
dit  segell  no  fou  atorgat  per  un  comte  de  Pallars  anomenat  Fredol,  sinó  per  un  comte-marquès  de  Tolosa, 
del  mateix  nom. 


NOTES  PRELIMINARS 


vn 


la  comtessa  hi  era  representada  a cavall,  sense  poder  reconèixer  les  altres  par- 
ticularitats ni  la  llegenda  de  l’empremta. 

Comtats  de  Rosselló  i Cerdanya.  — Tampoc  coneixem  segells 
dels  comtes  de  Rosselló  i Cerdanya  que  corresponguin  al  període  anterior  a la 
primera  incorporació  d’aquests  comtats  a la  corona  aragonesa.  El  de  Cerdanya 
s’uní  al  de  Barcelona  a principis  del  segle  xn,  i el  de  Rosselló,  havent  esdevingut 
la  mort  del  comte  Gerard  II  en  1172  sense  deixar  successió,  fou  llegat  al  comte-rei 
Alfons  I.  Després  de  Jaume  I,  ambdós  comtats,  juntament  amb  el  senyoriu  de 
Montpeller,  s’uniren  al  regne  de  Mallorca,  que  el  Conqueridor  deixà  a son  fill  segon. 
En  Jaume.  Els  segells  que  coneixem  dels  comtes  de  Rosselló  i Cerdanya  corres- 
ponen a aquest  període,  ço  és,  des  de  la  mort  de  Jaume  I,  en  1276,  fins  que  el 
regne  de  Mallorca,  amb  els  susdits  comtats,  foren  novament  incorporats  al  casal 
d’ Aragó  en  temps  de  Pere  III,  en  1342. 

L’Infant  En  Jaume,  ja  en  vida  de  son  pare,  el  rei  Conqueridor,  es  titulava: 
heres  Maioricarum  et  Montispessulani,  Rossilionis,  Ceritanie  ac  Confluentis.  (Vegi’s 
el  seu  segell  de  l’any  1264,  en  el  vol.  I,  n.°  184).  Esdevingut  rei  de  Mallorca  i 
comte  de  Rosselló  i Cerdanya,  amb  el  nom  de  Jaume  II,  va  usar  segells  de  cera 
i bolles  de  plom  (núms.  260  a 265  de  l’Inventari). 

Aquests  segells  i els  dels  seus  successors  Sanç  i Jaume  III  són  molt  semblants 
als  dels  reis  d’ Aragó  de  la  mateixa  època,  diferenciant-se  particularment  en  la 
color  de  la  cera  que,  en  lloc  d’ésser  vermella  com  en  aquests  darrers,  fou  sempre 
groga  o natural  més  o menys  bruna  pel  transcurs  del  temps. 

Els  mòduls  tenen  de  diàmetre  entre  50  i 98  millímetres.  En  l’anvers  sol  re- 
presentar-se la  figura  majestàtica  del  príncep  amb  el  títol  de  rei  de  Mallorca; 
en  el  revers  apareix  el  comte  a cavall  en  parament  de  lluita,  amb  els  títols  dels 
comtats  de  Rosselló  i Cerdanya.  Algun  exemplar  porta  contra-segell  amb  el  senyal 
de  les  barres.  Demés  dels  segells  dels  tres  comtes  esmentats,  publiquem  en  aquesta 
sèrie  el  de  Maria  d’Anjou,  filla  de  Carles  II,  rei  de  Nàpols,  i muller  del  comte 
Sanç,  el  qual  exemplar  per  excepció  està  empremtat  amb  cera  vermella;  el  de  Felip, 
fill  del  comte  Jaume  II,  i tresorer  de  l’església  de  Sant  Martí  de  Tours;  i,  final- 
ment, el  d’Isabel,  filla  del  comte  Jaume  III. 

Comtat  d’Urgell.  — En  altre  treball  nostre  1 vàrem  publicar  algunes 
dades  històriques  referents  als  segells  d’aquest  comtat,  que  creiem  oportú  re- 
produir aquí. 

Abans  de  tot  convé  fer  constar  que  tampoc  són  coneguts  segells  dels  primitius 
comtes  urgellitans,  essent  el  més  antic,  fins  al  present,  i encara  dubtós  2,  el  que 
s’atribueix  a N’Ermengol  VII  (1154-1184). 

1.  F.  de  Sagarra,  Sigilografía  dels  comtes  d' Urgell.  Barcelona,  1908. 

2.  No  podem  afirmar-ho  d’una  manera  absoluta  perquè  el  document  de  què  penja  no  porta  data.  Bé 
que  aquest  segell  és  de  factura  més  arcaica  que  el  del  seu  successor  Ermengol  VIII  i a l’ensems  té  certa 
semblança  amb  el  del  seu  coetani  el  comte  Ramon  Berenguer  IV,  alguna  lletra  de  la  llegenda  i la  forma 
del  casc,  arrodonit  en  sa  part  superior,  ens  fan  sospitar  si  pogué  pertànyer  al  comte  Ermengol  VIII, 
usant-lo  en  els  primers  anys  del  seu  govern. 


VIII 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


Segons  Monfar  1,  a l’extingir-se  la  descendència  masculina  dels  esmentats 
comtes,  amb  la  mort  de  N’Ermengol  VIII,  restà  hereva  la  seva  única  filla  Dona 
Aurenbiax,  i aleshores  En  Guerau  de  Cabrera,  fill  d’En  Pons,  vescomte  de  Cabrera» 
i de  Dona  Marquesa,  filla  del  comte  Ermengol  VII,  anomenat  el  de  València, 
creient-se  amb  millor  dret  a la  successió  del  comtat,  entrà  en  terres  d’aquest, 
s’apoderà  de  viles  i llocs,  i prenent  el  títol  de  comte  d’Urgell,  labró  dos  sellos,  el 
uno  era  de  las  armas  de  Urgel  y el  otro  de  las  de  Cabrera,  que  eran  una  cabra 
negra  en  campo  de  oro,  con  orlas  de  pedazos,  que  en  Cataluna  Uamaban  borde  ó 
componea. 

El  mateix  autor  2 descriu  el  segell  del  comte  N’Ermengol  X que,  segons  diu, 
penjava  de  la  concòrdia  atorgada  entre  el  rei  En  Jaume  II  d’ Aragó  i el  comte, 
a 4 dels  idus  de  març  de  l’any  de  l’Encarnació  1307,  amb  els  següents  termes: 
es  de  cera  colorada  con  su  -figura  à caballo,  armado  de  todas  piezas,  con  un  escudo 
en  la  una  mano  de  sus  armas,  y espada  desnuda  en  la  otra,  silla  y estribos  de  armar 
d la  antigua,  encubertado  el  caballo  de  paramentos  jaquelados,  y con  unas  letras  por 
la  orla  que  dicen : Sigillum  E r mengaudi , comitis  U rgellensis , y los 
listones  do  pende  el  sello  son  de  seda  amarilla  y negra,  tejidos  à jaqueles,  como  son 
las  armas  de  Urgel,  y el  senal  6 signum  del  conde  es  el  que  los  condes  de  Urgel  han 
usado  siempre  como  d senal  propio  y particular  de  ellos. 

Ermengol  X atorgà  testament  als  10  de  juliol  de  1314,  ordenant,  entre  altres 
disposicions,  que,  no  deixant  successió,  fossin  venuts  al  rei  En  Jaume  II  el  comtat 
d’Urgell  i el  vescomtat  d’Ager,  i que  el  rei  hagués  de  casar  el  seu  fill  segon,  N’ Alfons, 
amb  Dona  Teresa  d’Entença  i posar  el  senyal  d’Urgell,  sense  cap  barreja,  en  els 
seus  segells  (insígnia  comitatus  Urgelli,  in  armis,  si  g il  lo  et  vexillo...  sine 
aliquibus  aliis  insignis  ibi  mixtis). 

El  propi  Monfar  3 publica  l’acte  en  què  el  rei,  havent  adquirit  ja  el  comtat, 
ne  fa  donació  al  seu  fill  l’Infant  N’ Alfons,  a 4 dels  idus  de  novembre  del  mateix 
any  1314. 

Finalment,  l’esmentat  autor,  consigna  referent  a l’Infant  En  Jaume,  qui 
succeí  en  el  comtat  d’Urgell  a son  pare  Alfons,  que  tomó  las  armas  del  condado 
solas  y sin  mezcla  alguna,  según  parece  en  algunos  sellos  suyos,  que  aun  se  conservan 
en  el  Archivo  Real;  y después  juntó  aquellas  armas  con  las  de  Aragón,  y de  "las  dos 
formó  un  escudo  dividido  en  cuatro  cuarteles ; en  el  primero  y tercero  dos  palos,  en 
el  cuarto  los  jaqueles  de  oro  y negro,  que  eran  las  armas  del  conde  de  Urgel  4. 

En  els  segells  dels  comtes  d’Urgell  que  descrivim  en  l’Inventari,  cal  distin- 
gir dues  èpoques.  En  la  primera,  que  comprèn  des  de  N’Ermengol  VII  (?)  fins 
a N’Ermengol  X,  les  empremtes  són  fetes  en  cera  verge  o natural;  la  represen- 

1.  Monfar,  Historia  de  los  condes  de  Urgel  (publicada  en  els  vols.  IX  i X de  la  Colección  de  Docu- 
menlos  inéditos  del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón),  1,  439. 

2.  Monfar,  op.  cit.,  II,  44. 

3.  Monfar,  op.  cit.,  II,  72. 

4.  Monfar,  op.  cit.,  II,  126. 


NOTES  PRELIMINARS 


ix 


tació,  en  tots  ells,  és  eqüestre,  i ensems,  en  alguns  heràldica.  N’Ermengol  VII  (?) 
en  l’anvers  porta  com  arma  de  combat  l’espasa,  i en  el  revers  la  llança.  Llances 
amb  senyera  porten  també  els  seus  successors  N’Ermengol  VIII,  Guerau,  Pons 
i N’Alvar  de  Cabrera  i N’Ermengol  X. 

Respecte  al  capell  o elm,  se’ns  presenta  arrodonit  i amb  nassal  en  els  segells 
d’Ermengol  VII,  Ermengol  VIII,  Guerau  i Pons  de  Cabrera,  apareixent  amb 
llambrequins  des  d’Ermengol  VIII.  El  comte  N’Alvar  de  Cabrera  el  porta  de 
forma  enterament  plana  en  sa  part  superior. 

Els  cavalls  dels  segells  generalment  no  van  encara  guarnits  durant  el  se- 
gle xnè,  però  al  començar  el  xmè  se’ls  representa  encobertats  i amb  senyals  he- 
ràldics. Així,  en  el  segell  que  atribuïm  a Ermengol  VII,  el  cavall  va  sense 
aquests  arreus,  pero  apareix  encobertat  en  els  dels  comtes  que  li  succeïren. 

Ermengol  VIII  mostra  en  el  revers  del  seu  segell  un  quadrat  amb  senyal 
d’escacs,  i el  mateix  s’observa  en  el  de  Pons  de  Cabrera;  en  canvi,  el  comte  En 
Guerau  hi  té  la  cabra,  senyal  heràldic  del  llinatge  Cabrera. 

En  les  llegendes  d’aquests  segells  hi  ha  una  barreja  de  lletres  romanes  i gò- 
tiques, predominant  encara  les  primeres  com  a període  de  transició. 

Els  lligams  que  unien  els  segells  al  pergamí  del  qual  penjaven,  són  en  aquest 
primer  període  generalment  corretges  de  luda  o bé  cintes  de  seda  teixides  amb 
fils  de  les  colors  blanca,  groga,  vermella  i bruna. 

En  la  sèrie  dels  segells  dels  comtes  de  la  casa  reial  d’ Aragó,  ço  és,  des  de 
l’Infant  N’ Alfons,  fill  del  rei  En  Jaume  II,  fins  al  darrer  comte  En  Jaume  II  el 
Dissortat,  la  cera  de  les  empremtes  és  vermella;  mereix  esmentar-se  que  les  cintes 
que  mantenen  unit  al  pergamí  els  segells  dels  comtes  En  Pere  I i En  Jaume  II 
són  teixides  amb  fils  de  seda  de  les  colors  heràldiques  d’ Aragó  i d’Urgell,  com 
són  les  barres  grogues  i vermelles  i els  escacs  negres  i grocs,  respectivament. 

La  representació,  en  tots  ells,  és  també  eqüestre,  i el  comte  empunya  l’espasa 
com  arma  de  combat.  Els  escuts  i les  gualdrapes  dels  cavalls  porten  combinats 
els  senyals  d’Aragó  i d’Urgell.  Les  lletres  de  les  llegendes  són  gòtiques. 

Altres  interessants  i curiosos  segells  formen  part  d’aquesta  sèrie,  com  són 
els  de  la  comtessa  Dona  Elvira,  muller  del  comte  Ermengol  VIII,  de  Dona  Auren- 
biax,  de  Dona  Constança  de  Montcada  i Dona  Cecília  de  Foix,  mullers  del  comte 
N’Alvar  de  Cabrera,  i de  Dona  Cecília  de  Comenge  (?),  muller  del  comte  Jaume  I. 
Alguns  d’aquests  segells  representen  la  comtessa  a cavall  que  marxa  al  pas  cap 
a la  dreta,  i portant  una  flor  de  llir  o ramell  a la  mà. 

Al  final  de  la  sèrie  es  descriu  el  segell  de  N’Alvar,  vescomte  d’Ager  i germà 
del  comte  d’Urgell,  Ermengol  X. 

Sobre  el  llinatge  d’Ager  havem  trobat  aquesta  dada:  el  P.  Pascual,  canonge 
de  Bellpuig  de  les  Avellanes,  en  una  carta  al  marquès  de  Capmany,  publicada 
amb  notes  i observacions  en  1837  per  D.  J.  R.  V.  (D.  Jaume  Ripoll  Vilamajor), 
parla  d’un  segell  de  Bernat  d’Ager,  que  sólo  presenta  en  el  campo,  el  escudo  de 
armas  de  la  casa  serenísima  de  Urgel,  ó de  los  condes  de  Urgel,  limpio,  entero  y sin 


X 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


mezcla  de  empresa  ó distintivo  de  otra  familia,  con  la  inscripcion  en  el  contorno  de 
S.  sigillum  Bernat  de  Ager  1. 

Procuració  reial  i Govern  general  de  Catalunya. 
Procuracions  feudals.  — El  segell  de  la  Procuració  reial  de  Catalunya 
fou  creat  en  1302.  Jaume  II,  amb  data  de  Saragossa  a 4 de  maig  del  dit  any,  es 
dirigeix  a son  conseller  i lloctinent  En  Bernat  de  Fonoyllar  i li  diu  que  volent 
i havent  ordenat  que  tots  els  oficials  exercint  jurisdicció  reial  deguessin  segellar 
en  avant,  no  amb  segells  privats  en  els  quals  hi  hagi  el  seu  nom  o senyal,  com 
fins  aleshores  ho  havien  fet,  sinó  amb  segells  que  continguin  el  nom  de  l’ofici 
o jurisdicció  i el  del  rei,  li  mana  que  faci  fer  un  segell  per  raó  del  dit  son  ofici 
sota  la  forma  i lletres  que  adjuntes  li  trametia.  D’aquesta  ordinació  en  declara 
exceptuat s els  fills  del  rei  que  exercissin  jurisdicció,  els  quals  podien  usar  els 
seus  segells  propis. 

En  el  volum  I vàrem  publicar  aquest  manament  i la  reproducció  en  foto- 
típia  del  document  tal  com  es  troba  en  un  dels  registres  de  F Arxiu  de  la  Corona 
d’ Aragó  2. 

En  el  mateix  registre  hi  ha  dibuixada  la  forma  del  segell  i les  lletres  que 
havia  de  contenir  la  llegenda,  fent-ho  constar  així:  Est  sciendum  quod  fuit  missa 
interclusa  talis  forma  (dibuix  del  segell);  item  littere  sequentes:  S.  officii  pro- 
cur acionis  C athalonie  pro  domino  Rege  Aragonum  Comitè  Bar- 
chinone. 

Efectivament,  així  degué  fer-se  per  tal  com  en  el  mateix  any  1302,  a 16  d’oc- 
tubre, el  susdit  Bernat  de  Fonoyllar  en  una  concòrdia  atorgada  entre  ell  i el 
bisbe  de  Girona,  Bernat  de  Vilamarí,  ja  usa  aquest  segell  (n.°  294  de  l’Inventari). 

En  1395  i en  1406  encara  estava  en  ús,  amb  algunes  petites  variants  en  la 
llegenda,  com  es  pot  veure  en  l’exemplar  del  document  atorgat  per  En  Ramon 
Alemany  de  Cervelló,  conseller  i camarlenc  del  rei  En  Joan  I,  i per  aquest,  son 
Governador  general  de  Catalunya  en  1395,  i en  el  de  1406  pel  Governador  En 
Guerau  Alemany  (n.°  295  de  l’Inventari). 

En  el  segle  xvi,  i potser  abans,  apareix  el  segell  del  Portant-veus  de  general 
governador  de  Catalunya,  que  representa  un  escut  amb  el  senyal  reial,  i la  llegenda: 
Sigillum  Gubernacionis  generalis  Catalonie,  segell  que,  amb  algunes  variants  en 
sa  llegenda  i dibuix,  trobem  encara  en  1713. 

A l’iniciar-se  la  guerra  de  la  Independència,  de  1808  a 1814,  es  constituïren  de 
bell  antuvi,  a Catalunya,  diverses  Juntes  corregimentals  per  a organitzar  i pro- 
moure la  defensa  de  la  pàtria.  Aquestes  Juntes  originaren  la  Junta  Suprema  de 
Catalunya,  que  formada  amb  els  delegats  de  les  corregimentals  quedà  installada 
a Lleyda  el  18  de  juny  de  1808.  Posteriorment,  al  crear-se  la  Junta  Suprema  central 
gubernativa  del  Reino  que  en  novembre  de  1809  trobem  establerta  en  el  Reial 

1.  Carta  del  P.  D.  Jaime  Pascual,  canónigo  premonstratense  de  Bellpuig  de  las  Avellanas  al  M.  I.  se- 
nor  Marqués  de  Capmany.  Barcelona,  1837. 

2.  SIGILLOGRAFÍA  CATALANA,  I,  148  i làm.  I. 


NOTES  PRELIMINARS 


xi 


Alcàsser  de  Sevilla,  segurament  per  a no  confondre’s,  degué  canviar  de  títol  la  de 
Catalunya,  anomenant-se  «Superior»  en  lloc  de  «Suprema». 

La  Junta  Superior  va  cessar  en  el  seu  funcionament  per  ordre  del  Capità 
general  de  Catalunya  el  30  de  novembre  de  1812,  celebrant  la  darrera  sessió  el  dia 
següent  1 de  desembre. 

Aquestes  Juntes  compostes  de  bons  patricis  i membres  de  gran  representació, 
constituïren  una  entitat  important  que  en  el  període  de  més  de  quatre  anys  assumí 
tot  el  poder  governamental  del  Principat,  contribuint  en  gran  manera  a enlairar 
i mantenir  l’esperit  públic  per  a la  millor  defensa  contra  l’exèrcit  invasor. 

Els  segells  que  varen  usar  ambdues  Juntes  els  descrivim  en  l’Inventari  (núme- 
ros 301  a 304);  tots  ells  són  semblants,  no  diferenciant-se  més  que  el  303,  el  qual 
sols  porta  un  escut  a senyal  de  les  barres,  mentre  que  els  altres,  demés  d’aquest 
escut,  n’hi  tenen  un  altre  amb  els  castells  i lleons  i les  flors  de  llir.  Quasi  tots  els 
exemplars  que  publiquem  són  trets  de  les  corresponents  matrius  que  es  guarden 
en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’ Aragó  amb  la  documentació  de  les  Juntes. 

Ultra  aquestes  Juntes  que  exercien  el  govern  en  la  part  del  Principat  que  no 
estava  ocupada  per  l’exèrcit  francès,  en  les  ciutats,  viles  i territoris  on  aquest  domi- 
nava, s’establí,  per  decret  de  l’Emperador  Napoleó  de  8 de  febrer  de  1810,  el  Govern 
de  Catalunya,  creant-se,  per  a representar-lo,  diversos  segells  amb  l’àguila  imperial, 
i amb  la  particularitat  de  tenir,  molts  d’ells,  la  llegenda  en  català,  i en  un,  l’àguila 
portar  al  pit  un  escut  amb  el  senyal  de  les  barres;  mostra  de  respecte  a la  llengua  i 
personalitat  d’un  poble  vençut,  que  no  sol  veure’s  practicada  pels  dominadors 
i governs  centralistes. 

Entre  els  segells  d’aquesta  sèrie,  demés  dels  de  caràcter  general,  per  referir-se 
a tot  el  Principat,  hi  vénen  compresos  els  especials  de  la  Governació  dels  comtats 
de  Rosselló  i Cerdanya,  de  la  Procuració  reial  de  la  ciutat  i camp  de  Tarragona, 
etcètera,  i altres  de  Procuracions  feudals,  com  la  de  les  Baronies  de  Montcada  i 
Castellvell,  del  Marquesat  de  Pallars  i Vescomtat  de  Vilamur,  del  Marquesat  d’Ay- 
tona,  etc. 

Lloctinents  i Capitans  generals  de  Catalunya  i com- 
tats de  Rosselló  i Cerdanya.  — Aquesta  sèrie  comprèn  des  del  nú- 
mero 335  al  410  de  l’Inventari,  i correspon  als  anys  de  1502  a 1718,  incloent-hi 
també  els  Lloctinents  que  exerciren  el  càrrec  des  de  1640  a 1652,  en  nom  dels  reis 
Lluís  XIII  i Lluís  XIV  de  França,  època  en  què  Catalunya  estigué  sota  el  pro- 
tectorat d’aquesta  nació. 

Els  segells  dels  Lloctinents  solen  portar  l’escut  amb  el  senyal  heràldic  de 
cadascun,  i alguns  els  seus  nom  i cognom  propis.  Tenen  la  forma  oval  o rodona, 
essent  divers  el  mòdul,  i van  empremtats  amb  cera  o hòstia  vermelles.  Demés  del 
segell  particular  de  cada  Lloctinent,  hi  havia  el  del  Protonotariat  de  la  Lloctinèn- 
cia  general  de  Catalunya,  que  portava  un  escut  amb  el  senyal  reial  de  les  barres, 
sense  llegenda. 

Mestre  Racional.  Escrivans  de  Ració.  — L’ofici  de  Mestre 


XII 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


Racional  de  Catalunya,  Rosselló  i Cerdanya,  diu  En  Bosch  l,  «es  dels  que  estan 
en  lo  tercer  orde  de  preheminencia,  auctoritat  y assiento  despres  dels  Presidents 
de  la  Provincià  qui  son  los  Governadors». 

A ell  pertanyia  oir,  examinar  i rebre  els  comptes  de  les  rendes,  proveniments 
i drets  de  béns  patrimonials  reials,  ço  és,  del  Batlle  general  de  Catalunya,  del 
Procurador  reial  dels  comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  del  Tresorer  general,  dels 
regents  de  la  tresoreria  dels  dits  comtats,  dels  Veguers,  Batlles,  Escrivans  de  ració 
i els  altres  oficials  reials...  Auxiliaven  al  Mestre  Racional  en  l’exercici  del  seu 
càrrec  els  escrivans  de  ració. 

Els  segells  dels  Mestres  Racionals  els  trobem  des  del  segle  xiv.  El  més  antic 
que  coneixem  és  el  del  «Mestre  Racional  de  la  Cort  del  senyor  Rei»,  datat  en  1323. 
Tots  ells  porten  un  escudet  amb  el  senyal  de  les  barres  i la  llegenda,  ocupant  tot 
el  camp  del  segell,  que  diu:  Racionalis  o Magister  Racionalis,  i ja  en  el  segle  xvn 
Magister  Rationalis. 

La  forma  del  segell  és  molt  especial,  o sia  d’un  escut  molt  convex  en  sa  part 
superior;  les  dimensions  són  entre  20  per  13  mm.  i 55  per  32  mm.,  i la  cera  de  les 
empremtes  és  negra  o verda,  comunament,  i poques  vegades  vermella. 

Els  segells  dels  escrivans  de  ració  porten  un  escudet  amb  les  barres  i la  llegenda: 
Scriptor  porcionis,  i són  empremtats  en  cera  negra  o verda.  La  forma  és  rodona 
o d’un  quadrilobat  i les  dimensions  entre  16  i 27  mm.  de  diàmetre.  Un  d’aquests 
segells  és  el  d’En  Pere  des  Bosch  (n.°  427  de  l’Inventari)  que  exercia  el  càrrec 
d’escrivà  de  ració  a mitjan  segle  xiv  i referent  al  qual  havem  trobat  algunes 
dades  en  l’Arx.  de  la  Corona  d’ Aragó  i en  el  del  Reial  Patrimoni  2. 

1.  Andreu  Bosch,  Títols  de  honor  de  Cathalunya,  Rosselló  y Cerdanya.  Perpinyà,  1628,  p.  286. 

2.  El  rei  En  Pere  III  amb  data  de  Daroca,  14  de  desembre  de  1356,  es  dirigeix  a En  P.  des  Bosch, 
escrivà  de  ració,  queixant-se  de  certes  irregularitats  per  aquest  comeses  en  el  servei  de  son  ofici,  per  no 
estar  present  en  el  lloc  que  li  corresponia,  i afegeix:  «Per  queus  deim  e espressament  manam  que  vistes 
les  presents  proveescats  en  tal  manera  en  vostre  offici,  que  vos.  aqui,  e vostre  lochtinent  aci  puxats  fer 
comptes  e albarans,  e altres  coses  necessàries  a vostre  offici.  Manants  encara  a vos  que  trametats  lo  sagell 
del  vostre  offici  al  vostre  lochtinent,  e vos  sagellats  los  albarans  que  farets  aqui  ab  vostre  sagell  propri, 
faent  mentio  del  sagell  de  vostre  offici,  lo  qual  no  es  poder  vostre  per  tal  com  no  erets  present  en  la  cort» 
(Arx.  Cor.  Aragó,  reg.  1.151,  f.  46).  Referent  al  mateix  escrivà  de  ració  en  el  XIIR  llibre  de  Notaments 
comuns,  f.  159  v.  de  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni,  hi  ha  el  següent:  «Notaments  del  compte  XVIII  de  miçer 
Bernat  de  Olzinelles,  tresorer  (Janer-Juny  1358).  — Pere  dez  Bosch  escrivà  de  racio.  — ítem  appar  per 
.i.  albara  del  dit  en  Pere  dez  Bosch  cobra  en  .cxlv.  cartes  del  dit  compte  que  per  lo  dit  tresorer  foren 
donats  e pagats  a diverses  persones  en  lo  dit  albara  contengudes  .dccxxxix.  solidos  .x.  diners  barchino- 
nesos  per  raho  de  .iios.  segells  de  argent  que  havia  fets  fer  la  .i.  per  tenir  en  la  frontera  de  València  el  altre 
en  la  frontera  d Arago  a ops  del  dit  offici,  item  per  .ii.  parells  de  cofres  encuyrats  e launats,  item  per  .ii.  draps 
a ops  del  dit  ofici:  los  quals  segells  draps  e cofres  lo  dit  Pere  dez  Bosch  atorga  haver  hauts  e reebuts  segons 
que  en  lo  dit  albara  es  contengut  e assi,  a memorial,  es  ne  fet  lo  present  notament  que  deu  conservar  a la 
cort  totes  les  coses  dessus  dites.» 

En  el  compte  .XXXI.  de  Bernat  d’Olzinelles,  tresorer  general  — f.  154  v.  del  mateix  Arxiu — hi  ha 
una  dada  del  mes  de  desembre  de  1364,  sobre  un  segell  d’escrivà  de  ració,  que  diu  així:  «Item  pos  en  data 
los  quals  meren  deguts  e los  quals  done  an  Bernat  Porta,  de  casa  del  senyor  rey,  ab  albara  de  scriva  de 
racio  per  ço  com  feu  fer  .i.  segell  ab  cadena  d’argent  que  feu  en  la  ciutat  de  Barchinona  en  lo  mes  de  de- 
embre  a ops  de  tenir  aquell  en  offici  de  scriva  de  racio  en  les  fronteres,  segons  que  en  lo  dit  albara  se 
conte  que  cobre...  .xxxviiii.  solidos  barchinonesos. » 


NOTES  PRELIMINARS 


xm 


Batllia  general  de  Catalunya.  — L’ofici  de  Batlle  general  de 
Catalunya  sembla  que  fou  creat  abans  de  1313. 

A 24  de  maig  de  1339,  Pere  III  va  nomenar  En  Bonanat  de  Pedra  per  a exercir 
dit  ofici  Baiulie  Gener olis  Cathalonie,  amb  aquests  termes:  Ita  quod  vos  sitis  baiu- 
lus  generalis  Cathalonie,  et  possitis  aliis  baiulis  universis  et  singulis  in  Catalonie 
tam  in  civitatibus  quam  lociis  aliis  constitutis  vel  constituendis,  et  ab  eis  omnibus  et 
singulis  et  etiam  et  subbaiulis  possitis  petere,  audire  et  recipere  compota,  non  obstante 
quod  ipsi  vel  eorum  aliqui  cum  magistro  rationali  curie  nostre  consueverint  computaré... 
Tenia  facultat  de  nomenar  batlles  i remoure’ls;  curava  del  reial  patrimoni,  establir 
a cens,  cobrar  lluïsmes  etc.  1. 

Pel  Decret  de  Nova  Planta,  després  de  la  pèrdua  dels  drets  i llibertats  de  Cata- 
lunya, anorreats  per  Felip  de  Borbó,  aquest  càrrec  sofrí  la  mateixa  sort  que  quasi 
tots  els  demés,  essent  ses  facultats  i prerrogatives  agregades  a les  dels  Intendents. 

Els  segells  més  antics  que  coneixem  de  la  Batllia  general,  són  els  de  núm.  442 
i 443  de  l’Inventari,  ambdós  usats  a mitjan  segle  xiv.  Segurament  a principis  del 
segle  xv  s’en  degué  fer  un  nou  segell,  per  tal  com  en  el  registre  del  Mestre  Racio- 
nal, núm.  798,  f.  238  v.,  any  1429  (Arx.  del  Reial  Patrimoni)  s’hi  troba  la  següent 
nota:  «Hereus  de  micer  Pere  Baçet  2 — ítem  appar  per  lo  dit  compte  en  .eix.  carta. 
Que  per  los  dits  hereus  son  posats  en  data  .ccxxxi.  solidos  a la  dona  na  Johana 
muller  qui  fou  de  mestre  Ans  quondam,  per  faedures  de  dos  segells  dargent  de 
pes  abdues  de  .ix.  onzes,  a ops  del  offici  de  la  batlia  general,  ço  es,  lo  .i.  ques 
apellat  maior  de  la  batlia  general,  e laltre  apellat  de  la  lochtinencia,  per  ques  fet 
lo  present  notament  als  dits  hereus  que  liuren  e restituesgen  los  dits  segells  al 
batle  general  qui  succeheix  al  offici  de  la  batlia  general  de  Cathalunya. » 

Aquest  «mestre  Ans»  del  qual  es  fa  esment  en  la  nota,  degué  ésser,  probable- 
ment, el  mateix  mestre  Hans  Tramcr,  argenter,  resident  a Barcelona  i natural 
de  Constança,  de  l’imperi  d’Alemanya,  el  qual  én  1417  s’encarregà  de  fer  tres 
segells  per  a la  escrivania  de  la  Diputació  del  General  de  Catalunya  3. 

La  nota  si,  com  és  versemblant,  es  refereix  a mestre  Tramer,  indicaria  que 
aquest  ja  era  mort  en  1429,  i que  sa  muller  s’anomenava  Joana;  ensems  que  fa 
constar  que  els  segells  el  qual  obratge  se  li  encomanà,  per  a la  Batllia  general, 
foren  dos,  el  major  i el  de  la  lloctinència;  que  ambdós  eren  d’argent,  de  pes  nou 
onces  i que  per  «faedures»  costaren  231  sous. 

Bé  que  no  consti  documentalment,  creiem  que  un  d’aquests  dos  segells, 
és  el  senyalat  amb  els  núms.  459  i 459a  de  l’Inventari,  o sia  el  de  la  lloctinència. 
No  coneixem  el  «major  de  la  Batllia»  al  qual  fa  referència  la  nota,  però  el  núm.  444 
és  un  de  menor,  que  és  molt  possible  construís  també  En  Tramer.  Ho  creiem  així 
perque  ambdós  segells  són  del  mateix  estil  i semblança  dels  tres  de  la  Generalitat 

1.  Arx.  Cor.  Aragó,  reg.  950,  f.  312. 

2.  Aquest  Pere  Bacet  o Becet,  era  doctor  en  Dret  i Batlle  general  de  Catalunya,  encara  en  28  d’abril 
de  1428  (vegi’s  segell  n.°  460  del  present  Inventari). 

3.  Vegi’s  els  segells  núms.  763,  764  i 765  del  present  Inventari  i les  p.  192  i 195  del  vol.  I. 


Volom  II 


III 


XIV 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


obrats  per  l’argenter  alemany,  sobretot  quant  als  caràcters  gòtics  minúsculs 
de  les  llegendes,  que  aleshores  es  generalitzaren  i que  potser  introduïren  aqueixos 
argenters  alemanys,  gravadors  de  matrius  sigillars,  per  tal  com  els  havem  observat 
en  les  llegendes  dels  segells  dels  emperadors  d’Alemanya  i reis  de  Romans,  de 
darrers  del  xiven  segle  i principis  del  xvè,  particularment  en  els  de  Robert  de  Ba- 
viera  i Segimon  de  Luxemburg  1. 

A darrers  del  segle  xvi  pertanyen  els  segells  núms.  449  i 451,  d’estil  renaixe- 
ment tan  en  la  forma  de  l’escut  com  en  les  lletres  de  la  llegenda.  El  primer  degué 
usar-se  com  a menor;  el  segon,  com  s’indica  en  el  document  on  va  empremtat, 
era  el  «sagell  maior  y comu  del  offiei  de  dita  Ballia  general». 

Demés  d’aquests  segells  major  i menor  hi  havia,  com  hem  vist,  el  del  Lloctinent 
general  del  Batlle,  i ultra  aquests  els  dels  lloctinents  del  Batlle  general  en  diverses 
ciutats  i vegueries.  Coneixem  el  del  Lloctinent  de  Batlle  general  en  la  ciutat  i vegue- 
ria de  Tortosa  i arquebisbat  i vegueria  de  Tarragona,  de  l’any  1428  (núm.  460  de 
l’Inventari)  i el  del  lloctinent  de  Batlle  general,  en  la  ciutat,  batllia  i vegueria 
de  Girona  de  l’any  1676  (núm.  461).  Tots  porten  l’escut  amb  el  senyal  reial.  Van 
inclosos  en  aquesta  sèrie  alguns  segells  dels  collidors  dels  drets  del  Batlle  en  di- 
verses viles  i llocs. 

Com  suara  hem  dit,  després  del  Decret  de  Nova  Planta,  les  facultats  i prerro- 
gatives de  la  Batllia  general  de  Catalunya  foren  agregades  a l’Intendència  general 
de  l’exèrcit  i Principat  de  Catalunya,  i per  bé  que  en  1750  i àdhuc  en  1803  encara 
s’usa  en  documents  d’aquestes  dates  un  antic  segell  de  Baiulice  generalis  Cathalonice 
(núm.  454),  en  1815  i posteriorment  trobem  ja  els  de  la  Real  Intendència  y Baylia 
general  de  Gataluna  i altres  títols  consemblants  (núms.  455  a 458),  respectant-se 
en  tots  ells  el  senyal  reial  de  Catalunya  o sia  les  barres. 

Batllies  reials.  — Generalment  en  totes  les  ciutats,  viles  i llocs  de  Ca- 
talunya hi  havia  el  seu  respectiu  batlle,  el  qual  exercia  la  jurisdicció  civil  i també  la 
criminal,  si  aquestes  corresponien  a la  persona  o corporació  que  el  nomenava.  Els 
batlles  reials  eren  els  delegats  del  rei  i quasi  sempre  tenien  ambdues  jurisdiccions, 
exercint  el  seu  ofici,  amb  sa  corresponent  cúria  o cort  en  aquelles  ciutats  i viles  que 
pertanyien  a la  jurisdicció  reial. 

Llurs  segells  porten,  comunament,  el  senyal  reial,  ço  és,  les  barres,  i algunes 
vegades  hi  agreguen  el  senyal  particular  de  la  ciutat  o vila.  Així,  per  exemple, 
podem  esmentar  els  del  Batlle  de  Barcelona  2 que  ultra  les  barres,  porta  en  primer 

1.  Otto  Posse,  Die  Siegel  der  deutschen  Kàiser  und  Kònige.  Dresden,  1910,  vol.  II,  làms.  10  a 18. 

2.  Aquest  segell,  com  diem  en  son  lloc  corresponent  (vegi’s  n.°  467  de  l’Inventari),  fou  creat  per 
ordinació  de  Jaume  II  a 4 de  maig  de  1302.  En  aqueix  document,  del  qual  ja  hem  fet  menció  al  parlar 
del  segell  de  la  Procuració  reial,  es  diu:  Sed  sciendum  est  quod  talis  fuit  forma  sigilli  baiuli  Barchinone  (hi 
ha  un  dibuix  del  segell)  « S . baiuli  in  Barchinona  pro  domino  Rege  Aragonum  comitè  Barchinone ».  La  re- 
presentació del  segell  és  transcripció  fidel  del  dibuix;  sols  en  la  llegenda  es  va  suprimir  el  mot  Aragonum, 
segurament  per  manca  d’espai. 

Com  a dada  curiosa  referent  als  batlles  de  Barcelona,  consignarem  que  Pere  III,  amb  data  de  13  de 
gener  de  1339,  va  nomenar  batlle  de  dita  ciutat  En  Romeu  Çarovira,  assenyalant-li  de  pensió  anyal,  per 
raó  de  son  ofici,  mil  sous  barcelonesos.  (Arx.  Cor.  Aragó,  reg.  950,  f.  268  v.) 


NOTES  PRELIMINARS 


xv 


terme  la  creu  grega  o de  Sant  Jordi,  que  era  senyal  de  la  ciutat;  els  de  Cervera, 
amb  el  cérvol;  Colliure,  amb  els  castells  i les  ones;  Girona,  amb  els  vairs;  Granollers, 
amb  un  ocell,  gralla  (?);  Igualada,  amb  les  barres  i el  bàcul,  senyals  representatius 
dels  dos  batlles  que  hi  exercien  jurisdicció,  el  reial  i el  del  monestir  de  Sant  Cugat 
del  Vallès;  Manresa,  amb  la  creu,  senyal  primitiu  de  la  ciutat;  els  de  Tortosa  i 
Vilafranca  del  Penedès,  amb  el  castell;  i el  de  Vich,  flanquejat  amb  les  creus. 

Quasi  bé  tots  aquests  segells  són  empremtats  amb  cera  vermella,  i els  pen- 
jants  van  adherits  al  document  mitjançant  cintes  de  les  colors  heràldiques  groga 
i vermella,  que  corresponen  al  senyal  reial. 

Batllies  feudals.  — Els  segells  d’aquestes  batllies  porten  per  senyal 
el  del  llinatge  nobiliari,  ciutat,  corporació  o dignitat  civil  o eclesiàstica  que  exercia 
la  jurisdicció  i nomenava  el  batlle.  Així  veiem  la  tau  o creu  de  Santa  Tecla  en  els 
segells  dels  batlles  d’ Alcover,  La  Selva  del  Camp  i Reus,  les  quals  jurisdiccions  per- 
tanyien a l’Arquebisbe  o Capítol  de  la  Seu  de  Tarragona.  Porta  la  creu  capitular 
de  Barcelona  el  batlle  de  Sitges.  Un  bàcul  o les  claus  encreuades,  les  batllies  d’ Artés, 
Sant  Boy  de  Llussanès  i Voltregà,  com  a senyal  representatiu  del  bisbe  de  Vich  o 
del  Capítol  o pavorde  de  la  Seu  d’aquesta  ciutat,  la  qual  tenia  Sant  Pere  per  patró. 
Els  dels  batlles  de  Guissona  i de  Sanahuja  tenen  els  senyals  del  bisbe  d’Urgell,  llur 
senyor  jurisdiccional.  La  cabra,  símbol  heràldic  del  vescomtat  de  Cabrera,  apareix 
en  els  segells  dels  batlles  de  Blanes,  Montclús,  Mohtpalau  i Sant  Celoni.  Els  cards 
dels  Cardona  els  veiem  en  els  de  Cardona  i Torroja.  La  pinya  dels  Pinós,  en  el  del 
batlle  de  Bagà.  L’escut  de  la  ciutat  de  Barcelona  o sia  la  creu  i les  barres,  com- 
binades en  quatre  quarters,  apareix  en  d eamper  dels  segells  de  les  batllies  de 
Castelló  d’Empúries,  Elix,  Montbuy,  Sabadell  i Tàrrega,  que  pertanyeren  a la  juris- 
dicció de  dita  ciutat.  Olot  i la  Quadra  de  Borredà,  que  estaven  sota  la  jurisdicció 
del  monestir  de  Ripoll,  ostenten  com  a senyal  del  batlle  un  bàcul  i un  poll.  El  batlle 
de  Blancafort,  l’àguila,  senjnd  de  la  vila  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses  al  qual 
monestir  pertanyia  la  jurisdicció.  Un  segell  de  la  batllia  de  Castelló  de  Farfanya, 
del  segle  xv,  porta  les  barres  i els  bous,  senyal  de  Foix,  perque  el  seu  comte  tenia, 
aleshores,  la  jurisdicció  de  la  vila.  El  del  batlle  del  Catllar  porta  per  senyal  el  lleó 
rampant,  que  ho  era  dels  Queralt,  comtes  de  Santa  Coloma.  El  de  la  vila  d’Espar- 
raguera,  l’escut  del  monestir  de  Montserrat,  que  era  son  senyor  jurisdiccional. 
Gandesa  i Ginestar  porten  en  el  segell  del  batlle  la  creu  de  l’Orde  de  Sant  Joan  de 
Jerusalem,  per  estar  sota  la  comanda  d’aquella  vila  i la  Castellania  d’ Amposta, 
respectivament.  El  batlle  de  Piera  tenia  en  el  segell  de  la  batllia  els  besants  dels 
Montcada,  per  correspondre  la  jurisdicció  al  monestir  de  Pedralbes.  A Valls  hi 
exercien  jurisdicció  dos  batlles,  el  reial  i el  de  l’arquebisbe  de  Tarragona,  i per  això 
veiem  en  el  segell  de  la  seva  batllia  els  senyals  representatius  d’ambdues  potestats, 
les  barres  i el  bàcul. 

Consell  reial.  Cúries  reials  i feudals.  Reial  Audièn- 
cia de  Catalunya.  — El  segell  núm.  638  de  l’Inventari,  és  un  bell  exemplar, 
malauradament  separat  del  pergamí  d’on  penjava;  això  i el  tenir  destruïda  gran 


XVI 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


part  de  sa  llegenda,  fa  molt  difícil  de  classificar-lo  degudament.  Una  nota  de  l’Arxiu 
de  la  Corona  d’ Aragó,  on  es  guarda,  diu  que  pertanyia  al  Consell  reial,  i corresponia 
a l’any  1354.  Apar  confirmar-ho  certa  analogia  que  s’observa  entre  aquest  exemplar 
i el  següent  (núm.  639).  D’aquest  sí  que  sabem  positivament  que  era  del  dit  Consell, 
per  tal  com  va  unit  a un  document  datat  a 22  de  juliol  de  1393,  i en  el  qual  es  fa 
constar  la  presència  del  segell,  consignant-se  que  és  el  del  Consilium  Regium  resi- 
dens  Barchinone. 

Les  Cúries  o Corts  reials  i feudals  tenien,  també,  son  segell  propi.  Entre  les 
primeres  cal  fer  esment  del  de  la  Cort  reial  de  Besalú,  de  l’any  1499;  els  de  la  ciutat 
de  Girona,  corresponents  als  anys  de  1473  a 1777;  de  Lleyda,  de  1406;  d’Olot, 
de  l’any  1711;  de  Puigcerdà,  de  1505;  de  Tarragona,  de  1544;  i de  Vich,  de  1597 
a 1766. 

Els  núms.  650  i 654,  corresponen  a dues  matrius  dels  segells  de  les  Corts  reials 
ordinàries  de  Granollers  i de  Mataró,  respectivament.  Ambdós  segells  són  ben 
interessants  i gravats  acuradament;  el  primer  podria  ésser  del  segle  xvii;  del  segon 
sabem  que  fou  esculpit  en  1725,  usant-se,  encara,  a principis  del  segle  xix. 

Entre  els  segells  de  les  cúries  feudals  farem  esment  del  de  la  Cort  ducal  de 
Cardona,  de  l’any  1734  (núm.  643),  que  porta  un  gran  escut  amb  els  senyals  heràl- 
dics de  la  casa  i ducat  de  Medinaceli  i a ambdós  costats  els  cards  dels  Cardona. 

Les  llegendes  d’aquests  segells  són,  generalment,  en  llatí;  els  de  les  Corts 
reials  de  Vich  la  porten  en  català,  tan  el  major  com  el  menor  (núms.  660  i 661 
de  l’Inventari). 

L’Audiència  de  Catalunya  usava  el  segell  reial.  Els  de  Felip  II  i Felip  III  de 
Castella  tenen  un  gran  escut  amb  el  segell  de  les  barres,  i la  llegenda  porta  el  nom 
del  monarca  amb  els  títols  de  rei  de  Castella,  Aragó,  de  les  dues  Sicílies  i de  Jeru- 
salem. En  temps  de  la  guerra  de  separació  (1640  a 1652),  a 18  de  maig  de  1647, 
el  segell  de  la  Reial  Audiència  porta  el  mateix  escut  a senyal  de  les  barres,  amb  el 
nom  de  Lluís  XIV,  afegint-hi  als  títols  de  rei  de  França  i de  Navarra,  el  de  comte 
de  Barcelona.  Felip  IV  i Carles  II  seguiren  l’exemple  del  rei  francès  i,  ultra 
l’escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  consignaren  el  títol  de  comte  de  Barcelona  en 
la  llegenda.  Fou  en  la  època  de  Felip  V quan  en  el  segell  reial  de  la  Audiència  l’escut 
de  les  barres  fou  substituït  pel  dels  castells  i lleons,  no  consignant-se  en  la  llegenda 
més  que  aquest  títol:  Philipus  V,  Hispaniarum  Rex. 

Vegueries.  Cor  regiments.  Prefectures.  — Després  dels 
comtats,  les  Vegueries  constitueixen  la  divisió  de  major  antiguitat  que  coneixem 
a Catalunya.  El  Veguer  era  un  magistrat  representant  del  rei,  que  administrava 
justícia,  així  en  lo  civil  com  en  lo  criminal,  sobre  els  habitants  del  seu  districte 
jurisdiccional,  gaudint  de  diversos  privilegis  que  honoraven  el  seu  càrrec  i enaltien 
sa  dignitat.  Aquest  districte  era  anomenat  «Vegueria»,  i en  ell  hi  venien  compresos 
tan  els  pobles  de  jurisdicció  reial,  com  els  de  barons  o feudals.  Tenia  el  seu  tribunal 
o cúria,  conegut  per  «Cort  del  Veguer». 

Demés  dels  Veguers  hi  havia  els  Sots-Veguers,  i conseqüentment,  districtes 


NOTES  PRELIMINARS 


XVII 


més  petits  que  formaven  part  de  la  Vegueria  i s’anomenaven  Sots-Vegueries.  La 
Vegueria  de  Barcelona  comprenia  les  Sots-Vegueries  d’Igualada  i de  Moyà. 

Els  segells  de  les  Vegueries,  ensems  que  els  de  la  Procuració  reial  i Govern 
de  Catalunya,  els  del  Mestre  Racional  i els  de  les  Batllies,  i Consell  reial,  com  hem 
vist,  porten  el  senyal  de  les  barres  com  a signe  representatiu  de  l’autoritat  del 
monarca  de  qui  eren  delegats.  Ultra  d’aquest  senyal,  en  quasi  tots  els  de  les  Ve- 
gueries, hi  apareix  també  el  propi  i particular  de  la  ciutat  o vila  que  era  cap  de  la 
Vegueria. 

El  més  antic  que  coneixem  és  el  del  Veguer  de  la  Cort  de  Barcelona,  que  corres- 
pon a l’any  1261.  Aquest  interessant  i curiosíssim  exemplar  pertany  a l’Arxiu 
municipal  de  Montpeller  i consta  en  el  nostre  Inventari  amb  el  núm.  681.  En 
aquest  segell,  com  a més  antic,  hi  trobem  la  representació  gràfica  de  la  creu  com 
a senyal  de  la  ciutat;  el  castell  pot  ésser  un  signe  emblemàtic  de  poder,  fortalesa, 
autoritat,  i també  altra  representació  gràfica  de  la  Cort  o tribunal  del  Veguer. 

L’ordinació  de  Jaume  II,  de  4 de  maig  de  1302,  sobre  els  segells  de  la  Procu- 
ració reial  i del  Batlle  de  Barcelona,  de  la  qual  ja  havem  fet  esment,  comprenia, 
també,  el  del  Veguer  d’aquesta  ciutat.  Abans  d’aquesta  ordinació,  com  es  diu  en 
ella,  els  oficials  que  exercien  jurisdicció  reial  segellaven  els  documents  amb  segells 
propis  i particulars  en  els  quals  solia  haver  llur  nom  i senyal  heràldic.  Així 
trobem  que  a darrers  del  segle  xmè,  En  Romeu  de  Marimon  l,  Veguer  de  Bar- 
celona i Vallès,  amb  data  de  21  de  desembre  de  1299  autoritza,  com  a tal  Veguer, 
el  trasllat  d’una  escriptura  de  concòrdia  atorgada  entre  el  rei  de  Mallorca  i Jaume  II 
d’ Aragó,  i el  segell  que  usa  és  el  seu  propi,  on  hi  ha  son  nom  afegint -hi  el  títol 
vicarii  Barchinone  et  Vallencis,  i el  senyal  heràldic  del  llinatge  Marimon  o sia  el 
lleó  rampant. 

En  l’abans  dita  ordinació  s’estatuí,  referent  al  segell  que  s’havia  de  construir 
per  al  Veguer,  lo  següent:  sed  sciendum  est  quod  talis  fuit  forma  sigilli  Vicarii  Bar- 
chinone (hi  ha  un  dibuix  del  segell  i la  llegenda:)  S.  Vicarii  Barchinone  pro 
domino  Rege  Aragonum  Comitè  Barchinone.  Aquest  segell  l’hem  trobat,  construït 
tal  com  s’indica  en  el  dibuix  i llegenda  de  l’ordinació,  penjant  d’un  pergamí  atorgat 
pel  Veguer,  En  Bernat  de  Tous,  a 8 de  juny  de  1340  (núm.  682). 

Es  versemblant  que  la  necessitat  de  posseir  el  Veguer  dos  segells,  el  major 
i el  menor,  originà  el  canvi  per  altre  de  mòdul  major  (núm.  683)  bé  que  conser- 
vant els  mateixos  senyals  i llegenda  amb  petites  variants  en  el  dibuix.  Aquest 
canvi  degué  esdevenir  abans  de  1373,  per  tal  com  en  aquesta  data  ja  trobem  el 
nou  tipus  que  perdura  encara  en  1661  i probablement  fins  a l’abolició  de  les  Ve- 
gueries en  temps  de  Felip  V.  El  menor  és  del  mateix  dibuix  i ve  descrit  amb  el 
núm.  684  de  l’Inventari. 

Demés  d’aquests  segells,  que  eren  pròpiament  els  del  Veguer,  hi  havia  el  de 
la  Cort  de  la  Vegueria,  la  representació  del  qual  era  molt  semblant  als  precedents. 


1.  Vegi’s  el  segell  n.°  2.478  d,e  l’Inventari. 


xvm 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


diferenciant-se  en  la  llegenda  que,  en  aquest,  deia:  Sicjillum  regium  curie  Vicarie 
Barchinone.  En  tots  ells,  dintre  d’un  cercle  format  per  lòbuls,  hi  ha  les  barres, 
les  quals  apareixen  tallades  per  un  escut  en  cairó  o losange,  amb  el  senyal  de  la 
ciutat,  que  és  la  creu  grega,  amb  un  punt  o besant  en  cadascú  dels  quatre 
angles  que  forma. 

El  segell  de  la  Vegueria  de  Balaguer  té  un  escut  flanquejat  amb  els  senyals 
de  les  barres  i escacs;  el  de  Besalú,  les  barres  i la  creu;  el  de  Cervera,  demés  del 
senyal  reial,  un  cérvol 1;  el  de  Girona,  les  barres  i els  vairs  en  ratlles  horitzontals; 
el  de  Lleyda,  el  senyal  de  les  barres  i els  llirs;  el  de  Montblanch,  les  barres  i el  mont 
amb  la  flor  de  llir,  que  era  senyal  de  la  vila;  el  de  Pallars,  les  barres  i les  flors  de 
llir  2;  la  Cort  comuna  dels  dos  Veguers  de  Tarragona,  que  representaven,  respecti- 
vament, el  rei  i l’arquebisbe,  tenia  en  son  segell  un  bàcul,  símbol  de  la  potestat 
eclesiàstica,  i una  espasa,  que  ho  era  de  la  potestat  reial;  la  Cort  del  Veguer  de 
Tàrrega,  les  barres  i tres  ratlles  de  losanges  posats  verticalment;  la  del  Veguer 
de  Tortosa  i ribera  de  l’Ebre,  un  escut  amb  el  senyal  reial  i a ambdós  costats  una 
torre,  senyal  de  la  ciutat;  la  Cort  de  la  Vegueria  d’ Ausona  ( Vich),  un  escut  amb  les 
barres  i en  altres  una  cabra;  el  Veguer  de  Vilafranca  del  Penedès,  un  escut  amb 
el  senyal  reial  i un  castell  com  a senyal  de  la  vila. 

S’observa  que  quasi  tots  els  segells  de  les  Vegueries  són  empremtats  amb 
hòstia  o cera  vermelles,  i les  colors  de  les  cintes,  en  els  penjants,  són  les  heràldiques 
del  reialme,  groga  i vermella;  amb  tot,  n’hi  ha  també  de  cera  verda  o bruna  com 
alguns  dels  Veguers  de  Barcelona,  Cervera,  Montblanch,  etc. 

Pel  decret  de  Nova  Planta  de  16  de  gener  de  1716  foren  suprimides  les  Vegue- 
ries, essent  substituïdes  pels  Corregiments.  Coneixem  el  segell  del  Corregiment  de 
Barcelona  dels  anys  1762  a 1794,  la  representació  del  qual  és  molt  semblant  a la  del 
segell  del  Veguer,  però  no  porta  llegenda;  el  de  Figueres,  de  1810,  que  porta  un 
escut  amb  els  senyals  de  Castella,  Lleó,  Aragó,  Navarra,  etc.  i en  el  centre  un 
escudet,  de  forma  ovalada  amb  una  àguila;  el  d’Igualada,  de  1828,  amb  el  senyal 
de  la  ciutat  de  Barcelona,  de  la  qual  havia  sigut  carrer;  i el  de  Tarragona,  de  1818  a 
1834,  amb  el  senyal  de  les  barres.  La  Cort  reial  del  Corregidor  de  Vilafranca  del 
Penedès,  anys  1753  a 1814,  tenia  en  son  segell  el  senyal  reial  de  les  barres. 

En  temps  de  la  guerra  de  la  Independència  (1808-1814),  es  crearen  diverses 
Juntes  Corregimentals,  en  els  caps  dels  corregiments,  els  delegats  de  les  quals  vin- 

1.  Referent  al  segell  del  Veguer  de  Cervera  havem  trobat  el  següent  document:  Petrus  &.  ffideli 
de  domo  nostra  Anthonio  Tolrani  regenti  scribaniam  vicarii  Cervarie.  Saluteni  et  gratiam.  Quia  ut  pro  parte 
vestri  fuit  nobis  expositum  reverenter,  sigillum  oficii  dicti  vicarii  intantum  sit  vetustate  corruptum  etcorrosum 
quod  vix  littere  et  signurn  ipsius  sigilli  agnosci  possunt,  propterea  volumus  vobisque  dicimus  et  mandamus 
quatenus  sigillum  predictum  fragantis  et  aliud  novum  argenteum  fieri  faciatis,  in  cuius  medio  sit  quedam  losenga. 
intus  quam  sit  sculptus  cervus,  et  campus  dicti  sigilli,  extra  dictam  losengam,  sit  sculptus  ad  signum  nostrum 
Regale,  cuius  sigilli  littere  sint  tales:  Sigillum  vicarii  Cervarie  pro  domino  Rege.  Data  Bar - 
chinone  .xxviii.  die  Madii,  anno  a Nativitate  Domini  .m°ccc°l°.  nono.  Visa  Rege.  — Dominus  Rex  mandavii 
mihi  Petro  de  Gostemps .»  (Arx.  Cor.  Aragó,  reg.  1.071,  f.  23.) 

2.  Pere  III,  amb  data  de  Barcelona,  a 28  de  juliol  de  1368,  va  ordenar  que  es  fes  un  nou  segell  per 
al  sots-veguer  de  Pallars.  (Vegi’s  Sigillografia  Catai.ANA,  I,  173,  apèndix  LIX.) 


NOTES  PRELIMINARS 


XIX 


gueren  a constituir  la  Junta  Suprema  de  Catalunya,  com  en  son  lloc  diguérem. 
Eixes  Juntes  tingueren,  també,  llurs  propis  segells,  dels  quals  vénen  inclosos  en 
aquesta  sèrie  els  següents  dels  quals  tenim  esment:  Junta  Corregimental  de  Cervera, 
any  1812,  amb  el  senyal  de  les  barres  i en  primer  terme  un  cérvol;  de  Girona,  anys 
1810  a 1812,  amb  el  senyal  de  la  ciutat;  de  Lleyda,  any  1811,  les  barres  i tres  llirs ; 
de  Manresa,  anys  1808  a 1810,  el  senyal  de  la  ciutat;  de  Vich,  any  1811,  escut  en 
losange  amb  el  senyal  de  la  ciutat. 

Finalment,  incloem  també  en  aquesta  sèrie,  els  segells  que  coneixem  de  les 
Prefectures  i Sots-Prefectures  que  establiren  els  francesos  en  els  territoris  on  domi- 
naren; són  els  següents:  Prefectura  del  Montserrat,  Prefectura  del  Segre,  Prefec- 
tura del  Ter  i Sots-Prefectura  de  Figueres;  tots  ells  pertanyen  als  anys  1812  i 1813, 
i porten  per  senyal  una  àguila. 

Corts,  Parlaments  i Generalitat  de  Catalunya.  — Ja 
és  sabut  que  les  Corts  generals  eren  a Catalunya,  sobretot  en  els  bons  temps  dels 
reis  de  la  dinastia  catalana,  sin.o  l’únic,  el  principal  instrument  de  govern. 

Pere  II,  el  Gran,  fou,  com  diu  En  Pi  i Arimon:  «el  qui  donà  als  catalans  una 
palesa  mostra  de  sa  magnanimitat,  compartint  amb  el  poble  la  potestat  legisla- 
tiva. En  les  Corts  de  Barcelona  de  1283  aquest  monarca  volgué  restringir  la  seva 
alta  autoritat,  determinant  solemnialment  que  en  avant  al  pretendre  ell  o llurs  suc- 
cessors, fer  constitucions  o estatuts  per  a Catalunya,  necessitessin  l’aprovació  dels 
prelats,  barons,  cavallers  i ciutadans,  convocats  tots,  d’entre  la  major  i més  sana 
part  dels  seus  braços  o estaments  respectius,  i declarant  ensems  que  a Catalunya 
s’havien  de  celebrar  Corts  tots  els  anys  i assistir-hi,  també,  els  homes  de  les  viles. 


Demés  de  les  Corts  generals,  tenien  lloc  a Catalunya,  algunes  vegades, 
altres  assemblees,  també  generals,  que  s’anomenaven  Parlaments,  i es  distingien 
d’aquelles,  no  per  llur  organització  i forma,  sinó  pel  motiu  que  les  convocava. 
Les  Corts  tenien  per  objecte  fer  lleis  i endegar  tots  els  afers  de  la  Província,  els 
Parlaments  es  congregaven  per  a tractar  d’un  sol  afer  urgent,  com  una  guerra 
imprevista,  un  aconteixement  insòlit.  Les  Corts  eren  una  reunió  ordinària,  els 
Parlaments  una  junta  accidental;  aquelles  poden  considerar-se  com  la  regla, 
aquests  com  la  excepció.»  1 

«En  l’interval  d’unes  a altres  Corts  de  Catalunya,  diu  també  En  Pi  i Arimon, 
la  Diputació  General  exercia  les  funcions  de  cos  representatiu  de  la  Província, 
esdevenint  el  magistrat  suprem  al  qual  estaven  confiades  la  unió  i llibertat  pú- 
bliques. 

Constava  al  principi  de  vuit  membres,  el  qual  nombre  va  ésser  reduït  després 
a sis  i a quatre,  i en  les  Corts  de  Cervera  de  1359  a tres,  ordinació  que  fou  confir- 
mada per  les  que  celebrà  l’any  1413,  en  el  refetor  del  convent  de  PP.  Predicadors 
de  la  ciutat  de  Barcelona,  el  rei  En  Ferran  I i clogué  son  primogènit  N’  Alfons;  en  les 


1.  Pi  i Arimon:  Barcelona  antigua  y moderna,  I,  67  i 77. 


XX 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


quals  es  decretà  com  a llei  inviolable  i constitucional,  que  la  Diputació  s’hagués  de 
compondre  de  tres  individus  als  quals  s’hi  agregaven  altres  tants  Oïdors  de  comp- 
tes. El  càrrec  de  Diputat  no  tingué  en  son  origen  duració  fixa,  per  tal  com  elegit 
per  unes  Corts,  era  revocat  i substituït  o reelegit  per  altres;  mes,  a comptar  des  de 
les  de  Barcelona  esmentades,  fou  triennal  i corresponia  a un  individu  de  cada  braç, 
de  manera  que  tots  aquests  tenien  verdadera  representació  en  aquella  Junta.  Dels 
tres  Diputats,  el  primer,  pertanyent  al  braç  eclesiàstic,  devia  ésser  un  abat  mitrat 
o una  dignitat  d’alguna  Seu;  el  segon,  delegat  pel  braç  militar,  cavaller,  i el  tercer, 
corresponent  al  braç  reial,  ciutadà  honrat  de  Barcelona  o d’altra  ciutat.)) 


«La  Diputació  General  de  Catalunya  no  sols  governava  en  la  ciutat  supe- 
riorment,  sinó  que  s’estenia  a tota  la  terra  catalana,  i era  l’executora  de  les  lleis  i 
disposicions  acordades  en  les  Corts.  Encarregada  de  l’observància  de  les  primeres, 
i del  compliment  de  les  segones,  era  la  millor  garantia  de  la  llibertat,  i per  això 
exigia  i rebia  dels  oficials  i ministres  reials  el  jurament  de  complir  i fer  complir 
els  usatges,  constitucions  i immunitats  de  Catalunya.  Caidava,  també,  deLreparti- 
ment  i exacció  dels  tributs,  amb  els  quals  devia  atendre’s  a la  defensa,  manteni- 
ment de  la  pau  i les  altres  atencions  de  l’Estat,  tributs  que  s’anomenaren  «genera- 
litats», de  la  universitat  de  Catalunya,  dita  «General»  o «Generalitat.» 


«La  Diputació  devia  residir  constantment  a Barcelona,  o en  alguna  ciutat 
o vila  reial  del  Principat,  si  son  trasllat  era  cregut  de  necessitat  urgent  pels  seus 
tres  membres  o diputats.  Ses  atribucions  i facultats  cessaven,  o millor,  restaven 
sospeses,  al  reunir-se  les  Corts  generals,  en  el  moment  en  què  aquestes  acabaven 
de  fer  els  nomenaments  dels  seus  oficis:  aleshores  el  Regent  de  comptes  de  la  casa 
de  la  Diputació  general  trametia  a cada  President  dels  Braços  una  de  les  tres 
maces  d’argent  de  l’esmentada  casa,  i aquest  acte  indicava  com  una  temporal 
cessació  d’aquell  cos.»  1 

Demés  del  càrrec  d’Oïdor  de  comptes,  que  com  havem  dit  eren  tres  i corres- 
ponia cadascun  d’ells  a un  dels  tres  braços  que  integraven  les  Corts,  tenia  també 
la  Generalitat  o Diputació  del  General  diversos  auxiliars  per  a l’exercici  de  les 
funcions  que  li  eren  encomanades,  com  assessors,  advocat  fiscal,  escrivà  major, 
el  regent  els  comptes,  racional,  etc.  Ultra  aquests  i altres  que  residien  a Barce- 
lona, hi  havia  els  Diputats  locals,  assessors,  advocats  i procuradors  fiscals,  recep- 
tors, taulers  i altres  molts  oficials  del  General  i bolla,  de  les  ciutats,  viles  i llocs  de 
Catalunya  i comtats  de  Rosselló  i Cerdanya.  2 

1.  Pi  i Arimon,  op.  cit.,  I,  79  i 80. 

2.  Hem  cregut  convenient  donar  aquestes  referències  sobre  les  Corts,  Parlaments  i Diputació  del 
General  de  Catalunya  per  a la  millor  intelligència  i ordenació  dels  segells  que  es  descriuen  en  l’Inventari 
pertanyents  a aquests  importantíssims  cossos  representatius  de  la  nació  catalana.  En  Bosch  (Títols  de  honor 
de  Cathalunya,  Rosselló  y Cerdanya,  p.  372),  tractant  de  l’origen  d’aqueixa  Diputació  de  la  Generalitat 
diu:  «Per  los  actes  de  les  celebracions  de  dites  Corts,  y per  los  gastos,  y affers  convenients  de  elles,  per  les 
demes  causes  referides  fonch  necessari  tractar  las  Corts  de  imposar  imposicions,  y altres  drets,  y de  aqui 


NOTES  PRELIMINARS 


xxr 


Vegem  ara,  la  relació  que  té  la  Sigillografia  amb  aquestes  Corts  i Parlaments 
i amb  la  Diputació  de  la  Generalitat  de  Catalunya. 

En  1430,  les  Corts  generals  reunides  a Tortosa  acordaren  fer  dos  segells:  «a 
ops  e per  servey  de  la  dita  Cort  e per  segellar,  com  fets  seran,  d’aqui  avant  en  Corts 
o Parlaments  de  Cathalunya,  cauteles  e letres,  axi  acloses  com  patents,  fahents  e 
trametadores  per  la  present  e altre  qualsevol  sdevenidores  Corts  e Parlaments 
de  Cathalunya».  1 

Es  molt  versemblant  que  aquests  dos  segells  siguin  els  que  descrivim  en  l’In- 
ventari amb  els  núms.  755  i 756,  com  hi  fem  constar  per  nota.  Ambdós,  bé  que 
usats  encara  en  1602  el  mitjà,  i en  1542  el  menor,  creiem  que  són  molt  més,  an- 
tics, puix  l’estil  llur  és  del  segle  xv  i estudiats  detingudament  convenen  del  tot 
amb  les  indicacions  que  consten  en  l’acord  de  les  Corts  de  Tortosa.  En  aquest  acord 
es  diu  que  els  segells  havien  de  tenir  esculpides  les  armes  del  General  de  Catalunya: 
«ço  es  en  lo  miya  sent  Jordi  a cavall  qui  mata  o onciu  lo  drach,  e en  lo  menor  es 
esculpida  la  creu  del  dit  mossèn  sent  Jordi  e en  les  circunferencíes  de  cascun  dels 
dits  senyals  son  sculpides  les  letres  o mots  següents:  Curiarum  et  parlamentoruw 
generalium  principatus  Cathalonie. 

Aquestes  mateixes  representacions  apareixen  en  ambdós  segells,  i la  llegenda 
en  el  mitjà  és  exactament  igual  a la  que  ve  indicada  en  el  susdit  acord;  en  la  del 
menor  es  suprimeixen  els  mots:  generalium  i principatus , segurament  per  manca 
d’espai  en  el  lloc  de  la  gràfila,  i no  diu  més  que:  Curiarum  et  parlamentorum 
Cathalonie.  El  dibuix,  com  hem  dit  suara,  és  ben  bé  del  xvèn  segle;  i per  totes 
aqueixes  raons  ens  afirmem  més  i més  en  la  creença  que  els  tals  segells  són  els 
que  manaren  obrar  les  Corts  de  Tortosa. 

En  l’inventari  de  diversos  ornaments  i joiells  del  palau  de  la  Generalitat, 
de  1498,  es  troben  esmentats  uns  segells  que  potser  siguin  aquests.  Diu  així: 

«ítem  un  segell  gran  dargent  ab  sa  cadena  ab  la  ymage  de  Sant  Jordi  cavada 
lo  qual  servex  a ops  de  les  Corts,  pesa  .vi.  onses  scassetes.  ítem  un  altre  segell 
petit  dargent  blanch  ab  les  armes  del  General  cavades,  ab  sa  cadaneta,  lo  qual 
servex  per  fer  les  cauteles  de  les  Corts,  los  quals  dits  dos  segells  stan  quiscu  en 
sa  bossa,  .i.  onsa  .vii.  argents».  2 


fer  Erari,  y elegir  persones  tant  per  la  exacció,  com  guarda,  administració,  y execució  dels  actes,  y de- 
terminacions feyen  en  dites  Corts  tingueren  de  deputar  y senyalar  certes  persones  que  del  sobredit  tingues- 
sen  carrech,  de  aqui  anomenats  Deputats,  com  a persones  destinades,  y deputades  per  dits  effectes  a les 
quals  les  mateixes  Corts  los  anaren  nomenant  ab  propri  titol  de  Procuradors,  Administradors  del  General, 
Deputats  per  la  Cort.« 

El  mateix  autor  (p.  378)  parla  dels  drets  dits  de  «Bolla»  que  rebia  el  General,  sobre  diverses  mer- 
caderies i dels  qui  els  devien  pagar,  que  eren  «totes  y qualsevol  persones  de  qualsevol  estat,  grau,  y con- 
dició sien,  fins  lo  mateix  Rey,  Reyna,  Primogènit  se  son  servits  acontentarse,  y obligar  a les  demes  per- 
sones, ministres  y officials  Reyals».  Sols  en  restava  exceptuat  el  Sant  Pare. 

Per  a la  recaptació  d’aquests  drets  hi  havia  en  les  ciutats,  viles  i llocs  les  Taules  del  General,  els  ad- 
ministradors de  les  quals  rebien  el  nom  de  taulers. 

1.  Vegi’s  Sigillografia  Catalana,  I,  196,  apèndix  XCVII. 

2.  J.  Puig  i Cadafalch  i J.  Miret  i Sans,  El  Palau  de  la  Diputació  General  de  Catalunya.  (Anuari 
de  V Institut  d’Estudis  Catalans,  MCMIX-X,  p.  431,  nota.) 


VOLÜM  II 


IV 


XXII 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


Fins  ara  havem  vist  en  tots  els  segells  d’oficials  reials,  com  Procurador  reial 
i Governador  general  de  Catalunya,  Lloctinents,  Mestre  racional  i escrivans  de 
ració.  Batlle  general  i Batlles  reials,  Yeguers  &c.,  és  a dir,  en  tots  aquells  càrrecs  en 
que  hi  ha  delegació  o representació  del  rei,  l’ús  del  senyal  de  les  barres,  que  com 
havem  dit,  era  considerat  el  senyal  heràldic  dels  comtes-reis  del  casal  de  Bar- 
celona. 

Ara  apareix  un  nou  senyal,  que  és  la  creu  vermella  en  camp  blanc  o d’argent, 
coneguda  per  creu  de  Sant  Jordi,  i aquest  senyal  el  veiem  en  la  representació  de  la 
nacionalitat  catalana,  ço  és,  en  les  Corts  i Parlaments  i en  la  Diputació  del  General, 
que  venia  a ésser  la  delegació  d’aquestes  Corts  i Parlaments.  El  veiem,  també, 
com  diguérem  al  tractar  dels  segells  dels  veguers,  en  el  de  Barcelona,  considerada 
com  a cap  i casal  de  Catalunya.  1 

Aquests  segells  de  les  Corts  i Parlaments  s’usaven  encara,  com  hem  dit,  en 
1546  i 1602;  és  possible  que  més  avant,  en  els  esdeveniments  de  la  guerra  dels  Se- 
gadors, de  1640  a 1652,  s’extra viesshi  les  matrius,  per  tal  com  en  les  Corts  de  Bar- 
celona de  1701,  «per  no  haverse  trobat  lo  segell  destinat  pera  dites  Corts,  ni  saberse 
qual  se  usave  en  les  Corts  antecedents»,  a proposta  del  braç  eclesiàstic,  s’acordà  per 

1.  Diu  En  Bosch  (op.  cit.,  p.  566):  «La  Generalitat,  y Diputació  de  Cathalunya,  Rossello  y Cer- 
danya en  especial  usa  y se  serveix  (per  insígnies  y armes)  de  la  Creu  de  Sant  Jordi,  que  son  ab  figura  qua- 
drada camp  blanch,  y Creu  vermella,  travessada  de  punta  a punta;  lo  origen  de  estes  armes  es  de  la  invocacio 
y patrocini  prengueren  de  Sant  Jordi,  lo  qual  en  ses  guerres  que  tots  los  Chronichs  escriuhen,  aparegue 
en  ajuda  dels  Christians  contra  los  Moros  en  Arago,  y Cathalunya,  ab  cavall  blanch,  llança  en  la  ma,  y 
un  escut  blanch  ab  Creu  vermella,  de  la  manera  que  ordinàriament  lo  pintan,  y de  aqui  son  escut  se  prengue 
per  divises,  y armes  de  tota  la  Generalitat.» 

En  15  d’octubre  de  1499  els  Diputats  del  General  atorgaren  pagament  de  5 10  •§>  a En  Gaspar  Bonet, 

pintor  de  la  ciutat  de  Barcelona,  per  pintar  «una  mostra  an  pergami  en  que  es  la  ciutat  de  València  e de 
la  batalla  que  hague  lo  serenissim  senyor  Rey  en  Jacme  de  bona  memòria  en  lo  Puig  prop  la  dita  Ciutat 
ab  los  moros  quan  miraculosament  foren  los  xrisptians  aiudats  per  lo  benaventurat  Sant  Jordi  e fou  presa 
la  sua  invocacio  ab  la  creu  vermella  en  lo  present  principat  e en  lo  restant  del  regne  de  Arago  e València» 
(El  Palau  de  la  Diputació  General  de  Catalunya,  p.  416,  nota). 

En  les  Corts  catalanes  reunides  a Barcelona  en  1432  s’acordà  la  construcció  de  la  capella  de  Sant  Jordi 
en  dit  Palau  de  la  Generalitat. 

La  devoció  a aquest  sant,  com  a patró  de  Catalunya,  era  ja  molt  antiga  en  els  reis  del  casal  d’ Aragó. 
Pere  III,  amb  data  de  Santes  Creus  a 15  d’octubre  de  1356,  escriu  a son  cosí  el  comte  de  Dénia:  «Com 
nos  havent  esperança  en  lo  benauyrat  e victorios  senyor  Sant  Jordi  hajam  ordonat  e vullarn  que  les  en- 
trades e altres  fets  d armes  que  sesde vendran  per  la  guerra  de  Castella  sien  portades  per  aquells  de  la  nostra 
part  senyeres  de  sent  Jordi.  Per  ço  us  dehim  eus  manam  que  tota  vegada  que  sesdevenga  vos  anar  en 
fer  entrades  o en  esser  en  altres  fets  darmes  per  raho  de  la  dita  guerra,  portets  senyeres  de  sent  Jordi  c 
encara  façats  anar  los  homens  a cavall  e a peu  de  la  part  nostra  a senyal  de  sent  Jordi  axi  com  per  nos 
es  ordonat  segons  que  dessus  se  conte.»  (Arx.  Cor.  Aragó,  reg.  1.136,  f.  117.) 

En  el  mateix  Arxiu  (reg.  1.162,  f.  136)  s’hi  troba  la  següent  carta,  també  d’En  Pere  III,  dirigida  a 
son  germà  l’Infant  En  Ferran: 

«Lo  Rey  Darago. 

Car  frare:  Sapiats  que  nos  per  gran  devocio  que  havem  en  lo  baro  sent  Jordi,  havem  ordenat  que 
totes  les  companyes  de  cavall  tinguen  el  dia  de  la  batalla  sobresenyals  a senyal  de  sent  Jordi.  E axi  manam 
vos  eus  pregam  que  façats  fer  per  a vos  matex  e semblantment  fets  fer  a cascu  dels  vostres  los  dits  sobre- 
senyals que  sien  blanchs  de  tot  ab  la  creu  vermella  e be  ampla  axi  de  la  part  davant  com  de  la  part  de- 
tras  de  guisa  quels  dits  sobresenyals  semblen  e sien  conformes  al  senyal  del  baro  sent  Jordi.  Dada  en 
Calataiud  sots  nostre  segell  secret  a .vi.  dies  de  febrer.  En  1 any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  .m.  ccc. 
1.  ix.  Vidit  Jacobus.  — Dominus  Rex  mandavit  mihi  Jacobus  Conesa.  = Similis  littera  fuit  missa  Comit 
Ausone. » 


NOTES  PRELIMINARS 


xxm 


tots  els  braços  o estaments,  fer  esculpir  en  els  segells  major  i menor  que  s’havien 
de  fer  per  a segellar  els  documents  de  dites  Corts,  l’escut  de  les  quatre  barres  i 
corona  reial,  amb  la  inscripció  següent  en  la  circumferència:  Sigillum  Curice,  Gene- 
ralis  Cathalonice.  1 

Així  degué  fer-se  per  tal  com  en  les  Corts  de  1706  ja  s’usà  aquest  segell,  que 
creiem  és  el  de  núm.  757  de  l’Inventari.  Es  interessant  perquè  marca  un  canvi 
en  el  senyal  de  l’escut,  substituint  la  creu  de  Sant  Jordi,  per  les  barres,  i esdevenint 
aquestes  el  símbol  representatiu  de  les  Corts  catalanes,  que  malauradament,  que- 
daren anorreades,  aleshores,  per  l’absolutisme  de  Felip  V. 

En  la  sèrie  dels  segells  de  les  Corts  i Parlaments  de  Catalunya  vénen  com- 
presos els  del  Braç  militar  que  formava  part  de  dites  assemblees.  Joan  I,  amb  data 
de  Montçó  a 1 de  novembre  de  1389,  va  aprovar  l’organització  cbl  braç  o estament 
dels  cavallers  generosos  i homes  de  paratge  del  Principat  de  Catalunya  i els 
concedí  el  privilegi  de  tenir  segell  propi,  amb  el  senyal  reial.  2 Bé  que  cap  dels 
tres  tipus  (núms.  758,  759  i 760  de  l’Inventari)  que  publiquem,  sigui  el  que  degué 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Procés  de  les  Corts  generals  de  1701  a 1702)  consta  detallada- 
ment aquest  acord,  que,  transcrit  literalment,  diu  així:  «Sobre  las  armas  se  han  de  posar  al  cello  de  la 
Cort.  — Acerca  del  reparo  ha  fet  lo  llim.  Stament  Ecclesiastich  sobre  las  armas  e inscripció  se  deu  fer 
posar  en  los  sellos  major  y menor  que  se  han  de  fer  pera  segellar  los  despaixs  de  las  presents  Corts  generals 
convocadas  y obertas  per  Sa  Magt  (que  Deu  gde.)  en  la  present  Ciutat  de  Barcelona,  per  no  haverse  trobat 
lo  segell  destinat  pera  ditas  Corts,  ni  'saberse  qual  se  usa  ve  en  les  Corts  antecedents,  encara  que  aparexia 
poderse  esculpir  en  dits  sellos  la  imatge  del  glorios  Sant  Jordi  portant  lo  escut  ab  laCreu,  y trobarse  així 
esculpit  en  lo  sello  major  de  la  Escrivania  Major  del  General,  que  se  ha  entregat  per  lo  Regent  los  Comptes, 
trobantse  tambe  dita  Creu  en  los  principis  dels  tomos  de  las  ultirpas  Constitucions  y en  altres  llibres  dels 
Capítols  de  Corts  ques  troban  modernament  impressas,  emperò  com  se  regonega  que  dit  sello  Major  de 
dita  escrivania  es  peculiar  per  dit  General,  y que  lo  haverse  posat  sols  dita  Creu  en  los  principis  de  ditas 
Constitucions  y Capítols  de  Corts,  es  estat  per  haverse  novament  imprimit,  per  quant  en  las  que  se  irn- 
primiren  en  lo  mateix  any  1599  se  troba  lo  escut  de  las  quatre  barras  ab  la  Corona  Real,  si  y conforme 
se  troba  tambe  en  lo  principi  del  volum  en  major  de  las  Constitucions  Generals;  y per  altre  part,  attes  que 
lo  Serenissim  Senor  Rey  D.  Joan  primer  en  lo  privilegi  concedit  al  Estament  Militar,  collocat  en  lo  Tit.  16 
del  llibre  primer  de  las  Pragmaticas  y altres  drets  de  Cathalunya,  entre  altres  prerogativas  y facultats  con- 
cedidas,  fonch  atorgada  la  de  tenir  y gosar  lo  segell  en  que  estiguessen  esculpidas  las  armas  reals,  conti- 
nuant en  la  circunferencia  la  inscripció  següent,  Sigillum  Brachii  Militari  Principatus  Cathalonice,  haventse 
formalment  imprimit  en  lo  cos  de  dit  privilegi  la  forma  de  dit  sello,  que  ve  a consistir  en  lo  escut  ab  ditas 
quatre  barras  y sobre  de  ell  la  corona  real,  conciderantse  tambe  que  ab  diferents  representacions  impressas 
que  se  han  fetas  a Sa  Magt.  y singularment  en  la  ques  feu  en  lo  any  1622  per  part  del  Principat  de  Catt.a 
en  forma  de  Braços  se  troba  tambe  imprès  lo  mateix  escut  de  las  quatre  barras  ab  la  Corona  Rl.,  y final- 
ment conciderant  tambe  que  segons  es  publich  y notori  los  Embaxadors  del  present  Principat  que  se  han 
conferits  en  la  Cort  de  Sa  Magt.,  usant  lo  posar  armas  en  los  portals  de  las  casas  de  sa  habitació,  con- 
forme los  demes  Embaxadors,  han  estilat  lo  posar  per  armes  lo  dit  escut  ab  quatre  barras  y Corona  Rl. 
Avista  del  sobre  referit,  apar  qire  sera  mes  proporsionat  per  los  despaixs  de  las  presents  Corts  Generals,  lo 
fer  esculpir  dit  sello  ab  lo  Escut  de  ditas  quatre  barras  y Corona  Real,  ab  la  inscripció  següent  en  la  cir- 
cunferencia de  aquell  dient  Sigillum  Curice  Generalis  Cathalonice .»  Als  ff.  31,  31  v.  i 32.—  Deliberació  del 
19  d’octobre  de  1701  (consta  l’adhesió  del  Braç  reial  als  acords  de  les  Corts).  Al  f.  32  v.  diu:  «Y  respecte 
al  paper  que  lo  Senor  Promovedor  del  Bras  Ecclesiastich  ha  entregat  al  Promovedor  del  present  bras  (el 
reial)  acerca  las  armas  apar  se  han  de  esculpir  en  lo  sello  de  las  presents  Corts.  Que  aderintse  tots  los 
demes  Braços  al  contengut  y expressat  en  dit  paper,  de  esculpir  en  dit  sello  las  armas  y escriptura  ex- 
presia  dit  paper,  y no  altrament,  convinga,  y se  ajuste,  com  lo  present  bras  con.ve  y se  ajusta  en  que 
se  esculpesca  en  dit  sello  ditas  armas  y escriptura  en  dit  paper  expressat.»  En  la  deliberació  del  dia  20  dels 
dits  mes  i any  (ff.  36  v.  i 37)  consta  l’adhesió  del  Braç  militar. 

2.  Vegi’s  Sigillografia  Catalana,  I,  180,  apèndix  LXXV. 


XXIV 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


construir-se  amb  motiu  del  susdit  privilegi,  amb  tot  i ésser  de  dates  molt  poste- 
riors, conserven  els  mateixos  senyal  i llegenda. 

Dels  segells  de  la  Diputació  del  General  de  Catalunya,  els  més  antics  que  co- 
neixem (núms.  761  i 762)  corresponen  als  anys  1409  i 1410;  creiem,  però,  que 
pertanyen  al  segle  xiv,  i segtirament  foren  els  primers  que  usà  dita  corporació.  El 
menor  porta  la  següent  llegenda:  Segell  secret  dels  diputats , i per  senyal  la  creu 
de  Sant  Jordi.  Malauradament,  el  major  és  un  exemplar  molt  borrós,  però  s’hi 
endevina  la  imatge  del  Sant,  que  cavalca,  posada  dintre  d’un  cercle  lobulat. 

Els  tres  següents  (núms.  763,  764  i 765)  foren  obrats,  probablement,  per  l’ar- 
genter alemany,  Hans  Tramer,  com  ja  s’indica  en  les  notes  corresponents  a cascun 
d’ells.  A 2 d’abril  de  1417,  els  diputats  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  residents  a 
Barcelona,  li  encarregaren  la  confecció  de  tres  segells  (major,  mitjà  i menor)  per  a la 
escrivania  de  la  Diputació,  atorgant-li  vint  florins  d’or,  d’ Aragó,  «en  paga  prorata 
del  salari  que  li  seria  tatxat  per  fer  e obrar  los  dits  segells»  i a 10  de  desembre  del 
mateix  any,  havent  «sculpits  e entayllats»  ja,  els  dits  tres  segells,  li  varen  taxar 
setanta  florins,  en  paga  i salari  del  seu  treball,  ultra  els  vint  que  s’havien  de  sa- 
tisfer a En  Erancesc  Costa,  argenter  «nadiu  de  Caules»,  ço  és,  catorze,  que  en 
pesava  l’argent  i cadenes  dels  tres  segells,  i els  restants  sis  florins,  pel  treball  de 
donar-los  forma  i fer-los  «tots  plans»  i «fer  les  cadenes»  1. 

En  aquests  documents  es  diu  que  en  el  major  «es  sculpida  la  imatge  de  sent 
Jordi  a cavall  qui  mate  lo  drach,  ab  lletres  entorn  del  dit  segell  qui  dien,  segell 
del  offici  de  la  deputacio  del  general  de  Cathalunya ,»  i aquest  segell  servia  «a  segellar 
totes  letres  patents  quis  dressen  a qualsevol  persones  de  part  dels  dits  deputats, 
e totes  letres  closes  quis  dressen  a Papa  e Cardenals  e al  senyor  Rey  e a altres 
persones  reyals  qui  sien  fora  lo  principat  de  Cathalunya  e encara  fora  la  senyoria 
del  senyor  rey  d’ Aragó»;  en  el  mitjà  «es  sculptit  un  angell  qui  té  un  scut  ab  la  eren 
de  Sent  Jordi  ab  letres  entorn  del  dit  segell  qui  dien,  segell  de  la  deputacio  del 
general  de  Cathalunya » i aquest  segell  havia  de  servir  per  a segellar  «totes  letres 
closes  quis  dressaran  de  part  dels  dits  deputats  a qualsevol  arrendadors  de  les 
generalitats  de  Cathalunya  e encara  a tots  e qualsevol  officials  e persones  consti- 
tuides  dins  lo  dit  principat»;  i en  el  menor  «es  sculptit  un  escut  ab  la  creu  de  Sent 
Jordi  ab  letres  entorn  del  dit  segell  qui  dien,  segell  de  la  deputacio  del  general  de 
Cathalunya » i servia  aquest  segell  per  a ésser  segellats  «tots  alberans  debitoris  de 
cauteles  faeents  per  lo  dit  general  e quis  cobraran  per  los  oydors  dels  comptes  del 
dit  general». 

Tan  les  representacions  com  les  llegendes  dels  tres  segells  que  descrivim  en 
l’Inventari,  concorden  perfectament  amb  les  que  havem  transcrit  suara;  tots  tres, 
particularment  el  major,  són  molt  artístics  i de  bon  gust  dintre  l’estil  gòtic.  Es  de 
creure  que  estigueren  en  ús  fins  a darrers  del  segle  xvi,  per  tal  com  els  hem  trobats 
encara  en  documents  de  1578. 


1.  Vegi’s  Sigillogbafia  Catalana,  I,  192  i 195,  apèndixs  XCII  i XCV. 


NOTES  PRELIMINARS 


xxv 


En  el  mateix  segle  xvi  aparegué  un  nou  tipus,  com  a segell  de  1’ «ofici  de  la 
Diputació  del  General  de  Catalunya»,  també  amb  la  imatge  de  Sant  Jordi  en  el 
major,  i l’escut  amb  la  creu,  en  el  menor,  amb  la  variant  que  les  lletres  de  les 
llegendes  són  capitals  romanes  en  lloc  d’ésser  gòtiques  minúscules. 

Al  xvn  pertanyen  els  segells  núms.  768,  769,  770  i 771.  Els  dos  primers,  que 
trobem  usats  en  els  anys  de  1641  a 1650,  tenen  la  particularitat  que  el  cordó 
que  rodeja  la" llegenda  està  format  amb  flors  de  llir,  senyal  del  reialme  de  França 
sota  el  protectorat  del  qual  estava  aleshores  Catalunya.  Les  llegendes  en  tots 
quatre  són  diverses  de  les  dels  segells  precedents,  per  tal  com,  demés  d’ésser  escri- 
tes en  llatí,  diuen:  Sigillum  maius  (o  parvum)  scribaniae  maioris  generalis  Catha- 
lonie. 

Els  darrers  segells,  major  i menor,  que  usà  la  Diputació  del  General  de  Cata- 
lunya, fins  a la  seva  extinció,  són  els  que  corresponen  als  núms.  772  i 773. 

Completen  aquesta  sèrie  els  dels  Oïdors  de  comptes,  del  Racional,  dels  Dipu- 
tats locals,  nomenats  per  a exercir  el  càrrec,  en  les  ciutats  i viles  de  Berga,  Girona, 
Lleyda,  Perpinyà,  Tarragona,  Tortosa  i Tremp,  i finalment  els  de  les  Taules  que 
recaptaven  els  drets  del  General,  establertes  en  molts  llocs  de  Catalunya  i comtats 
de  Rosselló  i Cerdanya,  com  les  d’ Alcover,  Alguayre,  Arbeca,  Bagà,  Banyoles, 
Barcelona,  Cervera,  Figueres,  Granollers,  Guissona,  Illa,  Lleyda,  Llívia,  Manresa, 
Mataró,  Oliana,  Olot,  Perpinyà,  Piera,  Puigcerdà,  Reus,  Ribes,  Salses,  Sant  Feliu 
de  Guíxols,  Sant  Feliu  Sasserra,  Sitges,  Solsona,  Tarragona,  Tàrrega,  Terrassa, 
Tortosa,  Tremp,  Valls,  Vich,  Vilafranca  del  Conflent,  Vilafranca  del  Penedès  i altres. 

Ciutats,  viles  i llocs.  — En  aquesta  sèrie  són  compresos 
861  segells,  quasi  tots  anteriors  al  segle  xixè,  empremtats  en  relleu.  1 

Els  segells  municipals  catalans,  més  antics,  dels  quals  tenim  notícia,  corres- 
ponen a darrers  del  segle  xiii,  i encara  són  ben  pocs  els  que  se’n  coneixen. 

Des  del  xiv  ja  foren  més  generals,  i successivament  anaren  canviant  de  forma, 
de  dibuix  o representació  gràfica,  i fins  de  llegenda.  Quant  a la  primera,  comuna- 
ment és  ovalada  o rodona,  i per  excepció  n’hi  ha  alguns  d’octogonals,  en  losange, 
lobulats,  en  escut,  quadrilaterals,  etc.  Llur  diàmetre  més  corrent  sol  ésser  entre 
25  i 50  mm.,  bé  que  se’n  troben  alguns  de  50  a 60  i de  12  a 25  mm. 

La  representació  és  molt  diversa.  Argentera,  Arnes,  Celma,  Margalef  i altres, 

1 No  hem  volgut  descriure  ni  reproduir  aquells  exemplars  que  procedents  d’una  matriu  construïda 
per  a fer  empremtes  en  una  matèria  tova,  com  la  cera,  hòstia,  etc.,  des  del  segle  xvill,  segurament  per 
estalviar  feina  i temps,  començaren  a ésser  empremtats  en  tinta  o sutge  (fumant  la  matriu),  del  qual 
procediment  resulta  una  empremta  molt  defectuosa,  per  tal  com  no  hi  poden  aparèixer  els  detalls  del  relleu 
que  resten  en  la  concavitat  de  dita  matriu.  Així  els  hem  vist  reproduïts  tan  imperfectament  en  algunes 
obres  modernes.  Tampoc  s’hi  inclouen  aquells  segells  municipals  que  porten  la  llegenda:  Alcaldia  o Ayuri- 
tamiento  Constitucional  de  (el  nom  del  poble),  per  considerar-los  ja  molt  allunyats  del  camp  de  la  Sigillo- 
grafia.  Tots  daten  de  mitjan  segle  xixè,  que  és  quan  es  féu  el  canvi  dels  segells  antics  per  aquests,  creats 
a conseqüència  de  la  implantació  del  règim  constitucional  i que  podem  classificar  de  moderns.  No  negarem 
que  puguin  tenir  cert  interès  local  i de  curiositat,  per  més  que  hi  ha  hagut  èpoques  en  què,  com  en  la  pro- 
víncia de  Girona  durant  bon  nombre  d’anys,  quasi  tots  els  pobles  portaven  en  son  segell,  com  únic  signe 
representatiu,  l’escut  reial  dels  castells  i lleons;  i molts  de  la  de  Lleyda  tenien  tan  sols,  dintre  d’un  òvul 
i ocupant  tot  el  camper  del  segell,  la  llegenda:  Distrito  municipal  de  (el  nom  del  poble). 


XXVI 


SIGILLOGR AFXA  CATALANA 


porten  la  creu  de  l’orde  de  Sant  Joan  per  haver-hi  pertangut.  Altres  porten  el 
senyal  de  les  barres,  per  haver  estat  de  jurisdicció  reial  o per  privilegi  d’algun 
dels  comtes-reis  del  casal  d’ Aragó,  com  Barcelona,  Caldes  de  Montbuy,  Cam- 
prodon, Ceret,  Figueres,  Granollers,  Manresa,  Perpinyà,  Prades,  Prats  de  Rey, 
Talarn,  Vilafranca  del  Conflent,  Vilanova,  etc.  Són  en  bon  nombre  els  qui  tenen 
un  castell,  la  creu  o la  imatge  d’un  sant.  Perelada  porta  un  roc,  senyal  dels  Reque- 
sens;  Balaguer,  els  escacs  dels  comtes  d’Urgell;  Cardona,  el  card  dels  Cardona,  i 
Blanes,  la  cabra,  del  vescomtat  de  Cabrera. 

En  diversos  s’observa  que  llur  representació  és  el  senyal  parlant  de  son  propi 
nom:  així,  Mora  d’Ebre  porta  un  morer;  Lloret,  un  llorer;  Llissà  de  Vall  i Mollet, 
un  peix;  una  mà:  Mafet,  Maldà,  Manlleu,  Mayals,  Massanet  de  Cabrenys  i altres; 
un  cà:  Calaf,  Canet,  Calella,  etc.;  Tordera,  un  tord;  Corbera,  un  corb;  Cervià  i Cer- 
vera, un  cérvol;  Llagostera,  una  llagosta. 

Referent  a les  llegendes,  com  diguérem  en  altra  part  d’aquesta  obra  1 els 
segells  de  les  ciutats  i viles  catalanes  mostren  una  gran  varietat,  essent  escrites 
unes  en  llatí  i altres  en  català.  No  repetirem  aquí  les  dades  curioses  sobre  elles  que 
ja  vàrem  consignar  aleshores  i que  poden  veure’s  en  el  present  volum  a l’estudiar 
cada  segell. 

Com  a demostració  dels  elements  valiosos  que  integren  aquesta  sèrie,  per  a 
fer  l’estudi  sigillogràfic  de  les  ciutats,  viles  i llocs  de  Catalunya,  farem  constar 
que  Agramunt  hi  és  representat  amb  4 segells,  el  més  antic,  de  l’any  1595;  Bala- 
guer, n’hi  te  5,  des  de  1501;  Barcelona,  36,  que  corresponen  als  anys  de  1289  a 1861; 
Berga,  6,  des  dels  segles  xiii  o xiv;  Besalú,  3,  de  1447  a 1803;  Blanes,  8,  de  1564 
a 1831;  Caldes  de  Montbuy,  5;  Camprodon,  10;  Cardona,  5,  des  de  1649;  Castelló 
d’Empúries,  4;  Cervera,  8,  el  més  antic  de  1288;  Figueres  7;  Girona,  12,  des  de 
1289  a 1830;  Granollers,  5,  de  1447  a 1729;  Lleyda,  12,  des  de  1288  a 1809;  Man- 
resa, 11;  Mataró,  9,  des  de  1449;  Montblanch,  4,  de  1288  a 1737;  Olot,  6;  Perpinyà, 
7;  Puigcerdà,  7;  Reus,  4;  Ripoll,  7;  Roses,  3;  Sabadell,  4;  Sant  Feliu  de  Guíxols,  4; 
Santpedor,  3;  Seu  d’Urgell,  3;  Sitges,  2;  Talarn,  3;  Tarragona,  9,  des  del  segle  xiv? 
a 1830;  Tàrrega,  5,  de  1405  a 1827;  Terrassa,  4,  des  de  1593;  Torroella  de  Montgrí, 
3;  Tortosa,  8,  des  del  segle  xiii  ? a 1826;  Tremp,  2;  Valls,  9;  Vich,  7,  des  del  segle 
xiv  a 1809;  Vilafranca  del  Conflent,  2;  Vilafranca  del  Penedès,  10,  i Vilanova  i 
Geltrú,  9,  des  de  1592. 

El  segell  municipal  de  Barcelona  que  fins  ara  coneixem  com  a més  antic, 
correspon  a l’any  1289  (n.°  916  de  l’Inventari).  Porta  per  senyal  la  creu  i en  cadas- 
cun dels  quatre  angles  que  forma,  un  escudet  amb  les  barres,  ço  és,  el  senyal 
reial;  la  llegenda  diu:  Sigillum  universitatis  Barchinone.  La  creu,  com  hem  vist 
al  parlar  dels  segells  de  les  vegueries,  era  el  senyal  propi  i peculiar  de  la  ciutat,  i 
son  dibuix  molt  semblant  al  de  la  creu  dels  segells  de  la  seva  Catedral  o església  pri- 
mitiva, dedicada  a la  Santa  Creu. 


1.  Vegi’s  SlGIL·LOGRAFIA  Cataxana,  I,  69  i 70. 


NOTES  PRELIMINARS 


xxvn 


Pere  III,  amb  data  de  Perpinyà,  a 4 de  juliol  de  1345,  atorgà  als  Consellers 
i Prohoms  de  Barcelona  el  privilegi  que  llurs  ambaixadors  i missatgers  pogues- 
sin portar  virgam  seu  baculum  cum  virolis  argenti,  signo  nostro  et  signo  dicte  civi- 
tatis  signatis,  o sigui,  el  senyal  reial,  les  barres,  i el  senyal  de  la  ciutat,  la  creu.  1 

En  un  quadern  referent  a les  milícies  gremials  de  la  ciutat,  de  l’any  1393, 
hi  va  consignada  la  següent  ordinació:  «Primerament  que  per  los  Concellers  sie 
fet  un  pano  larch  ab  senyal  de  sent  Jordi,  ço  es,  la  creu  vermella  e lo  camp  blanch, 
qui  es  senyal  de  la  ciutat».  2 

En  el  procés  del  Parlament  celebrat  a Barcelona  en  1396,  per  la  reina  Dona 
Maria,  muller  i Lloctinent  del  rei  En  Martí  YHumà,  consta  que  a 27  de  juny  fou 
deliberat  trametre  ambaixadors  al  rei,  que  es  trobava  a Sicília,  per  a suplicar-li 
tornés  al  seu  regne  d’ Aragó,  per  ço  com  era  molt  convenient  la  seva  presència. 
Dits  missatgers  devien  partir  en  dues  galeres,  ordonant-se  que  aquestes  «no  porten 
banderes  cendals,  ne  panyos  de  senyal  alcu,  sino  de  Comtat  de  Barchinona,  ço  es, 
barres  grogues  e vermelles  tan  solament».  3 

Aqueixes  dades  demostren  que  el  senyal  de  la  ciutat  era  la  creu,  que  després 
es  digué  de  Sant  Jordi,  i es  representà  vermella  en  camp  blanc  o d’argent,  i que  el 
dels  reis  d’ Aragó  com  a comtes  de  Barcelona  eren  les  barres  grogues  i vermelles. 

En  el  primitiu  segell  del  Consell  barceloní  apareix,  com  suara  hem  dit,  la  creu 
amb  els  quatre  escudets  a senyal  reial,  en  cadascun  dels  quatre  angles  de  dita  creu. 
Aquesta  forma  de  combinar  la  creu  amb  els  escudets  complementaris  l’hem  notat 
en  alguns  segells  d’aquella  època. 

En  el  segell  de  la  ciutat,  que  trobem  després  i que  correspon  ja  al  segle  xiv 
(núm.  917  de  l’Inventari),  ja  s’hi  veu  l’escut  dividit  en  quarters,  portant  els  senyals 
de  les  barres  i la  creu,  combinats  en  dits  quarters,  i posant  en  lloc  preferent, 
ço  és,  en  el  primer,  el  senyal  reial.  Aquest  és  l’únic  tipus  dels  segells  de  la  ciutat 
en  què  les  barres  estan  posades  en  el  primer  quarter;  en  tots  els  posteriors  s’hi 
troba  sempre  la  creu. 

Entre  aquests  són  dignes  d’especial  menció  el  senyalat  amb  el  núm.  922,  per 
haver  estat  en  ús  des  de  principis  del  segle  xv  fins  a la  segona  meitat  del  xvn; 
una  bolla  de  plom  del  xv,  per  sa  raresa;  i el  nou  segell  que  usà  la  ciutat  després 
de  1652,  i a conseqüència  d’haver  caigut  en  poder  de  l’exèrcit  de  Felip  IV,  perdent 
alguns  dels  seus  privilegis.  Aquest  nou  segell  té  la  particularitat  d’ ésser-hi  substi- 
tuïda la  llegenda  tradicional  que  indicava  pertànyer  al  Consell  barceloní,  per 
aquesta  altra:  Philipus  Dei  gratia  Rex  Castelle,  Aragonum,  Comes  Barchinone. 
Amb  tot,  aquest  tipus  que  apar  indicar  subjecció  i domini,  fou  substituït  a darrers 
del  mateix  segle  pel  de  núm.  931  en  el  qual  s’hi  restableix  la  llegenda  pròpia  de  la 
ciutat. 

Dintre  de  l’estil  barroc  no  estan  mancats  d’elegància  i art  aquest  segell  i els 

1.  Arxiu  Municipal,  Barcelona,  Llibre  verd,  I,  f.  370. 

2.  Arxiu  Municipal,  Barcelona,  Ordinació  de  la  host  veynal. 

3.  Cortes  de  Aragón  y de  València  y Principado  de  Catalana,  IV,  282. 


XXVIII 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


que  li  succeïren  durant  el  segle  xvm  i principis  del  xix.  Encara  en  1861,  com 
s’indica  en  la  nota  del  segell  n.°  940,  fou  novament  gravada  una  d’aqueixes  matrius 
antigues,  les  quals  sens  dubte  són  més  interessants  i de  més  valor  artístic  que  els 
migrats  segells  municipals  moderns  que  porten  per  llegenda  els  mots  de  Alcaldia 
i Ayuntamiento  i fins  castellanitzen  els  noms  dels  pobles. 

Estudis  generals,  Universitats,  Acadèmies,  Es- 
coles, etc.  — En  aquesta  sèrie  es  publiquen  alguns  segells  de  l’Estudi  general 
de  Lleyda,  de  l’Estudi  general  de  Barcelona,  i de  la  Universitat  de  Cervera.  Ultra 
aquests  hi  vénen,  també,  inclosos  els  de  les  Acadèmies,  Collegis  Notarials  i Arxius 
de  la  Corona  d’ Aragó  i del  Reial  Patrimoni,  ete.  No  precisa  fer  notar  cap  particula- 
ritat referent  a tots  aquests  segells,  perquè  ja  són  indicades  al  descriure’ls  en 
l’Inventari. 

Gremis,  Consolat  de  mar,  Consolats  de  catalans, 
Tribunal  de  Comerç,  Seques,  etc.  — Malgrat  haver  fet  moltes 
recerques,  principalment  en  el  nostre  Arxiu  municipal,  on  es  guarda  bon  aplec 
de  documentació  gremial,  són  ben  escassos  els  segells  de  gremis  i confraries  que 
havem  pogut  trobar,  i encara  tots  corresponen  a època  relativament  moderna. 

Entre  els  segells  de  les  seques  o cases  de  la  moneda,  és  notable  un  del  segle  xv 
la  llegenda  del  qual  diu:  Segell  dels  lnóbres  e monedes  de  Barcelona.  Són  també  dignes 
d’esment  els  del  Consolat  de  la  mar  establert  en  aquesta  ciutat,  i particularment 
els  dels  Consolats  de  catalans,  de  l’Alguer,  Bruges,  Càller,  Catània,  Constantinoble, 
Domàs,  Gènova,  Girgenti,  Messina,  Nàpols,  Palerm,  Siracusa  i Trapena. 

L’antic  Consell  Municipal  de  Barcelona,  que  tant  grans  prerrogatives,  pri- 
vilegis i prestigi  assolí,  tenia,  entre  altres,  el  de  nomenar  cònsols  en  les  ciutats  i 
viles  que  eren  ports  de  mar  1.  Els  segells  que  publiquem  d’aquests  consolats  són 
una  mostra  ben  palesa  del  poder  marítim  dels  nostres  honorables  Consellers,  per  tal 
com  tots  porten  per  senyal  el  de  la  ciutat,  ço  és,  la  creu  i les  barres,  i sota  aquesta 
senyera  el  cònsol  havia  de  protegir  i vetllar  pels  catalans  que  navegaven  i exercien 
llur  comerç  en  aquells  paratges.  Encara  en  1625  el  cònsol  de  catalans  a Messina 
s’intitulava  Consul  nationis  Cathalanorum  Messane  degentium,  i en  el  segell  del 
Consolat  (núm.  1802  de  l’Inventari),  ultra  l’escut  amb  el  senyal  de  la  ciutat  de 
Barcelona,  s’hi  llegeix:  Sigillum  Magnificce  nationis  Catalanorum. 

Jueus  i aljames  de.  moros. — Pocs  són  els  segells  que  conté  aquesta 
sèrie:  el  de  l’aljama  dels  jueus  de  Tàrrega,  altres  dos  que  corresponen  probable- 
ment a uns  jueus  d’ Agramunt  i d’Albà,  i,  finalment,  els  de  les  aljames  dels  moros 
d’Eix,  vila  que  pertanyia  aleshores  a la  ciutat  de  Barcelona. 

Particulars.  — Els  segells  d’aquesta  sèrie,  encara  que  per  llur  caràcter 
particular  no  ho  sembli,  són  força  interessants,  sobre  tot  els  dels  segles  xiii,  xiv 
i xv;  fins  al  present,  no  en  coneixem  d’anteriors  al  xiii. 

1.  Segons  En  Pi  i Arimon  (op.  cit.,  II,  68)  Jaume  I,  amb  data  de  17  de  les  kalendes  de  setembre 
de  1266,  concedí  al  dit  Consell  barceloní  la  facultat  de  nomenar,  anyalment,  cònsols  a Síria  i Egipte. 


NOTES  PRELIMINARS 


XXIX 


En  el  segle  xiv  era  costum  que  els  albarans,  cauteles  i tota  mena  de  rebuts  i 
cartes  de  pagament  de  quantitats  no  fossin  sotascrits  per  l’atorgant,  sinó  que 
aquest,  amb  tot  i saber  d’escriure  i fer  constar  en  el  document  que  l’havia  escrit 
de  «sa  pròpia  mà»,  consignava  que  en  testimoni  de  veritat  hi  posava  son  segell, 
en  lloc  de  sotascriure’l  1.  Fou  aleshores  que  es  generalitzà  entre  els  individus 
d’ambdós  sexes  el  tenir  segell  propi,  alguns  d’ells  anulars,  i per  això  els  trobem 
nombrosos,  empremtats  en  ceres  de  diverses  colors,  en  lletres,  albarans  i altres 
documents  anàlegs;  i com  que  en  aquells  segles  el  sentiment  de  l’art  es  traslluïà 
arreu,  vingué  a palesar-se  també  en  aqueixes  petites  empremtes  sigillars,  moltes 
de  les  quals  mostren  les  belleses  de  l’estil  gòtic,  aleshores  dominant  amb  tota 
sa  esplendor  i puresa. 

Demés  d’aquest  aspecte  artístic  i d’altres  similars,  com  el  paleogràfic,  l’indu- 
mentari,  el  genealògic,  etc.,  que  contribueixen  a fer  interessant  l’estudi  dels  segells 
particulars  medievals,  n’hi  ha  un  que  considerem  de  gran  vàlua,  i és  l’heràldic  o 
armorial.  L’origen  dels  senyals  i divises  dels  escuts,  que  tantes  fantasies  i llegendes 
fabuloses  va  engendrar,  sobre  tot  en  els  segles  xvii  i xvm,  en  els  expedients  de 
noblesa  que  forjaven  i autoritzaven  els  anomenats,  emfàticament,  reyes  de  armas, 
enlloc  es  veu  tan  clar,  ensems  que  senzill,  com  en  aquests  segells.  L’examen 
detingut  de  cascun  confirmarà  la  nostra  opinió  i palesarà  que,  a l’estudiar  l’heràl- 
dica, cal  comptar,  sobre  tot,  amb  els  valuosos  elements  que  li  proporciona  la 
sigillografia.  Una  inspecció  ràpida  i de  conjunt  dels  exemplars  que  integren  aquesta 
sèrie,  ho  farà  més  evident  i servirà  per  orientar  al  qui  es  proposi  empendre  aqueix 
estudi. 

Dels  1,150  segells  de  particulars  que  conté  el  present  Inventari,  56  pertanyen 
al  segle  xiii,  364  al  xiv,  258  al  xv,  285  al  xvi,  158  al  xvii,  26  al  xvm  i 3 al  xix; 
ço  és,  més  de  la  meitat  de  la  xifra  total  corresponen  als  segles  xm,  xiv  i xv,  de- 
duint-se  d’això  llur  importància  com  elements  originaris  per  a l’estudi  de  l’he- 
ràldica. 

Malauradament,  no  són  molts  els  segells  que  coneixem  del  segle  xm,  però 
tenen  capdal  interès,  perquè  hi  apareixen,  potser  com  a documents  més  antics, 
els  senyals  dels  escuts  de  diversos  llinatges  catalans.  En  els  d’En  Guillem  de 
Cervera,  any  1220,  i d’En  Guillem  de  Cervelló,  any  1253,  el  cérvol;  de  Na  Esclar- 
monda  de  Pinós  i d’En  Galceran  de  Pinós,  anys  1227  i 1244,  respectivament, 

1.  A ço  que  diguérem  en  altre  lloc  d’aquesta  obra  (vol.  I,  p.  33)  sobre  les  fórmules  d’indicació  de  la 
presència  del  segell  en  els  documents,  podem  ara  afegir  que  és  freqüent  trobar  en  els  albarans  dels  segles 
xiv  i XV  les  següents  fórmules:  «scrit  de  la  mia  ma  e segellat  ab  mon  segell»;  «escrit  v segellat  de  la  mia 
ma»;  «segelat  ab  mon  segel»;  manu  mea  scriptum  et  sigillo  proprio  sigillatum.  Era  tan  essencial,  aleshores, 
que  hi  hagués  el  segell  en  el  document,  que  en  defecte  del  propi  s’hi  posava  el  d’altri,  fent-ho  constar;  i fins 
s’inventava,  dibuixant-lo  amb  tinta  al  peu  de  l’albarà,  com  a darrer  recurs.  D’aquest  cas  n’hem  trobat 
dos  exemples  a l’Arxiu  del  Capítol  de  la  Seu  de  Barcelona,  entre  els  albarans  del  segle  xiv.  Amb  data  dè 
18  de  febrer  de  1389,  En  Roig,  procurador  del  monestir  de  Valldonzella,  atorgà  un  aíbarà  a favor  de 
Francesc  Loral  «escrit  de  ma  mie  e senyalat  ab  mon  senyal  de  tinta»,  i a 12  de  desembre  de  1393,  Francesc 
Rufes,  prevere,  beneficiat  de  la  capella  d’En  Marcús,  atorgà  també  albarà  a favor  d’En  Pere  Feliu  «escrit 
de  ma  mia  segelat  ab  mon  segel  de  tinta  negra».  En  ambdós  albarans  hi  ha  dibuixat  amb  tinta  un  segell. 


VOLÜM  II 


V 


XXX 


SIGILLOGRAFlA1  CATALANA 


la  pinya;  d’En  Ramon,  vescomte  de  Cardona,  1258,  el  card;  d’En  Maimó  de 
Castellolí,  1291,  i d’En  Jasoert,  vescomte  de  Castellnou,  1296,  un  castell;  d’En 
Ramon  d’Alemany,  1296,  una  ala;  de  N’Artal  de  Llor,  1296,  branques  de  llorer?. 
En  tots  aquests  senyals  s’hi  nota  una  relació  directa  amb  el  cognom  del  perso- 
natge, esdeveDint  armes  o senyals  parlants,  segons  es  pot  veure  en  nombrosos 
exemplars  dels  segles  xiv  o xv,  la  qual  cosa  corrobora  el  que  suara  dèiem,  ço  és, 
que  en  molts  casos  l’explicació  d’un  senyal  de  l’escut  per  mitjà  del  segell  és  clara 
i senzilla  i rebutja  tota  mena  de  fantasies  llegendàries,  no  essent  més  que  un  ob- 
jecte o símbol  anàleg  al  nom  o cognom  propis  de  l’individu  al  qual  pertany  dit 
escut.  Altres  vegades,  de  primer  antuvi  no  s’hi  veu  aqueixa  relació  o analogia; 
però  pot  derivar-se  d’algun  avantpassat,  com  per  exemple  en  el  segell  d’En  Bernat 
de  Sarrià,  de  l’any  1296,  que  porta  per  senyal  cinc  petxines,  i en  el  llinatge  del 
qual  hi  hagué,  abans,  un  Romeu  de  Sarrià,  que  podria  haver  adoptat  aquest 
senyal  com  a significatiu  i emblema  de  son  nom. 

En  el  mateix  segle  xm  trobem  el  lleó  rampant,  com  a senyal,  en  els  segells 
d’En  Pere  de  Queralt,  any  1235;  d’En  Ponç  de  Ribelles,  1296;  d’En  Jaume  Fiveller, 
1298;  de  N’ Arnau  de  Bastida,  1298,  i d’En  Romeu  de  Marimon,  1299;  un 
brau  (?)  en  el  d’En  Ramon  Escorna,  1289;  un  quadrúpede,  en  el  d’En  Guillem 
Galvany,  1295;  un  griu,  en  el  d’En  Pere  de  Costa,  1295;  losanges,  en  el  d’En 
Guillem  Durfort,  1295;  faixes,  en  els  d’En  Galceran  d’ Anglesola,  1296  i d’En 
Bertran  de  Canelles,  1300;  besants,  en  el  d’En  Guillem  de  Montcada,  1258; 
un  bust,  en  el  d’En  Bernat  d’Esplugues,  1300;  una  campana,  en  el  d’En  P.  de 
Sentcliment,  1291;  una  creu  grega,  en  el  de  N’ Arnau  Aymerich,  1289,  i una 
flor  de  llir,  en  el  d’En  Nadal  Rayners,  de  1300. 

El  segell  de  la  sèrie  de  particulars  més  antic  que  coneixem,  amb  l’escut  dividit 
en  quatre  quarters,  a senyals:  1 i 4 un  castell  i 2 i 3 un  bou,  és  el  d’En  Pere 
Buyl,  de  1300. 

Tots  aqueixos  senyals  i altres  de  consemblants  que  apareixen  en  els  segells 
del  segle  xm  i que  veiem  també  en  els  dels  xiv  i xv,  vénen  representats,  ocupant 
bona  part  de  l’espai  del  segell,  o bé  en  el  camper  d’un  escut.  Es  versemblant  que 
dels  escuts  que  portaven  al  braç  els  prínceps  i cavallers,  en  els  segells  de  tipus 
eqüestre  i en  els  quals  figurava  llur  senyal,  n’esdevingué  el  costum  d’anar 
posant  en  els  escuts  d’armes  els  senyals  que  a la  primeria  veiem  aparèixer  sense 
aquesta  forma  en  els  segells  dels  particulars.  Així'  degueren  anar-se  generalitzant 
els  escuts  fins  a esdevenir  partits  per  meitat  o dividits  en  quarters,  com  en  el 
cas  que  havem  citat  suara. 

En  la  Introducció  d’aquesta  obra  1 vàrem  consignar  que  els  segells  dels 
cavallers,  jurisperits  i burgesos  catalans,  durant  el  segle  xm  s’empremtaren 
en  cera  natural  o bruna,  i des  de  les  darreries  d’aquest  mateix  segle  i en  els 
dos  següents,  ho  foren  comunament  en  cera  vermella,  veient-se  alguns  exem- 


1.  Sigellografia  Catalana,  I,  9. 


NOTES  PRELIMINARS 


XXXI 


plars  en  altres  colors.  En  efecte,  des  del  segell  d’En  Guillem  de  Cervera,  de 
l’any  1220,  fins  al  d’En  Berenguer  de  Montbuy,  de  1298,  se’n  descriuen 
vint-i-sis,  tots  empremtats  en  cera  bruna  o natural;  un  de  1289,  d’En  Ramon 
Escorna,  ho  és  en  cera  vermella,  i d’aquesta  mateixa  color  n’hi  ha  divuit,  corres- 
ponents als  anys  des  de  1295  a 1300;  ultra  aquests  se’n  troben  dos  en  cera  ne- 
gra, d’En  Gastó  de  Montcada  i d’En  Guillem  d’Entença,  i nou  en  cera  verda: 
dos  exemplars  distints  d’En  Berenguer  de  Puigvert  i un  d’En  Maimó  de  Cas- 
tellolí, d’En  Jaume  Fiveller,  d’En  Bertran  de  Canelles,  d’En  Bernat  de  Líbia,  d’En 
Bernat  d’Esplugues,  d’En  Romeu  de  Marimon  i d’En  Pere  Buyl. 

Aquestes  colors  de  les  ceres  no  foren  sempre  indiferents.  La  vermella,  en  el 
segle  xiv,  la  usaren  els  nostres  comtes-reis  en  llurs  segells,  com  així  va  estatuir-ho 
Pere  III.  La  verda  la  veiem  usada  en  alguns  segells  del  Mestre  racional,  dels  Es- 
crivans  de  ració,  dels  Veguers,  etc.,  i en  general  en  alguns  de  càrrecs  i oficis  que 
depenien  de  la  potestat  reial.  Així  entre  aquests  que  havem  citat  del  segle  xm. 
En  Maimó  de  Castellolí  fou  Veguer  i batlle  de  Lleyda;  En  Bertran  de  Canelles, 
Veguer  de  Montblanch;  En  Bernat  de  Líbia,  Batlle  de  València;  En  Pere  Buyl, 
Tresorer  i Mestre  racional  de  Jaume  II,  i En  Romeu  de  Marimon,  Veguer  de  Bar- 
celona i Vallès.  Del  segle  xiv  recordem  empremtats  en  cera  verda  els  segells  d’En 
Pere  de  Vallseca,  «de  casa  del  senyor  Rey»  i d’En  Ramon  de  Vilanova,  conseller 
i tresorer  reial. 

En  el  segle  xiv  segueixen  els  segells  dels  particulars  portant  per  senyals 
objectes  representatius  dels  diversos  cognoms,  i ja  és  més  comú  veure  aquests 
objectes  posats  com  a senyal  d’un  escut.  Així,  per  exemple,  la  pinya,  que,  com 
havem  dit,  apareix  sola  en  els  segells  d’En  Galceran  i de  Na  Esclarmonda  de  Pinós, 
del  segle  xni,  en  el  d’En  P.  Galceran  de  Pinós,  de  1344,  ja  figura  com  a senyal 
de  l’escut  d’aquest. 

D’aqueixos  senyals  parlants,  d’alguns  dels  quals  ja  vàrem  fer-ne  esment  en 
altre  lloc  *,  citarem  aquí  els  dels  cognoms  següents,  que  havem  observat  en  llurs 
respectius  segells:  Albareda,  un  àlber;  Aguilar,  una  àguila;  Alegre,  una  ala;  Amorós, 
un  ós;  Baucels,  un  bou;  Boschà,  tres  arbres  i un  ca;  Bou,  un  bou;  Boxó,  un  boix; 
Cabrera,  una  cabra;  Calaf,  un  ca  i una  estrella;  Canet,  un  ca  petit;  Casanova,  una 
casa;  Cascayls,  tres  cascalls;  Cafer,  un  ca  en  actitud  fera;  Claver,  una  clau;  Canya- 
dell,  una  canya;  Ciprés,  un  xiprer;  Costa,  un  ca  pujant  una  costa;  Colom,  un  colom; 
Colteller,  coltells;  Delmàs,  un  mas;  Despuig,  un  mont  amb  una  flor  de  llir;  Descoll, 
dos  monticles  formant  un  coll;  Desnoguer,  un  arbre  (noguer?);  Despont,  un  pont; 
Desvern,  un  arbre  (vern?);  Ferran  i Ferrer,  una  ferradura;  Figuera,  una  fulla  de 
figuera;  Gallart  i Galí,  un  gall;  Llobet,  un  llop;  Llagostera,  una  llagosta;  Mataró 
i Mates,  una  mata;  March  i Marquès,  un  marc;  Mulner,  una  mola;  Oliver,  una 
olivera;  Olzinelles,  dues  alzines;  Pastor,  una  cabra;  Poda,  un  podall;  Porcell,  un 
porcell;  Rossell,  una  rosa  i un  ocell;  Roca,  un  roc  d’escacs;  Roure,  un  roure;  Romeu, 


1.  SlGIL·LOGRAFIA  CATALANA,  1,  66  i 67. 


XXXII 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


una  petxina;  Sesgleya,  una  església  amb  son  cloquer;  Segrera,  una  església;  Sesca- 
selles,  una  casa;  Tarascó,  una  tarasca  (?);  Vaquer,  una  vaca.  Molts  més  podríem 
citar-ne,  no  sols  d’aquest  segle  xiv,  sinó  dels  següents,  com  pot  veure’s  en 
l’Inventari. 

Quant  a senyals  heràldics,  apareixen  les  barres  en  els  segells  d’En  G.  de  Sobi- 
rats,  1301;  d’En  Jaume  de  Besora,  1343,  i de  N’ Agnès  de  Besora,  1348;  faixes, 
en  els  d’En  Galceran  de  Canelles,  1301;  d’En  Bernat  Aderro,  1339;  d’En  Pere 
Sacoma,  1385,  i d’En  Bernat  de  Fortià,  segle  xiv;  la  flor  de  llir,  en  els  d’En 
A.  Messeguer,  1302;  d’En  Francesc  Ferriol,  1316;  d’En  Bernat  Sellent,  Veguer 
d’ Ausona,  1338;  d’En  Berenguer  de  Serchs,  mercader  de  la  vila  de  Ripoll,  1347; 
d’En  G.  Zalort,  1359;  d’En  Pere  de  Floreats,  1366;  d’En  Jaume  Gil,  1368,  i 
d’En  R.  Deshorts,  segle  xiv?;  el  lleó  rampant,  en  els  segells  d’En  Ramon  Desplà, 
1349;  d’En  Berenguer  de  Bas,  1349;  d’En  Honorat  Jaubert,  1362;  d’En  G.  de 
Ribelles,  1365;  d’En  Marc  Laurador,  1367;  d’En  Pere  Benet,  1374;  d’En  P.  Serrió, 
1393,  i d’En  P.  Sevage,  segle  xiv;  el  griu,  en  els  d’En  Francesc  Grony,  1344; 
d’En  Jaume  de  Maçons,  1344;  d’En  Julià  Garrius,  1394.  i d’En  Ramon  de  Màr- 
gens,  segle  xiv. 

Alguns  segells  porten  com  a senyal  les  lletres  inicials  del  nom  o cognom  de 
l’individu;  per  exemple:  Guillem  Andreu,  1399,  una  A;  porten  una  B els  segells 
d’En  Pere  Balaguer,  1368;  Berenguer  Barot,  segle  xiv;  Ramon  Bertran,  1373; 
Bernat  Bianya,  segle  xiv  i Joan  Bonet,  1352;  una  B i M cimades  d’una  estrella, 
el  d’En  Bernat  de  Mirambell,  1351;  una  G i una  creu,  el  d’En  G.  Agost,  1349; 
una  C i una  flor  de  llir,  el  d’En  Francesc  Cisa,  i una  P i R,  el  d’En  Domènec 
Pastor,  1372. 

En  altres  s’hi  veuen  busts  o figures  de  camafeus  o pedres  engastades  en  anells, 
com  pot  veure’s  en  els  d’En  Joan  Abri,  Pere  de  Berga,  Perpinyà  Blan,  Bernat  de 
Cabrera,  Nicolau  Çafàbrega,  Simó  de  Forest,  G.  d’Orta,  Mino  de  la  Seda,  Bernat 
Muntanyola,  P.  Rovira,  i Francesc  Vilardell,  tots  del  segle  xiv. 

En  aquest  segle  no  sols  es  generalitzà  el  costum  de  posar  com  a senyal  d’un 
escut  en  els  segells  la  representació  gràfica  d’un  objecte  anàleg  al  nom  o cognom 
del  particular,  sinó  que,  demés,  aquests  escuts  es  dividiren  ja  més  sovint  en  quarters. 
En  aital  forma  apareixen,  entre  altres,  els  d’En  Josbert  i d’En  Bertran  de  Castellet, 
dels  anys  1301  i 1312,  respectivament;  d’En  Bernat  de  Castellvaquier,  1316; 
d’En  G.  Desmolins,  1379;  d’En  Bernat  Major,  1308;  d’En  Pere  Marrades,  any 
1389;  d’En  Jaume  Pertusa,  1387;  d’En  Berenguer  de  Requesens,  1356?,  i d’En 
Berenguer  de  Vilar  agut,  any  1312. 

Quant  a la  forma,  del  segell,  comunament  és  rodona;  però  des  de  la  segona 
meitat  del  mateix  segle  xiv  se’n  troben  de  vuitavats  o octogonals,  la  qual  forma  es 
generalitza  encara  més  en  el  xv.  Poden  citar-se  els  de  N’ Arnau  Guillem  Pastor, 
1359;  Bernat  Cases,  1376;  Francesc  Romeu,  1389;  Macià  Castelló,  1393;  P.  de  Vila- 
rasa,  1394;  Jaume  Rossell,  1394;  Antoni  de  Caldes,  1398,  i Jaume  Pastor,  any  1400. 

Una  particularitat  es  nota  a les  darreries  del  segle  xiv  en  aqueixos  segells. 


NOTES  PRELIMINARS 


XXXIII 


i és  F aparició  de  l’escut  decantat  cap  a la  dreta  i timbrat  d’un  elm  amb  cimera. 
Així  es  pot  veure  en  el  de  N’Hug,  vescomte  de  Cardona,  1372;  i en  els  d’En  Joan 
Pere  Despuig,  1392,  i de  N’ Antoni  de  Caldes,  1398,  que  porten  l’escut  amb  un 
casc  que  té  per  cimera  un  griu. 

Dels  segells  particulars  de  dones,  coneixem  pertanyents  al  segle  xin,  els  d’Es- 
clarmonda  de  Pinós,  1227;  Amata  de  Matas>  muller  d’En  Gastó  de  Montcada, 
1264,  i Sança,  vescomtessa  de  Cabrera,  1300.  Del  xiv  són  els  següents:  Gui- 
lleuma  de  Montcada,  1301;  Maria,  vescomtessa  de  Cardona,  1307;  Francesca  de 
Ribes,  1323;  Constança,  vescomtessa  de  Castellbò,  1344;  Agnès  de  Besora,  1348; 
Catarina  Savall,  1348;  Andrea  de  Camprodó,  1353;  Clara  Turell,  1373;  Margarida 
Bertran,  1377;  i Gueralda  de  Sentmartí,  segle  xiv.  Ultra  aquests,  coneixem  els 
de  Sor  Alamanda  de  Cervelló,  1333  i de  Sor  Blanca  de  Jardí,  1347?,  menoretes 
del  convent  de  Santa  Clara,  de  Vilafranca  del  Penedès,  dels  quals  segells  ens  ocu- 
parem en  el  volum  III  d’aquesta  obra,  per  ço  com  corresponen  a les  sèries  dels 
eclesiàstics. 

En  el  segle  xv  els  segells  dels  particulars  són  molt  semblants  als  del  xiv;  hi 
veiem  també  en  alguns  la  forma  octogonal,  els  senyals  parlants,  escuts  partits 
en  dues  meitats,  quartejats,  etc.  Des  del  darrer  terç  del  segle  és  molt  comú  posar 
el  senyal  en  el  camper  d’un  escut. 

En  els  xvi,  xvn  i xviii  es  generalitza  la  forma  ovalada  i quasi  sempre  el  senyal 
va  dintre  l’escut.  En  aquests  segles  és  una  raresa  trobar  segells  de  particulars  amb 
llegendes,  com  es  veu  en  els  segles  xiii  i xiv. 

Quan  en  1911  vàrem  trametre  aquesta  obra  al  Concurs  Martorell,  les  sèries 
compreses  en  el  present  volum  constaven  de  1,278  segells;  avui  les  mateixes 
sèries  ne  contenen  2,716,  ço  és,  més  del  doble.  Aquest  augment  és  degut  a noves 
investigacions,  per  tal  com,  ultra  les  dels  arxius,  biblioteques,  museus  i col·leccions 
particulars  dels  quals  es  fa  esment  en  el  primer  volum,  havem  prosseguit  nostres 
recerques  en  els  mateixos  i altres  fons  no  menys  importants. 

A l’Arxiu  de  la  Corona  d’ Aragó,  demés  de  bon  nombre  de  documents  de 
la  Generalitat,  i de  la  Junta  Suprema  de  Catalunya  del  temps  de  la  guerra  de  la 
Independència,  hem  examinat  detingudament  el  fons  del  Consell  d’ Aragó,  on  hi 
hem  trobat  molts  segells  municipals  i de  particulars  corresponents  als  segles  xvi 
i XVII. 

En  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni  tinguérem  ocasió  d’estudiar  la  collecció 
sigillogràfica  iniciada  i ordenada  amb  mètode  pel  seu  malaurat  arxiver  senyor 
Gonzàlez  Hurtebise  i continuada  per  l’actual,  senyor  Pallejà. 

Alguns  mesos  vàrem  esmerçar  treballant  a l’Arxiu  provincial  d’Hisenda,  on, 
autoritzats  per  Reial  Ordre  i mercès  a la  complaença  del  qui  en  fou  arxiver  D.  Joa- 
quim Deleito,  poguérem  examinar  gran  nombre  de  lligalls  de  documentació  pro- 
cedent de  monestirs  i convents  de  religiosos,  i altres  del  temps  de  la  dominació 
francesa,  i treure’n  empremtes  i curioses  dades  dels  segells  que  contenen. 


XXXIV 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


Una  investigació  profitosa  fou  la  que  realitzàrem  a Madricl  en  1917,  o sigui 
un  any  aprés  d’haver-se  publicat  el  primer  volum  de  l’obra,  no  sols  perquè  tor- 
nàrem a fer  recerques  a l’Arxiu  Històric  Nacional,  trobant-hi  tota  mena  de  faci- 
litats i atencions  de  part  del  seu  director  D.  Joaquim  Gonzàlez  i dels  oficials  de 
les  seccions  Sigillogràfica  i de  Clergues,  senyors  D.  Benet  Fuentes,  D.  Tomàs  Na- 
varro i D.  Marc  Asanza,  a tots  els  quals  regraciem  coralment,  sinó  perquè  demés 
i mercès  a l’amabilitat  de  D.  Cast  M.a  del  Rivero  i de  D.  Ignasi  Calvo  poguérem 
veure  algunes  matrius  sigillars  en  la  secció  de  Numismàtica  del  Museu  Arqueo- 
lògic; visitàrem  també  la  interessant  collecció  del  senyor  Marquès  de  Valverde 
de  la  Sierra,  essent  amablement  atesos  per  dit  senyor;  i,  finalment,  ens  fou  permès 
fer  recerques  en  l’important  Arxiu  de  l’Excm.  Sr.  Duc  de  Medinaceli,  riquíssim 
en  dades  per  a la  història  de  Catalunya,  contingudes  en  aquell  fons  de  documen- 
tació de  tanta  vàlua,  sota  els  títols  de  Cardona,  Montcada,  Prades,  Aytona,  Em- 
púries, Pallars,  etc.  Plau-nos  fer  constar  aquí  el  nostre  més  pregon  agraïment 
envers  el  senyor  Duc,  qui  ens  atorgà  el  permís,  el  seu  administrador  D.  Francesc 
Gutiérrez,  pel  bon  aculliment  que  ens  féu,  i molt  particularment  a l’arxiver 'de  la 
casa  Ducal,  D.  Antoni  Paz  i Mèlia,  qui  ens  facilità  amb  la  major  complaença 
la  nostra  tasca. 

Aqueixes  investigacions,  practicades  amb  el  fi  d’augmentar  el  nostre  cabal 
sigillogràfic  no  sols  per  ço  que  es  refereix  al  present  volum  sinó  també  per  a les 
sèries  que  contindrà  el  tercer,  han  sigut  completades  per  altres  efectuades  a Girona, 
Manresa,  Seu  d’Urgell  1,  etc. 

En  el  pròleg  del  primer  volum  manifestàrem  que  a l’inventariar  els  segells  de 
Catalunya  hi  incloíem  el  Rosselló  i la  Cerdanya  francesa  fins  a les  darreries  del 
segle  xvn,  en  què  dissortadament,  amb  tot  i ésser  terra  ben  catalana,  políticament 
foren  separats  de  la  nostra  nació  i agregats  a la  de  França  pel  tractat  dels  Pireneus. 

Pel  mateix  motiu  havem  fet  recerques  en  els  arxius  de  Perpinyà,  i,  mercès  al 
bon  acolliment  i gentilesa  del  Sr.  Marcel  Robin,  en  els  Arxius  Departamentals  i en 
el  del  Consell  Municipal;  del  Sr.  Pere  Vidal,  en  la  Biblioteca  pública  d’aquella  ciu- 
tat, i de  mossèn  Benoní  Colomer,  en  l’Arxiu  de  l’Hospital  de  Sant  Joan,  havem 
pogut  aplegar  nombroses  empremtes  de  segells  rossellonesos,  civils  i eclesiàstics, 
algunes  de  les  quals  es  publiquen  en  aquest  volum  i les  restants  seran  publicades 
en  el  tercer  2. 

1.  En  aquesta  ciutat  on  havíem  practicat  recerques  en  son  Arxiu  Capitular,  més  de  vint-i-cinc  anys 
enrera,  tinguérem  la  sorpresa  desagradable  de  no  trobar-hi  alguns  documents  que  hi  havíem  vist  ales- 
hores; per  aquest  motiu  no  poguérem  comprovar  algunes  cartes  que  citem  de  dit  Arxiu,  i per  manca  de 
tal  comprovació  podria  donar-se  el  cas  que  algun  dels  individus  que  figuren  en  l’Inventari  com  a laics, 
fos  eclesiàstic. 

2.  Al  parlar  dels  segells  rossellonesos  considerem  un  deure  de  justícia  fer  remembrança  d’un  malaurat 
i docte  sigillògraf,  el  Sr.  De  Fouchier,  el  qual  en  1862,  ço  és,  seixanta  anys  enrera,  va  publicar  en  el  Bul- 
letin  de  la  Sociélé  Agricole,  Scientifique  et  Littéraire  des  Pyrénées-Orientales,  sota  el  títol  de  Sphragistique 
Roussillonnaise,  una  molt  erudita  i curiosa  monografia  dels  segells  usats  antigament  en  els  comtats  de  Ros- 
selló i de  Cerdanya.  D’aquest  treball  benemèrit,  del  qual  parlarem  més  extensament  en  el  volum  III,  a 
l’estudiar  els  segells  dels  bisbes  d’Eina,  sols  direm  de  present  que  està  fet  amb  molta  cura  i nodrit  de  dades 


NOTES  PRELIMINARS 


XXXV 


Abans  de  cloure  aquestes  notes  preliminars,  plau-nos  reiterar  el  nostre  home- 
natge de  gratitud  envers  l’Excm.  Ajuntament  de  Barcelona,  per  haver  acordat 
la  publicació  d’aquesta  obra  a ses  despeses,  palesant  així,  una  vegada  més,  el  seu 
interès  en  pro  de  la  cultura  de  la  nació  catalana. 

Ferran  de  Sagarra. 


històriques  força  interessants,  havent  practicat,  el  seu  autor,  nombroses  recerques,  particularment  a l’Arxiu 
dels  notaris  de  Perpinyà  (avui  formant  part  dels  Arxius  Departamentals),  i acompanyant-lo  de  set  là- 
mines on  es  reprodueixen  més  de  cinquanta  segells,  amb  la  perfecció  que  era  possible  atènyer  en  aquell 
temps  en  què  les  arts  gràfiques  no  havien  assolit  els  avenços  d’ara. 

Aquest  treball  ens  ha  servit  de  guia  per  a les  nostres  recerques,  i molts  cops,  mitjançant  les  indicacions 
en  ell  contingudes,  havem  pogut  retrobar  més  fàcilment  diversos  segells. 

Quan  ens  fou  possible  anar  a Perpinyà  per  a fer-hi  llarga  estada  i empendre  eixes  recerques,  teníem 
ja  començada  la  impressió  d’aquest  volum;  és  per  aital  motiu  que  alguns  dels  segells  aplegats  aleshores, 
particularment  de  les  primeres  sèries,  com,  per  exemple,  la  de  la  Governació  dels  comtats  de  Rosselló  i Cer- 
danya, no  pogueren  ésser-hi  inclosos,  reservant-los  per  a l’ Apèndix  general,  que  contindrà  el  volum  terç. 
Altres  dos  segells,  el  senyalat  amb  el  núm.  2419  de  l’Inventari,  pertanyent  a En  Rafel  Joli,  i el  de  núm.  2590, 
que  pertany  a En  Joan  Oller,  bé  que  prenguérem  totes  les  dades  per  a fer-ne  la  descripció,  no  ens  fou  pos- 
sible, per  manca  de  temps  o per  oblit  involuntari,  treure’n  les  empremtes.  Es  per  aquesta  causa  que  no  es 
reprodueixen  en  les  làmines  corresponents.  Ho  farem,  si  a Déu  plau,  en  l’esmentat  Apèndix,  puix  encara 
no  havem  acabat  la  nostra  tasca  i pensem  tornar  al  Rosselló  per  continuar  les  nostres  recerques. 


INVENTARI 


DELS 

SEGELLS  CATALANS 



SEGELLS  LAICS 


SEGONA  SÈRIE  - COMTATS  D’EMPÚRIES,  PALLARS, 
ROSSELLÓ  I CERDANYA,  URGELL 


COMTAT  D’EMPÚRIES 


PONS-HU&  II 
251  120o 

Bolla  de  plom,  45  mm.  — Girona,  Arx.  del  Capítol  de  la  Sèu 

Anv.  — Representació  del  comte  a cavall,  amb 
llança  i escut. 

+ S1GILL  ! P VGO  COMIT VRIAR ’ 

( + Sigillum  Poncii  Vgonis  comil[is  Inp\uriarum.) 

Rev.  — Una  espasa. 


252 


PONS-HU&  IY 

1300  i 1309 


Rodó,  50  mm.  Cera  bruna.  — Madrid,  Arx.  del  Duc  de  Medinaceli; 
Messina,  perg.  n.°  230. 


Representació  del  comte  a cavall  que  galopa 
cap  a la  dreta  del  segell;  porta  casc  i manté  la 
espasa  alçada  en  actitud  de  combatre.  Va  prece 
dit  d’una  estrella.  No’s  distingeix  la  divisa  de  l’es- 
cut, però  la  gualdrapa  del  cavall  apareix  barrada. 

+ 8.  PONCII  VGONIS  DEI.  GRA. 

IMPVRIARVM  COMIT  IS 


+ SIG1LL  P.  V...  COMIT  IS  MPVRIARVM. 

Penja,  per  una  corretja  de  luda,  d’un  pergamí  que'conté 
el  testament  atorgat  pel  comte  a 1 de  juliol  de  1200  i. 

1.  Un  exemplar,  sinó  el  mateix,  molt  semblant  a aquesta  bolla, 
íou  publicat  en  gravat  (tret  d’un  dibuix  fet  per  l’erudit  metge  gironí 
En  Francesc  Vinas),  per  En  Celestí  Pujol  i Camps  en  la  Revista  de 
Gerona  (any  III,  febrer  de  1878,  p.  62),  atribuint-lo  al  comte  Pons- 
Hug  I.  En  Monsalvatje  reprodueix  el  susdit  gravat  (Los  Condcs  de 
Ampurias  vindicados,  p.  87 ),  creient  també  que  pertany  a Pons-Huc  I 
(1116-1154).  Amb  tot,  no  pod^m  conformar-nos  amb  aquesta  opinió, 
perquè  a més  d’altres  raons,  de  caràcter  arqueològic,  que  no  perme- 
ten concedir-li  aital  antigüetat,  recordem  perfectament  que  en  el 
transcurs  de  les  investigacions  i estudis  que  en  maig  de  1895  vàrem 
practicar  en  l’Arxiu  del  Capítol  de  la  Sèu  de  Girona,  trobàrem  la 
bolla  que  liavem  descrit,  com  ja  indiquem  en  el  text,  penjant,  per 
corretges  de  luda,  d’un  pergamí  que  contenia  el  testament  del  comte 
Pons-Hug  II,  atorgat  a 1 de  juliol  de  1200. 


Penja,  mitjançant  cintes  de  color  granat,  d’un  pergamí 
en  què  Pons  Hug,  comte  d’Empúries  i vescomte  de  Ca- 
brera, i Ramón  Folch,  vescomte  de  Cardona,  atorguen 
conveni  de  mutu  auxili  i valiment , exceptuant  anar 
contra  el  Rei  d’ Aragó,  el  comte  d’Urgell  i En  Pere  de  Fo- 
noyllet.  Datat  en  la  vila  de  Celrà  (Cilrano),  a 20  de  juliol 
do  1309  i. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (caixa  102,  n.°  21),  veiérem  un  altre  exem- 
plar d’aquest  segell,  empremtat  en  cera  vermella,  coberta  de  paper, 
al  dors  d’una  carta  del  comte,  assignant  a Pere  de  Bell-lloc,  jurispe- 
rit,  ciutadà  de  Barcelona,  2,200  sous  que  li  restava  a deure  d’aquells 
13,000  que  li  havia  deixats  quan  va  anar  amb  dues  galeres  armades  a 
Nàpols,  en  servei  del  rei,  i els  lli  assigna  d’aquells  30,000  que  aquest 
regonegué  deure-li  amb  albarà  datat  a Nàpols  a 10  de  juny  de  1299, 
el  qual  albarà  tenia  en  son  poder  el  mateix  Pere  de  Bell-lloc;  datada 
aquesta  carta  a Barcelona,  a 5 de  febrer  de  1300,  estil  modern  (nones 


Volúm  II 


1 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


PERE  I 

(Infant  d’Aragó. — Fill  de  Jaume  II) 
1332 

(Vegi’s  segell  n.°  194  del  volum  I.) 


COMTAT  DE  PALLARS 


258 


GTJILLEUMA 

1228 


Rodó,  55  mm.  Cera  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó; 
pergs.  de  Jaume  I,  n.°  343. 


Representació  de  la  comtessa  a cavall. 

Lo  reduit  del  fragment  no  permet  distingir  el 
dibuix  ni  la  llegenda. 

Penjava,  per  cintes  de  seda  verda,  d’un  pergamí  en 
què  Dona  Guilleuma  concedeix  privilegi  de  franquesa  de 
lleuda  al  monestir  de  Labaix  i a son  abad  G,  en  les 
terres  que  aquests  tenien  en  el  comtat  de  Pallars.  Datat 
a 11  de  febrer  de  1228,  estil  modern  (3  idus  de  febrer 
de  l’any  de  l’Encarnació,  1227.) 


ROGER  DE  COMENGE 

1247 

Rodó,  37  mm.  Cera  bruna.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 

V.  45-19,  pergs.  de  Valldaura. 

Representació  del  comte  a cavall  que  marxa 
galopant  cap  a la  dreta.  Porta  casc  pla  en  sa  part 
superior,  llança  i escut.  La  divisa  apareix  borrosa. 

+ S ROGER  C.  ..  NAR.  COM.  ..S  DE  PALHARS 

( + Sigillurn  Roger  C[onve]nar[um]  com[iiï]s  de  Pàlhars  ) 1 

Penja,  per  fils  teixits  de  seda  rossa,  d’una  donació  ator- 
gada per  Rotger  dei  gratia  comes  palleriensis  et  convena- 
rum,  a favor  del  monestir  de  Santa  Maria  de  Valldaura 
i de  la  seva  abadessa  Blanca,  de  cent  sous  melgoresos, 
censals  i anyals,  sobre’ls  rèdits  i profits  que’l  comte  tenia 
en  el  mercat  del  seu  castell  de  Perameya.  Datada  a 23 
març  de  1247,  estil  modern  (lOkalendes  d’abril  de  1240.) 


de  febrer  do  1 299).  Aquest  exemplar  està  reproduit  en  la  pàg.  310  de 
la  monumental  obra  de  D.  Antoni  Paz  i Melia,  Archivo  y Biblioteca , 
de  la  casa  de  Medinaceli.  La  data  que  s’indica  de  1299,  correspon  a 
1300  (estil  modern.) 


ROGER 

255 

Rodó,  50  mm.  Cera  natural.  — Barcelona,  Arx.  Cor.  Aragó;  collecció 
sigillogràfica. 


El  comte  a cavall  que  marxa  al  galop  cap  a 
la  clreta.  Porta  llança  i escut. 

. ROGERII  8 DE  PA 

No  podem  precisar  la  data  d’aquest,  segell  per  estar 
separat  del  document  en  pergamí  del  qual  penjava  per 
corretges  de  luda. 


256 


ARNAU  ROGER 

Segle  xin  (?) 


Rodó,  45  mm.  Cera  bruna. — Arx.  Cor.  Aragó;  collecció  sigillogràfica. 


Imatge  del  comte  a cavall,  en  actitud  de  com- 
batre amb  espasa  i escut.  Rodejen  el  comte,  col- 
locats  entre  dos  cercles  concèntrics  i alternats,  sis 
escudets  i sis  mitges  llunes. 

+ S'  I A : ROTGER  P L A DE  DEV 

COMTE  D’PAYLARS 

( + Segell  Arnau  Rotger  ver  l[a  gmci]a  de  Deu  comte  de  Paylars ) 

No  és  possible  precisar  la  data  d’aquest  segell  perquè 
no  va  unit  al  document  del  qual  penjava. 


257 


ARNAU  ROGER 

1330 


Rodó,  58  mm.  Cera  vermella. — Madrid,  Arx.  del  Duc  de  Medinaceli; 
Prades.  L·lig.  1. 


Representació  del  comte  a cavall  galopant  cap 
a la  dreta. 

+ Dl PAYLARS 


Penja,  per  cintes  de  seda  de  les  colors  groga  i vermella, 
d’un  pergamí  en  què  l’Infant  En  Pere,  fill  de  Jaume  II 
i comte  de  Ribagorça  i Empúries  d’una  part,  i d’altre 
Arnau- Roger,  comte  de  Pallais,  atorguen  pacte  d’amis- 
tat i concordia.  Datat  a València,  a 17  de  març  de  1330, 
estil  modern  (16  de  les  kalendes  d’abril  de  1329.) 


INVENTARI 


3 


ARNAU  ROGER 

(CONESTABLE  D’ARAGÓ) 

1448 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1448. 

Eseut  amb  una  àguila  de  dos  caps. 

Empremtat  sobre  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
carta-credencial  dirigida  als  Consellers  i datada  en  el  cas- 
tell de  València,  a 11  de  setembre  de  1448. 


259 


1448 


Octogonal,  17  X 17  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1448. 


Una  àguila  amb  dos  caps. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  sobre  paper  i cera  vermella,  en  una  carta 
dirigida  als  Consellers  de  Barcelona  sobre  certs  afers  seus. 
Scrita  en  per  penya  e no  a paris  a v dies  de  noembre  ]. 


COMTATS  DE  ROSSELLÓ 
I CERDANYA 


JAUME  II 

(Rei  de  Mallorca,  Comte  de  Rosselló  i Cerdanya) 

260  ,277 

Bolla  de  plom,  38  mm.  — Montpeller,  Arx.  de  la  Municipalitat; 
perg.  4238,  n.°  2. 

Anv.  — Imatge  del  comte-rei  assegut  en  un  banc 
amb  coixí;  empunya  amb  la  mà  dreta  l’espasa  que 
descansa  sobre  les  cuixes,  i amb  l’esquerra  sosté  un 
pom  que  termena  en  una  creu. 

+ s : iacobi  : dei  : gracia  : regís  : 

MAIORICARVM 

Rev. — El  comte-rei  a cavall  que  galopa  cap  a 
la  dreta.  Porta  corona  reial  i va  armat  amb  una 
llança.  L’escut  i la  gualdrapa  del  cavall  ostenten 
el  senyal  de  les  barres. 

1.  Encara  que  no  porta  l’any  de  la  data,  creiem  que  és  el  de  1448, 
perquè  en  el  dors  de  la  carta  s’hi  consigua  que  íou  rebuda  en  12  de 
novembre  del  dit  any. 


+ COMITIS  : ROSS1L  \ Z CERITANIE  ' Z \ 
DNI : MONTPLI  : 

(+  Comitis  Ro88ilioni8  et  Ceritanie  et  domini  Montispeasulaní ) 

Penja  per  fils  de  seda  groga  i vermella,  d’un  pergamí 
que  conté  una  concessió  o privilegi  a la  vila  de  Montpe- 
ller. Datat  apud  Sanctum  Tiberium,  Agathensis  diocessis, 
a 22  de  març  de  1277,  estil  modern  (11  de  les  kalendes 
d’abril  de  1276) 

261  1287-1298 

Rodó,  78  mm.  Cera  bruna.  — París,  Arxs.  Nacionals;  J.  588,  n.°  21. 

Anv.  — Imatge  del  comte,  assegut  en  un  banc 
esculpturat.  Té  l’espasa  descansant  sobre  les  cuixes 
i sosté  amb  la  mà  esquerra  un  pom  amb  la  creu. 

+ i S i IA  i DEI  i GRA  l REG  i M 

. . . IT  \ ROSSI L • ET  \ CERITAN  i ET  i 
DOMI  i MONTISP. . 

( + Sigillum  Iacobi  Dei  gracia  regis  M[aioricarum,  corrúilis  Rossilio- 
nis  et  Ceritanie  el  domini  Montisp[essulani\) 

Contra-segcll.  — Rodó,  32  mm. 

Escut  amb  tres  barres,  sense  corona  ni  llegenda. 
Penja  d’un  acte  datat  a 29  de  juny  de  1298  2. 


262 


1288  i 1294 


Rodó,  50  mm.  Cera  bruna. — Montpeller,  Arxa.  de  la  Municipalitat; 
pergs.  4234  i 4252,  n.°  2. 


Representació  del  comte  a cavall;  porta  el  cap 
coronat  i empunya  la  llança.  L’escut  i la  gual- 
drapa del  cavall  amb  el  senyal  de  les  barres. 

+ : s : ia  : dei  : gra  : reg  : ma  : com  : 

ROSSIL  : ET  : SERT  ! ET  DOMI  \ MOTISP 

( + Sigillum  Iacobi  Dei  gracia  regis  Maioricarum,  comilis  Rossilio- 
nis  et  Serilanie  el  domini  I.Ioniispessulani ) 


1.  Als  Arxius  Nacionals  de  París  veiérem  un  altre  exemplar  d’a- 
questa bolla,  assenyalada  amb  el  n.°  2018  del  Suplement  d’En  DouSt 
d’Arcq,  l’empremta  de  la  qual  procedeix  d’un  exemplar,  solt.  del  Mu- 
seu de  Brusselles. 

2.  Altra  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  l’Arxiu  de  la 
Municipalitat  de  Montpeller  (pergamí  4264,  n.°  1),  penjant,  per  beta 
de  seda  carmesina,  d’una  donació  atorgada  a la  vila,  amb  data  de 
Montpeller,  18  de  juny  de  1287;  amb  aquest  exemplar  hem  pogut 
completar  la  llegenda.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Puigcerdà  n’existeix 
un  altre,  penjant,  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  docu- 
ment atorgat  pel  comte,  sobre  imposició  de  sises  per  acabar  les  mu- 
ralles de  la  vila,  datat  a Perpinyà  a 20  de  novembre  de  1291.  La  pre- 
sència del  segell  s’hi  consigna  així:  In  cuius  rei  testimonium  presentes 
sigillo  nosiro  pendenii  jussimus  comuniri.  Un  fragment  d’un  altre 
exemplar  l’hem  vist  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’ Aragó  (collecció  sigil  - 
logràfica). 


4 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


Penja,  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’uns  per- 
gamins concedint  diversos  privilegis  als  Cònsols  de  Mont- 
peller,  entre  altres,  que  poguessin  imposar  dos  diners  mel- 
goresos  a cada  sexter  de  blat  que  es  cogués  en  els  forns 
públics  i privats  de  la  vila.  Datats  a Perpinyà,  a 13 
d’abril  de  1294  1 2 3. 

263  1303-1307 

Rodó,  63  mm.  Cera  natural,  bruna. — Paris,  Arxs.  Nacionals;  J.  879. 

El  comte  a cavall  que  marxa  galopant  cap  a 
la  dreta;  porta  casc  amb  corona  i empunya  l’es- 
pasa  amb  la  destra.  L’escut  i la  gualdrapa  del 
cavall,  amb  el  senyal  de  les  barres. 

IACOBVS  : DEI  : GRACIA  REX 
MAIORICARVM 

Penja  d’un  vidimus  d’un  homenatge  de  Roger,  comte 
de  Foix,  de  l’any  1245,  tret  de  l’Arxiu  de  Barcelona,  ex 
archivo  publico  Barclúnonensi,  31  d’octubre  de  1303  2. 


1303 

Bolia  de  plom,  42  mm.  — Barcelona,  en  poder  del  Sr.  Egozcue 
del  Pozo. 

Anv.  — Imatge  del  comte,  assegut  en  un  banc; 
porta  corona  i els  cabells  molt  llargs  en  forma  de 
rinxos.  Amb  la  mà  dreta  sosté  el  ceptre  i amb 
l’esquerra  un  pom  amb  una  creu. 

IACOBUS  '.  DEI  : GRA  \ REX  ! MAIORICARVM 

o 

Rev.  — El  comte  a cavall,  empunyant  l’espasa. 
Escut  i gualdrapa  amb  el  senyal  de  les  barres. 

COMES  : ROSSIL  ’.  Z CERITANIE  \ DNS  ! 

MONTPLI 

La  nota  del  paper  que  embolcalla  aquesta  bolla,  diu 
que  penjava  d’una  concessió  del  dret  de  bovatge  a Puig- 
cerdà, datada  en  1303  s. 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Puigcerdà  havem  vist  un  altre  exem- 
plar d’aquest  segell,  penjant,  per  cintes  de  seda  groga  i vermella, 
d’una  concessió  atorgada  per  Jaume  als  prohoms  i universitat  de 
Puigcerdà,  d’un  cens  de  14  diners.  Datada  a Perpinyà,  a 31  de  gener 
de  1288,  estil  modern  (el  dia  abans  deleskalendes  de  íebrer  de  1287), 
presentem  cartam  sigillo  nosiro  pendenti  fecimus  comuniri. 

2.  Un  segon  exemplar  d’aquest  segell  l’havcm  vist  en  l’Arxiu  Mu- 
nicipal de  Puigcerdà,  penjant  d’un  pergamí  en  què  el  comte  Don 
Jaume  fixa  la  taxa  dels  salaris  que  en  la  vegueria  de  Cerdanya  i 
batllia  de  Puigcerdà  s’havien  de  percebre  per  decrets  judicials,  sen- 
tències, trasllats  de  documents,  etc.  Datat  a Perpinyà,  a 11  de  de- 
sembre de  1304.  Un  íragment  de  dit  segell  l’havem  trobat  en  l’Arxiu 
particular  de  casa  Montoliu,  al  Morell,  penjant  d’un  pergamí  datat 
a Perpinyà,  a 9 de  novembre  de  1307. 

3.  Havem  respectat  la  indicació  referent  a la  data  d’aquesta  bo- 
lla, bé  que  la  seva  semblança  amb  la  del  n.°  271  fa  sospitar  què  cor- 


1306 

Rodó,  90  mm.  Cera  natural. — Perpinyà,  Arxs.  Departamentals; 

Llibre  ï0r  dels  actes  de  l’Hospital  den  Bernat  d’Enveig. 

Anv.  — Representació  del  comte-rei,  assegut, 
portant  ceptre  i pom  amb  la  creu. 

IACOBUS  : DEI  \ GRACIA  \ * \ REX  l 
M AUORIC  A]RU  M 

Rev.  — Representació  eqüestre  molt  semblant 
al  segell  n.°  263. 

comes  :•  lrossuv  : z : ceritan  : z dns  : 

MONTPLI 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  perga- 
mí en  què  D.  Jaume  aprova  i ratifica  al  Consellers  i uni- 
versitat de  la  vila  de  Puigcerdà  i als  marmessors  d’En 
Pere  de  Prats,  la  compra  que  havien  feta  d’un  pati,  i l’es- 
tabliment d’aquest  en  eníiteusi,  a cens  de  9 lliures,  tot  a 
favor  de  l'almoina  comuna,  v ulgarment  anomenada  d’En- 
veig. Datat  als  Banys  d' Arles,  a 7 de  maig  de  1306. 


266 


SANÇ 

1311 


Rodó,  65  mm.  Cera  bruna.  — París,  Arxs.  Nacionals;  J.  598,  n.°  14. 


Imatge  del  comte  a cavall  que  marxa  al  galop 
cap  a la  dreta;  porta  casc  amb  corona  i empunya 
l’espasa  en  actitud  de  combatre.  Senyal  de  les 
barres  a l’escut  i a la  gualdrapa  del  cavall. 

+ SANCIÜS  i DEI  . GRACIA  REX  \ 
MAIORICARUM  \ 


Penja  d’un  acte  d'homenatge  atorgat  pel  comte  Don 
Sanç  al  rei  de  França,  Felip  YHermós,  per  la  vila  de 
Montpeller,  any  1311. 


267 


1318 


Rodó,  90  mm.  Cera  natural  bruna.  — Puigcerdà,  Arx.  Municipal. 


Anv.  — Representació  magestàtica.  El  comte 
assegut,  portant  ceptre  i pom  amb  la  creu. 

+ • SAN  Cl R : ...ORICARUM  ! 

( + Sanci[us  Dei  gracia ] R[cx  Mai]oricarum ) 

Rev. — El  comte  a cavall,  amb  casc  i corona, 
i empunyant  l’espasa  amb  la  destra. 


respon  a Jaume  III.  Amb  tot,  entre  ambdues  hi  ha  la  diferència 
que  en  aquesta  del  n.°  264  no  hi  ha  cap  estrella  ni  en  l’anvers  ni  en 
el  revers,  com  es  veuen  en  la  bolla  del  n.°  271. 


INVENTARI 


5 


COM ET  \ CER1T PLl  '. 

(Com[es  Rossilionis ] et  Ceril[anlc  cl  dominus  Monlis]yessulani) 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d'un  pri- 
vilegi atorgat  pel  comte  als  cònsols  i universitat  de  Puig- 
cerdà. Datat  a Figueres,  24  d’abril  de  1318  h 


UACOÏBÜS 

No  podem  precisar  la  data  d’aquest  segell,  perquè  està 
abstret  del  document  d’on  penjava  per  cintes  de  les  co- 
lors groga  i vermella. 


MARIÀ  D’ANJOU 

(Filla  de  Carles  II,  Rei  de  Nàpols.  — Mulleu  de  Sanxo) 

268  1320 

Lobulat,  68  mm.  (?)  Cera  vermolla.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Cartes  reials 
de  Jaume  II,  n.°  6,074. 


Dintre  d’un  doble  cercle  format  per  lòbuls, 
apareix  un  escut  en  losange,  el  senyal  del  qual 
no  pot  precisar-se  per  ésser  molt  borrós,  però 
hi  deuria  baver  les  barres.  Rodegen  l’escut  cen- 
tral sis  escudets,  en  algun  dels  quals  arriben  a 
distingir-se  les  flors  de  llir  d’Anjou  i en  altres 
l’àguila  de  Sicília. 

+ 8. . . .LVM  ■ DOMINE  31... E \ DEI  GR ... . 

ARV3I  \ REGINE 


A i V 1337 

Rodó,  80  mm.  (?).  — París,  Arxs.  Nacionals;  J.  880. 

Anv.  — Representació  magestàtica,  molt  sem- 
blant a la  del  segell  del  comte  Don  Sanxo, 
n.°  267. 

Rev. — Representació  eqüestre,  també  semblant 
al  revers  del  n.°  267. 

Penja  d’un  pergamí  que  conté  una  lliga  entre  Don 
J aume  III,  el  comte  de  Foix  i el  vescomte  de  Castellbò. 
Datada  l’any  1337. 


271 


1339  i 1341 


Bollade  plom,  42  mm.  — Puigcerdà;  Arx.  Municipal. 


([+  S[igil]lum  domine  M[ari]e  Dei  gr[acia  Maioric]arum  regine) 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  d’aquesta  princesa  a 
Jaume  II,  parlant-li  del  propòsit  que,  segons  aquest  li 
havia  comunicat,  tenia  l’Infant  En  Jaume,  primogènit 
del  dit  Jaume  II,  de  renunciar  la  corona  i entrar  en  re- 
ligió. En  aquesta  carta  procura  aconortar-lo,  i ensems  li 
diu:  Placeat  eidem  altissimo  per  quem  Beges  regnant  et 
principes  dominantium,  quod  ipse  dignetur  ex  quo  sit  et 
Inclitum  Infantem  Alfonsum,  vestrum  secundo  genitum, 
amabilem  nepotem  nostrum,  custodire  incolumem  et  diri- 
■gere  in  agendis  faciatque  eundem  apud  ipsum  dominum 
omnipotentem,  et  apud  homines  virtutibus  crescere  et  gra- 

ciis  abundaré Datada  a Avinyó,  a 14  de  gener  de 

1320,  estil  modern  (any  de  l’Encarnació  1319.) 


Anv.  — Representació  del  comte,  assegut  en  un 
banc  amb  coixí.  Porta  el  ceptre  a la  mà  dreta  i 
el  pom  amb  la  creu  a l’esquerra.  Al  costat  esquer- 
ra té  una  estrella  i una  de  més  petita  al  dret. 

IACOBÜS  i DEI  I GRA  \ REX  ! 

3IAI0RICARUM 

Rev.  — El  comte  a cavall,  portant  casc  i co- 
rona, i espasa  enlairada.  L’escut  i la  gualdrapa 
amb  el  senyal  de  les  barres.  Va  precedit  d’una 
estrella. 


JAUME  III 
269 

Rodó,  64  mm.  (?).  Greda  y cera.  — Arx.  Cor.  Aragó;  collecció 
sigillogràfica. 

Representació  del  comte  a cavall,  molt  sem- 
blant a la  del  segell  del  comte  Don  Sanç  son 
oncle,  n.°  266. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  penjant 
d’un  pergamí  que  conté  una  ordinació  del  comte  disposant  que  els 
■cònsols  de  Puigcerdà,  novament  elegits  cada  any,  rebin  comptes 
de  l’administració  als  que  cessin  en  el  càrrec.  Datat  a Puigcerdà,  a 
15  de  juliol  de  1318. 


COMES  : ROSSIL ’ Z ; CERITANIE  '.  I \ 
DNS  : 3IONTPL 

( Comes  Rossilionis  et  Ceritanie  et  dominum  Montisvcssulani ) 

Penja,  per  fils  de  seda  groga  i vermella,  d'un  pergamí 
que  conté  una  ordinació  del  comte,  de  que  les  causes 
que  no  excedissin  de  cent  sous  se  tractessin  sumària- 
ment. Datada  a Perpinyà,  a 6 de  setembre  de  1339  i. 

1.  Altre  exemplar  d’aquesta  bolla  existeix  als  Arxius  Nacionals 
de  París,  penjant  d’una  credencial  atorgada  pel  comte,  nombrant 
emissaris,  enviats  per  ell  al  rei  de  França,  planyent-se  de  que  els 
agents  d’aquest  s’havien  emparat  del  senyoriu  de  Montpeller.  Da- 
tada a 4 de  juliol  ds  1341  (n.°  11,241  de  l’Inventari  de  Douèt 
d’Arcq.) 


6 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


272 


1342 


Rodó,  98  mm.  Cera  natural  bruna — París,  Arxs.  Nacionals; 
J.  598,  n.»  17, 


dor  seu  En  Bernat  de  Podio  aulucho,  son  tresorer  i conse- 
ller, per  a rebre  i recobrar  nou  mil  lliures  que  li  devien  els 
Cònsols  de  Montpeller.  Datat  a 7 de  desembre  de  1346  i. 


Anv.  — El  comte  assegut  sobre  un  setial  for- 
mat per  dos  homes  selvatges,  que  s’apoien  sobre 
la  testa  de  dos  lleons;  en  l’esquena  d’aquests 
descansa  els  peus  el  comte.  Aquest  porta  el  cep- 
tre a la  mà  dreta  i sosté  una  verga  o bastó  molt 
perllongat,  amb  l’esquerra. 

+ IACOBVS  : DEI  : GRA  \ REX  \ 

( + Iacobus  Dei  grada  rex  [ Matoricarum ] ) 

Rev. — Representació  del  comte  a cavall  que 
marxa  al  galop  cap  a l’esquerra  del  segell. 

COMES  ON  IS  : ET  '.  CERITANIE  J 

AC  : DNS  : MONTISPESS  ÜLANI 

( Comes  [Rossili]onis  et  Ceritanie  ac  dominus  Montúpessulani) 

Penja  d’un  acte  d’homenatge  atorgat  pel  comte  al  rei 
de  França,  per  la  vila  de  Montpeller.  Datat  a París  en 
maig  de  1342  h 

273  1338  i 1346 

Rodó,  86  mm.  Cera  natural  bruna.  — Montpeller,  Arx.  de  la  Muni- 
cipalitat; perg.  4,266,  n.°  3. 

Anv.  — Representació  magestàtica.  El  setial  on 
s’asseu  el  comte,  està  format  per  dos  lleons  co- 
berts per  un  tapiç.  Porta  corona  reial,  com  a 
rei  de  Mallorca,  ceptre  a la  mà  dreta  i verga  o 
bastó  a l’esquerra. 

IACOBUS  DEI  GRA  REX  COMES 

R LI  ON  IS  : ET  : CERITANIE 

MOTISPESS  ULL  ANÍ 

( Iacobus  Dei  grada  rex  f Maioricarum ] comes  R[ossi]líonis  et  Ceritanie 
[ac  dominus]  Montispessulani ) 

Contra-segell.  — Rodó,  30  mm. 


Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona. 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí en  què  Don  Jaume  anomena  i constitueix  procura - 

1.  Al  transcriure  la  llegenda  d’aquest  segell,  Douet  d’Arcq  se  va 
descuidar  la  partícula  AC  que  hi  ha  despré3  de  Ceritanie.  Un  frag- 
ment d’aquest  segell  l’hcm  vist  en  l’Arxiu  Municipal  de  Puigcerdà, 
penjant  d’un  pergamí  de  Perpinyà,  5 setembre  del  mateix  any. 


274 


1349 


Rodó,  86  mm.  Cera  natural  bruna.  — París,  Arxs.  Nacionals; 
J.  340,  n.°  41. 


Anv.  — Enterament  igual  al  del  precedent 
n.°  273.  Les  faccions  del  rostre  apareixen  molt 
marcades. 

IACOBVS  DEI  GRA  REX  M AI  ORI  C Ai 
COMITATVVM  ROSSI  LI  OIS PS  DNS 


( Iacobus  Dei  grada  rex  Maioricarum  ccmilatuum  Rossilionis 
[et  Ceritanie , Montü]pessulani  dominus) 

Contra-segell.  — Rodó,  30  mm. 

Representació  igual  al  del  n.°  273. 

Penja  d’un  pergamí  que  conté  una  àpoca  atorgada  per 
Don  Jaume  a favor  del  rei  de  França,  de  40,000  escuts 
d’or,  primera  paga  del  preu  de  la  vila  de  Montpeller, 
que  aquell  li  havia  venut.  Avinyó,  20  juliol  1349. 


ISABEL 


(Pilla  de  Jaume  III,  rei  de  Mallorca  i comte  de  Rosselló 
i Cerdanya) 


275 


1395 


Rodó,  38  mm.  — París,  Arxs.  Nacionals;  J.  598,  n.°  23. 


Dintre  d’un  lobulat,  un  àngel  representat  de 
mig  cos,  nimbat  i alat,  sosté  un  escut  amb  el 
senyal  de  les  barres. 

ABELLIS  AIORICAR . . 

( S[igillum  I.,]abdlis  [regine  M]aioricar[urn] ) 

Penja  d’un  acte  en  què  Dona  Isabel  aprova  el  senya- 
lament  de  1,200  lliures  de  renda  que  li  ha  fet  el  rei  de 
França.  Datat  a Nimes,  a 19  de  febrer  de  1395  2. 

1.  En  l’Arx.  Municipal  do  Puigcerdà  n’havem  vist  un  altre  exem- 
plar, menys  complert,  penjant  d’un  pergamí  en  què  Don  Jaume 
concedeix  a dita  vila  el  poder  elegir  notari  cada  any.  Datat  a Per- 
pinyà, a 13  de  març  de  l’any  1338,  estil  modern  (3  idus  de  març  de 
1337)  sub  nostro  sigitlo  pendenti. 

2.  Aquesta  princesa,  filla  de  Jaume  III  i de  Constança  d’Aragó  i 
germana  del  qui  s’anomenava  Jaume  IV  de  Mallorca,  com  a succes- 
sor d’aquell,  després  de  la  mort  de  son  germà,  en  febrer  de  1375,  s’in. 
titolà  també  reina  de  Mallorca  i ensems  marquesa  de  Montferrat,  per 
son  matrimoni  amb  En  Joan  Paleòleg,  marquès  de  Montferrat. 


INVENTARI 


7 


FELIP 


(TRESORER  DE  L’ESGLESIA  DE  SANT  MARTI  DE  TOURS. FILL 

Jaume  II,  comte  de  Rosselló  i Cerdanya) 


276 


1306 


DE 


Rodó,  40  mm.  Cera  groga.  — València,  Arx.  del  Capítol  de  la  Sèu; 

0.  427. 


Anv.  — Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1,  flors 
de  llir;  2 i 3,  les  barres;  4,  tres  claus. 


+ S’  PH .FILI I REGÍS  M[AI]0R 
TESAV TVRON 


Contra-segell.  — Rodó,  24  mm. 

Escudet  amb  les  barres. 

+ S’  : riu  : pilli  ; regís  : maioricarvm 

Penja,  per  fils  de  seda  roja,  d’un  pergamí  que  conté  la. 
llicència  perquè  el  bisbe  i capítol  de  València  poguessin 
anomenar  i donar  collació  en  certs  benifets.  Datada  a 16 
d’agost  de  1306. 


comte,  rebent  sots  sa  protecció  el  monestir  de  Poblet. 
No  porta  data. 


278 


ERMENGOL  VIII 

1208 


Rodó,  83  mm.  Cera  bruna.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 
fons  Poblet.  V.  45-3. 


Anv.  — Imatge  del  comte  a cavall  galopant 
cap  a la  dreta.  Porta  un  elm  arrodonit  en  sa  part 
superior,  amb  nassal  i llambrequins  molt  llargs  i 
en  forma  de  cintes.  Amb  la  mà  dreta  empunya  una 
llança  amb  senyera  i al  braç  esquerre  porta  un 
escut  molt  perllongat.  El  cavall  té  la  gualdrapa 
curta,  que  el  mateix  que  la  senyera  de  la  llança, 
ostenta  el  senyal  dels  comtes  d’Urgell. 

+ S \ ERMENGAVDI  GRA.  . . DEI  VRGELNSI 
COMITIS 

( + Sigiüum  Ermengaudi  gra[cia\  Dei  Vraelensi  comitis. ) 


COMTAT  D’URGELL 

ERMENGOL  VII  (?) 

277  1154-1184 

Rodó,  80  mm.  (?).  Cera  bruna.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 
fons  Poblet.  V.  45-28. 

/- 

Anv.  — El  comte  a cavall  passant  cap  a l’es- 
querra del  segell.  Porta  elm  arrodonit  i empunya 
una  espasa,  que  manté  alçada,  i es  defensa  amb 
l’escut  que  sosté  amb  el  braç  esquerre.  Apar  que 
porta  el  cos  cobert  amb  la  lloriga. 

+ ERM NSIS  COMES 

(+  ICrm[engaudus  gruciu.  Dei  Vrgelle\nsis  comes)  (?) 

Rev. — La  mateixa  imatge  del  comte  a cavall 
però  caminant  cap  a la  dreta.  Porta  una  llança 
amb  senyera  i al  braç  esquerre  l’escut.  No’s  dis- 
tingeix el  senyal. 

+ ERMENGA 

Penja,  per  corretges  de  luda,  d’un  pergamí  atorgat  pel 


Rev. — Un  quadrat  formant  escacs,  uns  de  lli- 
sos i altres  amb  escacs  més  petits  alternats  amb 
creus. 

. SI GILL  V M — DEI  \ GRACI  — A COMITS  — 
VRGELL1  : 

( Sigilhim  Dei  grada  comilis  Vrgelli.) 

Penja,  per  corretges  de  luda,  d’un  pergamí  atorgat  pel 
comte  Ermengol  VIII,  posant  sots  sa  protecció  i salva- 
guarda, les  cases,  granjes  i cabanes  que  tenien  en  son 
comtat  l’abat  Pere  i el  monestir  de  Poblet.  Datat  a 
13  de  febrer  de  1208,  estil  modern  (idus  de  febrer  de 
l’any  de  l’Encarnació  1207).  La  presència  del  segell  ve 
indicada  amb  aquesta  fórmula:  qui  hoc  laudo  et  firmo  et 
cwn  sigillo  meo  corroboro  b 

1.  Aquest,  segell  fou  publicat  i reproduït  en  fototipia,  en  la  Re- 
vista de  A rchivos,  Bibliotecas  V Museos,  (tercera  òpoca,  any  VIII, 
n.°  5,  maig  de  1903),  acompanyada  d’una,  breu  ressenya  i descripció 
sots  el  títol  de  «Sello  del  eonde  de  Urgel,  Armengol  VIII»,  amb  la 
firma  de  J.  M.  P.  La  justesa  de  la  descripció  demostra  la  competència 
de  son  autor  D.  Joan  Menéndez  Pidal.  Sols  és  de  doldre  que  incorre- 
gués en  una  petita  errada  referent  a l’inscripció  o llegenda  del  segell. 
En  l’anvers  posa  la  paraula  VRGELENSI,  en  lloc  de  VRGELNSI, 
afegint-hi  una  E entre  la  L i la  N,  que  no  hi  és  a l’original;  i en  el 
revers  posa  GRATIA  en  lloc  de  GRACIA,  com  diu  el  segell. 

En  el  mateix  Arxiu  Històric  Nacional  (V.  45-4),  hem  vist  un 
altre  exemplar  d’aquest  segell,  en  estat  fragmentari,  penjant,  també 
amb  corretges  de  luda,  d’una  donació  que  atorga  el  comte  a l’abat 
Pere  i a tot  el  monestir  de  Poblet,  de  la  dècima  part  del  delme  que 
rebia  a"  Agramunt  i altres  drets  d’aquesta  vila,  i quatre  caflcis  de 
blat  en  els  delmes  de  Linyola  (Linezole).  Datat  en  abril  de  1208. 


8 


SIGILLOGR AFÏA  CATALANA 


ELVIRA 

(Muller  del  comte  Ermengol  VIII) 

279 

1220 

Rodó,  cera  natural  groga.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional. 

Anv.  — Representació  de  la  comtessa  a cavall. 

Rev.  — Un  quadrat  amb  el  senyal  dels  escacs, 
rodejat  de  calderes. 

Lo  reduit  del  fragment  dóna  molt  poca  idea  del 
dibuix  i no  conté  cap  lletra  de  la  llegenda. 


281 

Rodó,  49  mm.  — Autun  (Saóne  et  Loire);  Museu  de  la  Société 
Éduenne;  matriu  de  segell,  de  bronze. 

En  el  centre  apareix  el  senyal  dels  escacs,  ro- 
dejat d’un  cercle  on  s’apoien,  collocades  en 
forma  circular,  vuit  calderes,  tancades  per  un  se- 
gon cercle  que  conté  la  llegenda. 

+ oq  :■  AVR  i ENBIAX  \ COMITlwE  \ 
VRGELENSIS  1 

( Sioülum  Aureribiax  comitise  V rgelensis.) 


Penja,  mitjançant  corretges  de  luda,  d’un  pergamí 
on  la  comtessa  fa  donació  a Fr.  Ramon,  abat  de  Santes 
Creus,  i a tot  el  monestir,  de  Ramon  Bru  i sa  muller  Cal- 
veta,  veïns  de  Cervera,  amb  llurs  bens  mobles  i immobles, 
pel  qual  motiu  els  fan  francs  i lliures  de  tots  els  drets  i 
servituds  que  sobre  d’ells  i llurs  bens,  honors  i posessions 
tenien.  Datat  a 14  de  març  de  1220,  estil  modern  (dos 
idus  març  de  l’any  de  l’Encarnació  1219). 


280 


AURENBIAX 

1228 


Rodó,  75  mm.  (?).  Cera  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó; 
pergs.  de  Jaume  I.  n.°  357. 


282 


GUERAU  DE  CABRERA 

1223 


Rodó,  85  mm.  Cera  bruna.  — Sèu  d’Urgell,  Arx.  Capitular  de  la  Sèu; 
armari  n.°  1. 


Anv.  — Imatge  del  comte  a cavall  que  galopa 
cap  a la  dreta.  Li  cobreix  el  cap  i la  cara  un 
capell  amb  nassal  i llambrequins  o ínfules.  A la 
mà  dreta  porta  llança  amb  senyera.  Aquesta,  l’es- 
cut i la  gualdrapa  del  cavall,  ostenten  la  divisa 
dels  escacs. 


Anv.  — Imatge  de  la  comtessa  a cavall  que 
marxa  al  pas  cap  a la  dreta.  Porta  un  trajo  molt 
cenyit.  Amb  la  destra,  que  té  alsada,  aguanta 
amb  dos  dits  una  flor  de  llir,  ensems  que  amb 
l’esquerra  porta  les  rendes  del  cavall. 

Llegenda  destruïda. 

Rev.  — En  el  centre  i ocupant  tot  el  camp  del 
segell,  un  quadrat  amb  escacs;  al  seu  voltant, 
formant  cercle,  una  sèrie  de  calderes. 

Penja,  per  corretges  de  luda,  d’un  pergamí  que  conté 
una  concordia  o tractat  entre  el  rei  d’Ai agó,  en  Jaume  I 
i la  comtesa  d’Urgell.  Datat  a Lleida,  a 1 d’agost 
de  1228  i. 

1.  Mon Tar,  Historia  de  los  condes  de  Urgel,  p.  501,  diu  que  dels 
capítols  matrimonials,  concertats  a la  vila  d’Espluniga  a 11  de  juliol 
de  1229,  entre  Dona  Aurenbiax  i l’Infant  En  Pere  de  Portugal, 
penjaven  los  sellos  del  infante  y de  la  condesa,  y son  de  cera:  el  del  in- 
lante  liene  en  la  una  parle  su  figura,  armado,  a cabullo,  y un  escudo 
embrazado  con  las  armus  del  reino  de  Portugal,  y ú la  mano  derecha 
una  lanza  con  una  banderilla,  y ú la  otra  parle  una  figura  de  león  ó 
lobo,  que  por  estar  algún  poco  desfigurada  por  su  antigüedad,  no  se  di- 
visa; y como  estún  las  letras  del  rededor  muy  gastadas,  sólo  se  pueden 
leer  éslas:  ú la  una  parle,  Petri,  y d la  otra,  Filii  Sancii.  El  sello  de 
la  condesa  (Dona  Aurenbiax),  d la  una  parle  tiene  las  armas  de  Urgel 
y en  la  otra  no  se  puede  bien  atinar. 


+ S G1RALDI  : DEI  \ GRACIA  i 
U RGELLENSIS  . . . UTIS  \ 

( + Sigillum  Giraldi  Dei  gracia  Vrgellensis  [ com]itis .) 

Rev. — Una  cabra  selvatge. 

+ I ET  \ P..  . . NDEM  : VICECOM1TIS  \ 
DE  CAPRARIA 

( Aet  p[er  eajndem  vicecomitis  de  Capraria.) 

Penja,  per  corretges  de  luda,  d’un  pergamí  en  que’l 
comte  concedeix  al  bisbe  i església  d’Urgell,  el  delme  de 
la  moneda  d’ Agramunt.  Datat  a 19  de  novembre  de  1223. 

Salazar  i Castro,  Historia  Genealògica  de  la  Casa  de  Lara  (vo- 
lum IV,  fol.  13)  publica  una  donació  atorgada  per  Dona  Aurenbiax, 
comtesa  d’Urgell,  a Nufio  Pérez  de  Lara,  son  cosí,  amb  data  del  mes 
de  juliol  de  l’any  1228,  i al  peu  del  document  hi  ha  un  gravat  repro- 
duint el  segell  de  la  comtesa.  Encara  que’l  dibuix  es  molt  conven- 
cional, amb  tot,  dona  una  idea  del  vertader  segell,  com  havem  tin- 
gut ocasió  de  comprovar-ho  comparant-lo  amb  el  que  havem  descrit, 
particularment  quant  al  revers,  aon  hi  ha  el  quadrat  amb  els  escacs, 
rodejat  per  les  calderes.  El  vàrem  reproduir  en  el  nostre  treball  Si- 
gilografia  dels  Comtes  d’Urgell  (Barcelona,  1908,  p.  7). 

1.  Sobre  aquesta  matriu  vàrem  publicar  un  estudi  al  Bolelín  de 
la  Real  Acadèmia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona.  Ano  IX.  Núm.  33. 
Enero  à Marzo  de  1909»,  mercès  a haver-nos-la  comunicada  el  nostre 
bon  amic  Mr.  August  Coulon,  qui  la  descriu,  també,  amb  el  n.°  138, 
de  son  Inventaire  des  Sceaux  de  la  Bourgogne.  — París,  1912. 


INVENTARÍ 


9 


PONÇ  DE  CABRERA 

283  1235 

Rodó,  85  mm.  Cera  bruna.  — Tarragona,  Museu  Arqueològic; 
n.°  3,294  del  Catàleg. 

Any.  — Representació  eqüestre,  molt  semblant 
a la  de  l’anvers  del  segell  precedent  o sia  d’En 
Guerau  de  Cabrera. 

+ S i PONCII  i DEI  \ GRACIA 
VRGELLENSIS  \ COMITIS 

(+  Sigillum  Poncii  Dei  grada  Vrgellensis  comitis.) 

Rev. — Un  quadrat  amb  el  senyal  dels  escacs. 
La  llegenda  és  repetició  de  la  de  l’anvers. 


Encara  que  no  podem  precisar  la  data  d’aquest  segell 
per  no  anar  unit  al  document  del  qual  penjava,  n’havem 
trobat  un  altre  exemplar,  en  fragment,  a l’Arxiu  Histò- 
ric Nacional  (V.  45,  1),  penjant,  per  corretges  de  luda, 
d’un  pergamí  en  què  el  comte  confirma  la  donació  ator- 
gada per  son  avi  el  comte  Ermengol,  a Santa  Maria  de 
Gissona  i a son  prior  Arnau,  d’una  torra  anomenada 
Penal  i son  terme.  Datat  a 10  de  juliol  de  1235. 


ALYAR  DE  CABRERA 

284  1264 

Rodó,  53  mm.  Cera  bruna.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 
fons  Poblet.  V.  45-7. 

\ 

Representació  del  comte  a cavall.  Cobreix  son 
cap  un  elm  enterament  aplanat  en  sa  part  supe- 
rior, i empunya  la  llança  amb  la  destra.  L’escut 
i la  gualdrapa  del  cavall  porten  la  divisa  dels 
escacs. 

+ LVARO  ! D7  GRA  COMITIS  VRGLLN 

(+  [Sigillum  A]lvaro  (?)  Dei  grada  comitis  Vrgellensis)  (?) 


Penja,  mitjançant  cintes  teixides  amb  fils  de  les  co- 
lors blanca  i bruna,  d’una  escriptura  en  pergamí,  que 
conté  una  àpoca  atorgada  r>el  comte  i sa  muller  la  com- 
tes a Dona  Cecília,  a favor  de  A,  abat  de  Poblet  i son  mo- 
nestir, de  la  quantitat  de  10,000  sous  jaqueses  i 1,000  mas- 
modines  d’or,  d’aquells  30,000  sous  que  per  ells  tenia  en 
comanda.  Datada  a 23  de  desembre  de  1264;  la  fórmula 
amb  que  ve  indicada  la  presencia  del  segell  es  com  se- 
gueix: Et  ad  maiorem  caulelam  et  liuius  rei  firmitateni  hoc 
instrumentum  fecimus  sigillis  nostris  munimine  roborari. 


C0NSTANÇA  DE  MONTCADA 

(Comtessa  d’Urgell. — Muller  del  comte  Alvar  de  Cabrera) 

285 

Rodó,  40  mm.  Cera  groga.  — Sèu  d’Urgell,  Arx.  Capitular; 
lletres  antigues. 

Dibuix  desconegut  per  estar  destruït. 

+ S : GO.  TAN  SA  COM ....  D’ . RGELL 

(+  Segell  Go[s]tansa  com[lesa ] de  [ U]rgell ) 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  de  la  comtessa  dirigida 
al  bisbe  d’Urgell,  Abril;  datada  a Castelló  a 2 de  juny. 
No  s’hi  expressa  l’any.  El  bisbe  Abril  ocupà  la  Sèu  d’Ur- 
gell de  1257  a 1269. 


CECÍLIA  DE  FOIX 

(Comtessa  d’Urgell. — Segona  muller  de  N’Alvar  de  Cabrera 

286  1264 

Rodó,  53  mm.  Cera  bruna. — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 
fons  Poblet.  V.  45-7. 


Representació  de  la  comtessa  a cavall  que  marxa 
al  pas,  cap  a la  dreta.  Amb  una  mà  sosté  un 
llir  o ram  i amb  l’esquerra  aguanta  les  rendes  del 
cavall.  A sa  dreta  hi  ha  un  escudet  amb  el  senyal 
dels  escacs,  i a son  costat  esquerre  dos  escudets,  el 
superior  amb  tres  barres;  quant  a l’inferior  el  seu 
senyal  no  pot  precisar-se  per  aparèixer  borrós. 

+ S DNE  CECILIE  COMITISE  VRGLN 

(+  Sigillum  domine  Gecilie  comilisse  Vrgellensis.) 

Penja,  per  cintes  teixides  amb  fils  de  seda  blanca, 
groga,  vermella  i bruna,  del  mateix  pergami  d’on  penja 
el  segell  de  N’Alvar  de  Cabrera  (n.°  284  de  l’Inventaii). 


287 


ERMENGOL  X 

1282 


Rodó,  45  mm.  Cera  bruna.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 
fons  Poblet.  V.  45-5. 


Representació  del  comte  a cavall.  Porta  llança 
amb  senyera  i escut  amb  el  senyal  dels  escacs. 

+ y ARMEN GAV Dl  DEI  GRACIA  COMITIS 
1 RGELLENSIS 

(+  Sigillum  Armengaudi  Dei  gracia  comitis  Vrgellensis.) 

Penja,  d’un  cordó  te'xit  amb  fils  de  seda  blanca  i 
groga  que  termena  amb  unes  borles  de  seda  negra,  roja 
i blanca,  d’un  pergamí,  pel  qual  el  comte  elegeix  sa  se- 


Volúm  ±1 


10 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


pultura  en  el  monestir  de  Santa  Maria  de  Poblet.  Datat 
a 26  d’abril  de  1282.  El  segell  ve  indicat  amb  aquesta 
fórmula:  sigilli  nostri  impresione  fecimus  corroborari,  co- 
muniri  et  etiam  confirviari. 


288 


1286  i 1289 


Rodó,  52  mm.  Cera  bruna.  — Balaguer,  Arx.  Municipal;  pergamins. 


Representació  del  comte  a cavall  molt  sem- 
blant al  precedent,  sols  que  en  lloc  de  llança  porta 
espasa. 

+ S ! DOMINI  ERMENGAVDI  COM1TIS 
VRGELLN 

(+  Sigillum  domini  Ermengaudi  comitis  Vrgellensis.) 

Penja  d’un  pergamí  que  conté  la  confirmació  de  privi- 
legis al  monestir  de  Bellpuig  de  les  Avellanes,  datat  a 16 
de  juliol  de  1286  i. 


ALFONS 

(Infant.  — Fill  de  Jaume  II  i comte  d’Urgell) 
1315 

(Vegi’s  n.°  193  de  l’Inventari.) 


JAUME  I 

(Infant.  — Fill  d 'Alfons  III  i comte  d’Urgell) 

1339 

(Vegi’s  n.°  207  de  Flnventari.) 

1340 

(Vegi’s  n.°  208  de  l’Inventari.) 

CECÍLIA.  DE  COMENGE  (?) 

(Muller  del  comte  en  Jaume  I) 

289 

Rodó,  64  mm.  Cera  negre  o verd  molt  fosc. — Madrid,  Arx.  Històric 
Nacional;  collecció  sigillogràflca. 

Tot  el  camp  del  segell  apareix  florejat  i dividit 
per  una  creu  d’aspa,  sobressortint  quatre  escuts; 


1.  En  el  mateix  Arxiu  de  Balaguer  n’hem  vist  un  altre  exemplar, 
penjant  d’una  escriptura  en  pergamí,  per  la  qual  el  comte  fa  absolu- 
ció i definició  a Pere  Cortit  de  l’administraeió  de  rendes.  15  de  març 
de  1289,  estil  modern  (idus  de  març,  any  de  l’Encarnació  1288.) 


dos  amb  el  senyal  del  comte  d’Urgell,  en  Jaume  I, 
i altres  dos  amb  un  que  podria  esser  la  creu 
patada  dels  comtes  de  Cominges,  per  be  que  el 
gravat  resulta  invertit. 

+ SEGILLVM E COMITISE  AGERIS 

( + Segillum  [ Cecilie  Dei  gracia  comilise  Vrgelli  et  vic]ecomitise 
Agerensis.)  (?) 

Per  estar  separat  del  document  del  qual  penjava,  per 
fils  de  seda  verda,  no  pot  precisar-se  la  data  d’aquest 
segell,  però  el  séu  estil  i els  tipus  de  la  llegenda  con- 
venen amb  l’època  del  comte  en  Jaume  I (1328-1317).  Al 
dors  del  segell  hi  ha  marcada  l’impresió  del  dit  h 


PERE  I 

1367 

Rodó,  64  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Imatge  del  comte  a cavall  que  galopa  cap  a 
la  dreta.  Porta  elm  o casc  molt  punxagut  i espasa 
que  manté  alçada.  L’escut  i la  gualdrapa  amb  el 
senyal  dels  escacs.  Tot  el  camp  del  segell,  florejat. 

Llegenda  destruïda. 

Penja,  per  cintes  de  seda  de  les  colors  heràldiques 
d’Aragó  i d’Urgell,  d’un  pergamí  en  què  el  comte  con- 
cedeix a la  vila  d’ Agramunt  que  no  pugui  introduir-se 
verema  ni  vi  foraster  en  dita  vila,  sos  termes  i quadres, 
exceptuant  el  que  el  comte  tenia  a Puigvert  com  a pro- 
ducte dels  seus  fruits  i rendes;  declara,  ensems,  rebre  dels 
paers  i prohomens  de  la  vila,  la  quantitat  de  600  sous 
agramuntesos  per  aital  concessió.  Datat  in  castro  civitatis 
Balagarii,  a 20  d’octubre  de  1367. 


291 


1383 


Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Balaguer,  Arx.  Municipal. 


Escut  decantat  cap  a la  dreta  i partit,  amb  els 
senyals  d’Aragó  i d’Urgell  (les  barres  i els  escacs). 
Timbrat  d’un  casc  amb  la  cimera  del  griu  o drac 
alat.  A ambdós  costats  de  l’escut  un  elefant  petit 
i una  figureta  que  sosté  una  cinta. 

Llegenda  borrosa  i en  part  destruïda. 

% 

1.  Si  en  la  divisa  dels  dos  escuts  que  alternen  amb  els  del  comte 
d’Urgell  fos  ben  manifesta  la  creu  patada,  no  dubtaríem  un  sol  mo- 
ment en  atribuir  aquest  segell  a la  comtessa  Dona  Cecília  de  Comen- 
ge,  mes  com  no  apareix  prou  clar,  per  això  ho  posem  amb  interro- 
gant. Els  comtes  de  Comenge  tenen  per  divisa  en  els  seus  escuts 
aquesta  creu,  i així  mateix  la  porta  també  la  familia  Comenge,  de 
Pallars,  segons  indica  Garma  (Adarga  Catalana,  II,  237.) 


INVENTARI 


11 


Penja,  per  cintes  de  seda  amb  les  colors  heràldiques 
del  comtat  i d’ Aragó,  d’un  pergamí  en  què  el  comte  en 
Pere,  ob  favorem  vestris  aliame  judcorum  civitatis  balague- 
rii,  concedeix  que  en  dita  ciutat  pugui  celebrar-se  mercat 
el  dimecres  de  cada  setmana,  a més  del  que  s’hi  celebrava 
el  dissabte.  Datat  a Barcelona,  a 19  de  març  de  1383. 

JAUME  II 

292  1409 

Rodó,  80  mm.  (?)  Cera  vermella.  — Balaguer,  Arx.  Municipal. 

An,v.  — Representació  del  comte  a cavall  que 
marxa  al  galop  cap  a l’esquerra  del  segell.  Porta 
una  lloriga  molt  cenyida  i és  notable  la  cimera 
del  casc,  composta  d’un  griu  que  sosté  una  des- 
tral. Com  arma  de  combat  empunya  l’espasa  i 
es  defensa  amb  l’escut,  partit,  a senyals  d’Aragó 
i d’Urgell.  El  cavall  va  tot  cobert  amb  una  gual- 
drapa  que  té  marcades  les  barres  i els  escacs. 
Tot  el  camp  del  segell  està  format  per  petits  qua- 
drats que  contenen  un  elefant  amb  una  figureta 
que  porta  una  cinta  amb  lletres  illegibles. 

Llegenda  destruïda,  no  conservant-se  més  que 
les  dues  o tres  primeres  i darreres  lletres. 

Contra-segell.  — Rodó,  29  mm. 

Dintre  d’un  cercle,  dos  lleons  drets  sostenen  un 
escut,  partit  amb  les  barres  i els  escacs,  que  apar 
lligat  a un  arbre. 

Penja,  per  cintes  de  seda  de  les  colors  heràldiques 
d’Aragó  i d’Urgell,  d’un  pergamí  que  conté  uns  capítols 
de  concòrdia  entre  el  comte  i els  paers  i consell  de  Ba- 


laguer sobre  les  imposicions  atorgades  a la  ciutat,  dura- 
dores per  temps  de  setze  anys.  Datat  a 23  d’abril  de  1409 1. 


ALVAR 

(Vescomte  d’Ager. —Germà  d’Ermengol  X) 

293  1298 

Rodó,  54  mm.  Cera  bruna.  — Collecció  de  l’autor. 

Imatge  del  vescomte  a cavall.  Porta  l’espasa 
alçada  i en  actitud  de  combatre.  L’escut  i la  gual- 
drapa  del  cavall,  amb  escacs.  Entre  la  llegenda 
hi  ha  quatre  escudets,  en  els  quatre  punts  car- 
dinals, amb  divisa  borrosa. 

S : DNI  : AL  VARI  VICE  COMITIS  AGE...SIS 

C Sigillum  domini  Alvari  vice  comitis  Age[reri]sis.) 

Penja,  per  una  cordeta  de  cànem,  d’un  pergamí  en  què 
el  vescomte  Alvar  confirma  els  privilegis  i concedeix  fran- 
quesa de  bovatge  i monedatge  a la  vila  d’Ager,  el  dia  29 
de  maig  de  1298  2. 

1.  Mr.  Paul  Raymond,  Sceaux  des  Archives  du  Département  des 
Basses  Pyrénées  (Pau,  1874)  amb  el  n.°  93,  pàg.  38,  descriu  un  altre 
segell  del  comte  Jaume  II,  el  qual  no  hem  pogut  veure,  amb  aquests 
termes: 

JAYME  D’ARAGON 
Comte  d’Urgel  et  vicomte  d’Ager 
(1409.  — E.  424) 

Sceau  rond,  40  millim.,  cire  rouge,  plaqué  sur  une  charte  en  pa- 
pier,  contenant  alliance  avec  le  comte  de  Foix,  datée  de  Barcelone, 
, 10  novembre  1409. 

+ SIGILM PR URGELL 

La  légende  à demi  couverte  d’un  bourrelet  de  papier  est  peu  li- 
sible. 

Dans  un  quadrilobe  gothique,  écu  droitparti.  1,  d’Aragon;  2,  échi- 
queté;  supporté  de  trois  anges. 

2.  Encara  que  aquest  segell  no  pertany  pròpiament  a la  sèrie  dels 
dels  comtes  d’Urgel],  l’incloem  aquí  per  esser  d’un  germà  del  comte 
Ermengol  X. 


12 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


TERCERA  SÈRIE  - PROCURACIÓ  REIAL  I GOVERN 
GENERAL  DE  CATALUNYA.  PROCURACIONS  PEUDALS 


PROCURACIO  REIAL  DE  CATALUNYA 
294 


1302 


Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol  de  la 
Sèu;  Diversorum,  segle  xiv. 

En  el  fons,  ocupant  tot  el  camp  del  segell,  cinc 
barres,  i en  primer  terme  un  quadrilobat  que  en- 
clou un  escudet  a senyal  reial  d’ Aragó,  i en  ca- 
dascun dels  quatre  arcs  que  formen  els  lòbuls, 
una  petita  rosa  o estela. 

+ S’  OFICIÍ  RACIONIS  CATALON  P 

D COMITÈ  BARCHN. 

(+  Sigülum  oficiï  [procülracionis  Catalonie  pro  d[omino  rege  Arago- 
nurrii  comitè  Barchinone.) 

Penja,  per  beta  blanca,  d’un  pergamí  que  conté  un  con- 
veni entre’l  bisbe  de  Girona  Bernat  de  Vilamarí  i En  Ber- 
nat de  Fonoyllar,  lloctinent  i governador  de  Catalunya, 
sobre  certs  atropellaments  que  s’havien  comès  en  la 
Bisbal,  Corçà  i altres  llocs  del  bisbat.  Datat  a 16  d’octu- 
bre de  1302. 


295 


1395 


Rodó,  55  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  collecció 
sigillogràfica. 

Dins  d’un  cercle  format  per  lòbuls,  les  barres, 
i en  el  centre  d’aquestes,  rodejat  de  motius  or- 
namentals, un  escut  amb  igual  senyal. 

+ :s  : o . . . .i : pcuraciois  : cataloie  : p : 

DNO  : REGE  : AÏAG  \ l \ COMITÈ  BAÏCH  \ 

(+  Sigülum  o\ficüi  procuracionis  Catalonie  pro  domino 
rege  Aragonum  et  comitè  Barchinone) 

Empremtat  al  dors  d’un  document  en  paper,  atorgat 
per  En  Ramón  Alemany  de  Cervelló,  cavaller,  conseller  i 


camarlenc  del  rei,  i per  aquest,  Governador  general  de 
Catalunya,  manant  als  Veguer,  Batlle  i Jutge  ordinari 
de  Camprodon,  o a llurs  lloctinents,  li  remetin  copia  de 
les  enquestes  i requeriments  que  feien  contra  Bernat  Co- 
nilar  i Francesc  Masona.  Datat  a Barcelona,  a 12  de  no- 
vembre de  1395  i. 


CORT  DEL  PORTANT-VEUS 
DE  GENERAL  GOVERNADOR 
DE  CATALUNYA 


296 


1554  i 1590 


Rodó,  78  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol  de  la 
Sèu;  estància  IV,  Garraf. 


Sis  barres  rodejades  per  un  cercle  format  per 
lòbuls.  En  el  centre  i en  primer  terme  un  escut 
a senyal  reial  d’Àragó  o sigui  quatre  barres,  cir- 
cuit per  un  quadrilobat. 

+ SIGILLVM  GVBERNACIONIS  GENER ALIS 
CATALONIE 

Penja,  per  fils  de  seda  groga  i vermella,  d’un  pergamí 
que  conté  una  sentencia  referent  a Garraf,  de  7 desembre 
de  1590  2. 


1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  altre  exemplar,  la  data  del 
qual  no’s  pot  precisar  per  estar  separat  del  document  d’on  penjava. 
A l’Arxiu  Municipal  de  Manresa  en  veiérem  un  altre,  penjant,  per 
cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  pergamí  que  conté  l’absolució  i 
remisió  atorgada  per  En  Guerau  Alemany,  Governador  general  de 
Catalunya,  als  Jurats,  prohomens  i singulars  de  dita  ciutat,  en  29 
d’octubre  de  1406. 

2.  Podem  citar-ne  un  altre  exemplar  que  posseeix  En  Ramón 
d’Alós,  i està  empremtat  sobre  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un 
document  en  què  En  Pere  de  Cardona,  Portant-veus  de  General  Go- 
vernador de  Catalunya,  designa  per  a determinada  comissió  unum 
militem  sive  hominem  de  paraiico.  En  Pere  Antoni  de  Rocacrespa; 
unum  civem,  En  Jaume  Joan  Çapila;  et  unum  jurisperitum,  En  Nadal 
Ciurana.  Datat  a Barcelona,  a 1 de  febrer  de  1554. 


INVENTARI 


13 


CORT  DEL  GOVERNADOR 
DE  CATALUNYA 

297  1508-1603 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  particular  de  l’autor. 

El  mateix  dibuix  que’l  precedent,  per  bé  que  les 
proporcions  són  menors  i corresponents  a la  gran- 
dària del  mòdol. 

+ SIGILLVM  ■ CVRIE  ■ GVBERN ATORIS  • 
CATALONIE 

Empremtat  sobre  paper  i cera  vermella  en  diversos 
documents  dels  anys  1508,  1564  i 1603. 

298 

Segle  xvii  1 

Rodó,  80  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Collecció  de  D.  Juli  Vintró 

Representació  molt  semblant  a la  del  n.°  294, 
però  més  correcte  en  el  dibuix. 

+ SIGILLVM  x CVRIE  x GVBERN ATION IS 
x CATALONIE 

Sobre  paper  i cera  vermella.  No’s  pot  fixar  la  data 
d’aquest  segell  perquè  està  separat  del  document;  amb 
tot  creiem  que  correspon  al  segle  xvii. 


GOVERNACIÓ  GENERAL 
DE  CATALUNYA 


299 


(Segell  menor) 
1662 


Rodó,  36  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  documents  del  Consell  d’Aragó. 
Llig.  320  i 521. 


Escut  amb  quatre  barres,  rodejat  d’un  quadri- 
lobat. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  lliurada  per  l’escrivà  de  la  Governació,  amb 
data  de  22  de  setembre  de  1 662  i. 


1.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  el  mateix  Arxiu  (Llig.  320),  al 
peu  d’una  legalització  de  la  firma  i signe  de  Pere  Trelles,  notari  de 
Barcelona,  íeta  per  Francesc  Leonart,  notari  públic  i escrivà  major 
de  la  Generalis  Gubemationis  Cataloniae,  a 12  de  juny  de  1662,  indi- 
cant-se el  segell  amb  aquesta  fórmula:  et  Regió  sigillo  parvo  Genera- 
lis Gubemationis. 


GOVERN 

DEL  PRINCIPAT  DE  CATALUNYA 
I COMTAT  DE  CERDANYA  (?) 


800 


1713 


Rodó,  48  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  a.  1713. 


Escut  d’estil  barroc,  amb  quatre  barres  i tim- 
brat d’una  corona.  A la  dreta  de  l’escut  una  D 
i a l’esquerra  una  G. 

No  hi  ha  llegenda. 

Empremtat  sobre  paper  i hòstia,  en  un  edicte  de  Don 
Pere  de  Torrellas  i Sentmenat,  del  Consell  real  i Portant- 
veus  de  General  Governador  en  el  Principat  de  Catalu- 
nya i comtat  de  Cerdanya,  dirigit  als  Con-ellers  de  Bar- 
celona, comunicant- els-hi  la  Butlla  de  la  Santa  Creuada, 
concedida  per  sis  anys,  perquè  quan  se  prediqui  en  aquesta 
ciutat  hi  assisteixin  i la  favoreixin.  Datat  a Barcelona, 
a 24  de  desembre  de  1713  i. 


JUNTA  SUPREMA  DE  CATALUNYA 
801  1809 

Rodó,  42  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya.  Llig.  «Gracia  y Justícia».  Propostes  n.°  3. 

Dos  escuts  de  forma  ovalada,  units;  el  de  la 
dreta  amb  castells  i lleons  i tres  flors  de  llir;  el 


1.  En  l’obra  del  Sr.  Sampere  i Miquel,  Fin  de  la  Nación  Catala- 
na (1905,  pàg.  690),  es  publica  un  altre  exemplar  d’aquest  segell, 
consignant-s’hi,  equivocadament,  que  és  dels  Dipuiados  del  General 
de  Cataluna.  La  equivocació  del  Sr.  Sampere  i Miquel  s’explica,  per 
haver  interpretat  malament  les  inicials  D i G que  porta  el  segell, 
creient,  sens  dubte,  que  corresponien  a Del  General  o bé  Diputació 
General;  però  a més  de  que  l’escut  no  és  el  de  la  Generalitat,  opinem 
que  tal  volta  aquelles  inicials  corresponen  als  mots  Dret  de  Gue- 
rra, per  la  següent  raó:  Amb  data  de  4 de  novembre  de  1662,  D.  An- 
tón Reart,  Lloctinent  de  Protonotari  en  la  Lloctinència  General  de 
Catalunya,  se  dirigí  a l’IIm.  Sr.  D.  Cristòfol  Crispin  de  Valldaura,  del 
Consell  d’Aragó,  a Madrid,  manifestant-li,  perque  ho  posés  en  co- 
neixement del  Rei,  que  de  parte  de  la  junta  del  drecho  de  guerra  que 
corre  agora  por  quenta  de  su  Magestad,  se  me  dió  un  recaudo,  que  pres- 
tarà el  sello  pequenyo  para  hacer  otro  semejante  a effelo  de  sellar  con  el 
las  letras  se  of resen  assi  por  ocasion  de  los  fraudes  como  por  otros  qua- 
lesquier  despachos  consernientes  a la  cobransa  deste  drecho El  lloc- 

tinent se  negà  a la  demanda,  per  no  poder  sortir  de  sa  mà  el  segell 
que,  com  a lloctinent,  li  havia  confiat  el  Protonotari,  a cuyo  cargo 
està  por  su  magestad.  Amb  tot,  se  prescindí  dels  escrúpols  del  llocti- 
nent, i com  diu  aquest,  se  dió  orden  de  hazcrle  como  en  cffclo  lo  està 
con  las  barras  de  Aragón,  y dos  letras  D y G que  quieren  dccir  drecho 
de  guerra,  i amb  ell  se  despatxaren  alguns  documents.  El  rei,  amb 
data  de  Madrid,  a 17  del  mateix  més  i any,  encarrega  al  Governador 
de  Catalunya  que  se  suspenda  el  uso  del  dicho  sello  mientras  yo  no 
mandare  oira  cosa.  (Arx.  Cor.  Aragó.  Consell  d’Aragó.  Llig.  414.) 
Ara  be,  j el  segell  que  segurament  reculliria  el  Governador  en  1662 
a conseqüència  de  l’ordre  de  Sa  Magcstat,  és  el  mateix  que  havem 
descrit  i que  veiem  usat  pel  Portantveus  de  Governador  en  1713? 
Si  així  fós,  quedaria  perfectament  explicada  la  particularitat  d’apa- 
rèixer-bi  les  susdites  inicials. 


14 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


de  l’esquerra  amb  quatre  barres;  timbrats  d’una 
corona  reial. 

JUNTA  SUPREMA  DE  CATALUÏÏA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
document  lliurat  per  D.  Nicolau  de  Solanell  i de  Sicart, 
Vocal  de  dita  Junta  i son  primer  Secretari  d’Estat  i del 
despaig  universal,  certificant  haver  sigut  anomenat  per  la 
Junta,  batlle  de  la  vila  de  Sant  Genis  de  Taradell,  En 
Francesc  Gurri.  Datat  a Tarragona,  a 23  de  gener  de  1809. 


corona  imperial  i portant  en  el  pit  l’escut  de  les 
barres. 

GOVERN  DE  CATALUNYA 

Empremtat,  amb  tinta  negra,  en  un  full  de  paper  se- 
llat  que  diu:  «Interino  — Quaranta  Maravedissos — Sello 
Quart,  quaranta  maravedissos,  any  de  mil  vuyt  cents  deu. 
Valga  per  lo  Govern  de  Catalunya.» 


JUNTA  SUPERIOR  DE  CATALUNYA 
302 

Rodó,  42  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  matriu  de  bronze. 


306 


1811 


Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 
Llig.  Documents  de  la  guerra  de  la  Independència. 


Dibuix  enterament  igual  al  precedent  1. 
JUNTA  SUPERIOR  DE  CATALÜNA 


Un  escut  amb  l’àguila,  cobricelat  pel  mantell, 
corona  i insígnies  imperials. 

GOVERN  DE  CATALUNYA 


303 


1810  i 1811 


Oval,  36  X 27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  matriu  de  plata. 


Empremtat,  en  sec  o relleu,  en  un  full  de  paper  sellat, 
que  conté  un  recurs  datat  a Barcelona,  a 12  de  setembre 

de  1811. 


Escut  amb  les  quatre  barres,  timbrat  d’una 
corona  reial. 

La  mateixa  llegenda  que  el  segell  del  n.°  302  2. 

304 

Oval,  30  X 27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  matriu  de  boix. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  n.°  301. 
JUNTA  SUPERIOR  D CATALÜNA 


307 


1811 


Oval,  30  X 25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 
documents  de  la  guerra  de  la  Independència. 


Una  àguila  amb  les  ales  esteses,  coronada  i 
portant  l’escut  amb  el  senyal  de  les  barres  al  pit. 


GOÜVERNEMENT  DE  CATALOGNE 


GOVERN  DE  CATALUNYA 

( Dominació  francesa  ) 

305  1810 

Exagonal,  37  X 30  mm. — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 

Llig.  Documents  de  la  guerra  de  la  Independència. 

Una  àguila  amb  les  ales  esteses,  coronada  amb 

1.  Creiem  que  aquesta  matriu  pertany  a la  mateixa  Junta  Su- 
prema que  degué  canviar  de  nom.  La  Junta  s’extingí  o disolgué 
en  1812. 

2.  En  el  mateix  Arxiu,  entre’ls  documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya,  llig.  11  i llig.  «Congreso  provincial  de  Tarragona», 
n.°  2,  havem  vist  dos  exemplars  d’aquest  segell:  el  primer,  emprem- 
tat, amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  acord  del  Congrés  provincial,  co- 
missionant a D.  Manuel  Franch  i de  Cusín  perquè,  valent-se  de  tots 
els  mitjans,  faci  que  la  capitació  i altres  contribucions  tinguin  exacte 
compliment  en  el  Corregiment  de  Lleida,  datat  a 10  de  novembre 
de  1810;  i el  segon,  cn  un  contracte  atorgat  entre  la  Junta  i en  Vi- 
cens Pichs,  per  a explotar  una  mina  d’argent  i fer  moneda  per  a les 
necessitats  de  la  guerra;  datat  a Berga,  a 14  de  setembre  de  1811. 


En  tinta  negre,  al  peu  d’un  document  datat  a Barce- 
lona el  19  de  juny  de  1811  i signat  pel  General  de  Di- 
visió governador,  Maurici  Mathieu.  Pour  Expédition. 
Uarchiviste  du  gouvernement  général, 


308  1812 

Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 
documents  de  la  guerra  de  la  Independència. 

En  el  camp  del  segell,  partit,  en  la  primera 
meitat  una  àguila,  en  la  segona,  quatre  barres. 

GOV.  DE  CATALUNYA 

f 

En  tinta  negre,  en  un  full  de  paper  sellat  de  1808,  ha- 
bilitat per  a 1809,  i amb  un  escrit  de  1812. 


INVENTARI 


15 


309 


1813 


Rodó,  35  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 
llig.  Documents  de  la  guerra  de  la  Independència. 


312 


140G  i 1407 


Rodó,  58  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni 


collecció  sigillogràfica. 


Una  àguila  amb  les  ales  esteses,  coronada  amb 
corona  imperial. 

GOBERN  DE  CATALUNYA 

Empremtat  en  relleu,  en  un  full  de  paper  sellat  que 
diu;  «Sello  Quart  — vuytanta  maravedissos  — Any  de  mil 
vuytcents  y tretze  — Valga  per  lo  Gobern  de  Catalunya.» 


Representació  molt  semblant  al  precedent.  S’hi 
noten  algunes  diferències,  com,  per  exemple,  l’es- 
cut que  sosté  Sant  Joan,  que  en  aquest  és  molt 
més  petit. 

SIG1LLUM  : OFICIÍ  ’.  GUBERNACI  ON  IS  '. 
COMITATUU  I ROSSILIONIS  \ ET  CERlTANl 


310 


1814 


Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 
llig.  333.  Dominació  francesa. 


Una  àguila  amb  mantell  i corona  imperial,  ro- 
dejada del  toisó. 


Empremtat,  amb  cera  i paper,  al  dors  d’un  document 
amb  què  En  Ramon  de  Palau,  alias  de  Çà  Garriga,  Go- 
vernador dels  comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  anomena 
En  Jaume  Pinoll,  jurisperit  de  Perpinyà,  jutge  de  la  Cort 
del  Veguer  de  Rosselló  i de  Cerdanya,  el  qual  ofici  va- 
gava per  mort  d’En  Guillem  de  Vite.  Datat  a Perpinyà, 
a 2 d’agost  de  1417  C 


GOUVERNEMENT  GENAL  DE  LA  CATALOGNE 


Empremtat  en  relleu,  en  un  full  de  paper  sellat,  que 
contè  una  instancia  del  Batlle  de  Vilamarí  (cantó  de  Bàs- 
cara), dirigida  al  Prefecte  del  Departament  del  Ter,  a 
Girona.  Datada  en  aquesta  ciutat,  a 4 de  gener  de  1814. 


PROCURACIÓ  REIAL  DELS  COMTATS 

DE  ROSSELLÓ  I CERDANYA 

313  1392-1436 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


GOVERN  DELS  COMTATS 
DE  ROSSELLÓ  I CERDANYA 

3H  1381 

Rodó,  62  mm.  Cera  bruna,  quasi  negre. — Puigcerdà,  Arx.  Municipal; 
pergamins. 

Imatge  de  Sant  Joan,  sostenint  un  escut  de 
cairó  o losange,  amb  el  senyal  de  les  barres.  Ro- 
deja la  imatge  un  cercle  format  per  sis  lòbuls,  i 
tot  el  camp  florejat. 


Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  co- 
rona. A dreta  i esquerra  de  l’escut  un  lleó  geient. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat,  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
certificació  lliurada  per  Pere  Vidal,  notari  de  Perpinyà, 
abans  escrivà  de  dita  Procuració  i després  Procurador 
reial  i dels  feus  en  dits  comtats,  referent  a composicions 
fetes  amb  vassalls  i jurisdiccions  que  tenien  els  reis  de 
Mallorca  com  a comtes  de  Rosselló  i Cerdanya.  Datada 
a Perpinyà,  a 15  de  desembre  de  1392  2. 


SIGIL..  . .F1CII  ! GUBER 

ATUUM  : ROSSILIONIS  : ET  CERITA..  . 

(Sigil[lum  o]ficii  guber[nacionis  comiüatuum  Rossüionis  et  Cerita[nie\.) 

Penja,  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gami  que  conté  la  remissió  o perdó  general  atorgat  per 
En  Ramón  de  Perellons,  Governador  dels  comtats  de  Ros- 
selló i Cerdanya,  als  habitants  de  Puigcerdà  i del  comtat 
de  Cerdanya,  de  certes  quantitats  que  havien  de  pagar. 
Datat  a Puigcerdà,  a 6 de  setembre  de  1381. 


1.  El  segell  s’indica  en  el  document  amb  aquesta  fórmula;  sigülo 
officii  dicle  Gubernaiionis. 

N’hem  vist  un  altre  exemplar,  tamhé  en  cera  vermella,  a l’Arxiu 
municipal  de  Puigcerdà,  penjant,  per  cintes  de  seda  groga  i verme- 
lla, d’un  pergamí,  que  conté  un  edicte  del  mateix  Governador.  Datat 
a 7 d’octubre  de  1406. 

2.  La  presència  del  segell  és  indicada  amb  aquesta  fórmula:  «se- 
gellada ab  lo  segell  del  offici  de  la  procuració  reyal».  Altre  exemplar 
d’aquest  segell  l’havem  vist  en  el  mateix  arxiu,  empremtat  al  dors 
d’un  manament  d’En  Bernat  Albert,  cavaller,  Procurador  reial  i feu- 
dal dels  dits  comtats,  dirigit  als  consols  de  la  vila  de  Colliure,  per- 
què entreguin  400  lliures,  de  les  leudes  de  dit  lloc,  en  adjutori  de  les 
despeses  que  devien  fer  els  homes  d’armes  que  havien  d’anar  en  auxili 
del  rei.  Datat  a Perpinyà,  4 de  maig  de  1436. 


16 


SÍGÍLLOGÈAEÍÀ  CATALANA 


OA^1:  1404  i 1405 

Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó.  «Proceso  original 
de  la  causa  entre  el  Sindico  de  Barcelona  y los  lezdatarios  de  Coli- 
bre,»  pàg.  227. 

Escut  amb  la  divisa  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona. 

+ REX  i MART  IN  9 S ! PROCURACIONIS  I 
REGIE 

Empremtat,  amb  paper  i cera,  al  dors  d’una  lletra 
endreçada  «Al  molt  honorable  e molt  savi  senyer  micer 
Johan  Dezpla  doctor  en  leys,  Tresorer  del  senyor  Rey» 
per  En  Ramon  Ferrer,  notari  públic  de  la  vila  de  Perpi- 
nyà i escrivà  de  la  Procnració  reial  dels  comtats  de  Ros- 
selló i Cerdanya,  contenint  la  certificació  de  les  lleudes  de 
Colliure.  Datada  de  Perpinyà,  a 19  de  març  de  1405 1. 


1422 

Rodó,  19  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 

Escut  amb  les  barres,  timbrat  d’una  corona. 
Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
lletra  d’En  Pere  Roure,  notari  de  Perpinyà,  lloctinent 
d’En  Bartomeu  Miralles,  Procurador  reial  i dels  feus  en 
els  comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  dirigida  a n’En 
Joàn  Bonet,  mercader  i síndic  de  la  vila  de  Colliure. 
Datada  a 2 de  març  de  1422. 


CORT  DEL  PORTANT-VEUS  DE  GENE- 
RAL GOVERNADOR  EN  ELS  COMTATS 
DE  ROSSELLÓ  I CERDANYA 

1615-1622 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó; 

Concell  d’ Aragó.  Llig.  357. 

Escut  en  forma  de  losange  o cairó,  amb  cinc 
barres.  En  el  centre,  tallant  dites  barres,  un  qua- 
drat amb  la  imatge  de  Sant  Joan. 

No  porta  llegenda. 


1.  El  segell  ve  indicat  en  el  document  amb  aquesta  fórmula:  «la 

present  eertifficacio  segellada  ab  lo  segell  maior  del  offici  de  la  dita 
procuracio  reyal». 

En  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  I 
al  dors  d’una  certificació  autoritzada  per  En  Pere  Torroll,  lloc-tinent 
d’En  Dalmau  de  Biert,  donzell,  «Procurador  reyal  e feudal  en  els 
comtats  de  Rosselló  e de  Cerdanya,»  de  qué  En  Guillem  Rainés,  del  j 
lloc  de  Colliure,  ha  descarregat  al  Cap  de  Canet  les  robes  i mercade- 
ries que  ha  portades  ab  un  llaüt  seu.  Datada  a Perpinyà,  a 14  de 
maig  de  1404. 


Empremtat,  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  certifi- 
cat referent  a lo  que  devien  pagar  al  Procurador  fiscal, 
els  \ eguer  i Batlle  de  Vilafranca  de  Conflent,  el  Veguer 
i de  Rosselló  i Vallespir  i el  Batlle  de  Perpinyà.  No  porta 
data,  però  va  acompanyat  d’una  lletra  del  marquès  d’Al- 
mazàn,  datada  a 23  de  juliol  de  1615  i. 


1606-1620 

Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  494. 

Escut  amb  la  divisa  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat,  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
certificació  i legalització  de  la  firma  de  Joàn  Andreu  Coi- 
xos, notari  públic  de  Perpinyà,  lliurada  per  En  Gabriel 
de  Llupià,  Procurador  reial  i dels  feus  en  els  comtats  de 
Rosselló  i Cerdanya,  amb  data  de  18  de  juliol  de  1615 1  2. 


318 


1616 


Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  377. 


Escut  amb  les  barres,  com  el  del  segell  prece- 
dent n.°  317.  Sols  se  diferencia  en  els  motius 
ornamentals  que  rodejen  l’escut. 


Empremtat,  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
document  en  què  En  Gabriel  de  Llupià,  Procurador  reial 
i dels  feus,  en  els  comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  le- 
galitza la  firma  del  notari  de  Perpinyà  Guillem  Domè- 
nech, amb  data- de  dita  vila,  a 14  d’abril  de  1616  3. 


1.  N’havem  vist  un  altre  exemplar  en  l’Arx.  del  Reial  Patrimo- 
ni (collecció  sigillogràfica),  al  peu  d’un  manament  de  D.  Cristòfol 
Gallart  i de  Treginer,  Portant-veus  de  General  Governador  en  dits 
comtats,  endreçat  al  receptor  dels  drets,  rendes  i emoluments  del 
Reial  Patrimoni,  i datat  a Perpinyà,  a 5 d’agost  de  1619.  Altre  exem- 
plar el  veiérem  a l’Arxiu  de  la  Comunitat  de  preveres  de  Sant  Pere 
de  Ripoll,  empremtat  en  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un  edicte 
referent  a diligències  en  la  causa  entre  Jaume  Barrera,  de  Ripoll,  i 
Joan  Ros  Tubau,  de  Pardines;  datat  a Puigcerdà,  a 14  de  juliol  de 
1622.  Finalment,  n’havem  vist  un  altre  que  posseeix  D.  Ernest  Mo- 
liné  Brasés,  en  un  manament  de  D.  Rafel  Gallart  i de  Treginer,  Por- 
tant-veus de  General  Governador.  Datat  a Puigcerdà,  a 21  de  juny 
del  mateix  any  1622. 

2.  La  fórmula  d’indicació  del  segell  diu  així:  et  sigillo  regio  Curie 
nostre  Eegii  Patrimonii,  comuni  munitum.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem 
vist  altres  exemplars  en  documents  de  1606-1610  i 1620. 

3.  El  segell  s’indica  amb  aquesta  fórmula:  sigillum  curie  nostre 
dicti  Eegii  Patrimonii  dictorum  comitaluum  in  hòstia  rubea  est  im- 
pressum. 


INVENTARI 


17 


PROCURACIO  REIAL  DE  LA  CIUTAT 
I CAMP  DE  TARRAGONA 

1404 


319 


Rodó,  37  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 

Escut  de  cairó  o losange,  amb  tres  barres.  En 
la  part  inferior  del  camp  del  segell,  tres  faixes 
horitzontals  de  vairs. 

+ S PROCU RACIONIS  REOIE  CIVITATIS 
ET  CAMPI  TERACON 

Empremtat  on  un  albarà  atorgat  per  En  Guillem  de 
Ferrera,  Procurador  reial  de  Tarragona  i son  Camp,  a favor 
de  Domingo  Texidor,  patró  de  nau,  de  vint  quintars  de 
figues,  que  va  descarregar  en  el  port  de  Tarragona.  Datat 
a 11  de  febrer  de  1404  i. 


320 


1430  i 1434 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 

Representació  molt  semblant  a la  del  precedent 
n.°  319. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat,  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  certifi> 
cació  donada  per  En  Joan  de  Lobets,  donzell,  Procurador 
reial  en  la  ciutat  de  Tarragona  i son  Camp,  de  què  feia 
dos  anys,  poc  més  o menys,  que  En  Berenguer  Simon, 
ciutadà  de  dita  ciutat,  feu  carregar  en  la  platja  del  mar, 
de  Barcelona,  una  esclava  negra,  anomenada  Benedicta, 
de  nació  sarraïna,  que  havia  comprat  a Bernat  Urgell  i 
va  descarregar  en  el  port  de  Tarragona,  la  qual  tingué 
en  sa  casa  fins  ara,  en  què  per  efecte  de  les  epidemies  cor- 
rents ha  mort.  La  certificació  va  dirigida  al  Batlle  ge- 
neral de  Catalunya  o a son  lloctinent,  amb  data  de 
Tarragona,  10  d’abril  de  1430  2. 


321 


1437 

Rodó,  45  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  en  losange,  amb  quatre  barres. 

1.  En  l’Arxiu  municipal  de  Tarragona,  penjant  d’un  pergamí,  pel 
qual  el  mateix  Guillem  de  Ferrera  estableix  a N 'Antoni  Roca, 
apotecari,  un  alberg  que  fou  de  N’Arnau  Jover,  acium  in  castro  regio 
Terracona,  als  15  de  febrer  de  141 1 hi  havem  vist  un  segell  semblant 
a aquest,  empremtat  en  cera  vermella  sobre  cera  natural,  que  no 
podem  assegurar  si  és  enterament  igual,  per  tal  com  el  que  havem 
descrit  ha  estat  deformat  per  la  pressió  de  la  matriu. 

2.  En  el  mateix  Arxfu  hem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest  segell, 
en  una  certificació  donada  pel  dit  En  Joan  de  Lobets,  com  a llocti- 
nent d’En  Lluis  de  Requesens,  Procurador  reial  de  la  ciutat  i Camp 
de  Tarragona,  amb  data  de  20  d’abril  de  1434. 


Dessota  de  l’escut  dos  rengles  horitzontals  de 
vairs. 

Sense  llegenda. 


Empremtat,  amb  paper  i cera  vermella.,  en  urv  docu- 
ment de  l’any  1437. 


CORT  DE  LA  PROCURACIO  REIAL 
DE  TARRAGONA 

1619  i 1626 


322 


Rodó,  42  mm.  Cera  vermella.  — Selva  del  Camp, 
Arxiu  de  la  Cúria  comuna. 


Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona. 
CVRIE  • PROCVRATIONIS  REGIE  TARACONE 

Empremtat  al  dors  d’un  edicte  de  N’Onofre  Rossell 
Homedes  i de  Gassol,  Alcaid  del  Castell  reial  i Procura- 
dor reial  de  la  ciutat,  Camp  i vegueria  de  Tarragona.  Da- 
tat a 6 d’agost  de  1626  I. 


323 


1737-1807 

Rodó,  35  mm. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni. 


Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  co- 
rona. 

CVRIE  ■ PROCVRTIONIS  ■ REGIE  ■ 
TARACONE  ■ 


Empremtat,  amb  paper  i hòstia,  al  peu  d’un  mana- 
ment donat  per  D.  Anton  de  Sala  i Torres  de  Bages, 
alcalde  major  de  la  ciutat  de  Tarragona,  amb  data  de  27 
d’agost  de  1781  2. 


1.  En  l’Arx.  Cor.  Arag.  (Consell  d’Aragó,  Llig.  363),  n’havcm  vist 
un  altre  exemplar,  empremtat,  també,  amb  cera  vermella  i paper 
al  peu  d’una  certificació  del  mateix  Onofre  Rossell  Homedes  i de 
Gassol,  alcaidus  castri  Rcgii  et  procuralor  regius  civitalis.  Campi  et 
Vicarie  Tarracone  pro  S.  C.  et  R.  M.,  legalitzant  les  firmes  dels  nota- 
ris de  Tarragona,  Tomas  Riber,  Tomas  Balaguer  i Joan  Mora,  amb 
data  de  27  de  juliol  de  1619. 

2.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  l’Arxiu  de  la  Cúria  comuna  de 
la  Selva  del  Camp,  en  un  ediete  donat  per  la  mateixa  autoritat 
a 9 de  setembre  de  1793,  i altres  exemplars  en  documents  de  1737 
i 1807. 


VOLÜM II 


3 


18 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


PROCURADOR  REIAL 
DE  LA  YILA  I RARONIA 
DE  TORROELLA  DE  MONTGRÍ 


324 


1477 


Rodó,  35  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Ars.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


Escut  partit  verticalment.  1, 
torre  (?)  i un  lleó  rampant. 
Llegenda  borrosa. 


les  barres;  2,  una 


En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una  certificació 
lliurada  pel  dit  Procurador.  Datada  a Torroella  de  Mont- 
gri,  26  de  juliol  de  1477. 


PROCURADOR  REIAL  DE  LA  YILA 

I TERME  DE  SARADELL 

1608 


825 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Provincial 
d’Hisenda. 


Empremtat,  amb  cera  i paper,  al  peu  de  la  legalitza- 
ció de  firma  del  notari  i escrivà  de  dita  Cort,  En  Joan 
Graner,  feta  i atorgada  per  D.  Manuel  de  Sant  Dionís,  ca- 
valler de  la  ciutat  de  Girona,  domiciliat,  president  i gene- 
ral governador  de  la  vila  de  Castelló  i del  comtat  d’Em- 
púries,  per  l’Excm.  Sr.  D.  Enric  Ramon  Folch  de  Car- 
dona, i abans  d’Aragó  i Córdoba,  Duc  de  Cardona  i 
Segorb,  marquès  de  Comares  i de  Pallars,  gran  conestable 
d’Aragó,  comte  d’Empúries  i de  Prades,  etc.  Datada  en 
dita  vila  de  Castelló,  a 31  de  maig  de  1617. 


SÍNDICS  DEL  COMTAT  DE  CERDANYA 


328 


1591 


Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  342. 

Escut  partit  verticalment  en  tres  parts:  1 i 3, 
un  lleó  rampant:  2,  les  barres. 

+ LOS  • SÍNDICS  • D ■ LA  TERRA  ■ D 
SERDAA 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat,  amb  cera  i paper,  al  peu  d’una  certifica- 
ció lliurada  per  D.  Joan  Baptista  Folch,  pro  S.  C.  et 
P.  M.  Regius  Procurator  ville  et  termini  Sabadelli,  Castri 
de  Rahona  i Quadra  de  Sti  Poli  de  Rivo  sicco.  Datada  a 
Sabadell,  a 3 de  desembre  de  1608. 


Empremtat  en  una  carta  dels  esmentats  síndics  al  Rei, 
fent-li  avinent  lo  molt  oprimits  que’s  troben  els  naturals 
del  comtat  per  « la  mala  gent  aixi  de  la  part  de  França 
que’ns  entren  a fer  correries  de  bestiars  y preses  de  per- 
sones per  los  passos  de  la  vall  de  Querol  y altres  de  quis- 
cun  die  uns  quants  lluterans  francesos  los  quals  residei- 
xen en  lo  lloc  de  Merenes  y de  Acs » Datada  a Puig- 

cerdà, a 12  de  juny  de  1591. 


CORT  DEL  GOYERNADOR 
DE  LA  YILA  DE  CASTELLÓ  I COMTAT 
D’EMPÚRIES 

326  Segle  xvi  (?) 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  els  senyals  d’Aragó,  Castella,  Lleó 
i Sicília,  timbrat  d’una  corona. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  la  coberta 
d’una  plica  de  recepció  de  testimonis.  No  porta  data, 
però  l’istil  de  la  lletra  apar  del  segle  xvi. 


PROCURACIÓ  DE  LES  RARONIES 

DE  MONTCADA  I CASTELLYELL 

329  1329 

Rodó,  23  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  amb  una  creu  grega. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta 
del  procurador  de  les  susdites  baronies,  En  Ramon  de 
Lordac,  dirigida  al  Veguer  de  Vich  i datada  a Martorell, 
29  d’abril  de  1329. 


327 


1617 


Rodó,  60  mm.  Cera  rossa.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó. 
Llig.  490. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  del  segell  pre- 
cedent n.°  326;  sense  corona. 


330 


1345 


Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 


Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats: 
l.a  meitat,  vuit  besants;  2.a,  un  castell  amb  tres 
torres. 


INVENTARI 


19 


+ 8 P ROC  V RACIONI 8 MONTZ  ET 
CASTRI  V ETERI  8 


d’Aragó  i de  Prades,  o sia  les  barres  i les  flors 
de  llir. 


(+  Sigülum  Procuracionis  Montiscatani  et  Castriv eteris.) 

Empremtat,  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta 
d’En  Guillem  Bernat  d’Oló,  Procurador  general  d’En 
Roger  Bernat  de  Foix,  vescomte  de  Castellbò  i de  les  ba- 
ronies de  Montcada  i Castellvell,  a En  Berenguer  d’Arca, 
jurisperit  de  Vich.  Datada  en  aquesta  ciutat,  a9  de  maig 
de  1345  i. 


CORT 

DEL  GOVERNADOR  JURISDICCIONAL 
DEL  MARQUESAT  DE  PALLARS 

I VESCOMTAT  DE  VILAMUR 

>31  1729 

Rodó,  18  mm.  — Colleeció  de  l’autor 


+ • 8 • P ROC  V RACIONIS  COITAT9 
MONTANEAR  D PRADES 

(+  Sigillum  Procuracionis  comitatus  Montancarum  dc  Prades.) 

Penja,  per  beles  de  cànem,  blaves,  d’un  pergamí  que 
conté  una  sentencia  donada  per  En  Berenguer  Gallart, 
lloctinent  de  Procurador  general  del  comtat  de  Prades, 
condemnant  En  Francesc  de  Sentcliment,  sa  muller  Scla- 
ramunda  i llim  fill  major  Ramon,  i les  universitats  de 
Lardecans,  Ça  Roca,  Alcarraç  i Montagut,  a haver  de  pa- 
gar, cada  any  en  la  festa  de  Santa  Llúcia,  a P.  Aycarf, 
cinc  cents  sous  barcelonesos  censals.  Datada  a 20  de  de- 
sembre de  1373  !. 


333 


Segle  xivé? 


Rodó,  33  mm.  Cera  groga. — Arx.  Cor.  Aragó;  collecció  sigillogràfica 


Una  àguila  amb  dos  caps  i amb  les  ales  esteses. 
Sense  llegenda. 


Empremtat,  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  requiri- 
ment  fet  per  D.  Josep  de  Cugul,  governador  jurisdiccio- 
nal dels  dits  marquesat  i vescomtat  a tots  els  oficials, 
ministres,  jutges  i justícies,  així  reials  com  baronals,  als 
quals  les  presents  lletres  seran  presentades,  perquè  rebin 
les  informacions  testificals  corresponents,  en  el  plet  que 
sostenia  el  marquès  de  Pallars  i vescomte  de  Vilamur, 
amb  la  universitat  i particulars  de  la  vila  de  Sant  Sal- 
vador de  Toló.  Datat  en  la  vila  de  Sort,  a 30  de  juny 
de  1729. 


PROCURACIÓ  GENERAL  DEL  COMTAT 
DE  PRADES 


BB2 


1373 


Rodó,  43  mm.  Cera  natural  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó;  pergamins. 


Escut  a senyal  d’Aragó  i de  Prades. 

+ 8 : DE  LA  PROCURACIO  DEL  COMTE 
DE  PRADES 

Per  estar  abstret  del  document  del  qual  penjava  no 
podem  precisar  la  data  d’aquest  segell,  si  bé  creiem  que 
pertany  al  mateix  segle  que’l  precedent  o sigui  al  xiv.è 


GOVERNADOR  DEL  MARQUESAT 
D’AYTONA 


BB4 


1591 


Oval,  20  X 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1591,  fol.  69. 


Un  castell  amb  dues  torres  i en  sa  part  supe- 
rior un  sol. 


Dintre  d’un  trilobulat,  un  escut  amb  els  senyals 

1.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  el  mateix  Museu,  empremtat 
també,  amb  cera  vermella,  al  dors  d’unes  lletres  dirigides  pel  susdit 
Guillem  Bernat  d’Olò,  procurador  de  «Munchada  e de  Castellviy 
per  lo  molt  noble  senyor  en  Roger  Bernat  de  Foix,  vescomte  de 
Bearn  y senyor  de  les  baronies  de  Montcada  y Castellví,  a en  P.  de 
Pruneres  batlle  y a en  Bertran  Medi  (?)  saig  del  dit  senyor  en  la 
ciutat  de  Vich».  Datades  a Martorell  a 13  d’agost  de  1347. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia,  al  dors  d’una  carta 
dirigida  als  Consellers  de  Barcelona  demanant  llicència 
per  al  lliure  trànsit  de  blats  a Flix.  Datada  a 20  setem- 
bre 1591. 

1.  El  segell  ve  indicat  amb  aquesta  íórmula:  Et  pro  maiori  securi- 
tate  et  cautela  omnium  premissorum,  sigillum  appendicium  dicti  nostri 
officii  in  presenti  processu  et  sentencia  apponi  jecimus  per  notarium 
infrascriptum. 


20 


SIGILLOGRAEÍ A CATALANA 


QUARTA  SÈRIE  - LLOCTINENTS  I CAPITANS  GENERALS 
DE  CATALUNYA  I COMTATS  DE  ROSSELLÓ  I CERDANYA 


JOAN  D’ARAGO 

(Comte  de  Ribagorça  i gran  castellà  d 'Amposta ) 

885  1502 

Rodó,  23  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Ars.  del  Reial 
Patrimoni;  colleoeió  sigillogràfica. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4.  a se- 
nyal d’ Aragó;  2,  Castella;  3,  Lleó. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
a En  Jaume  de  Santàngel,  escrivà  de  ració  del  senyor 
Rei,  certificant  que  En  Bernat  Joan  de  Merlès,  agutzil, 
ha  prestat  servei  de  son  ofici  tot  l’any  1501.  Barceloua» 
7 de  març  de  1502. 


els  senyals  dels  2 i 3,  que  són  una  caldera  i una 
àguila,  respectivament. 

DON  IVAN  FERNANDEZ  MARIQ  • 
MARQES  ■ D AGVIL  ■ 

En  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un  manament  a 
Guillem  Guirzes,  regent  la  tresoreria  de  Catalunya,  per- 
què pagui  a N’Anton  Joan  Ferràn,  correu  major  de  Sa 
Magestat,  sis  ducats  d’or,  en  remuneració  de  serveis. 
Datat  a Barcelona,  a 18  de  setembre  de  1548  i. 


FREDERIC  DE  PORTUGAL 

( Bisbe  de  Sigüenza  ) 

886  1530 

Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Seu. 

Escut  a senyal  de  Portugal. 

Al  fons  la  creu  de  Sant  Andreu  i les  insígnies 
episcopals. 

Sense  llegenda. 


PERE  AFAN  DE  RIRERA 

(Marquès  de  Tarifa) 

888  1554 

Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Madrid,  Arx.  Històric  Nacional; 
Poblet,  documents  en  paper,  anys  1441  a 1663. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  a senyal  de  tres 
faixes. 

No  té  llegenda. 


Empremtat  sobre  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
carta  dirigida  als  Jurats  i Prohomens  de  Sitges,  avi  sant  - 
los  la  vinguda  de  pirates  moros.  Datada  a Barcelona,  a 5 
de  març  de  1530. 

JOAN  FERNANDEZ  MANRIQUE  . 

(Marquès  d 'Aguilar  ) 

1545  i 1551 

Oval,  32  x 28  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràfica, 

Escut  dividit  en  quatre  quarters,  distingint-se 


Empremtat  en  paper  i cera  vermella,  en  una  lletra  a 
l’abat  de  Poblet,  encomanant-li  que  la  justícia  s’admi- 
nistri amb  igualtat  en  son  dictricte,  i que’ls  teus  oficials 
tinguin  bona  correspondència  amb  els  Veguers,  Agutzils 
i Comissaris  reials.  Datada  a Barcelona,  a 19  de  maig 
de  1554. 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Tarragona  (Liber  Consüiorum)  n’hem 
vist  un  altre  exemplar,  en  una  carta  dirigida  per  dit  Lloctinent  Ge- 
neral als  Cònsols  de  dita  ciutat.  Datada  a Barcelona,  a 23  de  novem- 
bre de  1545;  i en  el  de  la  Corona  d’Aragó  un  altre,  en  carta  datada 
a Torroella  de  Montgrí,  el  darrer  de  novembre  de  1551. 


INVENTAKI 


21 


GARCIA  DE  TOLEDO 


339 


(Marquès  de  Villafranca) 
1558 


Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  — Seu  d’Urgell,  Arx.  Capitular; 
papers  solts. 


Escut  borrós,  amb  la  creu  de  Calatrava  en 
segón  terme  i rodejat  de  penons. 

No  té  llegenda. 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  carta 
del  Lloctinent.  Figueres,  29  de  novembre  de  1558. 


342 


FERRAN  DE  TOLEDO 

1575 


Oval,  30  X 21  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1570  a 1575,  fol.  122. 


Escut  heràldic  de  la  casa  de  Toledo. 
Sense  llegenda. 


Empremtat  sobre  paper  i cera  vermella,  cn  una  carta 
dirigida  als  Consellers,  manifestant-los-hi  haver  rebuda 
llur  lletra  i haver  escrit  al  Rei  referent  a la  llicència  que 
pretenien.  Perpinyà,  30  de  maig  de  1575. 


DÍDAC  HURTADO  DE  MENDOZA 

( PrIncep  de  Melito,  Duc  de  Franca villa  ) 


340 


1567 


Oval,  34  X 25  mm.  Cera  vermella.  — Tarragona,  Arx.  Capitular 
de  la  Seu;  cartes,  vol.  35. 


843 


CARLES  D’ARAGÓ 

(Duc  de  Terranova) 

1581 


Oval,  19  X 15  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell 
d’Aragó.  Llig.  261. 


Escut  dividit  verticalment  en  dues  meitats.  La 
primera  amb  senyal  de  Mendoza  o sigui  faixes  en 
forma  de  franja  i el  lema  ave  mar.  repetits  a 
dreta  i esquerra.  En  la  segona  meitat  dos  quar- 
ters amb  lleons  i flor  de  llir. 

DIDACVS···  PRÍNCEPS- ■■  ME  LITI  D.  F. 


Escut  a senyal  de  Sicília. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Rei,  en  mans  de  son  secretari  Gassol,  referent  a la  ser- 
vitud que  havien  de  fer  a Nàpols  alguns  malfactors  i in- 
culpats. Datada  a Barcelona,  a 9 setembre  de  1581. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Capítol  de  dita  Seu,  pregant  tinguin  a bé  que’l  ser- 
veixi Mencior  de  Robledo,  amb  ocasió  de  trobar-se  amb 
ell  i de  detenelle  en  mi  servicio  por  mi  maestro  de  Capilla. 
Datada  a Barcelona,  a 10  de  novembre  de  1567  i. 


341 


1569 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó. 
Llig.  213. 


Els  mateixos  senyals  de  l’anterior,  n.°  340. 
DIDACVS  DVX  FRANCAVILLE 


344 


1582 


Rodó,  24  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó 
Llig.  261. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  una 
palmera;  2 i 3,  les  barres  tallades  per  una  creu 
grega  formada  per  cinc  àguiles. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Rei,  trametent  els  noms  de  persones  aptes  per  a l’ofici 
d’Assessor  del  Governador.  Datada  a Barcelona,  a 30 
d’abril  de  1582. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  Lloctinent  al  Rei,  recomanant  micer  Camps,  advocat 
fiscal  del  patrimoni  reial.  Datada  a Barcelona,  a 4 de 
febrer  de  1569. 


345 


1582 


Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó. 
Llig.  343. 


1.  Altre  exemplar  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó  (Consell  d’Ara- 
gó, llig.  213),  en  una  carta  de  D.  Bernat  de  Bolea,  vice -canceller 
d’Aragó,  referent  a negocis  de  la  Inquisició,  en  el  Principat  de  Ca- 
talunya. 5 d’agost  de  1568. 


El  mateix  escut  que’l  precedent  n.°  344,  però 
de  tamany  quelcom  major. 

No  té  llegenda. 


22 


SIGILLOGRAEÏA  CATALANA 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Rei  donant-li  avís  d’haver  pres,  el  sometent  general, 
alguns  malfactors.  Barcelona,  16  de  desembre  de  1582. 


PERE  LLUIS  DE  BORJA 


349 


(Marquès  de  Navarrés,  Mestre  de  Montesa) 
1591 


JOAN  FERRAN  DE  ZUNIOA 

(Comte  de  Miranda) 

346  1583 

Oval,  23  X 17  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell 
d’ Aragó.  Llig.  261. 

Escut  amb  diversos  senyals. 

No  té  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
de  dit  Lloctinent  General  de  Catalunya  al  Rei,  enviant 
els  noms  de  persones  aptes  per  a omplir  la  vagant  de 
micer  Ros.  Datada  a Barcelona,  el  14  d’octubre  de  1583. 


Rodó.  21  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Deliberacions, 
1590  a 1593 

Escut  partit.  l.a  meitat,  un  bou  (?);  2.a  mei- 
tat, tres  faixes. 

Empremtat,  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  dit  Lloctinent  als  Diputats  del  General  de  Catalunya, 
demanant-los-hi  una  treva  en  la  embaixada  que  havien 
resolt  enviar  a Sa  Magestat,  per  haver-se  tret  del  Prin- 
cipat En  Guillem  Flamenco,  « perquè  aquest  estarà  no- 
vament a aquí  dintre  breus  dies».  Datada  a Tarragona, 
30  de  setembre  de  1591. 


347 


1584 


Oval,  29  x 23  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell 
d’Aragó.  Llig.  343. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent 
n.°  346,  però  de  major  tamany. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  carta  al  Rei, 
enviant-li  copia  de  la  declaració  del  Canceller  a favor  de 
la  Cort  secular  i referent  a la  contenció  que  s’havia  mo- 
gut amb  el  bisbe  d’Eina.  Datada  a Barcelona,  a 5 de 
juliol  de  1584. 


350 


RERNARDÍ  DE  CARDENAS 

(Duc  DE  MAQUEDA) 

1593 


Oval,  33  X 26  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell 
d’Aragó.  Llig.  264. 


Tres  escuts,  posats  simètricament,  amb  diver- 
sos senyals. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  carta  al  vice-can- 
celler  d’Aragó,  referent  a les  abadies  de  Catalunya,  que’l 
Rei  havia  concedit  a diverses  persones,  manifestant  si 
havien  acceptat  o no.  18  d’octubre  de  1593. 


MANRIC  DE  LARA 


(Duc  de  Nàjera,  Comte  de  València  i de  Trevino) 


348 


1588 


Oval,  36  X 29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó.  Llig.  264. 


Escut  amb  dues  calderes  amb  quatre  serpents 
en  cada  nansa;  la  bordura  de  Castella  i Lleó. 


351 


1593 


Rodó,  45  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Deliberacions. 
1590-1593. 


Escut  que  porta  per  senyal  dos  llops  passants, 
un  sobre  l’altre,  i una  bordura  de  conquilles. 


D • MANRIQVE  • DE  • LARA  ■ PRIMOGENITO  ■ 
DE  • LA  ■ CASA  • DE  ■ N AI  ARA  • 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lletra 
al  Rei  referent  a processos.  Datada  a Barcelona  el  13  de 
gener  de  1588  1. 

1.  La  llegenda  del  segell  ens  aclareix  i precisa  el  nom  d’aquest 
Lloctinpnt,  puix  tant  En  Capmany  ( Memorias  históricas,  II,  126 
de  l’Apèndix)  com  en  Pi  i Arimón  ( Barcelona  antigua  y moderna , 1, 
59),  l’anomenen  D.  Juan  Manrique  de  Lara,  essent  així  que  en 


el  segell  es  diu  D.  Manrique  de  Lara,  d’acord  amb  En  Bruniquer 
{Rubrica  de  ceremonial,  II,  18),  que  parla  de  la  «entrada  del  Vi- 
rrey  D.  Manrique  de  Lara,  comte  de  València,»  i d’acord,  també, 
amb  En  Salazar  i Castro  (Historia  genealògica  de  la  casa  de  Lara, 
Madrid,  1697,  II,  194),  on  s’ocupa  extensament  d’aquest  perso- 
natge, anomenant-lo  D.  Manrique  de  Lara,  duque  de  Nàjera,  conde 
de  València  y de  Trevino.  Per  cert  que  En  Salazar  i Castro,  si  bé 
consigna  que  el  Rei  Felip  II,  amb  data  de  2 de  juliol  de  1578,  l’ano- 
menà. Virrei  de  València,  i que  exercia  el  càrrec  encara  en  1579 
i 1580,  no  diu  que  ho  fou  també  de  Catalunya,  havent-lo  nomenat 
Felip  II  per  aquest  càrrec,  com  així  consta  en  la  carta  del  Rei  als 
Consellers  de  Barcelona,  datada  a 16  de  juliol  de  1586,  en  que’ls  hi 
notifica.  (Arx.  Municipal  de  Barcelona.  Lletres  i provisions  reials 
vol.  II,  fol.  144  v.  i 145.) 


INVENTARI 


23 


Empremtat,  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificatòria  que  fa  el  Lloctinent  als  Diputats  del  General 
de  Catalunya,  dels  caps  d’esquadres  i soldats  que  havia 
manat  expedir.  Datada  a Barcelona,  a 31  de  maig 
de  1593. 


LLORENÇ  SUÀREZ  DE  FIGUEROÀ 
I CÓRDOBA 


352 


(Duo  DE  FÈRIA  I COMTE  DE  VILLALBA) 
1597 


Rodó,  45  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1597,  fol.  117. 


Escut  timbrat  d’una  corona  amb  el  senyal  de 
les  barres. 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  carta 
dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  referent  a l’embar- 
gament d’una  nau  que  conduia  peix.  Datada  a Girona, 
a 6 de  setembre  de  1597. 


353 


1600 


Rodó,  65  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  478. 


Una  àguila  coronada  i amb  les  ales  esteses 
sosté  un  escut  partit  verticalment  en  dues  mei- 
tats. En  la  de  la  dreta,  cinc  fulles  de  figuera  i 
en  la  de  la  esquerra,  tres  faixes. 

LAVRENT • SVAREZ  ■ FIO  VE  ROA  ■ ET  • 
CORDVBA  ■ DVX  • I ■ I COM  • VI  • 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  acte  d’arma- 
ment de  cavaller  a favor  de  N’Hug  Montaner,  de  Cerve- 
ra, que  atorga  el  Lloctinent  per  comissió  del  Rei.  Datat 
a Barcelona,  a 26  de  febrer  de  1600. 


354 


1601 


Oval,  45  X 35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  372. 


La  mateixa  representació  que’l  precedent, 
n.°  353. 

Llegenda  també  igual. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  mana- 
ment del  Lloctinent  a Huguet  Verdet,  sots-batlle  de  Bar- 


celona, perquè  posi  pres  el  batlle  Jcan  Desperes.  30  d’oc- 
tubre de  1601  i. 


Oval,  43  x 33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  346. 

Dibuix  molt  semblant  al  precedent,  n.°  354. 

LAVRENTIVS  ■ S • FIGVEROA  ■ ET 
CORDVBA  • DVX  ■ Z • COMES  ■ 6 ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  mana- 
ment declarant  absolts  En  Galceran  d’ Armengol,  alcaid 
del  castell  de  Salses  i son  lloctinent  En  Joan  de  Llupià, 
que  havien  sigut  destituïts  per  desobediència  a En  Carles 
Coloma  i processats,  i resultant  absolts  i innoscents,  se’ls 
restitueix  en  els  dits  càrrecs,  disposant  que  se’ls  hi  aboni 
la  paga  de  tot  el  temps  que  han  estat  presos.  Datat  a 
Barcelona,  a 16  d’abril  de  1602. 


1597-1602 

Oval,  30  x 25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  347. 

Els  mateixos  senyals  i representació  que’ls  pre- 
cedents, n.os  353,  354  i 355. 

LAVRENT  • SVAREZ  • FIGVEROA  ■ ET  ■ 
CORDVBA  • DVX  ■ II  COM  ■ VI 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  Lloctinent  al  Rei,  referent  a divergències  entre  la 
Lloctinència  i els  Consellers  de  la  ciutat.  Barcelona,  26  de 
març  de  1602  2. 


HÈCTOR  PIGNATELI 


357 


(Duc  DE  Monteleon) 
1603 


Oval,  30  x 24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  345. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters  i timbrat  d’una 
corona.  En  el  1,  tres  tupins;  en  el  2,  un  lleó  ram- 


1.  En  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó  (Generalitat,  vol.  163)  hem 
vist  un  altre  exemplar  d’aquest  segell,  empremtat  en  una  declara- 
ció que  fa  el  Lloctinent,  del  manament  de  Sa  Magestat  perquè  En 
Geròni  Marqui,  mestre  major  de  les  fortificacions  que’s  feien  en  el 
Principat  de  Catalunya  i ses  fronteres  i particularment  en  el  Castell 
major  de  Perpinyà,  sigui  pagat  per  son  salari,  del  diner  que  la  Dipu- 
tació del  General  de  Catalunya  assignà  per  a aquest  objecte.  Datada 
a 6 de  novembre  de  1598. 

2.  Aquest  mateix  segell  l’hem  vist  usat  en  documents  de  la  Lloc- 
tinència, dels  anys  1597  i 1598.  (Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó. 
Lligs.  225,  242,  265  i 344.) 


24 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


pant;  en  el  3,  una  columna  coronada,  i en  el  4, 
a senyal  de  Mendoza  (vegis  n.°  340). 

D ■ HECTOR  ■ PINATELI  ■ DVX  ■ MONT  IS 
LEONIS  • L O 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lletra 
del  Lloctinent  al  Rei,  donant-li  compte  de  sa  arribada 
(quan  vingué  a encarregar-se  de  la  Lloctinència)  i de 
l’estat  en  què  es  trobava  el  Principat.  Datada  a Barce- 
lona, a 13  d’agost  de  1603  h 


358  1603 

Oval,  18  x 14  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  345. 

Escut  amb  les  mateixes  armes  que’l  precedent, 
n.°  357. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Rei,  datada  a Praga  a 19  de  juliol  de  1603,  quan 
anava  a pendre  possessió  de  la  Lloctinència  de  Catalu- 
nya. Diu  que  espera  avís  de  que  ja  estiguin  a Lleida  les 
persones  devant  les  quals  ha  de  prestar  jurament,  i s’ha 
detingut  a Fraga,  per  ser  el  lloc  més  veí  de  la  ratlla  de 
Catalunya. 


359 


1603 


Oval,  33  X 27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  cl’Aragó.  Llig.  345. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  n.°  357. 
D ■ HECTOR  PIGNATEL  DVX  MON 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Rei,  enviant-li  els  noms  d’algunes  persones  aptes  per 
a la  vagant  d’una  plaça  de  Jutge  de  Cort,  que  vagava 
per  mort  de  miçer  Sescases.  Datada  a Barcelona,  a 7 de 
setembre  de  1603. 


d’una  plaça  en  la  3.a  Sala  de  la  Reial  Audiència,  per 
mort  del  Dr.  miçer  Josep  Benach.  Datada  a Barcelona,  el 
2 de  febrer  de  1608. 


361 


1608 


Quadrat,  11x9  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó. 
Llig.  260. 


Els  mateixos  senyals  del  segell  n.°  357. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  carta  al 
Rei,  dolent-se  de  que  no  se  li  hagi  respost  sobre  ço  que 
proposava  referent  a les  galeres  de  Catalunya.  Datada  a 
Barcelona,  a 2 de  març  de  1608. 


CARLES  COLOMA 


( Lloctinent  de  Capità  General  per  S.  M.  en  els  comtats 
de  Rosselló  i de  Cerdanya) 


362 


1606 


Oval,  35  X 28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  371. 


Escut  amb  diversos  senyals,  timbrat  d’una  co- 
rona i amb  la  creu  de  Santiago  detràs  de  l’escut. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
certificat  de  coneixença  de  mossèn  Jaume  Llanes,  el  qual 
ha  servit  de  capellà  en  la  companyia  del  capità  Fran- 
cesc de  Cardona.  Datat  a Perpinyà,  a 6 de  setembre 
de  1606. 


FRANCISCO  HURTADO  DE  MENDOZA 


363 


(Marqués  de  Almazan,  Comte  de  Monteagudo) 
(Lloctinència  de) 

1609 


Rodó,  43  mm. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Diversorum.  4;  fol.  151 


360  1608 

Oval,  20  X 17  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  350. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  n.°  357. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
al  Rei,  recomanant  el  Dr.  Joan  Magarola  per  a la  vagant 

1 . Tambó  n’hem  vist  en  el  mateix  Arxiu  altres  exemplars,  en  do- 
cuments del  mateix  any  1603  i en  un  de  6 d’octubre  de  1608.  (Con- 
sell d’Aragó.  Lligs.  242,  260  i 378). 


Escut  timbrat  d’una  corona  reial  i portant  per 
senyal  quatre  barres. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un  do- 
cument de  salvaguarda  reial  a la  ciutat  de  Barcelona. 
Sense  data.  i 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’hem  vist  al  peu  de  la  legalit- 
zació de  la  firma  del  notari  Joan  Jeroni  Talavera,  feta  dita  legalitza- 
ció i certificació  per  Miquel  Joan  Amat,  cavaller,  regent  del  Protono- 
tariat  en  1a,  Lloctinència  del  Principat  de  Catalunya.  Datada  a Bar- 
celona, a 4 de  juliol  de  1609.  (Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda). 


INVENTARI 


25 


FRANCISCO  FERNANDEZ 
DE  LA  CUEYA 

(Duo  d 'Alburquerque,  Marquès  de  Cuéllar,  Comte  de 
Ledesma  i Huelma,  etc.) 

364  1G17 

Oval,  32  x 26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  499. 


367 


1622 


Oval,  23  X 18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  371. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  segell 
n.°  365. 

No  porta  llegenda. 


Escut  amb  quatre  barres  i un  griu. 

No  té  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
concessió  de  llicència  per  a portar  pedrenyal,  atorgada  a 
Joan  Pere  Morat.  Datada  a Barcelona,  a 7 de  novembre 
de  1617  i. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  Lloctinent  al  Rei,  enviant-li  proposta  de  vàries  per- 
sones, entre  altres  el  Dr.  Pere  Magarola,  Prior  de  Santa 
Anna,  de  Barcelona,  per  al  bisbat  d’Eina,  que  vagava, 
per  haver  passat  el  seu  bisbe  Dr.  Francesc  Senjust  al 
bisbat  de  Girona.  Datada  a Barcelona,  a 13  de  març 
de  1622. 


FERRAN  AFÀN  DE  RIRERA 
I ENRÍQUEZ 


(Duc  d’Alcalà,  Marquès  de  Tarifa  i Comte  de  los  Molares) 


365 


1620 


Oval,  30  x 25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó*  Consell  d’Aragó.  Llig.  364. 


Escut  que  porta  tres  faixes  horitzontals  per 
senyal. 

No  té  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment referent  a una  pretensió  de  Vilafranca  del  Penedès. 
Barcelona,  15  de  juliol  de  1620. 


u ' ’ 1621  i 1622 

Rodó,  55  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  496. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent, 
n,°  365. 

+ FERNANDVS  BAETICAE  PRAEFECTVS 
MAIOR  • IX  ■ ET  ALCALAN ORVM  • DVX 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  d’haver  armat  cavaller  a Guillem  Montagut, 
veí  de  Lleida,  en  virtut  de  les  lletres  de  comissió  de  Sa 
Magestat.  Datada  a Barcelona,  a 4 d’agost  de  1621 1  2. 


1.  Hem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest  segell  en  l’Arxiu  Munici- 
pal de  Barcelona  (Diversorum,  4,  fol.  117),  empremtat  al  peu  d’un 
edicte  donant  llicència  als  Consellers  per  a fabricar  terços  de  trentins. 
Datat  a 2 de  març  de  1618. 

2.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  se  troba  en  e mateix  Arxiu 
(Consell  d’Aragó.  Llig.  368),  empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper, 
en  una  certificació  d’haver  armat  cavaller  al  Dr.  Joan  Bta.  Monjo, 
de  la  ciutat  de  Lleida.  Barcelona,  16  de  juny  de  1622.  En  ambdós 
documents  el  Lloctinent,  a més  dels  títols  que  havem  consignat,  se 
titula  també  Prefecíus  maior  Vandalucia,  notari  major  d’Andalusia 
i agutzil  major  de  Sevilla. 


368  1622 

Rodó,  57  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  371. 

Escut  amb  senyals  iguals  al  segell  n.°  366.  Es 
quelcom  diferent  la  corona  i les  lletres  de  la  lle- 
genda són  més  petites. 

Empremtat  en  una  certificació  d’haver  armat  cavaller 
al  Dr.  Onofre  Morell,  de  la  ciutat  de  Tarragona.  Datada 
a Barcelona,  a 28  de  juny  de  1622. 


369 


1622 


Rodó,  38  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  500. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  prece- 
dent n.°  365. 


[. FERNAN]DVS  BAETICAE  PRAEFECTVS 
MAIOR  ■ IX  ■ ET  ALCALANORV  ■ DVX 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  serveis  de  l’agutzil  Miquel  Joan  Monredon.  Da- 
tada a Barcelona,  a 6 de  setembre  de  1622. 


PROTONOTARIAT 
DE  LA  LLOCTINÈNCIA  GENERAL 
DE  CATALUNYA 

370  1619  i 1625 

Rodó,  42  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó:  Consell  d’Aragó.  Llig.  362. 

Escut  amb  el  sen}ral  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona. 

No  porta  llegenda. 


VOLÚM  II 


4 


26  SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  ai  peu  d’una 
certificació  atorgada  per  Josep  Olzina,  escrivà  de  mana- 

DALMAU  DE  QUERALT 

mont,  notari  i regent  de  dita  Protonotaria,  legalitzant 
la  firma  de  Gaspar  Amat,  arxiver  reial  i escrivà  de  ma- 

(Comte  de  Santa  Coloma) 

374 

” * ^ 1638 

nament.  4 de  maig  de  1619  L 

Oval,  39  x 30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Correspondència. 
Vol.  6. 

ENRIC  D’ARAGON 
FOLCH  DE  CARDONA  I CÓRDORA 

Escut  que  porta  per  senyal  les  armes  dels 
Queralt  o sigui  un  lleó  rampant. 

(Duc  DE  SEGORB  I DE  CARDONA,  GRAN  CONESTABLE  D’ARAGÓ 

E D..  . . COLOMA  DE  QVERALT 

Marquès  de  Comares,  etc.) 

371  1632 

Oval,  32  X 24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’ Aragó.  Llig.  382. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
manament  del  dit  Lloctinent.  22  de  març  de  1638. 

Escut  amb  els  senyals  d’ Aragó,  Castella,  Lleó, 
Sicília,  etc.,  rodejat  de  penons  i timbrat  d’una 
corona. 

375  1640 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  de  dit  Lloctinent  i Capità  General  en  el  Prin- 

Oval,  30  X 24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Correspondència. 
Vol.  27. 

cipat  de  Catalunya  i comtats  de  Rosselló  i Cerdanya, 
certificant  que  Bernat  Olzina  i de  Vilallonga  fou  nome- 
nat pel  Duc  de  Fèria  (son  antecessor  en  la  Lloctinència), 
advocat  dels  pobres  del  Principat  i comtats,  i que  havia 
exercit  el  càrrec  a complerta  satisfacció.  Barcelona, 
4 d’abril  de  1632. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  que’l  precedent 
n.°  374.  Per  cimera  porta  sobre  la  corona  un 
altre  lleó. 

No  hi  ha  llegenda. 

372  163G 

Rodó.  40  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
llicència  concedida  pel  Lloctinent  a Josep  Barrera,  per  a 
treure  vàries  mercaderies  del  regne  de  França.  Datada 
a Perpinyà,  a 23  de  gener  de  1640  i. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent 
n.°  371. 

PROTONOTARIAT 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 

DE  LA  LLOCTINÈNCIA  GENERAL 

edicte  del  Lloctinent,  pel  nomenament  de  capitans  de  les 
companyies  per  a la  defensa  dels  comtats  de  Rosselló  i 
Cerdanya.  Datat  a Perpinyà,  26  d’agost  de  1636. 

DE  CATALUNYA 

3^6  1627-1640 

373  1638 

Rodó,  42  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni 
collecció  sigillogràfica. 

Oval,  33  X 30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Correspondència. 
Vol.  3. 

Escut  que  porta  per  senyal  quatre  barres,  tim- 
brat d’una  corona. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que  els  prece- 
dents núms.  371  i 372. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
edicte.  Barcelona,  6 de  febrer  de  1638. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  un  mana- 
ment del  Duc  de  Segorb  i de  Cardona,  Lloctinent  Gene- 
ral, a Francisco  Bru,  abans  Regent  de  la  Reial  Tresore- 
ria, perquè  pagui  a Pere  Feu,  Comissari  reial,  19  lliures. 

1.  Aquest  mateix  segell  el  veiem  usat  en  28  de  maig  de  1625  per 
la  Lloctinència  de  D.  Joan  Sentis,  bisbe  de  Barcelona.  (Arx.  Muni- 
cipal de  Barcelona,  Cartes  comunes  originals,  1623-1625). 

1.  N’hem  vist  un  altre  exemplar  en  el  mateix  Arxiu  (Consell 
d’ Aragó,  llig.  500),  al  peu  d’un  certificat  donat  pel  Lloctinent,  dels 
serveis  prestats  pel  Dr.  Miquel  Joan  Magarola  en  la  jornada  de  Pèr 
1 pinyà  i Salses.  Barcelona,  6 de  maig  de  1640. 

INVENTARI 


27 


11  sous  i 4 diners,  a compliment  de  ço  que  se  li  devia. 
Datat  a Barcelona,  a 24  d’abril  de  1031  i. 


Rodeja  l’escut  un  collar  que  termena  amb  una 
creu. 

No  porta  llegenda. 


377 


1614  i 1638 

Rodó,  43  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 
Correspondència,  vol.  10. 


Escut  quasi  igual  al  precedent  n.°  37  6,  diferen- 
ciant-se  en  les  línies  ornamentals  que’l  rodejen. 


Empremtat  amb  lacre  vermell,  en  una  carta  qne  diri- 
geix als  Cònsols  i Consell  de  la  ciutat  d’Urgell,  donant-els- 
hi  compte  de  la  victòria  que  havia  conseguit  el  mariscal 
de  La  Motte,  amb  els  sometents  catalans,  contra  l’exèrcit 
de  Felip  IV.  Datada  a Barcelona,  a 31  de  març  de  1642. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
edicte  del  Lloctinent  D.  Dalmau  de  Queralt,  disposant 
que’s  construeixin  tres  galeres  en  les  Dreçanes  de  Barce- 
lona. 27  de  novembre  de  1638 1  2. 


FELIP  DE  LÀ  MOTTE  H0UDENC0URT 


(Mariscal  de  França,  Duc  de  Cardona  i Comte  de  Beaumont) 


380 


1643,  1644  i 1651 


Oval,  35x27  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  294. 


RENAT  DE  YOYER  D’ARGENSON 

378  i64i 

Oval,  14  x 12  mm.  Lacre  vermell.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 
Correspondència. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  dos 
lleons  passants;  2 i 3,  una  faixa. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  lacre  vermell,  en  una  carta  als  Di- 
putats del  General  de  Catalunya,  donant-els-hi  noves  de 
les  tropes  castellanes  i de  la  guerra,  i remarcant  la  neces- 
sitat de  socórrer  els  de  Tarragona,  «que  hauran  de  morir 
de  fam  o rendir-se.»  Datada  en  el  Camp  de  Tarragona,  a 
17  d’agost  de  1641. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i collocat  sobre 
una  creu  de  Sant  Andreu,  dividit  en  4 quarters: 

I i 4,  un  castell;  2 i 3,  un  llebrer  (?)  amb  un 

II  amb  el. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
decret  concedint  passaport  a Fr.  Llorenç  Blasco,  monjo 
de  Poblet,  perquè  pugui  passar  a Aragó.  Datat  a Bar- 
celona, a 28  d’agost  de  1643  i. 

381 

Oval,  12  x 10  mm.  Lacre  vermell.  — Collecció  de  l’autor. 

Els  mateixos  senyals  que’l  precedent  n.°  380. 


URBÀ  DE  MAILLÈ 


379 


(Mariscal  de  Brezé) 
1642 


Oval,  20  X 16  mm.  Lacre  vermell.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  amb  tres  ratlles  horitzontals  de  vans. 


Empremtat  amb  lacre  vermell  i fils  de  seda  verda,  al 
dors  d’una  lletra  als  Cònsols  de  la  ciutat  d’Urgell,  fent- 
els-hi  sabedors  que  l’enemic,  amb  un  exèrcit  poderós,  ès 
devant  de  Lleida,  i que  ha  presa  resolució  d’anar-hi  amb 
tota  l’armada  per  a resistir-li.  Els  hi  encarrega  que  facin 
pregàries  a sa  Divina  Magestat  en  aquesta  ocasió  tan 
crítica.  Tàrrega,  12  de  maig  de  1644. 


1.  Aquest  mateix  segell  l’hem  vist  usat  com  a segell  del  Protono- 
tariat  de  la  Lloctinència,  en  una  legalització  de  firma  de  notari, 
datada  a 7 de  maig  de  1627  (Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  375);  en  la  Lloctinència  de  l’Ilm.  D.  Lluís  d’Armendariz,  bisbe 
d’Urgell,  any  1628  (collecció  de  l’autor);  en  un  document  sobre  ar- 
maments, datat  a Perpinyà,  a 20  d’abril  de  1635,  durant  la  Lloc- 
tinència del  Duc  de  Segorb  (Arx.  de  la  Mensa  Episcopal  de  Barcelo- 
na), i en  la  Lloctinència  de  D.  Dalmau  de  Queralt,  comte  de  Santa 
Coloma,  en  una  carta  d’aquest  a D Joan  de  Llupià,  Procurador  reial 
dels  comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  manant  que’s  pagui  als  cape- 
llans i beneficiats  de  la  capella  de  Santa  Creu  del  Castell  major  de 
Perpinyà,  ço  que  se’ls  devia,  í que’s  proveeixi  de  eera  i oli  la  dita 
capella;  datada  a 17  d’abril  de  1640  (Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 
Correspondència,  vol  30.) 

2.  En  una  certificació  del  12  d’abril  de  1614  n’hi  ha  un  altre 
exemplar,  que  és  el  que  reproduim  per  ésser  més  períecte.  (Arxiu 
Cor.  Aragó:  Consell  d’Aragó;  llig.  355). 


382 

Oval,  36  X 28  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  dels  precedents 
n.os  380  i 381. 

1.  En  aquest  passaport  el  nom  del  mariscal  de  La  Motte  va  en- 
capçalat aixi:  «Lo  Duc  de  Cardona,  Mariscal  de  França,  virrey  y Ca- 
pita  General  en  lo  present  Principat  de  Cathalunya  i sas  íronteras.» 
Pi  i Arimón  (Barcelona  antigua  y moderna,  I,  60),  en  la  llista  dels  Vir- 
reis i Lloctinents  de  Catalunya  hi  posa  N’Urbà  de  Maillè,  mariscal 
de  Brezè  en  1642,  i tot  seguit  fa  menció  de  N’Enric  de  Lorena,  en 
1645,  sense  parlar  d’En  La  Motte,  amb  tot  i haver  exercit  aquest  la 
Lloctinència  en  1643  i 1644,  i posteriorment  en  1651  i 1652. 


28 


SIGILLOGRAFIA 


CATALANA 


Empremtat-  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
manament,  concedint  llicència  als  Cònsols  de  la  ciutat 
d’Urgell  perquè  puguin  enviar  a Cerdanya  i altres  parts 
del  Principat,  un  comissionat  per  a comprar  vuitcentes 
quarteres  de  blat  per  a provisió  de  la  ciutat.  Datat  a 
Cervera,  a 27  d’octubre  de  1644. 


383  1651 

Oval,  36  x 30  mm.  — Col·lecció  de  l'autor. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters,  ambs  els  ma- 
teixos senyals  dels  escuts  dels  segells  n.os  380, 
381  i 382.  Sobre  la  corona  hi  ha  dos  faisants  (?). 


MARISCAL  DE  SCHONRERG 

(Duc  dHolvix,  Par  de  Frasça,  etc.) 

386  164S 

Rodó,  54  mm.  — An.  Cor.  Aragó;  papers  solts. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  lleó  rampant. 
No  té  llegenda. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
nomenament  d’assessor  de  la  Capitania  General  de  Cata- 
lunya a favor  del  Dr.  Francesc  òlorera  i de  Rovira.  Datat 
a Barcelona,  a 22  de  desembre  de  1648. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
llicència  concedida  per  En  Pere  Joubert,  procurador  ge- 
neral d’En  Felip  de  La  Motte  Houdencourt,  Claris  cal  de 
França,  Duc  de  Cardona  i Comte  de  Beaumont,  a la 
vila  de  Torroja,  per  a vendre,  a carta  de  gràcia,  un  onzè 
de  tots  els  fruits  que’s  cullen  en  el  terme  de  dita  vila. 
Datada  a Barcelona,  a 23  de  març  de  1651. 


LLUÍS  DE  YENDÓME 

( Duc  DE  llERCOEUR,  PAR  DE  FRAXÇA) 

38  ( 1650 

Rodó,  40  mm.  — Ari.  Cor.  Aragó;  papers  solts. 

Escut  amb  senyal  de  tres  flors  de  llir,  timbrat 
d’una  corona  i cobricelat  per  un  mantell. 

No  porta  llegenda. 


ENRIC  DE  LORENA 

( Comte  d’Harcourt,  de  Briosxe,  d’Armagxac,  etc.) 

384  1645 

Oval,  34  X 28  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
nomenament  d’assessor  de  la  Capitania  General,  a favor 
del  Dr.  Antoni  Pujol,  advocat.  Barcelona,  8 d’abril 
de  1650. 


Escut  amb  senyals  de  les  cases  de  Lorena,  Ar- 
magnac.  etc. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
llicència  als  Cònsols  de  la  ciutat  d’Urgell  per  a comprar 
mil  quarteres  de  blat  a la  Cerdanya.  Datada  en  el  Camp 
de  Termens,  als  26  d’agost  de  1645. 


385 


1616 


388 


1650 


Oval,  13  X 14  mm.  Lacre  vermell.  — Barcelona,  An.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1650,  tol.  339. 


Escut  amb  el  mateix  senyal  del  precedent 
n.°  387. 


Empremtat  amb  lacre  vermell,  en  una  carta  dirigida 
als  Consellers  de  Barcelona,  comunicamt-els-hi  noves  de 
la  guerra.  Datada  a Santa  Coloma,  a 8 d’octubre  de  1650. 


Oval,  44  x 38  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  del  precedent 
n.°  384,  i collocat  entre  dos  espases  enllaçades. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  lletra 
als  Cònsols  de  la  ciutat  d’Urgell,  sobre  afers  de  guerra  i 
particularment  sobre’l  setge  de  Lleyda.  Els  hi  demana 
que  enviin  100  homens  amb  ses  armes.  Datada  en  el 
• Camp  devant  Leyda»,  a 15  d’agost  de  1646. 


LLOCTINÈNCLi  &ENERAL 
DE  CATALUNYA 

$9  1646  i 1650 

Rodó,  43  mm.  — Ripoll,  An.  de  la  Comunitat  de  prevere» 
de  Sant  Pere. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

No  porta  llegenda. 


■*. 


INVENTARI 


29 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
edicte  sobre  recepció  de  testimonis.  Barcelona,  27  d’abril 
de  1650  i. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  decret, 
ja  com  a Lloctinent,  sobre  l’insaculació  per  a les  borse3  de 
Consellers,  Consell  de  Cent,  oficis  d’obrers  i mo3tas3a£s. 
Datat  a Barcelona,  a 29  de  març  de  1653  1. 


FRANCISCO  D'OROZCO 


(Marqués  d’OlIas  i de  Mortara,  Comanador  de  la  Oliva 
en  l’Orde  de  Santiago) 

1652 

Oval,  45  x 35  mm.  Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  Uig.  423. 

Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats: 
l.a,  tres  faixes;  2.a,  dos  quarters  i en  cadascun 
dos  lleopards  (?).  En  el  centre  un  escudet  amb  sis 
flors  de  llir. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
llicència  concedida  a Francisco  Oliver  de  Boteller,  soldat 
d’una  de  les  companyies  del  Tercio  del  Mestre  de  Camp 
D.  Lluis  Ferrer,  que  vingué  a servir  voluntàriament  en 
el  setge  de  Barcelona.  Datada  a 4 de  novembre  de  1652. 


393 


1653 


Oval,  29  X 23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  51T. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent 
n.°  392. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pa- 
tent de  capità  d’una  de  les  companyies  d’Infanteria  amb 
què  la  ciutat  de  Girona  servia,  donada  pel  Lloctinent  a 
favor  d’En  Joan  Bta.  Bedruna.  Datada  a Barcelona,  a 21 
de  juny  de  1653. 


394 


1656 


JOAN  DE  ÀUSTRIA 
391 

Rodó,  37  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  senyals  de  Castella,  Lleó,  Àus- 
tria, etc.,  posat  sobre  la  creu  de  Sant  Joan  de 
Jerusalem. 

DON  IV AN  DE  AVSTRIA  GRAN  PRIOR 
DE  CASTILLA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  nome- 
nament d’ajudant  de  Sergent  Major  del  Tercio  de  D.  Pere 
de  Viedma,  a favor  de  l’ Alferes  D.  Cristòfol  Manrique  de 
Venavjdes.  Datat  en  el  Camp  de  Barcelona,  a 6 de  se- 
tembre de  1652  2. 


392 


1652  i 1653 


Rodó,  37  mm. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Originals  d’insaculacions 
des  de  l’any  1653  fins  al  1699. 


Oval,  31  x 26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 
lUg.  342. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent 
n.°  393. 

D.  IOAN  D AVSTRIA  GRAN  PRIOR 
D CAS'ELLA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  decret 
nomenant  l’ Alferes  Joan  Luís,  Ajudant  de  Sergent  de 
la  Plaça  de  Tremp.  Datat  a Barcelona,  a 3 de  març 
de  1656. 


PROTONOTARIAT 
DE  LA  LLOCTINÈNCIA  GENERAL 
DE  CATALUNYA 

^3  1653-1661 

Rodó,  50  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  517. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent 
n.°  391. 

Llegenda  també  igual. 

1.  N’hem  vist  altres  exemplars,  estant  ja  en  ús  durant  la  L·locti- 
nència  de  N’Enric  de  Lorena;  en  el  mateix  Arxiu  de  Sant  Pere 
de  Ripoll  ne  veiérem  un  d’empremtat  al  peu  d’una  certificació  de 
testimonis,  en  causa  pendent  entre  Fra  Hug  de  Montaner  i Josep 
Vilalta  i altres.  17  de  febrer  de  1646. 

2.  Aquest  segell  l’usà  D.  Joan  de  Àustria  abans  d’ésser  Virrei, 
Lloctinent  i Capità  General  de  Catalunya,  puix  no  jurà’l  càrrec  fins 
el  dia  15  de  febrer  de  1653. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat que  lliura  En  Jaume  Salamó,  ciutadà  honrat  de 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’hem  vist  en  l’Arxiu  Provinoial 
d’Hisenda  de  Barcelona,  en  una  patent  de  Capità  d’Infanteria  Es- 
panyola del  Tercio  de  D.  Pere  de  Viedma,  donada  a favor  de  l’Aju- 
dant  D.  Cristòfol  Manrique  de  Venavides  i datada  a 13  de  desembre 
de  1652. 


30 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


Barcelona,  escrivà  de  manament  de  Sa  Magestat  i son 
Lloctinent  de  Protonotari  en  la  Lloctinència  General  de 
Catalunya.  Datat  a 17  de  juny  de  1656  1. 


396 


1673-1674 


Rodó,  52  mm.  — Ripoll,  Arx.  de  la  Comunital  de  preveres 
de  Sant  Pere. 


GASPAR  TÉLLEZ  GIRON,  GÓMEZ  DE 
SANDOYAL,  HENRlQUEZ  DE  RIBERA 


398 


(Duc  d’Osuna  i d’Uceda,  comte  d’Urena, 
Marquès  de  Penafiel  i Belmonte  ) 

1668 


Oval,  32  X 26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’ Aragó;  llig.  526. 


Escut  a senyal  d’Osuna. 


Escut  molt  semblant  al  precedent  n.°  395.  És 
quelcom  major. 

Sense  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
sentència  de  21  d’agost  de  1668. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
certificació  de  testimonis.  Datada  a Barcelona,  a 15  de 
març  de  1674  2. 


FRANCISCO  DE  MOURÀ  I PORTUGAL 

(Marquès  de  Castel-Rodrigo) 


B97 


1663 


Oval,  40  x32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  415. 


Escut  dividit  en  4 quarters  i en  cadascun  una 
àguila  amb  les  ales  esteses.  En  el  centre  de  l’escut 
hi  ha  un  escudet,  també  dividit  en  4 quarters: 
1 i 4,  un  lleó  rampaut;  2 i 3,  tres  faixes. 


FRANCISCO  FERNANDEZ 
DE  CÓRDORA,  CARDONA  I ARAGÓN 


( Duc  de  Sessa  i Baena,  Comte-marquès  de  Tavara  ) 


B99 


1670 


Oval,  44  X 38  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  llig.  342. 


Escut  amb  els  senyals  de  Fernàndez  de  Córdoba, 
Aragó,  Cardona,  Pallars,  etc.,  timbrat  d’una  co- 
rona i rodejat  de  penons. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
decret  nomenant  En  Joan  Luís,  ajudant  de  la  plaça  de 
Palamós.  Datat  a Barcelona,  a 4 de  juliol  de  1670. 


Al  peu  d’una  certificació  lliurada  per  Francesc  Leonart, 
notari  públic,  escrivà  major  de  la  Governació  General 
de  Catalunya  i secretari  del  Capità  General  del  Principat 
i comtats.  Datada  a 11  de  novembre  de  1663  (et  sigillum 
dicti  Capitani  Generalis  affixi.) 


FRANCISCO  TUTAYILA 


400 


(Duc  de  San  GermAn ) 

1674 


Oval,  42  X 35  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  llig.  159. 
Carmelites  descalços  de  Mataró. 


1.  Posseïm  en  nostra  collecció  altre  exemplar  d’aquest  segell 
empremtat  en  un  edicte  del  Lloctinent  D.  Joan  d 'Àustria,  manant 
al  Capítol  de  canonges  de  la  Seu  de  Tortosa,  que  fessin  allistar  les 
persones  de  les  viles  i llocs  de  llur  jurisdicció,  per  a pendre  part  en 
el  Sometent  general  declarat  contra  l’exèrcit  francès  que  havia  inva- 
dit  l’Empordà  i amenaçava  Girona.  Datat  a Barcelona,  a 12  d’agost 
de  1653.  A més  d’aquest  n’hem  vist  altres  exemplars  en  l’Arxiu  de  la 
Corona  d’Aragó,  corresponents  als  anys  de  1658  i 1661,  aquest  darrer 
en  el  llig.  242  del  Consell  d’Aragó,  empremtat  amb  hòstia  vermella 
í paper,  en  un  document  datat  a 30  de  setembre,  en  què  D.  Antoni 
Reart,  cavaller,  escrivà  de  manament  del  Rei  i lloctinent  de  Proto- 
notari en  la  Lloctinència  General  de  Catalunya,  legalitza  i certifica 
la  firma  i signe  del  notari  Vicenç  Gavarro.  Aquest  segell  devia  ésser 
aquell  al  qual  es  refereix  la  nota  corresponent  al  segell  n.°  300,  i que 
serví  de  model  per  a la  confecció  del  nou  segell  que  feu  fer  la  Junta 
del  dret  de  guerra  en  1662,  utilitzant-se  probablement  per  el  Govern 
del  Principat  de  Catalunya  en  1713,  com  havem  indicat  (vegi’s  pà- 
gina 13). 

2.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de 
Barcelona,  en  una  certificació  i legalització  lliurada  per  D.  Antoni 
de  Reart,  Lloctinent  de  Protonotari  de  la  Lloctinència  General  de 
Catalunya.  Datada  a Barcelona,  als  17  de  febrer  de  1673.  En  l’indi- 
cació del  segell  es  diu:  sigillo  Regio  parvo  apponi  solito  in  legàlitzacio- 
nibus  instrument orum,  in  posse  meo  existenii. 


Escut  amb  diversos  senyals,  timbrat  d’una  co- 
rona i amb  penons  a dreta  i esquerra. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
decret  del  Lloctinent  concedint  llicència  a En  Narcís  Pi- 
cayre,  botiguer  de  la  vila  de  Mataró,  per  a portar  robes 
de  contraban  fins  a la  quantitat  de  500  escuts  en  plata 
doble.  Datat  a Barcelona,  a 5 de  març  de  1674. 

ALEXANDRE  FARNESE 

(PrIncep  de  Parma) 

401  i676 

Rodó,  34  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  529. 

Escut  amb  sis  flors  de  llir,  posades  en  tres  ren- 


INVENTARI 


31 


gles  de  3,  2 i 1.  Rodeja  l’escut  el  collar  de  l’Orde 
del  toisó  d’or. 

• PRÍNCEPS  ■ ALEXAN  ! • FARNESIVS  ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
decret  concedint  llicència  i facultat  a En  Felip  i En  Llo- 
renç Soley,  germans,  mercaders  de  nació  francesa,  perquè 
puguin  viure  i mercadejar  en  el  Principat  de  Catalu- 
nya. Barcelona,  14  de  novembre  de  16761. 


ALEXANDRE  DE  BOURNONVILLE 

(Duc  de  BOURNONVILLE,  COMTE  DE  HENNTN  ) 

1G78 

Rodó,  40  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’IIisenda;  llig.  115. 

Scala  Dei. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  lleó  rampant. 
Va  timbrat  d’una  corona  i rodejat  del  toisó  d’or. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
credencial  a favor  d’En  Miquel  Baldejuli,  agutzil  de  la 
Capitania  General,  perquè  se  li  dongui  l’auxili  conve- 
nient en  les  diligències  que  ha  de  fer.  Datada  a Barce- 
lona, a 23  de  desembre  de  1678. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
document  amb  el  qual  el  Lloctinent  concedeix  seguretat 
i passaport  a En  Gabriel  Caussat,  francès,  de  Narbona, 
perquè  pugui  transitar  per  terra,  des  de  Barcelona  a 
França  i retornar,  tot  el  temps  que  vulgui.  Datat  a Bar- 
celona, a 17  de  desembre  de  1083. 


PROTONOTARIAT 
DE  LA  LLOCTINÈNCIA  GENERAL 
DE  CATALUNYA 

40£>  1674-1690 

Rodó,  50  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  246. 

Representació  molt  semblant  a la  dels  segells 
n.os  394  i 395.  S’en  diferencia  amb  el  dibuix  dels 
motius  ornamentals  que  rodegen  l’escut. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
legalització  i certificació  de  la  firma  del  notari  públic  de 
1a,  Bisbal,  En  Bernat  Vilossa,  feta  per  N’ Antoni  de  Reart, 
escrivà  de  la  Lloctinència  general.  Datada  a 23  d’agost 
de  1674  i. 


403 


1G79 


Rodó.  55  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  papers  solts. 


Escut  amb  el  mateix  senyal  que’l  precedent 
n.°  402. 

+ ALEXANDRE  ■ DV DE  ■ 

BOVRN TE  ■ D NNIN  ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
patent  de  capità  d’Infanteria  espanyola  a favor  de  l’aju- 
dant Didac  Cavallero.  Datada  a Barcelona,  a 21  de  febrer 
de  1679. 


CARLES  DE  GURREA,  ARAGÓN 
ALAG0N  I BORJA 

(DUC  DE  VlLLAHERMOSA,  COMTE  DE  LUNA,  SASTAGO  I FlCALLO, 

Marquès  d’Aguilar) 


Oval,  36  X 30  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 
llig.  219.  Mínims. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1,  Aragó, 
Castella,  Lleó  i Sicília;  2,  Alagon;  3,  Borja;  4, 
Luna.  L’escudet  del  centre  té’l  senyal  borrós.  El 
collar  del  toisó  d’or  rodeja  l’escut. 

No  porta  llegenda. 


1683 

Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  llig.  219. 
Mínims. 

Escut  semblant  als  precedents  n.os  402  i 403. 
No  porta  llegenda. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó.  Llig.  168)  n’hem  vist  un 
altre  exemplar,  molt  ben  estampat,  al  peu  d’una  llicència  al  soldat 
N’Antoni  Libarne,  per  a passar  a Aragó  per  sos  quefers.  Datada  a 
Barcelona,  a 18  octubre  1676. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  permís 
concedit  al  P.  Sacristà  del  Reial  Monestir  de  Montserrat, 
per  a introduir  dotze  quintars  de  cera  i un  de  cotó,  francs 
de  drets.  Datat  a Barcelona,  a 24  d’octubre  de  1689. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó;  lligs.  199,  210  i 243), 
n’hem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1679,  1685  i 1690; 
aquest  darrer  en  document  datat  a 11  de  febrer,  amb  què  Geroni 
Llampillas,  escrivà  en  exercici  en  la  Lloctinència  General  de  Catalu- 
nya, tinent  els  segells  reials  en  ausència  d’En  Baltasar  d’Oriol  i Mar- 
cer,  Protonotari  del  Lloctinent,  certifica  i legalitza  la  firma  d’un 
escrivà  de  dita  Lloctinència. 


404 

Oval,  38x28  mm. — 


32 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


407 


1690 


Rodó,  42  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Donatiu  voluntari. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  precedent 
n.°  406. 

Al  peu  d’una  ordre  de  pagament  donada  a Bn  Joan 
Ribes,  pagador  dels  Diputats  del  General  de  Catalunya, 
perquè,  del  donatiu  voluntari  que  fan  les  Universitats  a 
Sa  Magestat  per  a socors  de  l’Exèrcit,  pagui  43,875  reials 
d’ardits,  moneda  barcelonesa,  a diversos  cossos  del  dit 
Exèrcit.  Barcelonà,  29  de  novembre  de  1690. 


JOAN  MANUEL  FERNANDEZ  PACHECO 


408 


(Marqués  de  Villena,  Cavaller  de  l’Orde 
del  Toisó  d’Or) 

1694 


Rodó.  39  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig,  545. 


Escut  amb  senyals  de  Pacheco,  Girón  i altres, 
rodejat  del  toisó  d’or. 


FRANCISCO  PIUS  DE  SAROYA, 
MOURA,  CORTE-REAL  I MONCADA 

(Marquès  de  Castel-Rodrigo,  Comte  de  Lumiares,  Duc  de 
Nochera,  PrIncep  de  Sant  Gregori) 


Oval,  41  x 37  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Mercè. 
IV.  D.  n.°  3.  Redems.  T.  3.  M.  n.°  85. 

Escut  dividit  en  quarters  amb  diversos  senyals, 
timbrat  d’una  corona  i rodejat  del  toisó  d’or. 
Sense  llegenda. 


Empremtat  al  peu  d’un  document  en  què  el  Governa- 
dor i Capità  General  concedeix  permís  als  PP.  Redemp- 
tors perquè  puguin  executar  l’extracció  de  50,560  pesos 
i safata  de  plata,  de  pes  55  unces,  per  a esmerçar-los  en 
la  redempció  i rescat  de  cautius  cristians  detinguts  en  la 
ciutat  d’ Alger.  Datat  a Barcelona,  a 10  d’abril  de  1717. 


410 


1717  i 1718 


Rodó,  50  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

PHILIPVS  . V . D.  G.  REX  CASTELLJE  . 
ARAGÓN  VM  . COM  . BAÏCIN  . 


+ • DON  ■ IV AN  ■ MANVEL  • FERNANDEZ  • 

' PACHECO  ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
llicència  que  dona  el  Lloctinent  a En  Francisco  de  Tàpia, 
cirurgià  major  del  Tercio  d’Infanteria  espanyola  del  Mes- 
tre de  Camp  D.  Tomàs  de  los  Cobcs  i Luna,  per  a passar 
a l’exèrcit  de  l’Estat  de  Milà.  Datada  a Barcelona,  a 9 de 
març  de  1694. 


Empremtat  al  peu  d’un  manament  del  Governador  i 
Capità  General  de  l’Exèrcit  i Principat  de  Catalunya, 
als  Corregidors,  Veguers,  tinents  de  Corregidor,  Batlles, 
jutges  i justícies  així  reials  com  baronals,  per  què  al 
P.  Fr.  Antoni  Boer,  Provincial  de  Trinitaris,  se  li  guardi 
lo  contingut  en  la  reial  Cèdula  de  Sa  Magestat.  Datat 
a Barcelona,  a 3 de  gener  de  1718  h 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  altres  exemplars  en  documents 
de  1717. 


INVENTARI 


33 


QUINTA  SÈRIE  - MESTRE  RACIONAL. 
ESCRIYANS  DE  RACIÓ 


411 


MESTRE  RACIONAL 

1323  i 1327 


Escut,  25  X 20  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arc.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 


Un  escudet  amb  tres  barres,  i al  costat  i en  la 
part  inferior  de  dit  escudet  la  llegenda: 

MA  I GISTER  I RACIO  I NALI I • S • 


Al  revers  d’una  certificació  donada  per  En  P.  Agustí, 
«tinent-loch  de  Racional  de  la  Cort  del  senyor  Infant 
Namffos  per  lonrat  en  fïelip  de  boyl »,  de  que  a N’ Arnau 
Gerart  de  limos  se  li  devien  cent  vuit  sous  per  son 
salari  de  remer,  en  el  viatge  que  dit  Infant  feu  a Sar- 
denya. Datat  a Barcelona,  a 23  de  gener  de  1327,  estil 
modern  i. 


1324 

Escut,  20  x 13  mm.  Cera  natural.  — Barcelona,  Arc.  del  Capítol  de 
la  Sèu;  Diversorum,  segle  xiv. 

Un  escudet  amb  tres  barres. 

RA I CION  /ALIÏS 

Penja  per  cintes  teixides  amb  fils  blancs,  grocs  i verts, 
d’un  pergami  que  conté  la  definició  de  comptes  atorgada 
entre  En  Pere  Agustí,  lloctinent  de  Racional  de  l’Infant 
Alfons,  i N’ Arnau  Ballester,  escrivà  de  ració.  # Segellat 
ab  lo  segell  pendent  del  dit  offici. » Datat  a 5 d’octubre 
de  1324. 


1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  el  mateix  Ar- 
xiu, empremtat  amb  cera  verda,  al  dors  d’un  albarà  atorgat  per 
En  Felip  de  Boyl,  «Mestre  racional  de  la  Cort  del  senyor  Rei,»  a En 
Pere  March,  tresorer,  de  mil  cinc  cents  sous,  per  a pagar  a En  Ber- 
nat de  Serrià,  a qui  li  eren  deguts.  « Segellat  amb  lo  segell  del  dit 
meu  offici»  i datat  a Barcelona,  a 15  d’abril  (?)  de  1323. 


41  í í 

1327 

Escut,  20  x 13  mm.  Cera  verda.  — Barcelona.  Arc.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 


Representació  molt  semblant  al  segell  prece- 
dent n.°  412.  Apar  que  hi  ha  alguna  petita  dife- 
rència en  les  lletres  de  la  llegenda  i en  P escudet. 


Empremtat  amb  cera  verda,  al  dors  d’una  certificació 
donada  per  En  Felip  de  Boyl,  «maestre  Racional  de  la 
Cort  del  senyor  Rey, » de  què  per  la  dita  Cort  són  deguts 
a En  G.  Roger,  de  Fortià,  noranta  sous  barcelonesos, 
«romanens  a pagar  a ell  del  salari  o loguer  que  devia 
haver  per  .vi.  meses  d’aquells  .x.  meses  que  començaren 
en  lo  primer  dia  d’octobre  de  l’any  m.ccc.xx.iii.  e fini- 
ren per  tot  lo  mes  de  juyol  de  l’any  M.ccc.xx.ini.  dins 
lo  qual  temps  lo  dit  .G.  fo  en  servey  del  senyor  Rey  e 
del  senyor  Iffant  en  lo  viatje  quel  dit  senyor  Iffant  feu 
ab  la  sua  armada  per  la  conquesta  del  Regne  de  Sarde- 
nya e de  Corcega,  en  la  qual  armada  lo  dit  ,G.  fo  acordat 
per  Remer,  en  Barchinona.»  Datat  a 23  de  gener  de  1327 
estil  modern. 


414 


1335 


Escut,  27  x 18  mm.  Cera  verda  sobre  cera  natural. — Barcelona, 
Arx.  del  Capítol  de  la  Sèu;  Diversorum,  segle  xiv. 


Un  escudet  amb  tres  barres. 

MA  I GISTER  I RACIO  I NALI  I S 


Penja  per  betes  de  cànem  teixides  amb  fils  blancs,  ver- 
mells i verts,  d’un  regoneixement  o definició  de  comptes 
atorgat  per  En  P.  March,  «maestre  racional  de  la  Cort 
del  senyor  Rei,”  a favor  de  N’ Arnau  Balester,  conseller 
i escrivà  de  ració.  Barcelona,  17  d’agost  de  1335. 


VOLtM  II 


5 


34 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


415 


1342  - 1569 


Escut,  34  X 23  mm.  Cera  verda  o negra  en  cera  natural. — Barcelona, 
Arx.  del  Capítol  de  la  Sèu;  Diversorum,  segle  xiv. 

Un  escudet  en  la  part  superior  amb  el  senyal 
de  les  barres,  i ocupant  tot  el  camp  del  segell  la 
llegenda 

MA  I GISTER  I RAC  10  I NAL  / IS 

Penja  per  betes  blanques  i blaves,  d’un  pergamí  on 
En  Berenguer  de  Relat,  conseller  del  Rei  i Mestre  Racio- 
nal de  la  seva  Cort,  atorga  a En  Bernat  des  Jonquer,  se- 
cretari reial,  albarà  de  passament  de  comptes  del  temps 
que’l  dit  Jonquer  era  lloctinent  de  Protonotari  i admi- 
nistrador del  dret  dels  segells,  o sigui  del  11  de  juliol  al 
29  d’octubre  de  1385.  Datat  a 4 de  juny  de  1388  1. 


416 


1493 


Escut,  34  X 24  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 

Escudet  amb  tres  barres. 

MA  / GISTER  / RAC  10  / NAL  I IS 

Empremtat  amb  paper  i cera  negra,  al  dors  d’una 
certificació  donada  per  N’Andreu  de  Paguera,  cavaller, 
conseller  reial  i Mestre  Racional,  de  què  a En  Joan 


1.  D’aquest  segell  n’hem  vist  altres  exemplars  en  el  mateix  Ar- 
xiu Capitular  de  Barcelona  i en  el  del  Reial  Patrimoni.  En  el  primer, 
penjant  de  documents  en  pergamí  corresponents  als  anys  1342  i 1377, 
i en  el  segon,  empremtats  en  documents  en  paper,  dels  anys  1477, 
1555  i 1569. 

Podria  ésser  que’s  referís  a aquest  segell  el  següent  document, 
que’s  troba  a l’Arxiu  Capitular  de  Girona,  Manuals  de  Miquel  Pere, 
i que’ns  ha  comunicat  el  nostre  amic  En  Francesc  Martorell  diu 
així: 

«Leonardus  de  Sors  civis  Barchinone,  locumtenens  magistri  racio- 
nalis  curie  domini  regis,  constituo  procuratorem  Bernardum  Guillel- 
mi  de  Lavanera  mecum  commorantem  presentem,  videlicet  ad 
protestandum  et  requirendum  venerabili  Raymundo  Ça  Vall  filio 
venerabilis  Raymundi  Arnaldi  quondam  civis  Barchinone  et  magis- 
tri racionalis,  incontinenti  tradat  et  deliberet  sigillum  dicti  officii  et 
inde  requirat  fieri  instrumenta  etc.  comittens  etc. 

Testes  venerabilis  Matheus  Solerii  officii  dicti  magistri  racionalis 
et  Benedictus  de  Reixaco  scriptor  Gerunde. 

Actum  Gerunde  die  dominica  .xxu.  dicti  mensis  septembris  (1415). 

Leonardus  de  Sors  predictus  confiteor  et  recognosco  vobis  venera- 
bili Raymundo  de  Valle  civi  Barchinone  filio  honorabilis  Raymundi 
quondam  magistri  racionalis  curie  domini  regis  quod  tradidistis  et 
deliberastis  michi  dicto  nomine  ad  meam  voluntatem  quendam  si- 
gillum ARGENTEUM  CUM  CATHENA  ARGENTI,  HABENTEM  FORMAM 
SCUTI,  IN  CAPITE  CUIUS  EST  SIGNUM  REGIUM  ET  INFERIUS  DICTI  SIGNI 
SUNT  SCRIPTE  LITTERE  QUE  SONANT  PER  HEC  VERBA,  MAGISTER  RA- 
cionalis,  quoquidem  slgnum  erat  interclusum  intus  quandam  cap- 
siam  corei  ligatam  cum  cordulis  et  sigillatam  cum  quinqué  sigillis 
dicti  officii,  renuuciando  facio  presentem  instrumentum  et  promitto 
quod  si  quid  in  futurum  vobis  fieret  aliquomodo  promitto  oppone- 
re,  etc,  et  restituere  omnia  dampna  etc. 

Testes  venerabilis  Andreas  de  Biura  domicellus  Matheus  Solerii 
officii  dicti  magistri  racionalis  et  Johannes  deMagallo  scutifer  com- 
morans  cum  dicto  venerabile  Raymundo  de  Valle. 

Actum  Gerunde  die  lune  .xxui.  dicti  monsis  septembris  (1415).» 


Sorts,  escrivà  de  l’ofici  de  racional,  li  eren  deguts  per  raó 
de  son  salari,  dos  mil  sous  baicelonesos  per  cada  any. 
Barcelona,  31  de  desembre  de  1493. 


417 


1497  i 1520 


Escut,  35x25  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 

Un  escudet  amb  tres  barres,  timbrat  d’una 
corona. 

MA  / GISTE  / R ! RAC  I IONA  I LIS 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  al  dors  d’una  cer- 
tificatòria  donada  per  En  Francesc  Desplà,  donzell,  con- 
seller reial  i Mestre  Racional,  d’un  compte  retut  per  En 
Francesc  Burgués,  ça  enrera  Procurador  reial  del  regne 
de  Mallorques.  Datada  a Barcelona,  a 24  de  setembre 
de  1512  i. 


418 


1539  i 1588 


Escut,  50  x 34  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 


Escut  amb  tres  barres,  timbrat  d’una  corona. 

MA  I GISTE  I R i RAC  I IONA  I LIS 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  al  peu  d’una  cer- 
tificatòria  del  Mestre  Racional  En  Francesc  Gralla  i Des- 
plà, de  què  En  Joan  Francesc  Sorts,  ajudant  i coadju- 
tor extraordinari  de  dit  ofici,  ha  servit  des  de  1 de 
setembre  de  1538  fins  al  31  d’agost  de  1639.  Datada  a 
Barcelona,  a 31  d’agost  de  1539  2. 


419 


1591 


Escut,  54  X 36  mm.  Cera  carmina.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 


1 Havem  vist  altre  exemplar  d’aquest  segell  al  mateix  Arxiu, 
empremtat  amb  cera  verda,  al  dors  d’un  document  atorgat  per  En 
Guillem  Sànchez,  «cavaller,  conceller  e Coper  del  senyor  Rey  e Mes- 
tre racional  de  la  sua  Cort,»  certificant  com  a En  Joan  Sorts,  es- 
crivà coadjutor  de  son  ofici,  li  eren  deguts,  per  raó  de  salari,  1,629 
sous,  7 diners  i obor,  barcelonesos.  Datat  a Barcelona,  a 31  de  de- 
sembre de  1497.  Altre  exemplar  el  veiérem  a l’Arxiu  del  Capítol 
de  la  Sèu  d’Urgell,  empremtat  amb  paper  i cera  groga,  en  una 
lletra  dirigida  a dit  Capítol  per  En  Miquel  Joan  Gralla,  cavaller,  i 
En  Francesc  Gralla  i Desplà,  donzell  fill  seu,  simul  et  insolidum 
Mestres  Racionals.  Datada  a Barcelona,  a 25  de  maig  de  1520. 

2.  A l’Arxiu  municipal  de  Barcelona  n’havem  vist  altre  exem- 
plar d’aquest  segell,  en  un  document  atorgat  per  N’Anton  Vidal, 
«cavaller  e coadjutor  ordinari  en  lo  ofici  de  Mestre  Racional.»  Datat 
a 26  de  novembre  de  1588. 


INVENTARI 


35 


• m:\a-i  oiste  i r \rac  i iona  / lis 

Empremtat  amb  cera  carmina  i paper,  al  dors  d’una 
citació  feta  a En  Segimon  Solà,  notari  reial  de  la  ciu- 
tat de  Girona,  i altres,  per  En  Gaspar  de  Vilanova  i 
Perves,  baró  de  Perves,  lloctinent  en  l’ofici  de  Mestre 
Racional.  Barcelona,  7 de  juny  de  1591  i. 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  carta 
dirigida  per  En  Joan  Curto,  de  Tortosa,  a En  Nicolau 
Bernat,  de  l’ofici  de  Mestre  Racional,  a Barcelona,  en- 
viant-li un  albarà  i prevenint-li  que  rebut  que  sia  el  vulla 
enfilar,  ensems  amb  les  altres  «cauteles  de  mos  comptes. » 
Datada  a Tortosa,  a 8 de  juny  de  1475. 


420 


1611-1670 


Escut,  52  X35  mm.  Cera  groga.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’ Aragó. 
Llíg.  354. 


423 


PERE  MARCH 

(Escrivà  de  Ració) 
1303-1323 


Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona. 
MA  I GISTER  I RATIO  I NALIS 

Empremtat  amb  cera  groga  i paper,  en  una  certifica- 
ció lliurada  per  En  Pere  de  Vilanova  i Perves,  baró  de 
Perves,  lloctinent  en  l’ofici  de  Mestre  Racional,  de  què 
no’s  troba  haver-se  pagat  cap  partida  per  son  salari  a 
micer  Joan  Gallego,  doctor  del  Reial  Consell,  per  raó  de 
son  càrrec  d’advocat  fiscal,  en  el  temps  de  son  exercici. 
Datada  a 14  de  juliol  de  1611  2. 


421 


1652 


Escut,  55  x 32  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 


Escut  amb  quatre  barres  timbrat  d’una  corona. 
MA  I GISTER  / RATIO  I NALIS 

Empremtat  amb  paper  i cera  verda,  al  peu  d’una  cer- 
tificació lliurada  per  En  Guillem  Ramon  de  Moncada, 
marquès  d’Aytona  i de  la  Puebla,  comte  d’Ossona  i 
Mestre  Racional,  de  que  a En  Miquel  Çalba  i de  Vall- 
gornera,  Regent  la  Reial  Tresoreria  en  el  Principat  de 
Catalunya,  se  li  devien,  segons  comptes  presentats,  498 
lliures  i 10  sous.  Madrid,  11  d’octubre  de  1652. 

JOAN  CURTO 

( Delegat  del  Mestre  Racional  a Tortosa  ) 

422  1475 

Escut,  8x6  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 


Un  escudet  amb  dues  barres. 


1.  A l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Processos  1586-1599)  hi 
veiérem  un  altre  exemplar  d’aquest  segell  en  una  certificat òria, 
lliurada  per  dit  Gaspar  de  Vilanova  i Perves,  amb  data  de  14  de 
març  del  mateix  any  1591. 

2.  D’aquest  mateix  segell  n’hem  vist  exemplars  en  l’Arxiu  del 
Reial  Patrimoni,  en  documents  do  1623  i 1670,  i en  l’Arxiu  de  la  Co- 
munitat de  preveres  de  Sant  Pere  de  Ripoll,  un  altre  exemplar, 
empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un  manament 
d’En  Guerau  de  Guardiola,  lloctinent  de  Mestre  Racional.  Datat  a 
27  d’octubre  de  1623. 


Quadrilobat,  16x16  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràfica. 

Un  escudet  amb  tres  barres,  i rodejant  l’escut 
la  llegenda  posada  horitzontalment. 

SCP  - TOR  - PORC  - 10IS 

(Scriptor  porcionis) 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’un  manament 
del  Rei,  fet  per  En  Pere  March  a En  P.  Boyl,  de  que 
dongue  a En  G.  Torroja,  per  a vestir,  quatre  canes  i 
mitja  de  «biffa  plana  de  Paris,  e una  penna  genovesa  e 
unes  calces  de  negre  de  Narbona. » Datat  a Tortosa,  a 10 
de  febrer  de  1303,  estil  modern  (any  de  l’Encarna- 
ció 1302)  i. 


G.  GENOVÈS 

(Escrivà  de  ració  de  l’Infant  N’Alfons  (Alfons  III) 

424  1320 

Quadrilobat,  16  x 16  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràflca. 

Un  escudet  amb  quatre  barres. 

+ S G SCRIPTOR  PORCIONIS 

( -f  Sigillum  G scriptor  perdonis) 

Empremtat  en  una  carta  d’En  G.  Genovès,  escrivà  de 
ració  de  l’Infant  Alfons,  dirigida  a En  Francesc  de  Fer- 
riol, dispenser  del  mateix  Infant,  trametent-li  l’orde 
d’aquest  de  que  entregui  certa  quantitat  a N’ Arnau  Mo- 
rell, per  quitances  de  bèsties  i menjar.  Datat  a Terol, 
a 29  de  juny  de  1320. 

1.  D’aquest  segell  n’havem  vist  un  altre  exemplar  en  el  mateix 
Arxiu,  usat  per  En  Despont,  dirigint-se  a n’En  Pere  March,  Tre- 
sorer del  Rei.  Datat  a 28  d’abril  de  1323  i empremtat  amb  cera 
verda  al  dors  del  document.  L’exemplar  que  reproduïm  amb  el 
n.°  423*  i que  és  cl  més  perfecte,  se  tcova  en  dit  Arxiu,  empremtat 
amb  cera  verda,  al  dors  d’un  document  datat  a Barcelona,  a 4 de 
juny  de  1305. 


36 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


425 


A.  BALLESTER 

( Escrivà  de  ració  ) 
1332 


Quadrilobat  amb  oglves,  27  X 27  mm.  Cera  negra.  — Barcelona, 
Arx.  Reial  Patrimoni;  collecció  sigillogràflca. 

Escut  amb  tres  barres,  rodejat  de  motius  d’or- 
namentació. 

+ SIG1LLUM  PORT 01 8 DOMINI  REGIS 

( + Sigillum  Portionis  Domini  Regis ) 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’una  carta  de 
N’A.  Ballester,  escrivà  de  ració,  a En  Felip  de  Boyl,  tre- 
sorer del  senyor  Rey,  trametent-li  un  manament  d’aquest 
de  que  dongui  a En  Bernat  des  Coll,  150  sous  per  son 
vestir  de  l’any  present.  Datat  a Tortosa,  a 1 d’abril 
de  1332. 


G.  CES  CASES 


(Escrivà  de  ració  de  l’Infant  En  Pere  (Pere  III) 


426 


1335 


Quadrilobat,  20  x 20  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial 
Patrimoni;  collecció  Bigillogràflca. 

Un  cercle  format  per  quatre  ogives  rodeja  un 
escut  amb  tres  barres. 

+ SCPTOR  PORCIÒIS 

( + Scriptor  porcionis) 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’un  manament 
d’En  G.  Çes  Cases,  escrivà  de  ració  de  l’Infant  En  Pere, 
a En  Pero  Jordà  Dorries,  dispenser  del  dit  Infant,  per  a 
que  dongui  a N’Esteve  Rigau,  aguatzil,  vuitanta  sous 
barcelonesos  per  son  vestir.  Taraçona,  1 d’abril  de  1335. 


427 


PERE  DES  BOSCH 

( Escrivà  de  ració  ) 

1349  i 1357 


Quadrilobat,  20  x 20  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràflca. 

Un  escudet  amb  tres  barres;  dibuix  molt  sem- 
blant al  precedent  n.°  426. 

+ SCPTOR  POR.. OIS 

( + Scriptor  porcionis ) 

Al  dors  d’un  albarà  atorgat  per  En  Pere  des  Bosch  a 


favor  de  N’Exemeno  de  Gurrea,  cambrer  del  Rei.  Datat 
a València,  a 1 de  novembre  de  1349  1. 


GUERAU  ÇA  ESPLUGA 

(Escrivà  de  ració  de  l’Infant  En  Joan  (Joan  I) 

428  1370 

Escut,  18  x 15  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  molt  borrós. 
+ S.  SCRIPTORIS  : PORCIONIS 

( + Sigillum  Scriptoris  porcionis ) 

Empremtat  amb  cera  verda,  al  dors  d’una  notificació 
a En  P.  Blan,  dispenser  del  dit  Infant  En  Joan,  duc  de 
Girona  i comte  de  Cervera,  fent-lo  sabedor  de  que  a En 
Lop  de  Lorbes,  conseller  del  mateix  Infant,  li  era  deguda 
certa  quantitat  per  quitament  de  quatre  bèsties.  Sarago- 
ça,  12  de  maig  de  1370. 


PERE  DE  MARGENS 

(Escrivà  de  ració) 

1374 


429 


Rodó,  16  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
colleoeió  sigillogràflca. 

Escut  amb  tres  barres. 

+ S.  SCRITORI  PORCI ON. . 

( + Sigillum  scriptori  porcionis ) 

Al  revers  d’un  manament  fet  per  En  Pere  de  Margens, 
de  part  del  Rei,  a En  Jacme  Conesa,  Protonotari,  perquè 
dongui  a En  Domingo  Borràs,  escrivà,  per  son  vestir  de 
l’any  present,  300  sous  barcelonesos.  Datat  a Barcelona, 
a 1 d’abril  de  1374. 


430 


BERNAT  BUÇ0T 

(Escrivà  de  ració) 
1376 


Rodó,  16  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 

Escudet  amb  tres  barres. 


1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  l’Arxiu  del  Ca- 
pítol de  la  Sèu  de  Barcelona,  empremtat  en  una  carta  del  mateix 
Pere  des  Bosch  dirigida  a En  Bernat  d’Olzinelles,  manifestant-li 
les  quantitats  que  li  eren  degudes  a En  Mateu  Adrià.  Datada  a 
Saragoça,  a 16  de  maig  de  1357. 


INVENTARI 


37 


. . 1 ESCR1T0RI  PORCIONI. . . 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’un  albarà  ator- 
gat per  En  Bernat  Buçot  a favor  d’En  Domingo  Borràs, 
escrivà  del  senyor  Rei,  de  2,640  sous  barcelonesos  que  se 
li  deuen  per  sa  quitança  i la  de  dues  bèsties.  Datat  a 
Barcelona,  a 29  de  febrer  de  1376. 


«deputat  a reebre  los  emoluments  dels  fets  fiscals  esdeve- 
nidors en  la  Cort  del  Sr.  Duc,  per  raó  de  l’offici  de  la 
Governació  general,  certificant  com  En  Bernat  Dalpicat, 
vice-canceller,  és  estat  contínuament  ab  la  Cort  delSr.  Duc 
e en  servir  daquella  del  l.er  de  setembre  de  l’any  passat, 
tro  per  tot  lo  darrer  dia  del  mes  de  febrer  apres  sigüent.» 
Barcelona,  28  de  febrer  de  1391. 


PERE  ÇA  COSTA 


431 


( Escrivà  de  ració  de  l’Infant  En  Joan  (Joan  I) 
1380 


Rodó,  18  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Ari.  del  Reial  Patrimoni; 
colleocló  siglllogràflca. 


RAMON  FIVELLER 


484 


(EsorivA  de  ració) 
1399-1405 


Rodó,  20  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
col·lecció  sigillogràflca. 


Un  escudet  amb  tres  barres. 

+ S SCRIPTOR1S  *.  PORCIONIS 

En  un  albarà  atorgat  per  En  Pere  Ça  Costa  a favor 
d’En  Jaume  de  Cap  de  Bou,  escrivà  de  la  dispenseria  del 
dessusdit  Infant,  per  630  sous  barcelonesos  que  se  li 
deuen  per  quitança  sua  i de  dues  bèsties.  Manresa,  31 
d’agost  de  1380. 


Escut  en  losange  amb  el  senyal  de  les  barres, 
dintre  d’un  quadrilobat. 

+ 1 SCRIPTOR  * PORCIONIS  * DOMINI  * REOIS 

En  una  carta  d’En  Ramon  Fiveller,  escrivà  de  ració 
del  senyor  Rei,  a En  Joan  des  Pla,  tresorer  reial,  fent-lo 
sabedor  de  que  ha  notat  a En  Joan  Goterriç,  porter  reial 
de  maça,  120  sous  barcelonesos.  Datada  a València,  a 30 
de  novembre  de  1402  J. 


GUERAU  DE  VILATORTA 


(EsorivA  de  ració  de  la  Infanta  Dona  Violant,  Duquessa 
de  Cervera) 


432 


1384 


Rodó  (f ),  19  mm.  (I).  Cera  negra. — Barcelona.  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 


435 


ANDREU  GUARDIOLA 

(EsorivA  de  ració) 

1415 


Rodó,  23  min.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni 
collecció  sigillogràflca. 


Escut  en  losange  amb  el  senyal  de  les  barres. 
Llegenda  destruïda. 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’un  albarà,  datat 
en  el  monestir  de  Pedralbes,  a 22  de  juliol  de  1384. 


433 


JAUME  DES  COLL 

(EsorivA  de  ració) 

1391 


Lobnlat,  22  X 22  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Pa- 
trimoni; collecció  sigillogràflca. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

. . . criptoris  : porcí  ois  : dni  : ducis 

MOTIS  A B 

(Scriptoris  porcionis  omini  ducis  Montis  Albi)  (?) 


Dibuix  molt  semblant  al  precedent  n.°  434. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  cera  verda,  al  dors  d’una  certificació 
lliurada  per  dit  escrivà  a En  Ramon  Çavall,  Mestre  Ra- 
cional de  la  Cort  del  Rei,  referent  a les  pesses  d’argent, 
del  Príncep,  que  s’havien  dat,  en  penyora,  a diversos 
mercaders  de  València.  Datada  a 19  d’agost  de  1415. 


436 


PERE  MARTÍ 

(EsorivA  de  ració) 
1438  (?) 


Rodó,  23  mm.  Cera  verda.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Cartes  reials. 
Alfons  IV. 


Escut  en  losange  a senyal  de  les  barres,  rode- 
jat per  un  cercle  format  per  lòbuls. 


Al  dors  d’una  certificació  que  En  Jaume  des  Coll,  es- 
crivà de  ració  de  casa  del  senyor  Duc  de  Montblanc,  fa 
a En  Jordi  Planella,  de  l’ofici  de  la  Tresoreria  reial, 


1.  En  el  mateix  Arxiu  hi  havem  trobat  altres  tres  exemplars 
d’aquest  segell,  empremtats  amb  cera  verda,  en  doouments  do 
1399,  1403  i 1405. 


38 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


S\  SCRIPT.  . PORC  1018  \ DOM 9 DNI  ! 

regís  : 

( Sigillum  scriptoris  porcionis  domus  domini  Regis ) 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  al  dors  d’una 
lletra  de  dit  escrivà  a En  Pere  Ram,  Protonotari  del  Rei 
i tinent  els  seus  segells.  Datada  a València,  a 12  d’abril 
de  14... gesimo  octavo. 


437 


ANTONI  DE  MURA 

(EscrivA  de  ració  de  la  reina  Dona  Maria) 
1446 


Rodó,  25  min.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni 
col·lecció  sigillogràflca. 


Dibuix  molt  semblant  al  precedent  n.°  436, 
però  de  major  tamany. 


SCPT MARIA  ..  .IE. 


Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  en  una  lletra  del 
dit  escrivà  de  ració  a Mateu  Pinades,  tresorer  reial,  fent-li 
saber  ço  que  era  degut  a En  Joan  de  Menargues,  agutzil 
de  la  casa  de  la  Reina.  Datada  a Barcelona,  a 31  de 
desembre  de  1446. 


438 


BERENGUER  DES  CORTEY 

( Regent  la  Tresoreria  de  la  reina) 
1390 


Rodó,  20  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 

Escut  el  senyal  del  qual  no  es  pot  descriure  per 
aparèixer  borrós;  rodeja  l’escut  un  quadrilobat. 

+ DEL  REGENT  LA  TRESORARIA  D LA 
SEN10A  R 

( + Del  regent  la  tresoraria  de  la  seniora  reina) 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’un  albarà  ator- 
gat per  En  Berenguer  des  Cortey,  «Regent  la  Tresoreria 
de  la  senyora  Reina,»  a favor  d’En  Martí  de  Luçano, 
merí  de  la  ciutat  de  Jaca,  de  50  florins  d’or  que  ha  rebut 
dels  diners  jprovinents  dels  drets  i emoluments  del  me- 
rinat.  Bàrcelona,  27  de  febrer  de  1390. 


439 


JOAN  CERDA 

(Regent  la  Tresoreria  reial) 
1433 


Rodó,  21  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri 
moni;  collecció  sigillogràflca. 

Escut  en  losange,  a senyal  de  les  barres. 
Llegenda  borrosa. 

Empremtat  sobre  paper  i cera  vermeall,  en  una  carta 
d’En  Joan  Cerdà,  regent  la  Tresoreria  Reial,  per  En 
Bernat  Sirvent,  tresorer  absent,  dirigida  a n’En  Galcerà 
de  Requesens,  Batlle  general  de  Catalunya,  donant-li 
llicència  perquè  en  el  compte  que  ha  de  donar  de  son 
ofici  posi  en  data  120  lliures,  que  de  manament  del  Rei 
ha  despès  en  obres  del  palau  reial  de  Barcelona  « en  co- 
brir una  casa  cremada  y fer  un  terrer  per  a jugar  a ba- 
llesta.» Datada  a Palerm,  a 17  de  setembre  de  1433. 


440 


MANUEL  BOU 

(EscrivA  de  ració) 

1454 


Rodó,  22  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràflca. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  notificació  del 
dit  escrivà  a En  Ferran  de  Trogillo,  Tresorer  general  de 
l’Infant  En  Ferran,  fill  de  Joan  II  i Governador  general 
d’Aragó  i de  Sicília,  manifestant-li  que  a En  Martí  de 
Liag,  «argenter  de  cuyna  de  casa  del  dit  Infant,»  li  eren 
deguts  204  sous  i 8 diners  per  serveis  que  li  havia  pres- 
tat. Datada  a Saragoça,  a 31  de  desembre  de  1454. 


441 


ALFONS  DOBIDUS 

(EscrivA  de  ració) 

1466 


Rodó,  22  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni 
collecció  sigillogràflca. 

Escut  en  losange,  amb  quatre  barres. 

ALF9  DÓBID9  S \ PORCÍ 

(Alfonsus  Dobidus  scriptor  porcionis ) 

Empremtat  amb  paper  i cera  negra,  al  dors  d’una 
carta  dirigida  al  Mestre  Racional.  Vich,  25  de  gener 
de  1466. 


INVENTARI 


39 


SEXTA  SÈRIE  - BATLLIA  GENERAL  DE  CATALUNYA 


BATLLIA  GENERAL  DE  CATALUNYA 

442  135o 

Rodó,  37  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Arx.  de  Casa  Clariana. 


de  peu  per  contrastar  als  grans  gosaments  e asseiaments 
del  Rey  de  Castella,  qui  iniquament  e sens  tota  rao  ses 
esforçat  e sesforça  dampnificar  e esvahir  los  dits  reg- 
nes  » Datada  a Girona,  a 2 de  desembre  de  1356  b 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  rodejat  de 
flors. 

+ S OFICIÍ  CATALONIE 


Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  lletra 
d’En  Pere  Ça  Costa,  conseller  del  Rei  i son  Batlle  gene- 
ral de  Catalunya,  dirigida  al  lloctinent  de  Batlle  de  la 
ciutat  de  Vich.  Datada  a Barcelona,  a 6 de  setembre 
de  1350. 


44B 

1356-1404 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 

Escut  amb  les  barres,  rodejat  de  ramatges  flo- 
rejats. 

+ : s : oficií  : baivlie  : generalis  : 

CATALONIE  \ 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta 
del  Batlle  general  Pere  Ça  Costa,  dirigida  a En  Joan 
Porter,  Batlle  de  Besalú,  encomanant-li  que  per  tota  la 
Sotsvegueria  i Batllia  de  Besalú,  demani  i cobri  de  tots 
«els  homens  de  Esgleya  e de  aloers  e de  missatges  qui  es- 
tiguen  ab  senyors,  e de  tots  altres,  qui  no  haien  contri- 
buït ab  aquells  qui  fan  e son  tenguts  fer  ost  al  senyor 
iey,»  que  paguin  « de  cascun  alberch,  e de  cascun  missat- 
ge,» vint  sous  barcelonesos,  per  a socórrer  el  Rei  (Pere  III) 
que’s  trobava  a les  fronteres  dels  regnes  d’Aragó  i de 
València  «ab  grans  companyes  de  homens  de  cavall  e 


444 


1434 


Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri 
moni;  collecció  sigillogràflca. 


Escut  en  forma  de  cairó  amb  el  senyal  de  les 
barres;  rodeja  l’escut  un  cercle  lobulat. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
pregó  d’En  Galceran  de  Requesens,  cavaller,  conseller 
reial  i Batlle  general  de  Catalunya,  pregonat  a 29  de 
maig  de  1434. 


445 


1456 


Rodó  (?),  16  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  de  la  Cúria 
Eclesiàstica. 


Escut  en  losange  o cairó,  amb  el  senyal  de  les 
barres. 

Llegenda  destruïda. 

Al  peu  d’un  albarà  atorgat  per  En  Jaume  Caneller, 
regent  la  Batllia  general  de  Catalunya,  a favor  d’En 
Pere  Nebot,  argenter,  ciutadà  de  Barcelona,  d’un  censal 
de  dotze  diners  que  pagava  al  Rei  per  l’aigua  de  la 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  el  mateix  Ar- 
xiu, també  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  document  de  29  d’oc- 
tubre de  1360;  axí  com  n’havem  vist  un  altre  en  l’Arxiu  del  Capítol 
de  la  Sèu  de  Barcelona,  ai  dors  d’un  albarà  a favor  d’En  P.  Feliu, 
prevere,  rector  de  la  Capella  de  les  onze  mil  Verges,  de  la  pensió 
d’un  cens  per  la  concessió  del  forn  de  la  Plaça  Nova,  datat  a 15  de 
juliol  de  1392;  i el  trobem  encara  usat  en  1404,  en  una  certificació 
donada  per  En  Bernat  Serra,  conseller  del  Rei  i Batlle  general  de 
Catalunya,  al  Batlle  general  del  Regne  de  València,  als  24  de  setem- 
bre de  dit  any.  (Arxiu  del  Reial  Patrimoni,  collecció  sigillogràflca). 


40 


SIGILLOGR AFlA  CATALANA 


* font  del  sperver  del  puig  de  Montjuhic.»  Datat  a Bar- 
celona, a 15  de  març  de  1456  i. 


446 


1460 


Oval,  13  x 11  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 


Escut  en  forma  de  cairó,  amb  tres  barres. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un 
albarà  atorgat  per  En  Pere  Bartomeu  Valls,  lloctinent 
de  Batlle  general  de  Catalunya,  a favor  d’EnPere  Serra, 
mercader,  ciutadà  de  Barcelona.  Datat  a 17  d’octubre 
de  1460. 


447 


1465  i 1467 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 


Un  escut  en  forma  de  cairó  o losange  amb  tres 
barres. 

La  llegenda  borrosa. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
crida  o pregó  fet  per  En  Joan  Sallent,  regent  l’ofici  de 
la  Batllia  general  de  Catalunya,  als  flaquers,  forners,  se- 
molers  i bescuiters,  per  a que  no  molguin  farina  sinó  en 
els  molins  reials.  Datat  a 8 d’abril  de  1467  2. 


448 


1497 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 


Escut  en  forma  de  cairó,  portant  per  senyal 
tres  barres. 

No  té  llegenda. 

Empremtet  sobre  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un 
albarà  atorgat  per  En  Joan  Çarriera,  cavaller,  conseller 
del  senyor  Rei,  «e  per  lo  dit  senyor  batlle  general  de 
Catalunya,»  a favor  d’En  Pere  Serra,  mercader.  Datat  a 
14  de  febrer  de  1497. 


1.  Aquest  segell  i els  tros  següents  devien  servir  per  a segellar  al- 
barans,  com  apar  indicar-ho  son  mòdol  tant  reduït. 

2.  En  el  mateix  Arxiu  n’hi  ha  un  altre  exemplar,  empremtat  amb 
cera  vermella,  al  peu  d’un  albarà  atorgat  per  N’Arnau  Fonolleda, 
Batlle  general  de  Catalunya,  a favor  d’En  Pere  Serra.  Datat  a 4 de 
maig  de  1466. 


449 


1592 


Oval,  28  X 33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llig.  344. 


Escut  de  forma  ovalada,  amb  quatre  barres, 
timbrat  d’una  corona  reial  i rodejat  de  motius 
ornamentals. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella,  en  una  carta  d’En 
J oan  Icart,  Batlle  general  de  Catalunya,  al  Rei,  manifes- 
tant-li que  en  l’esglesia  de  la  vila  de  Pals  hi  ha  un  beni- 
fet  sots  invocació  de  Nostra  Senyora,  vagant,  del  qual 
era  el  Rei  patró,  i prega  a aquest  que  confirmi  la  no- 
minació que  ha  fet  d’En  Jaume  Onate  per  a ocupar  dita 
vagant.  Datada  a Barcelona,  a 11  de  gener  de  1592. 


1614 

Oval,  29/  23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó.  Llíg.  355. 

Dibuix  molt  semblant  al  precedent  n.°  449. 
S’hi  nota  alguna  petita  diferència  en  la  corona  i 
en  la  ornamentació  de  l’escut. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
legalització  de  firmes  de  notaiis.  Datada  a 12  d’abril 
de  1614. 


451 


1592-1659 


Rodó,  57  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona.  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 


Escut  amb  cartela,  timbrat  d’una  corona. 
Porta  per  senyal  4 barres. 

SIGILLVM  • BAIVLIAE  • GENERALIS  • 
CATHALONIAE  • 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
llicència  que  concedeix  En  Lluis  de  Monsuar,  Batlle  ge- 
neral i procurador  dels  feus  reials  de  Catalunya,  a En 
Didac  Ros,  patró  de  barca  i ciutadà  de  Barcelona,  per- 
què pugui  treure  i carregar  en  la  platja  de  Tortosa 
600  quintais  de  pega,  per  apoitar  a la  ciutat  de  Barce- 
lona o altres  llocs  del  Principat  de  Catalunya.  Datada  a 
29  d’octubre  de  1625.  La  indicació  del  segell  és  com  se- 
gueix: « sagellades  ab  lo  sagell  maior  y comu  del  offíci  de 
dita  Ballia  general»  i. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  del  Reial  Patrimoni,  en  el  d’Hisenda  i en 
el  de  la  Corona  d’Aragó,  respectivament,  hi  hem  vist  exemplars 
iguals,  en  documents  de  1592,  1615  i 1659. 


INVENTARI 


41 


452 


1591-1653 


Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  305. 


Escut  que  porta  per  senyal  quatre  barres. 
No  té  llegenda. 


REIAL  INTENDÈNCIA 
I BATLLIA  GENERAL  DE  CATALUNYA 
455  . 1815 

Rodó,  47  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’En  Berenguer  d’Oms  i de  Santa  Pau,  al  Rei,  recoma- 
nant-li els  serveis  d’En  Miquel  Garcia  en  l’ofici  de  Re- 
ceptor de  la  Batllia;  datada  a 13  de  setembre  de  1653  1 2. 


Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  el  senyal  de 
les  barres. 

+ REAL  YNTENDENCIA  Y BAYL1A 
GENERAL  DE  CATALUÈA  . 


45R  1687 

Rodó,  42  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri' 
moni;  collecció  sigillogràfica. 


Escut  en  forma  de  cartela,  timbrat  d’una  co- 
rona, amb  el  senyal  de  les  barres. 

SIG  • REG  ■ CON  • B ■ G • CATHAL  • 

(Sigïllum  regice  (?)  contadurice  (?)  Baiulice  gene.ro.lis  Cathalonice ) 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un 
memorial  de  la  « confitura  que  lo  Magnifich  Receptor  de 
la  Batllia  General  dona  al  Molt  Illustre  Sr.  Batlle  Gene- 
ral y demes  persones  devall  escrites,  per  adealas  del  Tor- 
neig ordinari  de  la  Confraria  de  St.  Jordi,»  any  1687. 
Diu  al  final:  i Queda  Registrat  en  lo  llibre  de  Memorials 
de  la  B.  G.  de  Catalunya». 


A 1750  i 1803 

Rodó,  42  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona 
i rodejat  de  motius  ornamentals  d’estil  barroc. 

SIGILLVM  ■ BAIVLIjE  • GENERALIS  ■ 
CATHALON1AE  • 


Empremtat  amb  hòstia  groga,  al  peu  d’un  edicte  de 
D.  Josep  de  Contamina,  Intendent  general  de  l’Exèrcit  i 
Principat  de  Catalunya.  Datat  a Barcelona,  a 17  de  ju- 
liol de  1750  2. 


1.  Altre  exemplar  se  troba  en  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó, 
Llig.  342),  en  una  carta  del  Batlle  En  Joan  Icart  al  Rei,  donant-li 
compte  de  la  solicitut  d’En  Geroni  Viia  per  a regar  amb  l’aigua  del 
Rec  comtal.  Datada  a 26  de  febrer  de  1591. 

2.  En  el  mateix  Arxiu  (Llig.  123,  St.  Felip  Neri),  hi  hem  vist  un 
altre  exemplar  d’aquest  segell,  en  el  nomenament  que  fa  D.  Blai 
d’Aranza  y Doyle,  Intendent  general  de  l’Exèrcit  i Principat  de 
Catalunya,  de  Joan  Comellas  i Campanyà  per  a Batlle  d’aigües, 
de  Castellbisbal.  Datat  a Barcelona,  a 29  de  març  de  1803. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
ban  donat  per  í).  Josep  d’Ansa,  del  Consell  de  S.  M., 
Subsecretari,  Intendent  general  de  l’Exèrcit  i Principat 
de  Catalunya,  Jutge  subdelegat  de  Rendes,  de  la  de  Cor- 
reus i President  del  Consolat  i Reial  Junta  de  Comerç. 
Datat  a Barcelona,  a 18  de  desembre  de  1815. 


REIAL  INTENDÈNCIA  DE  L’EXÈRCIT 

I PRINCIPAT  DE  CATALUNYA 

456  1818  j 1834 

Rodó,  47  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  quasi  igual  al  del  segell  precedent  n.°  455. 

+ REAL  YNTENDENCIA  DEL  EXTO 
Y PRINCIPADO  DE  CATALUÏÏA  . 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
edicte  de  D.  Joan  Bta.  d’Erro,  Intendent  general  de 
l’Exèrcit  i Principat  de  Catalunya.  Datat  a 11  de  febrer 
de  1818  i. 


RATLLIA  GENERAL  DEL  REIAL 

PATRIMONI  DE  CATALUNYA 

4o7  1842 

Rodó,  48  mm.  — Valls,  Collecció  d’En  Fidel  de  Moragas. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona. 

+ BAYLIA  GENERAL  DEL  REAL  PATRIMO- 
NIO  DE  CATALUftA. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’un  certifi- 
cat de  18  de  maig  de  1842. 


1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  el  mateix  Arxiu,  en  un  certificat 
lliurat  per  D.  Mariàn  Llobet  i Vaixeras,  escrivà  major  de  dita  In- 
tendència. Datat  a 17  d’agost  de  1834. 


Volum  II 


6 


42 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


CONTADURIA  DEL  REIAL  PATRIMONI 
DE  CATALUNYA 


458 


1840 


Rodó,  48  mm.  — Valls,  Col·lecció  d’En  Fidel  de  Moragas. 

Escut  amb  quatre  barres,  collocat  en  una  car- 
tela  i timbrat  d’una  corona. 

* CONTADURIA  DEL  REAL  PATRIMONIO 
DE  CATALUNA  . 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’un  certifi- 
cat autoritzat  per  En  Just  Ximenes  de  Cisneros,  Oficial 
l.er  de  dita  Contaduria.  Datat  a 6 de  juny  de  1840. 


LLOCTINENCIA  DE  LA  BATLLIA 
GENERAL  DE  CATALUNYA 

1443-1550 


459 


Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  col·lecció 
sigillogràfica. 

Escut  en  cairó  o losange  amb  quatre  barres, 
rodejat  de  lòbuls  i altres  motius  d’ornamen- 
tació. 

SIGILLVM  LOCVMTENENCIE  \ BAIVLIE  \ 
CENERALIS  ! CATHALONIE  ! 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  perga- 
mi  en  què  En  Berenguer  Marti,  Lloctinent  general  del 
Batlle  general  de  Catalunya,  concedeix  llicència  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  per  a construir  una  botiga  al  peu  de 
la  torra  Gonguera,  de  la  muralla  antiga  de  la  plaça  del 
Blat,  a fi  de  cobrar-hi  el  dret  del  cabassatge  i del  car- 
bó, i la  imposició  del  blat  que’s  conduia  per  terra  a la 
ciutat.  Datat  a 26  d’octubre  de  1468.  El  segell  s’hi  con- 
signa amb  aquesta  fórmula:  In  cuius  rei  testimonium 
presentem  fieri  jussimus  sigillo  dicti  nostri  officii  comu- 
nitam i. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  un  altre  exemplar  penjant 
d’un  document  de  l’any  1446,  i en  l’Arxiu  municipal  de  Barce- 
lona (Processos),  n’hi  ha  un  altre  de  molt  borrós,  empremtat  amb 
paper  i cera  vermella,  en  una  carta  dirigida  pel  Batlle  En  Joan 
de  Corbera  a En  Pere  de  Fontcuberta,  domiciliat  en  la  Vegueria 
del  Rosselló,  donant -li  trellat  d’una  lletra  de  la  reina  Dona  Maria  i 
requerint-lo  perquè  es  presenti  a la  Cort  de  la  Batllia,  datada  all 
de  maig  de  1443.  Amb  el  n.°  459a  publiquem  un  altre  exemplar 
d’aquest  segell,  perquè  ve  a completar  el  que  havem  descrit,  i l’hem 
trobat  a l’Arx.  de  la  Corona  d’Aragó  (llig.  Mallorca,  1550,  del  Con- 
sell d’Aragó),  en  un  document  datat  a 19  d’agost  de  1550. 


LLOCTINENT  DEL  RATLLE  GENERAL 
EN  LA  CIUTAT  I VEGUERIA  DE  TOR- 
TOSA I ARQUERISRAT  I VEGUERIA 

DE  TARRAGONA 
460  U2S 

Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  - — - Barcelona,  Arx.  del  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràfica. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  rodejat  d’un 
quadrilobat. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  certifica- 
ció donada  a En  P.  Becet,  doctor  en  dret  i Batlle  gene- 
ral de  Catalunya,  per  En  Joan  Dauo,  lloctinent  del  Bat- 
lle general  en  dites  ciutats  i vegueries,  de  haver  atorgat 
llicència  a X’ Anton  i Vidal,  patró  de  barca,  per  a carre- 
gar en  Tortosa  certa  quantitat  de  forment,  que  portava 
a Barcelona.  Datada  a Tortosa,  a 28  d’abril  de  1428. 


LLOCTINENCIA  DEL  RATLLE  GENE- 
RAL DE  CATALUNYA  EN  LA  CIUTAT, 

RATLLIA  I VEGUERIA  DE  GIRONA 

461  1676 

Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  529. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  el  senyal  de 
les  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificatòria  d’En  Joan  Carreres,  Lloctinent  de  Batlle  ge- 
neral de  Catalunya  en  la  ciutat,  batllia  i vegueria  de 
Girona,  d’exercir  càrrec  de  notari  públic  i escrivà  de  dita 
lloctinència,  En  Salvi  Regordosa.  Datada  a 23  de  juliol 
de  1676. 

COLLlDOR  DEL  DRET  DEL  BATLLE 
GENERAL  A ROSES 


462 


1433 


Escut,  14  X 10  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reia 
Patrimoni;  collecció  sigillogràfica. 

Les  lletres  de  la  llegenda  en  minúscules  gòti- 
ques i dos  estrelles,  una  a cada  costat. 

RO  I * S *1  ES 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’una 
certificació  de  què  En  Ramon  Bosch  de  Castelló  havia 
tramès  en  el  port  de  Roses,  per  En  Miquel  Terre  de  Co- 
lliure,  « dues  botes  de  vin  blanch ».  Datada  a 23  d’oc- 
tubre de  1433. 


INVE  NTARI 


43 


TAULA  DEL  COLLIDOR  DEL  DRET  DEL 
RATLLE  GENERAL  A TORROELLA  DE 
MONTGRÍ 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  certifi- 
cació dirigida  als  collidors  de  Tortosa,  de  què  En  Carròs 
ha  pagat  el  dret  pertanyent  a dita  lleuda.  Datada  a 26 
de  juny  de  1471.  «Segellat  ab  lo  segel  acostumat  de  la 
Taula » . 


Escut,  14  x 10  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial 
Patrimoni;  colleoció  sigillogràfica. 


Ocupa  tot  el  camp  de  l’escut  la  llegenda,  que 
diu  en  minúscules  gòtiques: 

TO  I ROE  I LLA 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un 
certificat  dirigit  als  collidors  del  mateix  dret  a Barcelo- 
na, de  què  En  Pere  Feliu,  patró  de  llagut,  ha  descarregat 
un  quintar  de  sofre,  amb  data  de  31  d’agost  de  1428. 
«Segelat  ab  lo  sagell  de  la  Taula». 


TAULA  DEL  COLLIDOR  DEL  DRET  DE 
LA  LLEUDA  EN  LA  CIUTAT  I TERME 
DE  TORTOSA 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri' 
moni;  collecció  sigillogràfica. 


Escut  en  losange,  amb  tres  barres. 


TAULA  DEL  COLLIDOR  DE  LA  LLEUDA 
EN  LA  CIUTAT  I CAMP  DE  TARRAGONA 

464  1471 

Rodó,  15  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Escut  partit;  a la  dreta,  les  barres,  i a l’es- 
querra, senyal  de  Sicília. 


S.  D LA  LEÜDA  D TORTOSA 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  certifi- 
cació donada  per  En  Miquel  Llàtzer,  collidor  del  dit  dret 
per  En  Berenguer  Albert,  arrendador  de  dita  lleuda,  i di- 
rigida al  Batlle  general  de  Catalunya,  de  què  Joan  Ta- 
larn, patró  de  barca,  ha  carregat,  per  a portar  a Barce- 
lona, nou  cafïços  i mig  de  forment  i un  costal  de  sèu. 
Datada  a Tortosa,  a 29  de  setembre  de  1428  i «segellat 
ab  lo  segell  de  la  Taula,  acostumat.» 


% 


44 


SIGILLOGR  AEÍ  A CATALANA 


SÈPTIMA  SÈRIE  - BATLLIES  REIALS 


CORT  DEL  BATLLE  DARGILERS 
466 


1429 


Rodó,  35  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; eollecció  sigillogràfica. 


privilegiatis  et  quod  adhuc  cessant  sub  modo  predicto.  Et 
in  testimonium  predictorum  presentem  litteram  sigillo  nos- 
tri  officii  pendenti  duximus  sigillandam.  Barcelona,  2 de 
juny  de  1306  1. 


Escut  amb  les  quatre  barres. 

+ : SAGEL  DE  LA  CORT  D ARGILES  \ * : 


468 


1614 


Rodó;  44  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació dirigida  al  Mestre  Racional  de  la  Cort  del  Rei 
d’Aragò  i lliurada  per  En  Gruillem  Bertret,  lloctinent 
d’En  Guillem  Not,  batlle  del  lloc  d’Argilers  ( Argileriis), 
de  què  N’Honorat  Taper  i En  Pere  Ofibe,  batxiller  en 
lleis,  en  el  trienni  passat  foren  jutges  de  dit  lloc  i el  dit  ofici 
tingueren  i regiren  personalment.  Datada  a Argilers,  a 12 
de  desembre  de  1429,  et  sigillo  nostre  curie  roboratas. 


BATLLE  REIAL  DE  BARCELONA 


467 


1306 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella  sobre  cera  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó; 
collecció  sigillogràfica. 

En  el  fons  del  segell  sis  barres,  i en  el  centre, 
tallant-les,  un  quadrilobat  que  rodeja  una  creu 
grega. 

+ : s’ : baiuli  : in  b [a rchn on a p]  dno  : 

REG  : COMITÈ  \ BARCHN 

( + Sigülum  Baiuli  in  Barchinona  pro  domino  rege  comitè 
Barchimme.) 


Les  mateixes  representació  i llegenda  que’l  pre- 
cedent; sols  el  tamany  o mòdol  es  quelcom  major 
i les  lletres  de  la  llegenda  estan  més  espaiades, 
notant-s’hi  també  altres  petites  diferències. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
requesta  d’En  Jaume  Canyet,  regent  la  batllia  de  Barce- 
lona, al  batlle  de  la  parròquia  i terme  de  Sardanyola,  en 
mèrits  d’ una  demanda  d’interès  particular.  Barcelona, 
27  de  maig  de  1614  2. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  BERGA. 
469  1432 

Rodó,  36  mm.  Cera  vermella.  — Sèu  d’Urgell,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Sèu. 

Escut  amb  tres  barres,  tancat  dintre  d’un  po- 
lígon. 


SIGILLUM  CURIE  DOMINI  REGIS 


Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí en  què  En  Tomas  Grony,  batlle  de  Barcelona,  pro 
Ilustrissimo  domino  rege  Aragonum,  certifica  a requesta 
dels  Consellers  de  la  ciutat,  quod  Episcopus,  Capitulum, 
Canonici,  Collegia,  Conventus,  Rectores  et  Clerus,  civitatis 
Barchinone  cessant  a divinis  et  cessaverunt  a fine  mensis 
Junii,  anni  Domini  millessimi  ccc  quarti.  Ita  quod  ab  illo 
tempore  citra  non  fuerunt  divina  officia  celebrata  in  dicta 
civitate  nisi  clausis  januis.  exceptis  tamen  diebus  a jure 


Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’unes  lletres 
d’En  Lluis  de  Puig,  batlle  reial  de  la  vila  de  Berga,  di- 

1.  Aquest  segell  fou  creat  per  manament  de  Jaume  II,  el  4 de 
maig  de  1302  (vegi’s  vol.  I,  148  apèndix  n.°  XI.)  En  dit  manament 
se  prevé  que  la  llegenda  digui:  pro  domino  rege  Aragonum  comitè 
barchinone,  però  segurament  per  manca  d’espai,  al  gravar  el  segell, 
se  suprimí  el  mot  Aragonum. 

2.  Aquest  exemplar  demostra  que’l  segell  del  batlle  de  Barcelona 
no  varià  de  forma  en  el  transcurs  de  molts  anys. 


INVENTARI 


45 


rigides  a En  Joan  Pallerols,  Ardiaca  de  Solsona,  i a 
N’ Antoni  de  Peguera,  canonges  d’Urgell,  sobre  causa  pen- 
dent. Datades  a Berga,  a 28  de  juliol  de  1432. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  CALDES 

DE  MONTBUY 
470 

Kodó,  39  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 

Cartes  comunes  originals,  1446. 

Escut  amb  cinc  barres. 

MONTE  BOUINO 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
carta  d’En  Bernat  Joan,  batlle  de  la  vila  de  Caldes  de 
Montbuy,  dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  i datada 
en  dita  vila  a 21  de  febrer  de  1446. 


471 


1540 


Rodó.  26  mm.  Cera  natural.— Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda 
Documents  de  Sant  Cugat  del  Vallés. 


Dintre  d’un  cercle  format  per  lòbuls,  una  cal- 
dera. 

Llegenda  destruïda. 

Empremtat  amb  cera  natural,  al  dors  d’un  requiriment 
dirigit  per  En  Bernat  Pasqual,  batlle  reial  de  la  vila  i 
terme  de  Caldes  de  Montbuy  al  batlle  de  Sant  Cugat  del 
Vallès.  Datat  en  dita  vila,  a 24  de  novembre  de  1540. 


1545 

Rodó,  17  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  can  Tarrés. 

Escut  en  losange,  amb  el  senyal  de  la  ciutat 
de  Barcelona  o sigui  la  creu  i les  barres. 

Empremtat  en  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un  re- 
quiriment fet  per  En  Gabriel  Orriols,  batlle  reial  de  la 
vila  i terme  de  Caldes  de  Montbuy,  al  batlle  de  La  Ga- 
rriga. Datat  a 18  de  febrer  de  1545. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
lletra  d’En  Pere  Guardiola,  batlle  reial  de  la  vila  de  Cal- 
des de  Montbuy,  trametent  una  plica  de  testimonis  a 
Llorenç  d’Arronis,  ciutadà  honrat  de  Barcelona  i regent 
la  Vegueria  d’aquesta  ciutat,  Igualada,  Vallès,  Moyà  i 
Moyanès.  Datada  a Caldes,  el  7 de  juliol  de  1654. 


474 


BATLLE  DE  CALONBE 

1469 


Rodó,  16  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri' 
moni;  collecció  sigillogràfica. 


Escut  amb  dues  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  trasllat 
dels  comptes  corresponents  al  temps  en  què  En  Salvador 
Mercader  ha  exercit  el  càrrec  de  batlle  de  Calonge,  tra- 
mès al  Mestre  Racional  pel  notari  de  dit  lloc,  en  2 de  se- 
tembre de  1469,  clos  i segellat  pel  dit  batlle. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  CARDEDEU, 
SANT  PERE  DE  VILAMAJOR,  ALFOU 
I SANTA  SUSANNA 

<5  1590-1597 


Oval,  32  X 26  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1590,  fol.  139. 


Escut  amb  cinc  barres  i en  sa  part  superior 
un  card;  timbrat  per  una  corona. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  de  Santa  Maria  de  Cardedeu  als 
Consellers  de  Barcelona,  comunicant-els- hi  noves  de  pesta. 
Datada  en  dita  vila.  als  16  de  juny  de  1590  i. 


476 


1611 


Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  que  porta  per  senyal  cinc  barres. 


473 


1654 


Rodó,  27  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó;  «Pliques  de  testi- 
monis del  Collegi  d’Adroguers  » Llibre  5,  1648  a 1659. 


Escut  amb  cinc  barres,  timbrat  d’una  corona. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment datat  en  1611. 


1.  Amb  tot  que  la  carta  la  sotscriuen  els  Jurats  de  la  vila,  el  se- 
gell és  el  del  batlle,  com  ho  comprova  el  veure’l  usat  pel  batlle  de 
dits  llocs  en  diversos  documents,  entre  altres,  en  un  de  datat  a Sant 
Pere  de  Vilamajor  en  1597,  la  impromta  del  qual  forma  part  de  nos- 
tra collecció. 


46 


SIGILLO GRAFIA  CATALANA 


CORT  DE  LA  BATLLIA 

DE  CASTELLTERSOL 
477  1600 

Rodó,  24  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  cinc  barres. 

TRI  TERCIOLIS 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  un  docu- 
ment de  1600. 


478 


BÀTLLIA  DE  CERVERA 

1607  i 1638 

Rodó,  45  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  amb  cinc  barres,  timbrat  d’una  corona. 
Dessota  de  l’escut  un  cérvol  (?). 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  documents 
de  1607  i 1638. 


479 


1815 

Rodó,  43  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i dessota  un 
cérvol. 

SIG1LLVM  CVRIE  BAIVLIE  CERVAR1E 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper  h 

480  1820 

Rodó,  41  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  portant  per  senyal 
quatre  barres  i en  primer  terme  un  cérvol. 

S1G1LLUM  CURIAE  BAJULIAE  GERVARIAE 


la  ciutat  de  Cervera.  Datada  en  dita  ciutat,  a 22  de  ge- 
ner de  1820  t. 


481 


BATLLIA  DE  COLLIURE 

1358-1409 


Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri 
moni;  collecció  sigillogràfica. 

Escut  amb  quatre  barres.  Dessota  de  l’escut 
dos  castells  posats  sobre  ones  marines. 

+ : S : CURIE  \ CAU.. . LIBERI 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  albarà 
atorgat  per  En  Francesc  Redós,  batlle  de  Colliure,  a En 
Berenguer  Gras,  patró  de  nau,  de  nou  gerres  de  sabó 
quatre  feixos  de  baldrons  (?),  una  saca  de  llana  i libans 
que  va  descarregar  en  el  port  de  dita  vila.  Datat  a 16 
d’octubre  de  1358  2. 


482 


1428 


Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Representació  molt  semblant  a l’anterior,  no- 
tant-se algunes  diferències,  particularment  en  la 
forma  i proporcions  dels  castells. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  certifica- 
ció de  descarregament  de  nau,  dirigida  al  batlle  de  Bar- 
celona i lliurada  per  En  Bernat  Alanyà,  lloctinent  de 
l’honorable  En  Berenguer  d’Oms,  cavaller,  carià  i batlle 
de  la  vila  de  Colliure,  amb  data  de  2 de  setembre 
de  1428. 


CORT  DEL  BATLLE  DEL  CASTELL 
DE  CUBELLES 

1345 


483 


Rodó,  32  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  de  la  Mensa  Epis- 
copal. Documents  de  Sant  Pere  de  Ribes. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  uua  certi- 
ficació lliurada  per  l’escrivà  del  jutjat  reial  ordinari  de 

1.  No  podem  fixar  la  data  d’aquest  segell,  desprès  del  docu- 
ment on  anava  empremtat;  n’hem  vist,  però,  un  altre  exemplar 
en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  (ilig.  Penas  de  Càmara),  emprem- 
tat amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certificació  lliurada  per  En 
Josep  Antoni  Tasson,  escrivà  del  Juzgado  Real  Ordinario  de  la  ciu- 
tat de  Cervera,  datada  a 25  de  febrer  de  1815.  Creiem  que  aquest 
segell,  pel  seu  istil,  és  molt  anterior  a l’any  1815  essent  possible  que 
pertanyi  al  segle  xvn  o principis  del  xvm. 


En  el  fons  del  camp  del  segell,  set  barres,  i en 
primer  terme  un  escut,  el  senyal  del  qual  apa- 
reix borrós.. 

1.  També  d’aquest  segell  creiem  que  és  anterior  a aquesta  data. 

2.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  altres  exemplars,  i entre  ells 
un  d’empremtat  també  amb  cera  vermella,  en  un  document  datat  a 
12  d’agost  de  1409,  amb  el  qual  En  Francesc  de  Senvicents,  batlle 
de  Colliure,  notifica  que  Bernat  Casaldana  ha  carregat,  amb  sa  lli- 
cència, 54  quintaré  de  ferre,  per  a descarregar-los  a Barcelona. 


INVENTARI 


47 


URIE  ! BAIVLI  : CASTRI  \ 

CUBELLIS  ! 

(+  Sigillum  curie  baiuli  castri  Cubellis ) (?) 

En  cera  vermella,  al  dors  d’una  lletra  d’En  Felip  de 
Carmençó,  batlle  reial  del  castell  de  Cubelles,  dirigida  al 
batlle  del  bisbe  de  Barcelona,  en  el  castell  de  Ribes,  o 
a son  lloctinent,  notificant-li  que  G.  Orenga,  Jacme  de 
Muntgros,  Arnau  Papioll,  etc.,  « qui  foren  del  castell  de 
Ribes,  se  son  fets  homes  del  senyor  Rey  e han  mudat 
lur  domicili  en  la  Vilanova  de  Cubeles.»  Datada  a 19  de 
setembre  de  1345. 


del  camper,  dintre  d’un  quadrilobat  que  talla 
dites  barres,  un  ocell,  gralla  (?). 

*■  s : cvrie  : baivli  : granvllariorvm  : 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  lletra 
de  reclam  instada  contra  En  Pere  Vinyals,  de  la  parrò- 
quia de  La  Garriga,  per  mitjà  del  batlle  de  Granollers; 
datada  a 11  de  juliol  de  1545  1. 


BATLLIA  DE  GIRONA 

1407 

' Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni: collecció  sigillogràfica. 

Escut  partit  horitzontalment.  En  la  part  supe- 
rior les  barres,  en  la  inferior  ratlles  de  vairs. 

+ S1CILLVM  BAIVLI  \ GERVNDE 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  lletra 
dirigida  al  Mestre  Racional  o a son  lloctinent,  per  En 
Francesc  Jaufred,  regent  l’escrivania  de  la  Cort  reial  de 
la  Vegueria  i Batllia  de  Girona,  contenint  una  certificació 
lliurada  a requesta  de  Na  Blanca,  muller  d’En  Guillem 
de  Sent  Martí ; datada  a Girona,  a 1 de  juliol  de  1407, 
. . cum  sigillo  officii  dicte  baiulie  sigillatam. 


LLOCTINÈNCIA  DE  LA  BATLLIA 
DE  GIRONA 


485 


1444 


Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
lligall  de  cartes  de  1400  a 1481. 


Escut  en  losange,  amb  cinc  barres. 

+ DE  LA  LOCTINENCIA 


CORT  DELS  BATLLES  DE  LA  YILA 
DE  IGUALADA 

187  1375-1416 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
vitrines. 

Escut  dividit  en  dos  quarters.  1,  quatre  bar- 
res o sigui  el  senyal  reial;  2,  un  bàcul,  senyal 
del  monestir  de  Sant  Cugat  del  Vallès.  En  la  part 
inferior  de  l’escut  faixes  verticals  ondulades. 

+ • S • CVRIE  • BAIVLORVM  \ DE  \ 
[AQV]ALATA 

En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una  certificació  lliu- 
rada per  N’ Antoni  Granell,  batlle  i sots-veguer  de  la  vila, 
pel  Rei,  i En  Joan  Rovires,  lloctinent  d’En  Berenguer 
Reverdit,  batlle  i sots-veguer  de  la  dita  vila,  pel  mones- 
tir de  Sant  Cugat  del  Vallès,  i dirigida  a En  Galceràn 
d’ Argentona,  donzell,  En  Pere  Rexach,  doctor  en  lleis,  i 
En  Joan  Çaplana,  ciutadans  de  Barcelona,  inquisidors, 
pel  Rei  deputats  a inquirir  contra  tots  aquells  oficials 
reials  que  hagin  d’ésser  remoguts  de  llurs  oficis  en  la  ve- 
gueria de  Barcelona  i Vallès  i en  els  llocs  a la  vegueria  i 
batllia  de  la  dita  ciutat  de  Barcelona  sotmeses,  així  com 
en  les  viles  d’Igualada,  Moyà  i Sampedor.  Datada  a Igua- 
lada, a 12  de  juny  de  1416  2. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  lletra 
d’En  Pere  de  Bordils,  ciutadà  de  Girona,  lloctinent  en  la 
ciutat,  batllies  i vegueries  de  Girona  i Besalú,  dirigida 
als  Consellers  de  Barcelona  i datada  a 27  de  novembre 
de  1444,  sub  sigillo  dicte  nostre  locumtenencie. 

CORT  DEL  BATLLE  LE  GRANOLLERS 

486  1519-1545 

Rodó,  48  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  can  Tarrés. 

En  el  fons  del  segell  cinc  barres  i en  el  centre 


1.  En  nostra  collecció  d’impromtes  n’hi  tenim  un  altre  exem- 
plar, empremtat  en  un  document  de  1519.  Altre  n’havem  vist  en 
l’Arx.  Cor.  Aragó,  (Generalitat,  correspondència)  empremtat  també 
amb  cera  vermella,  en  una  certificació  de  haver-se  fet,  pels  llocs 
acostumats,  un  pregó  o crida  pública,  ordenat  per  la  Generalitat. 
Dita  certificació  està  datada  a 27  de  novembre  de  1540,  cum  sigillum 
curie  honorabili  baiuli  dicte  ville.  Amb  tot,  creiem  que  aquest  segell 
és  molt  anterior  al  segle  xvi,  essent  possible  que  pertanyi  a la  xiv.* 

0 xv.»  centúria. 

2.  Aquest  mateix  segell  estava  ja  en  ús  en  1375,  com  bo  havem 
pogut  comprobar  per  un  exemplar  empremtat  amb  cera  vermella, 
al  dors  d’un  document  existent  a l’Arx.  Cor.  Aragó,  (Processos);  pel 
qual  En  Joan  de  Coyl  de  santa,  batlle  reial  de  dita  vila  d’Igualada, 

1 En  Berenguer  Salamó,  batlle  de  la  mateixa,  pel  monestir  de  Sant 
Cugat  del  Vallès,  trameten  el  trasllat  d’un  procés  en  28  d’agost 
de  1375. 


48 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


488 


BATLLIA  DEL  CASTELL 
DE  LA  BISBAL 

1447 


COBT  DEL  BATLLE  DE  MANRESA 

492  1321 

Rodó,  42  mm.  Cera  negra.  — Vich,  Museu  Episcopal. 


Rodó,  32  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  quatre  barres. 

Llegenda  borrosa. 

En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una  certificació  de 
declaració  de  testimonis  i bona  fama  d’aquests,  donada 
per  N’ Antoni  Palet,  regent  la  batllia  del  castell  de  La 
Bisbal.  Datada  en  aquesta  vila,  a 15  de  febrer  de  1447. 


Dintre  d’un  quadrilobat  un  escut  amb  el  senyal 
de  les  barres,  rodejat  de  tres  creus. 

CÜR1E  BA1ULI MINORISE 

Empremtat  amb  cera  negra,  al  dors  d’una  carta  de 
N’Amau  de  Castayls,  batlle  de  Manresa,  al  batlle  de 
Vich.  Datada  a 12  de  març  de  1321. 


489 


BATLLIA  DE  LA  GARRIOA 

1421 


Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga.  Arx.  de  can  Tarrés. 


Escut  amb  cinc  barres,  rodejat  de  motius  or- 
namentals. 

No  porta  llegenda. 


493 


1500 


Rodó,  44  (?)  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  en  losange  amb  tres  barres. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper  en  un  document 
de  1500. 


Al  dors  d’una  lletra  d’En  Bernat  Pla,  batlle  reial  de 
la  parròquia  de  La  Garriga,  a En  Narcís  Fexes,  sots- 
veguer  de  Vich,  responent  a una  requesta  que  aquest  li 
havia  fet  referent  a un  crèdit  que  tenia  En  Joan  Bach, 
mercader  d’Organyà,  i per  ell  el  seu  cessionari  En  Joan 
de  Puigfeliu,  contra  En  Pere  i en  Francesc  Palau,  de  la 
Garriga.  Datada  a 18  de  desembre  de  1421. 


BATLLIA  DE  MOLLET,  PARETS 
I GALLECHS 


494 


1541 


Rodó,  54  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  can  Tarrés. 


490 


1594 


Rodó.  25  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Dintre  d’un  quadrilobat  un  escut  amb  tres 
barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1594. 


Unes  ratlles  o barres  i en  el  centre  un  peix, 
mollet  (?). 

SI CVRIE  BAIVLI  DE 

MOLLE RETS GAL 

En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un  requiriment  fet 
per  En  Guerau  Ros,  batlle  dels  termes  i parròquies  de 
Sant  Vicens  de  Mollet,  Sant  Esteve  de  Parets  i Santa 
Maria  de  Gallechs,  al  batlle  de  La  Garriga.  28  de  febrer 
de  1545. 


BATLLIA  DE  LA  ROCA 

491  1601 

Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  cinc  barres. 

No  porta  llegenda. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  MONTMELO 

49o  1547 

Forma  d’escut,  28  X 20  mm.  — La  Garriga,  Arx.  de  can  Tarrés. 


Escut  amb  cinc  barres,  timbrat  d’una  corona. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment atorgat  pel  batlle  de  La  Roca  i Sant  Andreu 
d’Orrius  en  1601. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
lletra  dirigida  per  En  Jaume  Cabanyes,  batlle  de  la  par- 
ròquia de  Santa  Maria  de  Montmeló,  al  batlle  de  la 


INVENTARI 


49 


parròquia  i terme  de  MontmaDy.  Datada  a 26  de  Eetem- 
bre  de  1547  i. 


BATLLIÀ  DE  MONTORNÈS 
496  1631 

Rodó,  26  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  cinc  barres. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1631. 


BATLLIÀ  DE  MOYA 

497  1422-1437 

Rodó,  44  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu; 
2 i 3,  tres  barres. 

+ SIGILLVM LANI 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
carta  d’En  Feliu  Soler,  batlle  reial  de  Moyà,  dirigida  a 
En  Berenguer  Cella,  donzell,  veguer  i batlle  de  Vich, 
sobre  solució  d’un  deute.  Datada  aMoyà,  a 11  de  desem- 
bre de  1437  2. 


498 


1727 


499 


BATLLIA  I)E  PALAMÓS 

1336 


Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Pliques  del  Collegi  d’adroguers. 

Llibre  novè,  de  1711  a 1727. 

Escut  timbrat  d’una  corona  i dividit  en  quatre 
quarters:  1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  dues  barres. 

OPPIDVM  ■ MODILIANVM 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  tramesa  per  En  Josep  Audet  i Riber,  batlle 
reial  de  la  vila  i terme  de  Santa  Maria  de  Moyà,  a don 
Josep  Francesc  d’Alòs  i Rius,  Doctor  en  ambdós  drets, 
Alcalde  major  i Lloctinent  de  Corregidor,  en  lo  civil,  de 
la  ciutat  i partit  de  Barcelona.  Datada  en  dita  vila  de 
Moyà,  a 1 de  juliol  de  1727. 


1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  al  dors 
d’un  requiriment  del  batlle  En  Narcis  Deviu,  datat  a 20  d’abril 
de  1545. 

2.  En  el  mateix  Museu  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  emprem- 
tat al  dors  d’una  carta  dirigida  per  En  Berenguer  Ribes,  batlle  de 
la  vila  de  Modiliani,  pro  domino  Rege,  a En  Narcis  Fexes,  sots-veguer 
de  Vich  i Ausona.  Datada  a Moyà,  a 7 de  setembre  de  1422. 


Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Cartes  reials. 

Alfons  III,  n.°  2,835. 

Escut  que  porta  per  senyal  tres  barres. 

+ 8 DE.  BATLE  DE  PALA  ...S(1) 

Al  dors  d’un  albarà  atorgat  per  En  Berenguer  de 
Molló,  batlle  de  Palamós,  regoneixent  haver  rebut,  per 
En  Sanxo  de  Ribes,  correu  del  Rei,  una  lletra  d’aquest, 
disposant  que’ls  Prohoms  i universitat  de  Palamós  de- 
signessin dos  prohoms,  en  qualitat  de  síndics  i amb  plens 
poders,  per  a consultar  amb  el  Rei  sobre  l’afer  que  aquest 
tenia  amb  el  vescomte  de  Cardona  i altres  barons.  De- 
clara el  batlle  haver  fet  llegir  dita  lletra  pel  notari  de  la 
vila,  als  Prohoms  i universitat,  i en  testimoni  de  la  qual 
cosa  atorga  el  susdit  albarà,  a 1 de  gener  de  1336,  estil 
modem. 


500 


1445 


Rodó,  29  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Escut  que  porta  per  senyal  tres  barres. 

+ S l DE  LA  BAT  LI  A I D PALAMÓS 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació lliurada  per  En  Guillem  Servians,  notari  i escrivà 
de  la  vila  de  Palamós,  i dirigida  a En  Bartomeu  Stayon, 
lloctinent  de  Mestre  Racional  de  Barcelona,  certificant 
que  En  Jaume  Mauri  va  rebre  l’ofici  de  batlle  de  Pala- 
mós de  mans  d’En  Joan  Gelats,  aleshores  batlle,  a 4 d’oc- 
tubre de  1440,  i que’l  dit  Mauri  el  va  regir  personalment 
fins  a 29  de  març  de  1443,  en  el  qual  dia  el  va  entregar 
a En  Pere  Osona.  Datada  a 4 de  gener  de  1445,  cum  si- 
gillo  officii  dicte  baiulic  de  Palamosio  sigillaio. 


501 


BATLLIA  DE  PALOU 

1580 


Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Provincial 
d’Hisenda;  llig.  184.  «Mínimos». 

Escut  amb  tres  barres,  rodejat  d’un  quadri- 
lobat. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’unes 
lletres  d’En  Jaume  Mallol,  batlle  reial  del  lloc  i terme  de 
Sant  Julià  de  Palou,  dirigides  al  reverend  En  Jaume 
Joan  Sabater,  Degà  del  Vallès.  Palou,  6 de  maig  de  1580 


volüm  II 


7 


60 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


BATLLIA  DEL  CASTELL  DE  PALS 
502 

Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Escut  amb  tres  barres. 

+ S DE  LA  CORT  DEL  CASTELL  DE  PALS 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  un  albarà 
atorgat  per  En  Joan  Abril,  batlle  de  Pals,  a N’ Antoni 
Vinyals,  patró  de  llagut,  de  Palamós,  d’haver  carregat  en 
el  port  de  Pals  una  saca  de  farina  que  ha  de  descarregar 
a Barcelona.  Datat  en  el  castell  de  Pals,  a 29  de  juliol 
de  1406,  sigillo  curie  nostre  munitum. 


En  cera  verda  i paper,  al  dors  d’una  plica  de  declara- 
cions de  testimonis  i certificació  de  veritat,  lliurada  per 
En  Vidal  G-rimau,  burgès  i batlle  reial  de  Perpinyà.  Da- 
tada en  aquesta  vila,  a 4 de  juny  de  1530. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  PUIGCERDÀ 
505 

Octogonal,  27  X 27  mm.  Cera  vermella  sobre  cera  natural; 

Ars.  Cor.  Aragó;  collecció  sigillogràfica. 

Escut  en  losange  amb  cinc  barres. 

+ SIGILLVM  CVRIE  BAIVLI  PODII  CERITAN 


CORT  DEL  BATLLE  DE  PERPINYÀ 
503 


1397-1457 


Octogonal,  35  x 35  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  del  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràfica. 


Escut  en  forma  de  cairó  o losange,  amb  quatre 
barres. 


+ SIGILLUM  .'  CURIE  \ BAIULI  i 
PERPINIANI  : 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  certifi- 
cació donada  pel  batlle  de  Perpinyà,  En  Guillem  Tomàs, 
i dirigida  al  Batlle  general  de  Catalunya,  certificant  que 
En  Joan  Deuslossal,  patró  d’una  nau  de  Barcelona,  ha 
portat  a la  vila  de  Perpinyà  40  dotzenes  de  «astes  longues» 
i 24  «pavesos» ; i que  En  Bernat  Casaldava,  patró  de  barca, 
de  Colliure,  ha  portat  a la  mateixa  vila  dues  caixes  de  pas- 
sadors, i que  totes  aquestes  armes  les  ha  comprades  Pere 
Rodó,  mercader  de  Perpinyà.  Datada  a 27  de  novembre 
de  1400  i. 


504  1530 

Rodó,  38  mm.  Cera  verda.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  amb  cinc  barres,  timbrat  d’una  corona. 
No  porta  llegenda. 

1.  N’hem  vist  altre  exemplar  en  el  mateis  Arxiu,  empremtat  amb 
paper  i cera  verda,  al  dors  d’un  certificat  del  batlle  de  Perpinyà,  En 
Guillem  de  Vilardell,  de  que  als  anys  1395  i 1396  l’emlna  d’ordi  va- 
lia i’s  venia  en  dita  vila  a 10  sous  barcelonesos.  Datat  a 18  de 
juliol  de  1397,  sigillo  curie  noslre  comunitas.  Encare  en  1457  estava 
en  us  aquest  segell,  puix  n’havem  vist  un  altre  exemplar  en  el  ma- 
teix Arxiu  del  Reial  Patrimoni,  empremtat  amb  cera  bruna,  al  dors 
d’un  manament  fet  per  En  Llorenç  Garriga,  burgès,  lloctinent  d’En 
J.  Peguer,  burgès,  batlle  de  Perpinyà,  a En  Llorenç  Martí,  perquè 
dongui  a En  Miquel  Auser,  del  lloc  de  Forques,  cinc  sous  per  una 
àguila  que  ha  caçada  i la  qual  aportà  devant  la  cort  del  batlle.  Datat 
a 26  de  juliol  de  1457. 


Aquest  segell,  trobant-se  separat  del  document  del  qual 
penjava  per  cintes  de  les  colors  groga  i vermella,  no  po- 
dem fixar-ne  la  data;  probablement  pertany  al  segle  xv. 

BATLLIA  DE  SANTPEDOR 

1361 

Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Escut  amb  tres  barres.  A la  clreta  de  l’escut, 
una  creu  grega;  a l’esquerra,  una  clau. 

+ : s’  : BAiüLi : sancti  : p : de  : auro  : 

( + Sigillum  Baiuli  Sancti  Petri  de  Auro) 

Al  dors  d’una  lletra  d’En  Guillem  de  Torreblana,  lloc- 
tinent d’En  Ramon  Çes  Vinyes,  batlle  reial  de  Santpedor, 
.dirigida  a En  Pere  Ça  Costa,  batlle  general  de  Catalunya, 
donant-li  compte  i raó  de  diverses  diligències  que  havia 
fetes  com  a batlle.  Datada  in  villam  Sti.  Petri  de  Auro, 
a 13  d’octubre  de  1361. 


CORT  DE  LA  BATLLIA 
DE  SANT  FELIU  DE  GUÍXOLS 

507  1404-1486 

Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

En  el  fons  del  segell  cinc  barres,  i en  primer 
terme  un  escut  dividit  en  dues  meitats  horitzon- 
talment. En  la  meitat  superior  dos  quarters: 
1,  una  creu  patada  o d’aspa;  2,  dues  barres.  En 
la  meitat  inferior  faixes  ondulades. 


INVENTARI 


51 


+ : s : curie  : baiulie  : vill  : sancti  : 

FEL1C IS  : GUIXUILLENCIS 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  un  albarà 
atorgat  pel  guardià  del  port  de  Sant  Feliu  de  Guíxols  a 
Feliu  Bonet,  patró  de  barca,  d’haver  descarregat  en  el 
port  un  «baló  de  aceí».  Datat  a 3 d’abril  de  1404  h 


508  1488 

Rodó,  40  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


Un  escut  rodejat  de  barres,  dividit  en  dos  quar- 
ters superiors:  1,  dues  barres;  2,  la  creu.  Els  se- 
nyals de  la  part  inferior  de  l’escut  semblen  faixes 
ondulades. 

En  una  carta  d’En  Joan  Pincart,  notari  i escrivà  de  la 
batllia,  trametent  al  Mestre  Racional  els  comptes  de 
la  mateixa  corresponents  al  darrer  semestre  de  1487.  Da- 
tada a 31  de  juliol  de  1488  i «segellada  del  sagell  del  ofici 
de  la  dita  batllia». 


509 


1.530 


Rodó,  34  mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó;  « Pliques  de  testi- 
monia del  Collegi  d’Adroguers.»  1620-1631. 


Escut  en  losange  amb  tres  barres.  A la  dreta 
d’aquestes  una  S.  i a l’esquerra  una  F.,  inicials 
de  «Sant  Feliu». 


Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  plica  de 
testimonis  tramesa  pel  batlle  al  Veguer  de  Barcelona. 
Datada  a 2 d’agost  de  1630. 


En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una  lletra  d’En 
Gaspar  Serra,  batlle  d’ Hostoles,  al  Governador  de  Cata- 
lunya, N’Enric  de  Cardona,  referent  a una  enquesta  feta 
en  la  batllia.  Datada  en  la  vila  de  Sant  Feliu  de  Pa- 
llerols, vall  i jurisdicció  d’ Hostoles,  a 18  de  desembre 
de  1574. 


511 


1757 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Llibre  de  pliques  del  Collegi 
d’Adroguers,  desde  l’any  1749  a 1760. 


Escut  en  forma  de  cairó,  amb  tres  barres,  ro- 
dejat de  tres  estrelles  en  la  part  superior  i ramat- 
ges als  costats. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  remesa  per  En  Miquel  Viola  i Narós,  batlle 
de  la  vila  de  Sant  Feliu  de  Pallerols,  a l’Alcalde  major  i 
Tinent  de  Corregidor  en  lo  civil,  de  la  ciutat,  batllia  i 
corregiment  de  Barcelona.  Datada  en  dita  vila,  a 7 de 
juliol  de  1757,  i selladas  con  el  sello  de  mi  Curia. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  SARREAL 


512 


1507-1515 


Rodó,  37  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

+ S'  VILLE  ■ REGALIS 

En  cera  verda  i paper,  al  peu  d’un  trasllat  d’unes  obli- 
gacions consignades  en  el  llibre  de  la  Cort  del  batlle  de 
dita  vila,  any  1514  i. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  SANT  FELIU 
DE  PALLEROLS 


510 


1574 


Rodó,  35  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó;  Varia,  papers  solts. 


Escut  en  forma  de  cairó  amb  cinc  barres,  ro- 
dejat de  set  estrelles  i ramatges. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n'havem  vist  un  altre  exemplar,  emprem- 
tat en  cera  verda  i paper,  en  una  carta  dirigida  al  Mestre  Racional, 
acompanyant  els  comptes  de  la  batllia  de  Sant  Feliu  de  Guíxols,  des 
de  16  de  febrer  de  1485  a 15  d’octubre  del  mateix  any.  Datada  a 17 
de  juny  de  1486.  La  sotscriu  En  Joan  Pincart,  notari  i escrivà  de  la 
Cort  del  batlle,  «segellada  ab  lo  sagell  de  la  dita  Cort». 


51B 


BATLLIA  DE  TALARN 

1644 


Oval,  24  x 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  de  testimonis  del 
Collegi  d’Adroguers.  Llibre  IV,  de  1640  a 1647. 


Escut  amb  quatre  barres.  A la  dreta  de  l’escut 
una  flor  de  llir  (?)  i a l’esquerra  una  A. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  remesa  pel  batlle  al  Veguer  de  Barcelona, 
el  dia  6 de  maig  de  1644. 


1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  altres  exemplars,  uns  en 
cera  verda  i altres  vermella,  en  documents  de  1507  i 1515. 


52 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


1656-1664 

Rodó,  40  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  425. 

Escut  a senyal  de  les  barres,  timbrat  d’una  co- 
rona. A la  dreta  de  l’escut  una  Tia  l’esquerra 
una  A. 

+ S1GILLVM  • BAIVLIE  ■ VILLE  • ET  • 
TERMINI  • TALARNI  • 


+ SIGILLUM  CURIE  CASTRI  \ D \ 
TORNAMIRA 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació d’haver-se  publicat  la  crida  del  coronatge,  lliurada 
per  l’escrivà  de  la  Cort  del  sots-veguer  i batlle  de  la  vila 
de  Moyà.  Datada  a 22  d’abril  de  1561  i. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  de  la 
legalització  de  les  firmes  dels  notaris  de  Tremp,  En  Joan 
Segur  i Eu  Joan  Grau,  feta  per  N’ Anton  de  Vega,  sots- 
veguer  del  Pallars.  Datada  a Talarn,  4 d’abril  de  1664. 


BATLLIA  DE  LA  MAR  DE  TORROELLA 


518 


DE  MONTGRÍ 

1412 


Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; colleceió  sigillogràfica. 


515 


BATLLIA  DE  TÀRREGA 

1355 


Rodó,  45  mm.  Cera  vermella  sobre  cera  natural.  — Tàrrega,  Arxiu 
municipal;  pergamins. 


Escut  partit  horitzontalment.  l.a  meitat,  qua- 
tre barres;  2.a,  ratlles  en  zig-zag,  horitzontals. 
Llegenda  borrosa. 


Escut  amb  dues  barres.  A ambdós  costats  de 
l’escut  un  escudet  amb  senyal  d’escacs. 

+ S AIVLI  : TARREGE. 

Penja  per  cintes  de  seda  groga,  blanca  i roja,  d’un  per- 
gamí atorgat  en  1355  i autoritzat  per  En  Pere  de  Segar- 
ra, notari  públic  de  la  vila  de  Tàrrega  i regent  l’escriva- 
nia de  la  Cort  de  la  batllia. 


Empremtat  en  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una  cer- 
tificació atorgada  per  En  Guillem  Arbonès,  regent  la 
Batllia  de  la  mar  de  Torroella  de  Montgrí,  i dirigida  al 
batlle  de  Barcelona,  de  què  En  Jaume  Olomar,  patró  de 
nau  de  Sant  Feliu  de  Guíxols,  ha  carregat  en  la  platja 
de  Torroella,  289  saques  entre  forment,  civada  i farina, 
que  ha  de  anar  a descarregar  a Barcelona.  Datada  a 22 
d’agost  de  1412. 


BATLLE  DEL  CASTELL  DE  TONA 


516 


1408 


Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 


BATLLIA  DE  TORTOSA 

019  1409 

Rodó,  30  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  una 
creu;  2 i 3,  quatre  barres. 

En  cera  vermella,  coberta  de  paper,  al  dors  d’una  carta 
dirigida  per  En  Guillem  Vendrell,  batlle  reial  del  terme 
del  castell  de  Tona,  a N’  Antoni  Puigalt  batlle  de  la  par- 
tida sobirana  de  la  ciutat  de  Vich,  per  el  vescomte  de 
Castellbò.  Datada  a 3 de  desembre  de  1408. 


CORT  DEL  BATLLE  DEL  CASTELL 
DE  TORNAMIRA 

517  1419-1561 

Rodó,  42  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Escut  amb  tres  barres,  rodejat  de  motius  orna- 
mentals. 


Escut  amb  quatre  barres  i a ambdós  costats 
de  l’escut  una  torra. 

+ SIGILLUM  : BAIULIE  \ CIV1TATIS  \ 
DERTUSE  * 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
certificació  atorgada  per  En  Bartomeu  Domènech,  camar- 
lenc  del  Rei  i alcàid  de  Tortosa,  de  què  En  Pere  Çabater, 
patró  de  barca,  ha  carregat  al  port  de  Tortosa  35  cafissos 
i mig  de  forment,  5 caixons  d’armadures  i 7 ballestes, 
que  ha  de  descarregar  a Barcelona.  Datada  a Tortosa,  a 
8 de  maig  de  1409. 

1.  A l’Arxiu  de  Can  Tarrés,  de  La  Garriga,  n’havem  vist  un 
altre  exemplar,  empremtat  al  dors  d’un  requiriment  fet  per  En  Pere 
de  Vilarotger,  batlle  reial  del  terme  del  castell  de  Tornamira,  dirigit 
a En  Pere  Çatria,  veguer  de  Vich  i Ausona.  Datat  a Oristà,  a 4 
d’abril  de  1419.  Altre  exemplar  el  veiérem  al  Museu  Diocessà  de 
Vich,  en  una  lletra  del  batlle  del  terme  de  dit  castell  a En  Narcís 
Fexes,  sots-veguer  de  Vich,  datada  a 14  de  maig  de  1423. 


INVENTARI 


53 


520 


BATLLIA  DE  VER&ES 

1729 


Oval,  26x22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  cinc  barres, 
VER — GES 


BATLLIA  DE  VILAFRANCA 
DEL  PENEDÈS 


523 


1373 


Rodó,  46  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Processos. 


Escut  amb  cinc  barres,  florejat  i rodejat  de 
tres  castells. 


En  una  certificació  dels  regidors  del  lloc  de  Marenyà 
(batllia  de  Verges  i corregiment  de  Girona),  de  que  en 
dit  lloc  no  hi  ha  hagut  traspàs  de  bens  de  seglars  a relli- 
giosos  des  de  1716.  Datada  a 10  de  febrer  de  1729. 


+ PETRUS  DEI  : G E.  .RAGONUM 

(+  Petrus  Dei  g[racia  r]e[x  A]ragonum) 


521 


BATLLE  REIAL  DE  YICH 

1329-1342 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
requiriment  fet  per  En  Valentí  de  P\_et]ra  (?),  batlle  reial 
de  Vilafranca  del  Penedès,  a En  Narcís  de  Sant  Dionís, 
doctor  en  lleis.  Vilafranca,  4 de  novembre  de  1373. 


Rodó,  43  mm.  Cera  vermella.  — Yich,  Arxiu  Municipal. 

Escut  dividit  en  quarters  i flanquejat.  Els  dos 
quarters,  superior  i inferior,  amb  tres  barres;  els 
dos  laterals,  amb  una  creu  grega. 


aiuli  : dni  : regís  : i : ciuitate  : 

UICEN 


(.Sigillum  Baiuli  domini  Regis  in  civilate  Vicensis.) 


524 


Segle  xiv  (? ) — 1585  i 1601 


Rodó.  40  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal. 
Processos,  1580-1585. 


Dintre  d’un  quadrilobat  un  escut  a senyal  de 
les  barres.  A dreta  i esquerra  de  l’escut  un  castell. 

+ SIG ANCHE 


Penja  per  betes  blanques,  d’una  concòrdia  entre  En 
Francesc  Ça  Sala,  conseller  del  Rei,  i son  batlle  en  la 
ciutat  de  Vich  i els  prohoms  de  dita  ciutat,  sobre  posar 
abans  en  peses  e en  mesures  e en  canes» . Datada  a 14  de 
setembre  de  1342  i. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  full  del 
quadern  que  forma  la  plica  de  declaracions  de  testimo- 
nis, en  un  procés  Seguit  en  la  batllia  de  Cervera.  Certifica 
dites  declaracions  En  Geroni  de  Çacirera,  donzell,  lloc- 
tinent del  batlle  de  Cervera  En  ....  de  Çacirera,  amb 
data,  in  oppido  Cervarice,  a 23  de  setembre  de  1585  i. 


522 


1576 


525 


1405-1596 


Rodó,  23  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 


Rodó,  55  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


Escut  amb  tres  barres. 

+ SAGEL  DE  LA  CORT  DE  LA  BALLI A 
REAL  DE  VIC 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un 
document  en  què  En  Jaume  Folchs,  jutge  i assessor  or- 
dinari de  les  Corts  reials  de  Vich,  requireix,  a instàncies 
d’En  Jaume  Bosch  i de  Fontarnau,  al  notari  Gaspar 
Benet  Prat,  perquè  li  entregu'  còpia  d’un  contracte  de 
venda.  Datat  a Vich,  a 4 de  maig  de  1576. 

1.  A més  d’aquest  exemplar,  n’havem  vist  altres  dos  al  Museu 
Episcopal  de  Vich;  l’un  al  dors  d’una  carta  del  veguer  i batlle  de 
Vich,  dirigida  al  batlle  del  castell  i terme  d'Oló;  datada  a 2 de  juny 
de  1329,  i l’altre,  també,  del  segle  xiv. 


Escut  en  forma  de  cairó  o losange,  amb  cinc 
barres,  rodejat  de  ramatges  i quatre  castells. 

1.  Aquest  segell  no  pot  ésser  de  la  batllia  de  Cervera,  amb  tot  i 
usar-lo  el  batlle  d’aquesta  ciutat.  El  senyal  que  porta  i el  fragment 
de  llegenda,  semblen  indicar  que  pertany  a la  batllia  de  Vilafranca 
del  Penedès.  Potser  els  Çacirera  havien  sigut  abans  batlles  de  Vila- 
franca i conservarien  el  segell,  usant-lo  en  defecte  d’altre,  si  bé  en  el 
document  no  s’expressa,  puix  sols  diu  que  envia  copiam  autenticam 
fidem  ferentem  clausam  et  sigillatam.  I és  particular  que  no  fou 
sols  en  aquesta  ocasió  que  veiem  usat  pels  batlles  de  Cervera  aital 
segell,  sinó  que  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Consell  d’ Aragó,  llig.  353),  n’ha- 
vem vist  un  altre  exemplar  en  una  certificació  atorgada  per  En  Joan 
Fuster,  lloctinent  de  batlle  general  de  la  vila  et  stationis  de  Cervera. 
Hi  manca  la  data  perquè  el  paper  està  tallat,  però  del  context  de 
l’escrit  es  dedueix  que  és  un  xic  posterior  a 1601.  De  tota  manera, 
creiem  que  aquest  segell  és  anterior  al  segle  xvi,  podent  correspon- 
dre, per  son  istil,  fins  al  xiv. 


54 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


+ s : curie  : baiu  . . : ville  : franc  he  : 

PENITENSI 

(+  Sigillum  curie  baiu[li]  ville  franche  penitensi ) 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  certifica- 
ció d’En  Rarnóu  Marquet,  batlle  reial  de  Vilafranca  del 
Penedès,  d’haver-se  pregonat,  per  manament  seu  i del 
veguer,  una  lletra  del  Rei  En  Martí,  datada  a Valldaura 
a 1 de  setembre,  referent  als  deutes,  torts  i injúries 
que  qualsevols  particulars  tinguessin  contrets  amb  En 
Pere  III,  a fi  de  que  procuressin  esmenar-ho  en  el  terme 
de  sis  mesos.  Datada  a Vilafranca,  a 7 de  desembre 
de  1405  i. 


526 


1591 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  en  forma  de  cairó  o losange,  que  porta 
per  senyal  cinc  barres. 

En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un  requiriment  fet 
per  En  Miquel  Miret,  batlle  reial  de  Vilafranca  del  Pene- 
dès, al  Veguer  de  Barcelona,  sobre  un  interrogatori  que 
s’havia  de  fer  a Francesc  Babau,  en  el  plet  que  s’aportava 
en  la  Cort  de  dit  batlle  entre  Joan  Pau  Fonoll  i Andreu 
Barceló.  Vilafranca  del  Penedès,  9 de  setembre  de  1591. 


527 


1630 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Plica  de  testimonis  del  Gremi 
d’Adroguers,  de  1620  a 1631. 


Escut  en  losange  amb  cinc  barres. 


1.  En  nostra  collecció  d’empremtes  posseïm  un  exemplar  d’aquest 
segell,  empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  edicte  d’En  Si- 
món Argenter,  batlle  reial  de  Vilafranca,  disposant  la  recepció  de 
testimonis  en  la  causa  que’s  tramitava  en  la  Cort  de  la  batllia  entre 
En  Salvador  Sòria,  pagès  d’Almenara,  i N’Antoni  Soler,  blanquer  de 
Vilafranca.  Datat  a 11  de  juliol  de  1596. 


+ V1LAFRANCHA  DE  P ANADES 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  remesa  per  la  Cort  de  la  batllia  de  Vila- 
franca al  veguer  de  Barcelona.  Datada  a 21  d’agost 
de  1630. 


BATLLIA  DE  VILANOVA,  CUBELLES 
I GUIALTBU 


528 


1581  i 1645 


Rodó,  45  mm.  — Vilanova  i Geltrú,  Biblioteca  Museu  Balaguer; 
vitrines,  matriu  de  coure. 


Escut  en  losange,  amb  el  senyal  de  les  barres. 
+ VILLANOVA  + CVBELLAS  + B + GVIALTRU 

La  mateixa  matriu  porta  en  son  extrem  oposat  una 
altra  matriu  de  segell  més  petit,  que  devia  ésser  el  segell 
menor  del  Batlle.  És  rodó  i mideix  22  mm.  i porta  un 
escut  partit  horitzontalment,  que  en  sa  part  superior  té 
tres  barres  i en  la  inferior  altres  tres,  però  ondulades.  El 
reproduïm  amb  el  n.°  528  a i. 


529 


1581 


Rodó,  21  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  dividit  horitzontalment;  en  la  part  supe- 
rior, tres  barres;  en  la  inferior,  faixes  verticals 
ondulades.  Molt  semblant  al  de  núm.  528 a que 
-forma  part  de  la  matriu  precedent. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  en  paper  i cera  vermella,  en  un  document 
de  1581. 


1.  El  segell  major  l’bem  vist  en  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni,  em- 
premtat en  una  certificació  lliurada  per  la  Cort  del  batlle,  amb  data 
de  28  de  febrer  de  1645.  Altre  exemplar  en  nostra  collecció,  en  un 
document  de  1581. 


INVENTARI 


55 


OCTAYA  SÈRIE  - BATLLIES  FEUDALS 


BATLLIA  DEL  CASTELL  I TERME 

de  Pau  Brocà,  doctor  en  medicina,  sobre  la  misèria  que 
hi  havia  en  el  lloc  de  Vilaplana  per  causa  de  l’epidèmia 

D’ALBONS 

530  1639 

que  hi  regnava.  Datada  a 16  de  febrer  de  1720. 

è 

Oval,  20  X 17  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  pliques  del 
Col·legi  d’Adroguers;  llibre  III,  de  1632  a 1639. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  quadrúpede. 

BATLLIA  D’ARTÉS 

533  Segle  xv  (?) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  remesa  al  Veguer  de  Barcelona  per  En  Lluis 
Ferrer,  batlle  del  castell  i terme  d’ Albons,  pro  nobili 
domino  dicti  Castri.  Datada  en  dit  castell  a 11  d’agost 
de  1639. 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  Can  Tarrés. 

Una  creu  grega  i en  els  quatre  quarters  que 
forma,  una  clau  i un  bàcul  altemats,  ço  és,  en 
el  1 i 4,  la  clau,  i en  el  2 i 3,  el  bàcul. 

Llegenda  borrosa. 

CORT  DE  LA  BATLLIA  D’ ALCOVER 
531  1616 

Empremtat  amb  cera  i paper,  al  dors  d’una  requesta 
feta  pel  batlle  i procurador,  en  el  terme  del  castell  d’ Ar- 
tés pro  reverendo  domino  Vicensi  episcopo,  al  veguer  de 

Rodó,  28  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  377. 

Vich  i Ausona  i batlle  de  la  partida  reial  de  dita  ciutat. 
Datada  en  dit  castell  d’ Artés,  sexta  die  mensis 

La  tau  o creu  de  Santa  Tecla. 

(falta  el  restant  de  la  data,  per  estar  destruït  el  paper, 
però  en  el  cos  de  l’escrit  se  fa  menció  de  la  de  1 de  març 

ALCOVER 

de  1419,  com  a temps  passat;  per  consegüent  ha  d’ésser 
posterior  a aquesta. ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació i legalització  de  testimonis  feta  per  N’ Antoni 
Voltor,  lloctinent  d’En  Damià  Pontons,  batlle  de  la  vila 
d’ Alcover.  Datada  en  dita  vila,  a 2 d’agost  de  1616, 

BATLLIA  DE  BAGÀ 

534  Segle  xiv  (?) 

Rodó  (?),  30  mm.  (?)  Cera  vermella.  — Bagà,  Arx.  parroquial. 

CORT  DE  LA  BATLLIA  D’ALFORJA 
532 

Una  pinya  (senyal  de  la  casa  de  Pinós),  i al 
seü  costat  una  flor  de  llir. 

Oval,  18  X 16  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Llegenda  borrosa. 

Un  castell  (?). 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  en  una  requesta  diri- 
gida per  En  Bernat  Moxó,  batlle  de  la  vila  de  Bagà  per 
la  casa  de  Pinós,  al  batlle  de  Sant  Julià  de  Cerdanyola. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  la  cort  del  batlle,  referent  a una  declaració 

Datada  a 4 de  maig.  (No  porta  l'any,  però  la  lletra  del 
document  apar  ésser  del  segle  xiv. ) 

56 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


BATLLE  DÉ  BESORA  I SANT  QUIRZE 
53o  1643 

Cabrera,  dirigida  a En  Narcis  Fexes,  sots-veguer  de  Vich 
i Ausona.  Datada  a Blanes,  a 30  d’octubre  de  1423  b 

Oval,  25  X 24  mm. — Ars.  Cor.  Aragó;  pliques  de  testimonis  del  Col- 
legi  d’Adroguers;  llibre  IV,  1640-1647. 

BATLLE  DEL  TERME  DEL  BURGAR 

Escut  amb  un  castell  per  senyal. 
No  porta  llegenda. 

538  1G66 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  el  revers 
d’una  certificació  de  declaracions  de  testimonis,  donada 
per  En  Joan  Comerma,  batlle  de  Besora  i Sant  Quirze, 
pel  noble  En  Lluis  Descallar,  senyor  i baró  de  Besora, 
Sant  Quirze  i Saderra,  i dirigida  a En  Francesc  d’ Aigua- 
viva i de  Tamarit,  Veguer  de  Barcelona.  Sant  Quirze  de 
Besora,  27  d’abril  de  1643. 

Un  castell. 

MVS  1VSTI 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació d’un  document  datat  a 28  de  febrer  de  1666,  do- 
nada pel  batlle  de  l’Arquebisbe  de  Tarragona  en  dit 
terme. 

CORT  DEL  BATLLE  DEL  CASTELL 

CORT  DEL  BATLLE  DE  CABRA 

I TERME  DE  RLANCAFORT 
536  1439 

539  1507  j 1586 

Rodó,  38  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni. 

Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1437-1439. 

Escut  de  cairó  dividit  en  dues  meitats.  Primera 
meitat:  quatre  barres.  Segona  meitat:  una  cabra 

Una  àguila  amb  les  ales  esteses. 

en  camp  florejat. 

+ S’  CVRIE  • SANCTI  • 10HANN1S 

Empremtat  amb  paper  i cera  verda,  en  una  certifi- 
cació d’arrendaments  atorgada  per  En  Guillem  Vidal, 
prevere,  regint  l’escrivania  de  la  Cort  del  lloc  de  Cabra. 

Empremtat  en  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
lletra  d’En  Jaume  Guitart,  batlle  de  dit  castell  i terme, 
per  l’abat  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses,  que’n  era  se- 
nyor, dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  sobre  trànsit 
de  bestiars.  Datada  a 5 de  novembre  de  1439. 

Datada  a 25  de  setembre  de  1507  2. 

BATLLE  DEL  CASTELL  I TERME 

DE  CARRERA 
540 

BATLLE  DE  LA  YILA  I TERME 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella. — Vich,  Museu  Episcopal. 

DEL  CASTELL  DE  BLANES 
537  1423 

Escut  amb  una  cabra,  senyal  de  la  casa  de 
Cabrera. 

.Rodó,  35  mm.  Cera  vermella.  — Vicb,  Museu  Episcopal. 

+ S CIE  CASTRIS  D CAP  RE  ROSSINDRO . . (?) 

Dintre  d’un  quadrilobat  una  cabra  selvatge 
(senyal  de  la  casa  de  Cabrera,  senyora  de  dit 
lloc),  rodejada  de  quatre  creus  d’aspa,  collocades 
simètricament  en  els  quatre  punts  cardinals. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta  que 
N’A.  de  Carboners,  batlle  del  terme  del  castell  de  Ca- 

1.  N’havem  vist  altres  dos  exemplars  d’aquest  segell  en  l’Arxiu 
Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals,  volums  dels  anys 
1420-29  i 1450),  empremtats  en  cartes  dels  síndics  de  la  vila  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  donant-los  avís  de  presència  de  pirates  moros: 

+ • 8 • CURIE  DE  BEANIS  ***** 

datada  la  una  a 23  de  juny  de  1423  i l’altra  «a  vii  hores  ans  de  mitj 
jorn»,  el  6 de  juny  de  1451. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  lletra 
del  batlle  de  dita  vila  i castell,  pel  noble  En  Bernat  de 

2.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  l’Arxiu  de  la 
Cúria  comuna  de  la  Selva  del  Camp,  al  peu  d’una  certificació  del 
Llibre  de  la  Cort  del  batlle,  datada  a 31  de  maig  de  1586. 

INVENTARI 


57 


brera,  dirigeix  a En  P.  Simón  d’Exameno,  lloctinent  de 
batlle  en  la  ciutat  de  Vich.  Datada  a Roda,  a 11  d’agost 

544  1642 

de  1332. 

Oval,  32  X 25  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 

kj.1 

1648  i 1800 

Oval,  31  X 25  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats.  La 
primera  amb  senyal  borrós.  En  la  segona  hi  ha 
sis  besants.  Timbrat  d’una  corona. 

Representació  semblant  a la  dels  dos  prece- 
dents n.08  542  i 543.  L’escut  és  de  forma  ova- 
lada, com  el  segell,  i el  rodegen  motius  orna- 
mentals. 

No  porta  llegenda. 

En  documents  de  1648  i 1800. 

CORT  DE  LA  BATLLIA  DE  CAMBRILS 
542 

odó,  45  mm.  C<?ra  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  donada  per  En  Narcís  Gimbernat,  notari  pú- 
blic, regint  la  Cort  del  batlle  de  la  vila  i terme  de  Cam- 
brils. No  porta  data,  però  es  refereix  a uns  assentaments 
del  Registre  o Dietari  de  la  Cort  de  dita  vila,  de 
l’any  1642 

Escut  amb  cinc  barres,  i en  primer  terme  un 
ca  corrent  cap  a la  dreta  del  segell. 

CORT  DEL  BATLLE  DE  CANET 

(ROSSELLÓ) 

545  1404 

+ ■ S ■ CURIE  DE  CAMBRIILIS 

Rodó,  36  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

Al  dors  d’una  certificació  lliurada  per  En  G.  Marti, 
batlle  de  dita  vila,  i dirigida  al  batlle  de  Barcelona,  de 

Escut  a senyal  d’escacs. 

què  en  Romeu  Melez,  patró  de  barca  de  La  Geltrú,  ha 
descarregat  en  la  platja  de  Cambrils  tres  garbes  de  ferre. 
Datada  a 7 de  desembre  de  1403,  «amb  segel  del  offici  a 

+ SEGEL CANET 

mi  comanat»  i. 

543  1583  j i625 

Rodó,  34  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Processos,  1580-1585. 

Escut  amb  tres  barres,  i en  primer  terme  un 
ca  corrent  cap  a la  dreta. 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un 
albarà  atorgat  per  En  Ramón  Çaportella,  batlle  de  Ca- 
net, dirigit  al  batlle  de  Barcelona,  certificant  que  N’An- 
toni  Palau,  patró  d’una  barca,  ha  descarregat  la  roba  que 
aportava,  al  Cap  de  Canet.  24  d’abril  de  1404,  «segellat  del 
segell  de  nostra  cort.» 

+ S D LA  VILA  DE  CAMBRILS 

CORT  DEL  BATLLE  DE  CARDONA 

En  una  piica  de  recepció  de  testimonis  devant  d’En 

546  x45i 

Martí  Vidal,  batlle  de  la  vila  de  Cambrils,  pels  Duc  i 
Duquessa  de  Cardona  i de  Segorb,  Senyors  de  dita  vila. 

Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Datada  a 3 de  novembre  de  1583.  in  curia  bajulie  et 
casilanie  ville  de  Cambrils,  in  loci  de  Monbrio  2. 

Escut  amb  un  card,  senyal  de  la  casa  de  Car- 
dona. 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  -l’Arxiu  Muni- 
cipal de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals  soltes),  empremtat  en 
una  carta  als  Consellers,  datada  a Cambrils,  a 30  de  maig  de  1458; 

+ SAGEL  DE  LA  CORT  DE  LA  VILA  DE 
CARDONA 

«sagellada  ab  lo  sagell  de  la  nostra  cort ». 

2.  Encara  que  la  llegenda  del  segell  apar  indicar  que  aquest  és  el 
de  la  vila  i no  el  del  batlle,  amb  tot,  en  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni 
n’havem  trobat  un  altre  exemplar,  empremtat  amb  hòstia  vermella, 
al  peu  d’una  certificació  donada  per  En  Francesc  Palleijà,  batlle  reial 
de  la  vila  de  Cambrils  i son  terme,  en  29  de  juliol  de  1625,  i en  ella 
s’hi  consigna  que  l’ha  segellada  « ab  lo  sagell  del  ofici  a nos  encoma- 
nat, ■>  çò  és,  de  la  batllia. 

En  paper  i cera  vermella,  en  el  revers  d’unes  lletres 
certificatòries  atorgades  per  En  Francesc  Soler,  batlle  de 
la  vila  de  Cardona,  pel  comte  de  Cardona  i vescomte 
de  Vilamur,  dirigides  al  Veguer  de  Barcelona.  Datades  a 
20  de  març  de  1451. 

VOLÚM  II 


8 


58 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


547 


1577 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Col·lecció  de  l’autor. 


Un  card. 

SIGILLVM  GÜRIE  BAIULI  CARDONE 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’unes 
lletres  citatòries  dirigides  per  En  Francesc  Martínez, 
doctor  en  Medicina,  batlle  de  la  vila  de  Cardona  i ses 
batllies,  pel  Duc  de  Cardona  i de  Segorb,  etc.,  contra  En 
Francesc  Coma  de  Famès,  de  la  parròquia  i terme  de 
Capolat,  en  mèrits  de  la  causa  que  contra  ell  aportava 
Na  Eulalia  Sorribes,  de  Berga,  sobre  termini  d’arren- 
dament, Datades  en  dita  vila  de  Cardona,  a 27  de  juny 
de  1577. 


PROCURADOR  A CASTELLÓ 
D’EMPÚRIES  DELS  CONSELLERS 
DE  RARCELONA 

1424 


548 


Quadrilobat,  30  x 30  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Munici- 
pal; Cartes  comunes  originals,  1420-1429. 

Escut  amb  una  creu  grega. 

Al  dors  d’una  carta  als  Consellers  de  Barcelona,  d’En 
N.  de  Biure,  donant  compte  d’haver  començat  a exercir 
son  càrrec  de  procurador  i d’haver  visitat  el  castell  de 
Cadaquers.  Datada  a Castelló  d’ Empúries,  a 24  de  gener 
de  1424. 


549 


1425 


Rodó,  55  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1420-1429. 

Escut  amb  el  senyal  de  la  ciutat  de  Barcelo- 
na, collocat  dintre  d’un  quadrilobat. 

SIGILLUM  PROCURATORIS ILIO 


Al  dors  d’una  carta  del  procurador  G.  de  Vallseca, 
dirigida  als  Consellers  de  Barcelona.  13  de  gener  de  1425. 


550 


1434 


Losange,  13  X 13  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals.  1430-1434. 

Escut  en  losange  a senyal  de  la  ciutat  de 
Baroelona. 


Al  dors  d’una  carta  dirigida  als  Consellers  de  Barce- 
lona, per  En  Francesc  Scot,  batlle  de  la  vila  de  Castelló 
pels  dits  Consellers,  sobre  portar  armes  i moure  bregues 
en  dita  vila.  Datada  a Castelló  d’ Empúries,  27  de  gener 
de  1434. 


551 


1437 


Losange,  16x16  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 

Cartes  comunes  originals,  1437-1439. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  que  el  precedent 
n.°  550. 

No  porta  llegenda. 

En  una  carta  d’En  Miquel  de  Guixar,  lloctinent  del 
regent  la  procuració  general  del  comtat,  dirigida  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  senyora  de  dit  lloc.  Castelló  d’Em- 
púries,  23  de  gener  de  1437. 


RATLLE  DE  CASTELLÓ  DE  FARFANYA 
552  1457 

Rodó,  34  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  proce- 
dents de  l’Arx.  Provincial  d’Hisenda,  de  Tarragona;  Uig.  n.0  70. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters;  1 i 4 les  bar- 
res. 2 i 3,  dos  bous;  senyal  de  Foix. 

BAT..  ..DE  C...TE NYA. 

( Sagel  del  batle  de  Castelló  de  Farfanya) 


Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  requeri- 
ment fet  per  En  Gabriel  Aymar,  batlle  de  la  vila  de 
Castelló  de  Farfanya,  pel  comte  de  Foix  i de  Bigorra, 
senyor  de  dita  vila,  al  batlle  de  Menàrguens,  perquè  faci 
pagar  a En  Francesc  Carbonell,  fill  i procurador  d’En 
Ramon  Carbonell,  ço  que  li  devien  En  Joan  Saura  i En 
Pere  Soldevila,  habitants  de  Menàrguens.  Castelló  de 
Farfanya,  «sots  lo  sagel  de  nostre  ofici»  a 22  de  desembre 
de  1457. 


RATLLIA  DE  LA  RARONIA 
DE  CASTELLVÍ  DE  ROSANES 


553 


1627 


Rodó,  57  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Llibre  de  pliques  del  Collegi 
d’Adroguers  de  Barcelona.  1620  a 1631. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters,  amb  senyals 
de  Faiardo  (?)  i Requesens.  Timbrat  d’una  corona. 


INVENTARI 


59 


SIOILLVM  BARONIARVM  CASTRI  • V ETERIS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  tancant  una 
plica  de  testimonis  dirigida  al  Veguer  de  Barcelona  i re- 
buts a 16  de  juny  de  1627,  certificada  per  En  Domènec 
Calderó,  notari  públic  de  la  vila  de  Martorell  i escrivà  de 
la  Cort  de  tota  la  Baronia  de  «Castellvell  de  Rosanesi  pel 
Marquès  de  los  Vélez,  senyor  de  dita  vila  i baronia. 


Empremtat  amb  cera  i paper,  en  el  revers  d’un  requi- 
riment  d’En  Bartomeu  Fortuny,  batlle  de  Centelles,  per 
Dona  Toda  de  Centelles,  dirigit  al  batlle  de  La  Garriga 
en  16  de  juliol  de  1539. 


558 


1735  i 1762 


Oval,  26  x 20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  del  Collegi  d’Adro- 
guers. Llibre  dels  anys  1761  a 1771. 


554 


BATLLIA  DE  CATLLAR 

1623 

Rodó,  35  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  ovalat,  amb  un  castell. 
No  porta  llegenda. 


Escut  amb  un  lleó,  senyal  dels  comtes  de  Santa 
Coloma  de  Queralt,  senyors  de  dit  lloc. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper  en  un  document  de  1623. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  testimonis  donada  per  En  Jacinto  Canas, 
batlle  de  la  vila  de  Centelles,  i dirigida  a l’Alcalde  major 
i tinent  de  Corregidor  de  Barcelona.  Centelles,  13  de  ju- 
liol de  1762  i. 


BATLLIA  DEL  CASTELL  DE  CENTELLES 
555 

Rodó,  35  mm.  Cera  verda.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  ocupant  tot  el  camper  les  malles  o lo- 
sanges. 

+ S'  CVRIE  CASTRI  D'  SENTILLIS 


559 


BATLLIA  DESPARRAGUERA 


1631-1665 


Rodó,  40  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  del  Coliegi  d’Adroguers. 
Llibre  VI,  de  1660  a 1679. 

Escut  timbrat  d’un  bàcul.  Dintre  de  l’escut  el 
senyal  de  Montserrat  (un  mont  i una  serra). 

SIOILLVM  MONASTERI1  MONTIS  SERR? 


Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  al  dors  d’unes 
lletres  de  N’Arnau  de  Riera,  batlle  del  castell  de  Cente- 
lles, al  lloctinent  del  Veguer  d’ Ausona,  Jaume  d’Olzine- 
lles.  Datades  a Centelles  el  9 d’octubre  de  1342. 

556  1544 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  Can  Tarrés. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  unes  lle- 
tres certificatòries  de  declaració  de  testimonis,  remeses  a 
En  Geròni  de  Miquel,  Veguer  de  Barcelona,  per  en  Pau 
Ginestar,  batlle  d’Esparraguera  pel  Monestir  de  Montser- 
rat. Datades  en  dita  vila,  a 27  d’octubre  de  1665,  et  si- 
gillo  nostre  Curie  sigillatas. 


Escut  amb  el  mateix  senyal  de  Centelles. 


560 


1671 


Empremtat  en  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un  re- 
quiriment  fet  per  En  Bartomeu  Fortuny,  batlle  del  cas- 
tell i baronia  de  Centelles,  per  Dona  Toda  de  Centelles  i 
de  Carròs,  vídua  de  D.  Lluis  de  Centelles,  al  batlle  de  la 
Garriga,  a instància  d’En  Francesc  Morer,  procurador 
d’En  Jaume  Puigxurjguer,  pagès  de  la  parròquia  de 
Santa  Coloma  de  Centelles.  Datat  en  aquesta  vila,  a 24 
de  setembre  de  1544. 


557 


1539 


Rodó,  23  mm.  — La  Garriga,  Arx.  de  Can  Tarrés. 


Rodó,  17  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó;  Plica  de  testimonis 
del  Collegi  d’Adroguers.  Llibre  VI,  1660- a 1679. 

Escut  amb  un  castell. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  tramesa  per  En  Francesc  Sanjoan,  batlle  de 
la  vila  i terme  d’Esparraguera,  a En  Josep  Reguer  i 
Bayllo,  Veguer  de  Barcelona.  Datada  en  dita  vila,  a 27 
d’abril  de  1671. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’ls  prece- 
dents n.08  5 55  i 556. 


1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  al  mateix  Arxiu,  en  una  certificació 
de  testimonis  donada  pel  batlle  En  Joan  Colobran  i Canas,  a 27  de 
setembre  de  1735. 


60 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


561 


BATLLIA  DE  FALSET 

1401 


564 


BATLLE  DE  GINESTAR 

1498 


Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Vària. 


Rodó,  28  mm.  Cera  natural. — Arx.  Cor.  Aragó;  Processos. 


Escut  flanquejat;  en  els  flancs  superior  i infe- 
rior, cinc  barres;  en  els  laterals,  flors  de  llir  (senyal 
del  comtat  de  Prades). 

Llegenda  borrosa. 

Al  dors  d’unes  lletres  testimonials  lliurades  per  En 
Miquel  Bonanat,  batlle  de  la  vila  de  Falset,  per  En  Joan, 
comte  de  les  Montanyes  de  Prades,  i dirigides  als  Conse.. 
llers,  Síndic  i Clavari  de  la  ciutat  de  Barcelona,  certifi- 
cant que  devant  seu  havien  comparegut  Abraam  Jucef 
de  Tolosa  i Jucef  de  Tolosa,  germans,  fills  de  Jucef  de 
Tolosa  i de  Na  Boneta,  sa  muller,  demanant  es  revés 
sumària  informació  sobres  haver  mort  intestada  la  dita 
Boneta.  Declara  haver-la  rebuda,  resultant  ésser  cert,  i 
prega  que  li  donguin  creença.  Datada  a Falset,  a 28  de 
juny  de  1401,  *ab  lo  sagell  de  nostre  offici  sagellades». 


BATLLIA  DE  FLIX 

1567 

Rodó,  32  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1564-1569,  f.  120. 


Escut  en  losange  amb  el  senyal  de  la  ciutat  de 
Barcelona,  senyora  de  la  baronia  de  Elix.  Rodeja 
l’escut  un  quadrilobat. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta  del 
batlle  i jurats  de  la  vila  de  Flix,  als  Consellers  de  Barce- 
lona, sobre  afers  administratius  de  la  mateixa  vila.  Da- 
tada a 22  de  maig  de  1567. 


563 


BATLLE  DE  GANDESA 

1420 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  que  porta  per  senyal  la  creu  de  Malta 
o sigui  de  l’Orde  de  Sant  Joan  de  Jerusalem. 
Llegenda  borrosa. 


Escut  amb  la  creu  de  l’Orde  de  Sant  Joan. 

S DE  LA  CORT  DEL  BATLLE  DEM  POSTA  (?) 

Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  lletra 
d’En  Guillem  Vidal,  batlle  del  lloc  del  Ginestar,  castella- 
nia  d’Emposta,  dirigida  a En  Joan  d’ Aragó,  comte  de 
Ribagorça,  lloctinent  general  del  Rei  en  el  Principat 
de  Catalunya  i comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  trame- 
tent-li una  plica  de  declaracions  de  testimonis.  Ginestar, 
12  de  juliol  de  1498  1. 


565 


1569-1585 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Una  creu  de  l’Orde  de  Sant  Joan  de  Jerusalem. 
No  porta  llegenda. 

En  un  document  de  1569  2. 


BATLLIA  DE  GUISSONA 
566  1446 

Rodó,  35  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1446. 

Un  bàcul  i a ambdós  costats  un  escut  amb 
senyals  que  semblen  faixes  horitzontals  ondulades. 
Llegenda  borrosa. 

Empremptat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’En  Lluis  Luques,  batlle  de  Guissona  pel  bisbe  d’Ur- 
gell,  als  Consellers  de  Barcelona.  Datada  a 5 de  febrer 
de  1446. 


567  1809 

Rodó,  28  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya. 

Escut  episcopal,  timbrat  d’un  capell  i les  bories. 


Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’unes  lletres 
d’En  Domènec  Vilafranca,  batlle  de  la  vila  de  Gandesa, 
dirigides  al  Veguer  de  Barcelona,  trametent-li  una  plica 
de  declaracions  de  testimonis  i certificant  de  la  veracitat 
i bona  fama  d’aquests.  Datades  a Gandesa,  a 17  d’abril 
de  1420. 


1.  Aquest  segell  apar  molt  semblant  al  del  batlle  de  Gandesa, 
n.°  563,  i fins  podria  ésser  el  mateix,  com  pot  deduir-se  per  algunes 
lletres  de  la  llegenda  que  arriven  a interpretar-se. 

2.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Processos,  1580-1585) 
n’havem  vist  un  altre  exemplar,  en  una  carta  dirigida  als  Consellers 
de  la  ciutat,  per  En  Gabriel  Vidal,  batlle  del  castell  de  Ginestar  i da- 
tada a 5 de  setembre  de  1585. 


INVENTARI 


61 


+ SIGILLVM  * CVRIM  * BAIVLI  * GVISSONJE 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
del  Dr.  N’ Antoni  Roca,  batlle  de  la  vila,  declarant  que 
En  Ramon  d’Eril  i Ribas  s’hi  trobava  amb  sa  família, 
des  del  dia  14  de  maig.  Datat  a 22  de  dit  mes,  any  1809. 


568 


BATLLE  DTSONA 

1565 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Sèu  d’Urgell,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Sèu. 


Escut  partit  verticalment:  1,  un  arbre  timbrat 
d’una  creu;  2,  una  figura  de  noi  amb  una  palma 
a la  mà. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  en  cera  vermella,  al  dors  d’un  manament 
de  N’Antoni  Amorós,  batlle  d’Isona.  Datat  en  dita  vila, 
a 24  d’agost  de  1565. 


BATLLE  DEL  CASTELL  I TERME 

DE  LA  BUELLA 

569  1780 

Rodó,  35  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  amb  casc  i llambrequins;  porta  per  se- 
nyal una  canya  ( cisca ),  que  és  el  de  la  família 
Siscar,  senyora  de  dit  castell  i terme. 

+ SELLO  * DE  LA*  CVRIA  * DE  LA*  BVELLA  * 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació donada  per  En  Josep  Martí  i Virgili,  batlle  del 
castell  i terme,  de  no  haver  resultat  cap  sobrant  dels 
propis  i arbitris  fins  l’any  1780.  Datada  en  el  castell  de 
la  Buella,  a 18  de  febrer  de  1781,  i «segellada  ab  lo  se- 
gell de  dit  terme » . 


COBT  DEL  BATLLE  DE  LA  FIGUERA 
5/0  1.702 

Rodó,  18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  fulla  de  figuera  (?). 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  eD  una  certificació  de 
l’escrivà  de  dita  cort.  Datada  a 2 de  juliol  de  1702. 


COBT  DEL  CASTELL  DE  LA  GUABDIA 
571  1318 

Rodó,  37  mm.  Cera  verda  molt  fosca.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Vària. 


Escut  que  porta  per  senyal  un  card. 

+ SIGILLVM  : CVRIE  DE  GVARDIA 

Empremtat  al  dors  d’una  lletra  de  ... . de  Serralonga, 
procurador  de  La  Guàrdia  i de  La  Rocha  de  baboreis  (?), 
dirigida  a En  Guillem  Sespluga,  sots-veguer  del  Ripollès, 
referent  a afers  judicials.  Datada  a la  Guàrdia,  a 27 
d’agost  de  1318. 


572 


1335 


Rodó,  36  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 


Escut  a senyal  dels  escacs. 

+ : SIGILLVM  CVRIE  DE  GVARDIA  \ 

Empremtat  amb  cera  vermella,  en  una  lletra  que  En 
Guillem  de  Marlés,  procurador  del  castell  de  La  Guardia, 
dirigeix  a En  Guillem  d’Orcau,  sots-veguer  de  Vich.  La 
Guardia,  5 de  setembre  de  1335. 


573  i67i 

Rodó,  15  mm.  — Vich,  Arx.  de  Casa  Clariana. 


Un  poll  i un  bàcul. 

Empremtat  en  paper  i hòstia,  al  peu  d’una  lletra  d’En 
Bernat  Erra,  batlle  del  terme  de  La  Guardia,  abadiat  de 
Ripoll,  dirigida  al  Veguer  de  Vich.  Datada  a Ripoll,  13 
maig  de  1671. 


BATLLIA  DE  LA  LLACUNA  I CASTELL 
DE  SANT  PEBE  DE  LA  YILA  DE  MAYER 

1435 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1435. 

Un  cérvol. 

CORT  ! D LA  VILA  l D MAYER 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  batlle  de  la  vila  de  La  Llacuna  als  Consellers  de  Bar- 
celona, notificant-els-hi  haver  fet  restituir  a N’Antoni 
Clotes,  traginer  i ciutadà  de  Barcelona,  un  mul  detingut 


62 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


i emparat  a requesta  d’En  Pere  Huguet,  de  Santa  Colo- 
ma, per  tal  com  el  dit  Clotes  anava  a la  ciutat  portant 
vitualles  per  a aquesta,  i la  lliberació  del  qual  havien  re- 
clamat els  Consellers,  en  força  dels  privilegis  de  que  gau- 
deix la  ciutat.  Datada  a La  Llacuna,  a 27  de  novembre 
de  1435. 


575 


1551 


Rodó,  17  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  cérvol. 

Empremtat  en  paper  i cera  vermella,  en  un  document 
atorgat  pel  batlle  de  la  Llacuna  i del  castell  de  Sant  Pere 
de  la  vila  de  Mayer  per  En  Berenguer  de  Castro  i de  Pi- 
nós, abans  de  Cervelló.  Datat  en  1551. 


mig  termena  amb  una  creu  de  Santa  Tecla;  les 
laterals  amb  un  ocell. 

+ S CURIE  VILLE  DE  SILUA 


Penja  per  vetes  de  cànem,  d’un  pergamí  que  conté 
l’acte  d’absolució  i remissió  atorgades  als  Jurats  i habi- 
tants de  La  Selva,  per  En  Guillem  Gramatge,  Paborde 
de  Tarragona,  senyor  de  dita  vila.  28  de  maig  de  1406. 


579 


1687 


Rodó,  31  mm.  — Selva  del  Camp,  Arx.  Municipal. 


Representació  molt  semblant  al  precedent 
n.°  578. 


576 


1613 

Oval,  25  x 20  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  nobiliari  amb  els  senyals  molt  borrosos,  no 
distingint-se  sinó  el  primer  i segon  quarters,  que 
porten  respectivament  una  cabra  (?)  i les  barres. 


+ S CURIE  VILLE  DE  SILUA 

Empremtat  en  hòstia  i paper,  al  dors  d’una  carta  diri- 
gida al  Procurador  Reial  de  la  ciutat  i Camp  de  Tarra- 
gona, participant-li  haver-se  venut,  en  pública  subasta, 
deu  caps  de  bestiar  de  llana.  Datada  en  la  Cort  de  la 
Selva  del  Camp,  a 7 de  maig  de  1687. 


Empremtat  àmb  hòstia  vermella  i paper,  al  dors  d’unes 
lletres  d’En  Pere  Sendra,  batlle  de  dita  vila  i baronia, 
dirigides  al  Veguer  de  Barcelona.  La  Llacuna,  14  de  fe- 
brer de  1613. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  LINYOLA 
580 


1359  (?) 


Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol  de  la 
Sèu;  papers  de  l’Almoina. 


BATLLIA  DE  LA  PALMA 

577  1450 

Rodó  (?),  16  mm.  (?)  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  municipal. 
Cartes  comunes  originals.  1450. 

Un  castell. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper  en  una  carta 
d’En  Ramon  Perelló,  batlle  de  La  Palma,  als  Consellers 
de  Barcelona,  referent  a l’obra  de  la  presó  de  dit  lloc. 
Datada  a La  Palma,  a 31  de  gener  de  1450. 


Escut  dividit,  verticalment,  en  dues  meitats: 
l.a,  dues  barres;  2.a,  escacs. 

Llegenda  destruïda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
declaració  que  fa  En  Berenguer  de  Ribelles,  d’haver  re- 
but diversos  obgectes  d’En  Francesc  Canes,  «sagellat  ab 
lo  sagell  de  la  cort  de  lineola  per  tal  com  nos  no  tenim 
lo  nostre  sagell  propi».  Datada  a 8 de  desembre  de  1.59. 
La  lletra  sembla  del  xivèn  segle. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  LA  SELYA 
DEL  CAMP 


578 


1406 


581 


BATLLIA  DE  LLINÀS 

1606 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella. — Collecció  de  l’autor. 


Escut  el  senyal  del  qual  apareix  borrós. 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella  en  cera  natural.  — Selva  del  Camp; 
Arxiu  Municipal. 


Un  arbre  amb  molt  brancatge.  La  branca  del 


Empremtat  en  cera  vermella  i paper,  en  un  document 
atorgat  pel  batlle  de  Llinàs  per  D.  Lluis  de  Corbera,  baró 
de  Llinàs.  Datat  en- 1606. 


INVENTARI 


63 


CORT  DEL  BATLLE  DE  LLUSSÀ 
582  1337 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  Can  Tarrés. 

Una  bossa  (?)  i a ambdós  costats  un  escut 
amb  faixes  horitzontals. 

+ S CVRIE ■ DE  LVSA 

Empremtat  amb  cera  vermella  rossa,  al  dors  d’una 
lletra  d’En  Bort  Zaportella,  batlle  de  Llussà,  dirigida  a 
En  G.  d’Orcau,  sots-veguer  de  Vich  i d’Ausona,  o a son 
lloctinent,  manifestant-li  estar  dispost  a obrar  en  justí- 
cia sobres  una  reclamació  judicial  que  li  remet.  Datada  a 
Llussà,  a 16  de  febrer  de  1337,  e.  m. 


CORT  I CONSELL  DE  LLUSSANÈS 

583  1561 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni;  col·lecció 
sigillogràfica. 

Escut  dividit  en  tres  quarters:  1,  tres  pinyes  (?); 
2,  tres  cards;  3,  sis  besants. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  certificació  d’ha- 
ver-se  fet  una  crida  en  els  llocs  acostumats  de  Sant  Fe- 
liu Sasserra,  per  En  Pere  Vinyals,  nunci  del  lloctinent 
del  Lluçanès.  Datat  a 23  d’abril  de  1561. 


BATLLE  DE  MARTORELL 

1518 

Rodó,  19  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Sèu. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  quatre 
barres;  2 i 3,  tres  rocs  del  joc  d’escacs,  senyal  de 
Requesens. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  declaracions  de  testimonis,  autoritzada  per  En  Jaume 
Admirall,  batlle  de  la  vila,  per  Dona  Ipòlita  de  Reque- 
sens, comtessa  de  Palamós.  24  de  novembre  de  1518. 


585 


1551 


Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  municipal.  Cartes 
comunes  originals,  1551  i 1563,  f.  64. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  del  precedent 
n.°  584. 


Empremtat  amb  cera  vermella  al  dors  d’una  carta  del 
Batlle,  Jurats  i notari  de  la  vila  de  Martorell,  als  guar- 
des del  Portal  de  Sant  Antoni,  de  Barcelona,  prevenint- 
els-hi  que  no  admetin  cap  certificatòria  que  no  sigui  es- 
crita tota  de  mà  del  notari  de  dita  vila,  per  ha  ver -se’n 
expedit  una  de  falsa  en  absència,  d’aquest.  De  Martorell, 
a 29  de  juliol  de  1551. 


586 


1580 


Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  castell  de  tres  torres,  collocat  sobre  dues 
ratlles  de  vairs. 

+ S • CURIE  BAIVLI  ■ UILLE  • MARTORELLI 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1580. 


CORT  DEL  BATLLE  DEL  CASTELL 

I TERME  DE  MASRICARD 
587  1694 

Oval,  23  X 19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

*. 

Escut  amb  diversos  senyals. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  testimonis  autoritzada  i legalitzada  per  En 
Josep  Teli,  batlle  de  dit  terme.  20  de  setembre  de  1694. 


588 


1809 


Oval,  34x29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya.  Llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes. 


Escut  dividit  en  quarters,  contenint  diversos 
senyals  difícils  de  precisar. 

No  te  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  de 
batlle  per  a 1810,  portant  la  data  de  7 d’abril  de  1809. 


BATLLE  DEL  TERME  I BARONIA 
DE  LA  MOGUDA 


589 


1518 


Oval,  22  x 18  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Una  creu  llatina  posada  entre  dues  figures  bo- 
rroses. 

No  porta  llegenda. 


64 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1518. 


BATLLIA  DEL  CASTELL  I TERME 
DE  MONTBUY 


590 


1545  i 1614 

Lobulat,  36x36  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga, 
Arx.  de  Can  Tarrés. 


Escut  en  losange,  a senyal  de  Barcelona:  la 
creu  i les  barres. 

Sobre  paper,  al  dors  d’un  requiriment  fet  per  En  Mi- 
quel Pallas,  batlle  de  la  Baronia  i terme  de  Montbuy 
pels  Consellers  de  la  ciutat  de  Barcelona,  senyora  de  dit 
lloc,  dirigit  al  batlle  de  La  Garriga  perquè  faci  execució 
en  la  persona  i els  bens  d’En  Joan  Garriga,  a instància 
d’En  Joan  Suria,  procurador  d’En  Pere  Joan  Font  (a) 
Regassol,  de  Caldes  de  Montbuy.  Datada  en  la  Cort  de 
Montbuy,  a 3 de  juliol  de  1545  l. 


591 


1594 


Lobulat,  37  X37  mm.  Cera  vermella. — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  un  mont  i una  roda. 

No  porta  llegenda. 

Sobre  paper,  en  una  certificació  de  l’any  1594. 


BATLLIA  DEL  CASTELL  DE  MONTCLÚS 

592  1592 

Rodó,  15  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Una  cabra. 

No  porta  llegenda. 

En  un  document  autoritzat  pel  batlle  de  dit  castell 
pel  vescomte  de  Cabrera,  amb  data  de  1592. 


593  1621 

Rodó,  29  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Una  cabra. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1621. 

1.  En  nostra  collecció  d’empremtes  ne  posseïm  un  altre  exemplar 
corresponent  a l’any  1614. 


CORT  DEL  CASTELL  DE  MONTPALAU 

594  1476 

Rodó,  37  mm.  Cera  verdosa.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1476,  íols.  226-227. 

Un  castell  cimat  d’una  cabra  i portant  a amb- 
dós costats  tres  creus  gregues. 

+ S’  CURIE  • MONTIS  ■ PALACII 

En  paper  i cera  verdosa,  al  dors  d’una  carta  dirigida 
als  Consellers  de  Barcelona  per  Dona  Joana  d’Ermenda- 
ris  i de  Pinós,  vescomtessa  d’Illa  i de  Canet,  vidua  del 
noble  En  Bertran  d’Ermendaris,  senyora  del  castell  de 
Montpalau,  tractant  sobre  la  jurisdicció  d’aquest.  Datada 
«en  lo  nostre  castell  de  Palaffols,»  a 26  d’agost  de  1476. 


595 


1606 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  en  forma  de  cartela.  Porta  per  senyals 
una  cabra  i un  castell. 

SAGELL  [DE  LA]  CORT  DEL  TERMA 
[DEL  CASTELL  DE]  MONPALAV 

En  un  document,  de  1606. 


596 


1634 


Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni;  collecció 
sigillogràfica. 

Escut  en  forma  de  cartela.  Una  cabra  i un 
castell. 

SAGEL  DE  LA  CORT  DEL  TERME  Y CASTELL 
DE  MONTPALAV  (? ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  donada  per  En  Francesc  Coris,  notari  públic 
i escrivà  de  dita  Cort,  de  què  En  Melcior  Tria  i Raniu 
ha  carregat  en  la  platja  de  Santa  Maria  d’ Arenys,  1,500 
quarteres  de  roldó  per  aportar  al  Camp  de  Tarragona. 
Arenys,  13  de  gener  de  1634. 


597 


BATLLE  D’OLOT 

1556 


Rodó,  37  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  llig.  Sant  Joan 
de  les  Abadesses. 

Un  bàcul  i un  poll  i als  peus  d’aquest  un  escut 


INVENTARI 


65 


amb  el  senyal  de  l’Abat  de  Ripoll,  senyor  de  dita 
vila. 

S1GILLÜM  ABBATIS  M ON  AS  TERII 
BIVIPULLI 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  que  fa  En  Guillem  Coll,  batlle  de  la  vila  per 
l’Abat  de  Ripoll.  Datada  a Olot,  a 29  de  juliol  de  1556. 


BATLLIA  DE  PIEROLA 

500  1586 

Rodó,  12  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

El  monograma  de  Jesús. 

En  un  document  que  atorga  el  batlle  de  Pierola  per 
En  Joaquim  de  Centelles,  en  1586. 


598 


1621-1625 


Rodó,  37  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó:  Llibre  de  pliques 
del  Collegi  d’Adroguers,  1620-1631. 


Representació  semblant  a la  del  precedent 
n.°  597,  per  be  que  el  senyal  de  l’escut  abacial 
és  distint. 

S1G1LLUM  ABBATIS  MONASTERII 
BIVIPULLI 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  declaracions  de  testimonis,  que  envia  a En  Geroni 
de  Peguera,  Veguer  de  Barcelona,  el  procurador  d’Olot 
per  l’Abat  de  Ripoll.  Datada  en  dita  vila,  en  juliol 
de  1621  l. 


599 


BATLLIA  DE  PIERA 

■1567-1577 


Rodó,  52  mm.  Cera  vermella,  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  en  losange  o cairó,  flanquejat.  En  els 
quarters  superior  i inferior,  vuit  besants.  En 
els  flancs,  un  martell  o destral. 

+ SEGEL  \ DE  LA]  COBT  ] DEL  BALE  1 
DE  : PIEBA 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1577  atorgat  pel  batlle,  en  nom  de  Na  Isabel 
de  Cardona  Abadessa  de  Pedralbes,  senyora  de  dita 
vila 1  2. 


1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  rhavém  vist  en  el  mateix  Arxiu, 
en  una  requesta  al  Veguer  de  Barcelona  feta  per  En  Vicens  Puigsech, 
Procurador  general  in  exercenda  jurisdü  ione  in  villa  et  termino  Olo- 
ti,  per  Fr.  Pere  Sancho,  abat  de  Ripoll.  Datada  in  Curia  nostra  ordi- 
nària d’Olot,  a 16  de  setembre  de  1625. 

2.  Reproduïm  dos  exemplars  distints  d’aquest  segell,  perquè  en- 
tre els  dos  se  completen  els  senyals  i la  llegenda.  En  l’Arxiu  del  Ca- 
pítol de  la  Sèu,  de  Barcelona,  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  em- 
premtat en  una  informació  testiflcal  rebuda  devant  del  batlle  Joan 
Mathossas,  a 14  d’abril  de  1567. 


601 


BATLLIA  DE  LA  POBLA 
DE  CLARAMUNT 

1533 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

, Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  un 
card;  2 i 3,  un  mont  amb  una  flor  de  llir. 


+ SSE  Y . . DE  LA  COBT  DE  CLABMVNT 


Empremtat  amb  cera  i paper,  en  un  document  de  1533. 


602 


1625 

Oval,  27  X 23  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  timbrat  d’una  corona  ducal,  que  porta 
per  divisa  un  card. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment atorgat  pel  batlle  de  la  Pobla  de  Claramunt  pel 
Duc  de  Cardona.  Datat  en  1625. 


BATLLIA  DE  PONT  DARMENTERA 

603  Segle  xiv? 

Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  del  Reial  Patrimoni: 
Collecció  sigillogràfica. 


Un  pont,  cimat  d’una  creu,  i a ambdós  costats 
un  bàcul. 

LA  COBT  DL  PONT 


Al  dors  d’una  lletra  d’En  Berenguer  Quintana,  batlle 
del  Pont  d’ Armentera,  dirigida  a En  P.  Sacosta,  bat- 
lle general  de  Catalunya,  notificant-li  que  « En  ferer  de 
beyl  alber,  hom  del  senyor  abbat  de  Santes  Creus»  i esta- 
dant del  dit  lloc  del  Pont,  comprà  en  la  ciutat  de  Bar- 
celona dotze  escudets,  els  quals  vené  en  el  mercat.  No 
porta  data. 


VOLUJl  11 


9 


66 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


BATLLIA  DE  LA  QUADRA  DE  BORREDÀ 

604  14,o 

Rodó,  46  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Arx.  de  Casa  Clariana. 


Un  poll  i un  bàcul. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  donada  per  N’ Andreu  Marco,  escrivà  de  la 
Cort  de  la  batllia  de  la  vila  de  Reus  i el  seu  terme.  Da- 
tada en  dita  vila,  a 30  de  març  de  1634,  «ab  lo  segell  or- 
dinari y comú  de  dita  Cort  baix  en  lo  peu  segellada». 


PULLI 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  el  revers  d’una  lletra 
d’En  Galceràn  d’Ordina,  batlle  de  la  Quadra  de  Borredà 
pel  monestir  de  Ripoll,  dirigida  a N’ Antoni  Exelada, 
donzell,  Veguer  de  Vich  i Ausona.  Datada  a 7 de  juliol 
de  1410. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  RIPOLL 


608 


1321-1331 

Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 


Un  poll  dintre  d’un  lobulat. 

+ s’ : cvrie  : et  : baivli  rivipu 


( + Sigillum  curie  et  baiuli  Rivipulli) 


605 


BATLLIA  DE  LA  QUADRA 
DE  VALLIRANA 

1730 


Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  lletra 
d’En  Joan  d’Ordina,  batlle  de  Ripoll,  al  Veguer  de  Vich. 
Datada  a 20  de  març  de  1321  h 


Octogonal,  22x17  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  de  testimonis 
del  Collegi  d’Adroguers.  Llibre  X,  de  1727  a 1739. 


609 


1416 


Rodó  (?),  45  mm.  (?).  Cera  vermella.  — Coilecció  de  l’autor. 


Escut  que  porta  per  senyals  un  arbre  i dues 
aus. 


Un  poll. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació donada  per  En  Vicens  Rovira,  batlle  de  la  Qua- 
dra de  Vallirana  per  En  Josep  de  Marcoleta,  canonge  de 
Santander  i Administrador  i Governador  de  la  Casa  i 
Hospital  de  Cervelló,  i en  aquest  nom  senyor  jurisdiccio- 
nal del  lloc  i terme  de  Sant  Joan  d’ Olesa  de  Bonesvalls 
i de  dita  Quadra  de  Vallirana  ( terme  i parròquia  de  Sant 
Esteve  de  Cervelló.)  Datada  a 3 de  novembre  de  1730. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  REUS 
606  1573 

Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó:  Papers  de  la 
Generalitat. 

Una  tau  o creu  de  Santa  Tecla. 


Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  requiri- 
ment  fet  per  En  Galceran  d’Ordina,  batlle  de  Ripoll,  al 
Veguer  de  Barcelona.  Datat  en  aquella  vila,  a 18  de 
gener  de  1416. 

610  1568 

Fragment  de  segell.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  Can 
Tarrrés. 

Un  poll  i un  bàcul. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  unes  lletres 
de  requesta  de  N’Amat  Torres,  batlle  de  la  vila  i terme  de 
Ripoll,  pel  Rvt.  D.  Climent  de  May,  Abat  del  monestir 
de  Ripoll,  dirigides  a En  Lluis  des  Valls,  donzell,  Veguer 
i batlle  reial  de  Vich  i Ausona.  Datades  en  dita  vila  a 
9 d’abril  de  1568. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
declaració  d’haver  fet  pregonar  una  crida  dels  diputats 
del  General,  el  dia  5 d’abril  de  1573. 


CORT  DEL  BATLLE  DE  RIUDOMS 


611 


Segle  xvil 


Oval,  45  X 37  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  491. 


607 


1634 


Rodó,  35  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni;  coilecció 
sigillogràflca. 


Representació  semblant  a la  del  segell  prece 
dent  n.°  606. 

Llegenda  borrosa. 


Un  portal  i murs  per  on  passen  dos  rius  que 
surten  d’un  om. 

1 En  el  mateix  Museu  n’havem  vist  altres  dos  exemplars:  un 
d’empremtat  també  en  cera  vermella,  en  una  lletra  del  susdit  batlle 
Joan  d’Ordina,  dirigida  al  de  la  senyoria  de  Montcada,  de  Vich,  amb 
data  de  27  d’agost  de  1331,  i altre,  en  una  carta  del  dit  batlle  al 
lloctinent  de  batlle,  en  la  ciutat  de  Vich,  pel  comte  de  Foix.  Datada 
a Ripoll,  a 22  gener  de  1322. 


INVENTARI 


67 


+ S1G1LLVM  CVR1E  DE  RIVDOMS 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  certifica- 
ció donada  per  En  Pau  Salvador,  notari  de  la  vila  de 
Riudoms  i escrivà  de  la  Cort  del  batlle,  referent  a dades 
del  Manual  de  dita  Cort.  Per  trobar-se  el  document  quel- 
com mutilat  no  podem  precisar-ne  la  data,  però  és  pos- 
terior a 1612,  per  tal  com  en  el  cos  de  l’escrit  es  diu : 
anno  preterito  1612.  Al  final  s’hi  llegeix:  in  robar  et  fidem, 
predictorum  hic  appono  sigillum  Curie  predicte. 


612 


BATLLIA  DE  BOSES 

1137 


Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  eigillogràfica. 


Un  escudet  en  losange  amb  una  creu,  i dessota 
un  altre  escut  major  amb  una  rosa  i ratlles  ho- 
ritzontals ondulades. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  el  revers 
d’una  certificació  d’En  Joan  Oliver,  batlle  de  la  vila  i 
parròquia  de  Roses,  dirigida  al  Batlle  general  de  Cata- 
lunya, comunicant-li  que  En  Salvador  Rovira,  patró  de 
llagut,  ha  descarregat  vuit  quintars  de  cànem  en  el  port 
de  Roses.  Datada  a 25  de  setembre  de  1437,  «segellat  ab 
lo  sagell  de  la  cort  de  la  dita  vila  de  Roses». 


CORT  DE  LA  BATLLIA  DE  SABADELL 
61B 


1432 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1430-1434. 


Escut  en  losange,  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  tres  barres  (senyal  de  la 
ciutat  de  Barcelona.)  Rodejen  l’escut  dos  rams  o 
palmes,  i en  la  part  inferior  del  camper  hi  ha  un 
escudet  amb  una  ceba  (?). 

+ SAGEL  Z>’  LA  CORT  U’  SABADEL 
P BARCELON. 

( + Sagel  de  la  Cort  de  Sabadel  per  Barcdon[a] ) 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  lletra  de 
N’Antic  Destafort,  batlle  de  Sabadell,  als  Consellers 
de  Barcelona,  certificant  haver-se  rebut  dos  testimonis  a 
iDstància  d’En  Bartomeu  March,  i que  dits  testimonis 5 
«en  tant  com  humana  fragilitat  pot  compendra,  son  abals 
e homens  de  creensa  al  quals  fe  es  donadora. » Sabadel], 
29  de  febrer  de  1432. 


CORT  DE  LA  BATLLIA  DE  SANAHUJA 

614  1535 

Rodó,  40  mm.  Cera  negra.  — Collecció  de  l’autor. 


Imatge  d’un  bisbe,  portant  un  llibre  a la  mà 
esquerra  i el  bàcul  a la  dreta,  cobricelada  per  un 
templet  gòtic.  Als  peus  del  bisbe  un  escudet,  el 
senyal  del  qual  apareix  borrós. 

8 UENERAN  ..S  ....  [SANA] UG1E 

Empremtat  amb  cera  negra  i paper,  en  un  document 
de  1535. 


CORT  DE  LA  BATLLIA  DEL  CASTELL  I 
TERME  DE  SANT  BOI  DE  LLUSSANÉS 


Rodó,  37  mm.  Cera  vermella,  — Vich,  Museu  Episcopal. 


Escut  en  losange  amb  senyal  de  la  Sèu  de 
Vich,  les  claus  de  Sant  Pere. 

Llegenda  destruïda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
carta  dirigida  a En  Narcís  Çasfíexas,  veguer  de  Vich  i 
d’ Ausona,  i sots-batlle  de  la  partida  reial  de  dita  ciutat, 
per  En  Joan  Gurdi,  batlle  del  terme  i castell  de  Sant 
Boi  de  Llussanés  «per  lo  molt  honorable  micer  Simon  Sal- 
vador, paborde  del  mes  de  deembre  de  la  Seu  de  Vich,  e 
senyor  de  dit  castell  e terme.»  Datada  a 30  d’agost  de 
1423,  «e  segelada  ab  lo  sagel  de  la  Cort». 


BATLLE  DE  SANT  CELONI 
616  1599 

Oval,  24  X 19  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  cercle  amb  una  estrella  i alguns  motius  or- 
namentals. 

En  un  document  de  1599. 


617 


1606 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  escut  amb  una  cabra  senyal  del  vescomtat 
de  Cabrera. 


68 


SIGILLOGRAFÏ A CATALANA 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1606. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació 
donada  per  En  Joan  Reverter,  batlle  de  la  vila  de  Sant 
Vicens  dels  Horts,  i l’escrivà  de  la  Cort  de  les  baronies 
de  Cervelló.  Datada  en  dita  vila  de  Sant  Vicens,  a 2 de 

618  1608  i 1664 

novembre  de  1741. 

Rodó,  42  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  que  el  precedent 
n.°  617. 

No  porta  llegenda. 

CORT  DEL  BATLLE  DE  LA  VILA 

I CASTELL  DE  SITGES 

621  1406-1443 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  de  l’Hospital 
de  la  Santa  Creu;  Manual  9,  f.  13. 

Empremtat  amb  hÒ3tia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  testimonis,  lliurada  per  En  Joan  Vidal,  regent 
la  batllia  de  la  vila  de  Sant  Celoni  pel  marquès  d’ Aitona, 
comte  d 'Ausona  i vescomte  de  Cabrera  i Bas.  Datada  en 
la  Cort  de  dita  vila,  a 30  de  febrer  de  1664  i. 

Dintre  d’un  quadrilobat,  la  creu  del  Capítol  de 
la  Sèu  de  Barcelona. 

+ S CVRIE  BAIVLI  CASTRI  DE  SIGES 

BATLLIA  DE  SANT  GENÍS 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  el  revers 
d’una  certificació  de  testimonis,  donada  per  En  Pere 
Font,  batlle  de  )a  vila  i castell  de  Sitges  per  la  Pia  Al- 
moina dels  pobres,  de  la  Sèu  de  Barcelona.  Datada  eD 
dit  castell,  a 22  de  juny  de  1443  1. 

DE  VILASSAR 

619  1604 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

622  1653 

Oval,  28  X 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  de  testimonis  del 
Collegi  d’Adroguers.  Llibre  V,  1648  a 1659. 

Escut  amb  losanges  collocats  en  ratlles  verti- 
cals. 

Dintre  d’un  òvul  en  forma  de  cartela,  dues  ca- 

Empremtat amb  paper  i cera  vermella,  en  un  docu- 
ment de  l’any  1604. 

banes  i les  inicials  P.  E.  S.  (Pro  Elemosina  Se- 
dis  ? ).  . 

BATLLIA  DE  SANT  VICENS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  autoritzada  per  En  Josep  Gerona,  batlle  de 
la  vila  de  Sitges  pel  Capitol  de  la  Sèu  de  Barcelona,  en 
representació  de  la  Pia  Almoina,.  Datada  en  dita  vila,  a 
20  de  març  de  1653. 

DELS  HORTS 

620 

623  4694 

Oval,  28  X 24  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó;  Pliques  del  Collegi  d’Adro- 
guers. Llibre  de  l’any  1749-1760. 

Rodó,  42  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  de  testimonis  dels  anys 
1680  a 1694. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters  i un  escudet 
al  mig,  amb  diferents  senyals  que  apareixen  bor- 
rosos. 

Creu  del  Capítol  de  la  Sèu  de  Barcelona,  dintre 
d’un  quadrilobat. 

1.  En  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni  n’havem  vist  un  altre  exem- 

1. Altre  exemplar,  que  és  el  que  publiquem  per  ésser  més  per- 
fecte, l’hem  vist  empremtat  en  un  document  de  1608. 

plar  d’aquest  segell,  empremtat  també  en  cera  vermella,  al  dors  d’un 
albarà  atorgat  per  N’Antoni  d’Olivella,  batlle  del  castell  de  Sitges,  a 
N’Antoni  Robert,  patró  de  barca  de  dita  vila,  per  sis  quintars  de 
ferre  que  ha  descarregat  en  el  port.  Datat  a 1 de  desembre  de  1406 
«e  segellat  ab  lo  segell  de  la  Cort». 

INVENTARI 


69 


+ SIGIL  : SCRIBANI/E  .*  VILLJï  \ DE  '. 

+ SAGELL  DE  LA  CORT  DE  LA  BA[TLIA 

SITGES  : CAPI  : BA 

(+  Sigillum  scribamw  víIIcb  de  Sitges,  Capituli  Barcinonce) 

DE  TA]RRE[GA] 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  declaracions  de  testimonis  lliurada  per  En  Jo- 
sep Marrugat,  batlle  de  la  vila  i terme  de  Sitges,  al  Veguer 
de  Barcelona,  a requesta  dels  Cònsols  del  Coilegi  d’Adro- 
guers de  dita  ciutat.  Sitges,  17  de  setembre  de  1694,  cum 
sigillo  nostre  Curie, 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  carta 
d’En  Gabriel  Farux,  batlle  de  Tàrrega,  als  Consellers  de 
Barcelona,  senyora  de  dita  vila,  consultant-els-hi  sobre 
la  publicació  de  les  constitucions,  la  qual  la  Reina  volia 
ésser  feta  per  oficials  reials  i de  prelats  i barons.  Tàrrega, 
15  de  setembre  de  1437  i. 

CORT  DEL  BATLLE  DEL  CASTELL 
DE  SOLTERRA  I CASA  DE  LA  ROVIRA 
624  1331 

BATLLIA  DE  TERRASSA 
627  1449 

Rodó,  35  mm.  Cera  groga.  — Vicb,  Museu  Episcopal. 

Rodó,  13  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1449. 

Escut  a senyal  de  Solterra,  és  dir,  un  mont 
amb  una  flor  de  llir. 

Un  castell. 

+ S CVRIE  DE  RUVIRA 

Empremtat  amb  cera  groga,  al  dors  d’una  lletra  diri- 
gida a En  Pere  Giudó,  lloctinent  del  Veguer  i batlle 
reial  de  Vicb,  per  En  Bernat  de  Mansulí,  batlle  del  cas- 
tell de  Solterra  i de  la  casa  de  la  Rovira,  sobre  execució 
d’una  sentència.  Datada  a «Sa  Ruvira»,  a 17  de  maig 
de  1331. 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  carta 
del  batlle  de  Terrassa  pels  Consellers  de  Barcelona,  diri- 
gida a aquests,  i referent  a haver  cumplimentat  ço  que 
li  encarregaren.  Datada  a 15  de  març  de  1449. 

BATLLIA  DEL  CASTELL  DE  SUBIRATS 
625  1403 

BATLLIA  DEL  CASTELL 

DE  TORELLÓ 
628  1320 

Fragment  de  segell.  — Barcelona,  Col·lecció  d’En  Juli  Yintró. 

Rodó,  33  mm.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Un  cérvol  i una  palma. 

Escut  amb  besants  i un  brau  (?). 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  d’En  Miquel  Febrer, 
batlle  del  castell  de  Subirats  pel  Senyor  de  dit  castell,  a 

+ S CVRIE  MONTISCATANI  CAST 

En  Mateu  de  Camp  de  ros,  batlle  de  la  Quadra  de  la 
Palma,  de  la  baronia  del  castell  de  Cervelló,  per  l’aba- 

D' TORILIO 

dessa  de  Sant  Pere  de  les  Puelles,  Senyora  de  dita  Qua- 
dra. Datada  a 5 d’octubre  de  1403. 

(+  Sigillum  curie  Montiscatani  castri  de  Torilio) 

CORT  DE  LA  BATLLIA  DE  TÀRREOA 

626  1437-1447 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  lletra  d’En  Be- 
renguer Desvilar,  batlle  del  castell  de  Torelló,  al  batlle 
de  Vich.  Torelló,  1 de  setembre  de  1320. 

Rodó,  45  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1437-1439;  f.  55. 

Dintre  d’un  cercle  format  per  lòbuls,  un  escut 
amb  senyal  de  la  ciutat  de  Barcelona. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Cartes  comunes  originals,  1447),  n’hem 
vist  un  altre  exemplar  molt  semblant  a n’aquest,  sols  que  li  manca 
la  llegenda,  no  sabem  si  és  perquè  no  en  té  o bé  perquè  la  empremta 
ós  incompleta.  Va  empremtat  en  una  carta  d’En  Gaspar  Febrer,  no- 
tari de  la  vila,  dirigida  als  Consellers,  sobre  qüestions  entre  Tàrrega 
i Vilagrassa,  datada  a 14  de  febrer  de  1447.  El  publiquem  amb  el 
n.°  626  a. 

70 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


BATLLE  DE  LA  CORT  DE  TORROJA 
629 


1303 


Rodó,  28  mm.  Cera  natural.  — Ars.  Cor.  Aragó;  Processos. 


Un  castell  i a ambdós  costats,  o sigui  a dreta 
i esquerra  d’ell,  un  card,  senyal  de  la  casa  de 
Cardona. 

+ S ■ DEL  BATLE  DE  LA  CORT  D TERROIA 

En  el  revers  d’unes  lletres  d’En  Ramonet  Vidal,  fill 
d’En  Pere  Vidal,  batlle  de  Torroja  per  En  Ramon  Folch 
de  Cardona,  a En  Mateu  Desvall,  Veguer  de  Cervera, 
disculpant-se  dels  càrrecs  que  aquest  els  hi  feia  referent 
a haver  causat  danys  a En  Bernat  Bru,  habitant  de 
Camarasa.  Datades  a Torroja  a 13  d’agost  de  1303. 


CORT  DELS  BATLLES  DE  LA  YILA 
DE  YALLS 


6B0 


1372-1398 


Ogival,  63  x 38  mm.  Cera  verdosa  sobre  cera  natural.  — Madrid, 
Arx.  Històric  Nacional;  caixa  46.  A.  1372.  P. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  un 
bàcul;  2 i 3,  les  barres. 

[+  SI]GILL VM  CVRIE  [ BAIVLORVM ] 

DE  VALLI[BVS ] 


Penja  per  cintes  de  seda  de  les  colors  groga  i vermella , 
d’un  pergamí  on  consta  que  En  Bernat  Sagí  i En  Pere 
de  Montagut,  síndics  i procuradors  de  la  universitat  de 
la  vila  de  Valls,  constituïts  personalment  devant  dels 
batlles  de  dita  vila,  varen  prometre  pagar  a Fra  Guillem, 
Abat  del  Monastir  de  Poblet  i als  seus  successors,  660 
sous  de  moneda  barcelonesa,  censals  i rendals  perpètua- 
ment. Autoritza  aquest  acte  En  Pere  Domènech,  notari 
i escrivà  de  la  dita  Cort  dels  batlles  de  Valls,  en  17  de 
març  de  1372  h 


1.  D’aquest  segell  n’hem  vist  un  altre  exemplar  (que  publiquem 
amb  el  n.°  630  a),  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó  (Processos),  em- 
premtat amb  cera  verda  i paper,  en  un  trasllat  dels  capítols  de  l’onzè, 
que  «ío  posat  e collit»  en  la  vila  de  Valls,  en  l’any  1394,  fet  dit  tras- 
llat de  manament  d’En  Berenguer  de  Masdovelles,  donzell,  batlle  de 
la  dita  vila  per  l’Arquebisbe  de  Tarragona,  a requesta  de  N’Antoni 
Celers  i d’En  Guillem  de  Bas,  jurats  i síndics  de  Valls.  Datat  a 14  de 
novembre  de  1398. 


631 


1555 


Ogival,  55  x 35  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  timbrat  del  monograma  de  Jesús,  en  ca- 
ràcters gòtics,  i dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4, 
un  bàcul;  2 i 3,  les  barres. 

+ SIGILLU M CVRIE  LLIBÜS 


Empremtat  amb  paper»  i cera  vermella,  en  un  docu- 
ment de  1555. 


632 


1585 


Oval,  42  x 30  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Processos,  1580-1585 


Escut  timbrat  del  monograma  de  Jesús  en  lle 
tres  romanes,  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4, 
un  bàcul;  2 i 3,  les  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  de 
testimonis  rebuts  en  la  Cort  del  batlle,  una  cum  imprès- 
sione  sigilli  dicte  curie.  La  certificació  no  porta  data, 
però  la  recepció  dels  testimonis  és  de  28  d’agost  de  1585. 


633 


1627 

Oval,  33  x 25  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  632,  però  de  tamany  més  reduït. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1627. 


634 


1795 


Oval,  32  X 27  mm.  — Valls,  Collecció  d’En  Fidel  de  Moragas. 

i 


Escut  ovalat,  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4, 
un  bàcul;  2 i 3,  les  barres.  En  la  part  superior 
porta  el  monograma  de  Jesús. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia,  en  un  document 
de  1795. 


INVENTARI 


71 


CORT  DEL  BATLLE  DE  LA  PARTIDA 

DE  MONTCADA,  DE  YICH 
635 

Rodó,  39  mm.  Cera  vermella,  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  amb  sis  besants;  a ambdós  costats  de 
l’escut  un  castell. 

+ : S : CÜRIE  MONTISCATANI  IN 
CIVIT  ATE  VIC  EN 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’unes  lletres 
d’En  Pere  de  Primeres,  batlle  del  senyor  de  Montcada, 
en  la  ciutat  de  Vicb,  dirigides  als  Veguer  i Batlle  de  Moyà 
o a llurs  lloctinents,  sobre  affers  de  l’administració  de 
justícia.  Datades  a Vich,  all  d’agost  de  1331  h 


CORT  DEL  BATLLE  DE  YICH 

PEL  COMTE  D’AUSONA 

636  1357 

Rodó,  47  mm.  Cera  vermella  sobre  cera  natural.  — Sarrià  (Barce- 
lona), Arx.  del  monestir  de  Sant  Pere  de  les  Puelles. 

Escut  quartejat  flanquejat.  Els  dos  quarters, 

1.  En  el  mateix  Museu  n’havem  vist  altre  exemplar,  empremtat 
amb  cera  vermella,  al  revers  d’un  requiriment  fet  al  batlle  del  cas- 
tell i terme  de  Voltregà,  per  En  Pere  Simó  d’Exameno,  lloctinent  de 
batlle  in  dominacione  Montiscatani,  de  la  ciutat  de  Vich,  l’l  1 de  de- 
sembre de  1331. 


superior  i inferior,  porten  per  senyal  una  cabra; 
els  dos  laterals,  la  creu  grega. 

. . S CÜRIE  BA[IVLI\  CIVITATIS  ! VICI  ! 

PRO  I DNO  : COMITÈ  : AU  SON  E : 

Penja  per  betes  blanques,  d’un  pergamí  que  conté  una 
certificació  autoritzada  per  En  Guillem  de  Malla,  batlle 
en  la  ciutat  de  Vich  per  En  Bernat  de  Cabrera,  comte 
d’Ausona;  cum  sigillo  curie  dicti  baiuli.  Datada  a Vich,  a 
5 de  setembre  de  1357. 


BATLLE  DEL  TERME  I CASTELL 

DE  VOLTREGÀ 

637  1417 

Rodó.  37  mm.  Cera  vermella.  - — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  un  bàcul  a senyal  de  dues  claus 
encreuades. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació referent  a les  còpies  d’unes  escriptures,  dirigida  a 
En  Joan  Aymerich,  Veguer  de  Barcelona,  per  N’Huguet 
de  Bellfort,  batlle  del  terme  i castell  de  Voltregà  pel 
bisbe  de  Vich,  senyor  dels  dits  castell  i terme.  Datada 
infra  sacraria  Sancti  Ipoliti,  terme  del  susdit  castell,  a 
23  de  gener  de  1417. 


72 


SI  GILLO GRAFIA  CATALANA 


NOYENA  SÈRIE  - CONSELL  REIAL.  - CÚRIES  REIALS 
I FEUDALS.  - CANCELLERIA.  - REIAL  AUDIÈNCIA 

DE  CATALUNYA 


688 


CONSELL  REIAL  (?) 

1354 


Consilium  Regium  residens  barchinone.  Datada  a 22  de 
juliol  de  1393  1. 


Rodó,  75  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Collecció 
sigillogràfica. 


Escut  amb  cinc  barres;  timbrat  d’un  cap  de 
lleó,  i a ambdós  costats  un  ocell  que  sembla  un 
faisà. 


CORT  CRIMINAL  DE  LA  CORONA 
D’ARAGÚ 


640 


1458 


Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1458,  p.  236. 


ALONIA  : REGN. . . MAIORIC3  ■ 

AD  : C AT . . . 

Segons  una  nota,  aquest  segell  pertany  al  Consell  reial 
i a l’any  1354. 

CONSELL  REIAL  RESIDENT 

A RARCELONA 

689  1393 

Rodó,  54  mm.  Cera  vermella.  — Selva  del  Camp,  Arx.  Municipal. 

Un  àngel  nimbat  i amb  les  ales  esteses,  soste- 
nint l’escut  de  les  barres. 

MTAT  : D 


Escut  en  losange  amb  cinc  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un 
certificat  autoritzat  per  En  Joan  Vilalba,  notari,  regint 
la  escrivania  de  la  dita  Cort,  de  les  quantitats  entrega- 
des  per  a certa  «nau  grossa  de  barchinona.»  Datat  a 1 
de  novembre  de  1458;  «hi  pos  en  la  fi  lo  segell  menor  de  la 
dita  Cort». 

OÏDORS  DE  LA  CORT  REIAL 

641  1357 

Rodó,  3 ’ mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol  de  la  Seu. 
Diversorum,  segle  xiv. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

Llegenda  illegible. 


Penja  mitjançant  cintes  de  seda  groga  i vermella^ 
d’una  carta  de  pagament  atorgada  a favor  de  N’ Arnau 
de  Montroig,  de  Reus,  i d’En  Joan  Teixidor,  de  la  Selva, 
Síndics  i procuradors  dels  llocs  de  Reus,  Selva,  Valls, 
Alcover,  Constantí,  Riudoms,  etc.,  del  tribut  que  havien 
satisfet  pel  passatge  del  Rei  a Sardenya.  Al  final  es  fa 
constar  la  presència  del  segell  consignant-se  que  és  el  del 


1.  Referent  al  segell  del  Consell  reial  és  curiosa  la  següent  nota, 
que  copiem  d’un  fragment  de  registre  d’albarans  del  « Consell  del  se- 
nyor Rey.»  «ítem  donam  an  Romeu  dez  Feu,  argenter,  ab  albara  del 
dit  Consell,  scrit  en  Barchinona  a .x.  de  Març  del  any  Mcccxciij,  ab 
lo  qual  lo  dit  Consell  li  mana  donar  per  preu  de  .j.  sagell  menor  que 
ha  fet  a ops  del  dit  Consell,  la  cara  del  qual  es  daurada  segons  que 
es  contengut  en  lo  dit  albara  lo  qual  cobram  ensemps  a apocha,  .v. 
lliures.»  (Arxiu  del  Reial  Patrimoni,  fragment  de  registre  d’albarans 
del  Consell  Reial). 


INVENTARI 


73 


Empremtat  amb  cera  verda,  al  dors  d’xin  albarà  ator- 
gat per  En  P.  des  Bosch,  «scrivà  de  ració  de  casa  del 
senyor  Rei,»  i dirigit  al  tresorer  En  Bernat  d’Olzinelles. 
Saragoça,  1 d’abril  de  1357  i. 


CORT  REIAL  DE  RESALÚ 
642  ■"* 

Rodó,  45  mm.  Cera  verda. — Barcelona,  Arx.  del  Reial 
Patrimoni;  collecció  sigillogràflca. 

Escut  dividit  per  meitat,  verticalment.  En  la 
primera  meitat,  les  barres;  en  la  segona,  una  creu. 

BISULDUNI 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  en  una  plica  de 
recepció  de  testimonis  que  tramet  al  Mestre  Racional,  En 
Jaume  Coromines,  notari  i escrivà  de  la  Cort  reial  de  Be- 
salú. Datada  en  aquesta  vila,  el  26  d’octubre  de  1499. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  procés 
de  1473. 


645 


1575 


Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — València,  Arx.  del  Capítol  de 
la  Sèu;  n.°  09096. 


Escut  amb  el  senyal  de  la  ciutat,  collocat  so- 
bre cinc  barres  rodejades  de  lòbuls. 

+ SIGILLVM  CVRIE  REGIE  GERVNDE 

Empri  mtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  capsa 
de  fusta  que  penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella, 
d’un  pergami  en  el  qual  es  tracta  de  la  herència  d’En 
Jaume  Spital,  i l’autoritza  En  Miquel  Martí,  batlle  reial 
de  Girona,  el  3 de  juny  de  1575. 


646 


1627 


Rodó,  53  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


CORT  DUCAL  DE  LA  VILA 
DE  CARDONA 

1734 

Rodó,  55  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliqucs  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers,  anys  1727  a 1739. 

Escut  timbrat  d’una  corona  i divMit  en  dife- 
rents quarters  que  contenen  diversos  senyals.  A 
dreta  i esquerra  de  l’escut,  un  card. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  acte 
d ■ recepció  de  testimonis,  autoritzat  per  N’Armenter 
Font  i Trias,  notari  de  Cardona,  devant  d’En  Bonaven- 
tura Thomasa,  batlle  de  dita  vila  i batllia  pel  Sr.  Duc  de 
Cardona,  Medinaceli,  etc.  Datat  a lü  de  setembre  de  1734, 
con  el  sello  de  la  curia  ducal  de  dicha  villa  de  Cardona. 


644 


CORT  REIAL  DE  GIRONA 

• 1473 


Rodó,  41  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Processos. 


Escut  en  losange,  amb  cinc  barres  tallades  per 
un  escudet  que  conté  els  vairs  en  ratlles  horit- 
zontals, senyal  de  la  ciutat. 

Llegenda  borrosa. 

1.  Referent  al  segell  s’hi  consigna  en  el  document:  «E  per  ço  com 
lo  segell  de  nostro  offici  es  romas  en  la  frontera  darago  per  raho  deies 
pagues  qui  san  defer  als  homens  a cavall  e de  peu  qui  son  romnsos 
en  la  dita  frontera  a sou  del  senyor  Rey,  de  manament  seu,  segell  lo 
present  albara  ab  lo  segell  del  offici  dels  hoydors  de  la  sua  Cort.» 


Dibuix  molt  semblant  al  precedent  n.°  645. 

SIGILLVM  GVRIE  REGIE  GERVNDE 
Cl  VITATIS  ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació donada  per  En  Bartomeu  Vicens,  escrivà  major 
de  la  Cort  reial  de  Girona.  Datada  a 12  de  juny  de  1627. 


1654 

Rodó,  40  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  310. 

Representació  semblant  als  precedents  n.os  645 
i 646,  sinó  que  en  aquest  l’escudet  central  que 
porta  el  senyal  de  Girona  és  en  forma  de  losange. 

+ SIGILLVM  GVRIM  Cl  VITATIS  GERVNDjE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
informació  rebuda  en  la  Coit  reial  de  Girona  a instància 
d’En  Frederic  Dezvalls  i Pol,  donzeil,  domiciliat  en  dita 
ciutat,  referent  al  justipreu  dels  danys  que  li  havien  cau- 
sat els  francesos  per  raó  del  setge,  en  el  qual  serví  a 
l’exèrcit  de  S.  M.,  en  la  casa  i heretat  que  posseia  en  la 
parròquia  de  Palol  d’ Onyar,  dita  la  Torre  de  Sentmenat. 
Datada  a 28  de  març  de  1654. 


648 


1673-1689 


Rodó,  55  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  481. 


Dibuix  igual  al  precedent  n.°  647,  de  propor- 
cions majors  per  ésser  major  el  mòdol  del  segell. 


VOLtM  II 


10 


74 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


+ S1GILLVM  CVRIM  CIVITAT1S  GERVNDM 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  i legalització  de  les  firmes  dels  nc taris  de  Gi- 
rona En  Joan  Colomer  i En  Joan  Andreu.  Datada  a 7 
de  febrer  de  1685,  et  sigillo  majori  dictce  Curice  sigillata  i. 


649 


1777 

Rodó,  30  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Dibuix  molt  semblant  al  precedent  n.°  648. 

[SIGILLVM]  C VIÏIAE.  REGIE . Cl  BIT  AT  IS 
[GERVNDE] 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
manament  del  Jutjat  de  la  Cúria  reial  de  Girona,  a 21 
de  febrer  de  1777. 


650 


CORT  REIAL  ORDINÀRIA 
DE  GRANOLLERS 

Segle  xvii  (?) 


Rodó,  45  mm.  — Barcelona,  Museu  Arqueològic  Diocessà; 
matriu  de  bronzo. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona  i rodejat  de  motius  ornamentals, 
dues  aus  (gralles  ?)  i dos  lleons  que  sostenen,  el 
de  la  dreta  una  S i el  de  l’esquerra  una  I.  En  la 
part  superior  una  esfera  amb  la  creu. 

+ SIG.  CU  RLE.  REGIM  ORDINM  VILLM 
TE  PARTS  D GRANOLLERS 

( + Sigillum  Curice,  Rcgice  ordinarice  villce  et  prirtis  (?)  de  Grano- 
llers.) 

No  sabem  quan  estigué  en  ús  aquest  segell,  però  per 
son  estil  podria  ésser  del  segle  xvii. 


+ SIGILLUM  i CURJE  \ ILERDENSIS  PRO 
DOMINO  i REGE  i 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  upa  certifi- 
cació lliurada  per  En  Francesc  de  Montbuy,  Veguer  de 
Lleyda  i del  Paliars,  d’haver-se  fet  la  crida  pública  per 
la  ciutat  d’una  lletra  del  Rei  Martí,  datada  a Valldaura 
a 1 setembre  de  1405.  La  certificació  és  de  19  de  febrer 
de  1406  i. 

1724 

Rodó,  32  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i tres  llirs. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  en  una  certificació  donada  per  En  Joan 
Cases,  notari  públic  de  Lleyda  i escrivà  de  la  Cort  reial 
de  dita  ciutat,  d’un  privilegi  del  comte-rei  Alfons  IV, 
concedit  a aquesta  i contingut  en  el  seu  «Llibre  vert. » 
Datada  a 21  de  novembre  de  1724. 


CORT  REIAL  ORDINÀRIA 
DE  MANRESA 

^53  1731-175G 

Rodó,  32  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Dintre  d’un  cercle,  rodejat  de  motius  ornamen- 
tals, les  quatre  barres,  i en  la  part  superior  de 
dit  cercle  una  corona. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  en  una  requesta  d’En  Francesc  Tarragona 
i Finestras,  Alcalde  major  i lloctinent  de  Corregidor  de 
Manresa,  a En  Manel  Delàs,  doctor  en  ambdós  Drets, 
Alcalde  major  civil  i lloctinent  de  Corregidor  de  Barce- 
lona. Datada  a 18  de  setembre  de  1756 1  2. 


651 


CORT  REIAL  DE  LLEYDA 

1406 


Rodó,  57  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


Escut  amb  cinc  barres,  i en  els  seus  dos  cos- 
tats un  llir. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó,  llig.  313),  n’havem  vist  un 

altre  exemplar,  on  una  certificació  i legalització  de  la  firma  del  no- 
tari de  Girona  N’Isidre  Vila.  Balada  en  dita  ciutat,  a 13  de  juliol 
de  1673.  Altre  exemplar  el  veièrem  en  l’Arxiu  Municipal  de  Barce- 
lona (Processos,  1660-1661),  en  una  certificació  de  testimonis  auto- 
ritzada per  En  Josep  Mallol,  Jutge  ordinari  de  la  Cort  reial  de  Gi- 
rona, a 6 de  juliol  de  1689. 


CORT  REIAL 
654 


ORDINÀRIA  DE  MATARÓ 

1725-1810 


Rodó,  50  mm. — Barcelona,  Collecció  d’En  Juli  Vintró; 
matriu  de  coure. 


Escut  ovalat,  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una 
corona  i rodejat  de  motius  ornamentals. 

1 . En  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó  havem  vist  un  fragment 
d’aquest  segell,  empremtat  amh  cera  natural  i penjant  amh  cintes 
de  seda  groga  i vermella.  Ignorem  de  quin  pergamí  penjava,  per  es- 
tar-ne separat.  Altre  exemplar  el  veièrem  en  l’Arxiu  del  Capítol  de 
la  Sèu  d’Urgell. 

2.  Altres  exemplars  en  documents  de  1731,  1735  i 1741 . 


INVENTARI 


75 


* SIGILLVM  * CVR1JE  * PRMTORIJE  * 
C1VITATIS  * MATARONIS 


Aquesta  matriu  de  aegell,  com  havem  indicat  (vol.  I, 
pàg.  91)  al  tractar  dels  gravadors  de  matrius,  fou  escul- 
pida per  En  Vives  i Rosselló  en  1725.  En  l’Arxiu  de  la 
Corona  d’ Aragó,  en  els  documents  de  la  Junta  Superior 
del  Principat,  hi  ha  un  exemplar  d’aquest  segell,  em- 
premtat en  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat  de  l’es- 
crivà major  de  la  Cúria  reial  ordinària  de  Mataró,  por- 
tant la  data  de  13  de  juny  de  1810. 


655 


CORT  REIAL  D’OLOT 

1711 


Rodó,  34  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Plica  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers.  Llibre  IX,  1711  a 1727. 


CORT  REIAL  DE  LA  CIUTAT  I CAMP 

DE  TARRACONA 
6o7  1544 

Rodó,  37  mm.  Cera  vermella.  — Tarragona,  Arx.  Municipal. 

Escut  amb  tres  barres,  i en  la  part  superior 
del  camper  del  segell,  una  àguila  amb  dos  caps 
i les  ales  esteses,  abraçant  l’escut. 

CVRIA  * REGIA  * TARRACONE  ET  CAPI 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  un  trasllat 
de  la  crida  de  la  lleuda,  datat  a 3 de  setembre  de  1544. 


658 

Rodó,  52  mm.  Cera  vermella. 


1599 

- Arx.  Cor.  Aragó;  Oonsell  d’Aragó; 
llig.  478. 


Escut  en  forma  de  cartela,  timbrat  d’una  co- 
rona reial  i portant  per  senyal  tres  barres. 


Escut  en  losange,  amb  cinc  barres. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  testimonis  tramesa  al  Veguer  de  Barcelona 
per  N’ Alexandre  Camps,  lloctinent  del  Veguer  de  la  vila 
i vegueria  de  Camprodon,  en  la  vila  i terme  d’Olot.  Da- 
tada in  curia  regia' dictce  villce  et  termini  d’Olot,  18  de 
juny  de  1711,  i segellada  sigillo  dictce  nostrce  Curice. 


CORT  REIAL  DE  PUIGCERDÀ 

1505-1626 

Rodó,  44  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Pliques  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers,  1620  a 1631. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació feta  per  En  Joan  Tomàs,  notari  i escrivà  de  dita 
Cort,  d’una  informació  rebuda  en  16  d’octubre  de  1599. 


659 


CORT  DEL  JUTGE  ORDINARI 
DE  LA  YALL  D ARAN 

1748 


Oval,  38  x 30  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i rodejat  de  pal- 
mes, dividit  en  quatre  quarters,  portant  diversos 
senyals. 


Escut  en  losange,  que  porta  per  senyal  cinc 
barres  i en  el  centre  un  mont  amb  una  flor 
de  llir. 

+ SIGILLVM  CURIE  REGIE  VILLE 
PODI  CERI  TAN  I 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  tancant  una  plica  de 
declaracions  de  testimonis  tramesa  a En  Francesc  Dal- 
mau, Veguer  de  Barcelona,  des  de  Puigcerdà,  amb  data 
de  11  de  juliol  de  1626  i. 

1.  En  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni  (collecció  sigillogràfica),  n’hi 
havem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  en  paper  i cera  natural, 
en  el  compte  de  les  composicions  fetes  per  En  Perot  Despujol,  don- 
zell, Veguer  de  Cerdanya  i batlle  de  la  vila  de  Puigcerdà,  des  de  28 
de  setembre  de  1504  a 1 d’agost  de  1505. 


CATALONIE  PRI NCIPAT  VS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lega- 
lització de  les  firmes  d’En  Lluis  Portolés  i En  Jaume 
Portolés,  notaris,  feta  per  En  Francesc  de  Miquel  Capdet, 
Jutge  ordinari  de  la  Vall  d’Aran.  Datada  in  oppido  de 
Viella,  a 5 de  novembre  de  1748,  et  sigillo  Curice  mu- 
nitam. 

CORTS  REIALS  DE  VICH 

660 

1597-1766 

Rodó,  54  mm.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona 
i rodejat  de  motius  ornamentals. 


76  SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


* SAGELL  * DE  LES  * CORTS  * REALS  * 
DE  * VICE 

+ PHILIPPVS  -D’G-  REX  ■ CASTELL 
ARAGÓN  VM  ■ VTRIVSQ  • SIGIL  • IIIER . . . 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  dors  d’una 
sentència  donada  per  En  Gaspar  Pares,  jutge  i assessor 

En  un  document  de  1562. 

de  les  Corts  reials  de  Vich  i Ausona.  Datada  a Vich,  a 3 
d’agost  de  1668  h 

664  1621 

Rodó,  75  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

661  1624 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres, 

Rodó,  24  mm.  — Vich,  Arx.  de  Casa  Clariana. 

Representació  quasi  igual  a la  del  segell  prece- 

REX  CASTELLTE  • ARAGONVM  ■ 

VTRIVSQ  ■ SIGIL... IERVS 

dent  n.°  660. 

Llegenda  també  igual. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia,  al  dors  d’unes  lletres 
dirigides  per  En  Francesc  Bojons,  Yeguer  i batlle  de 
Vich  i Ausona,  al  batlle  del  terme  de  Berti.  Vich,  17 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
edicte  per  a la  recepció  de  testimonis,  en  la  causa  que’s 
seguia  en  la  Reial  Audiència  entre  els  Síndics  de  la  vila 
de  Vilallonga  i el  Síndic  del  Capítol  de  la  Sèu  de  Tarra- 
gona. Datat  a Barcelona,  a 30  d’abril  de  1621. 

juny  de  1624. 

665  1647 

Rodó,  70  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

CANCELLERIA  REIAL  (?) 

662 

Oval,  11  X 10  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  199. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  dels  precedents, 
n.os  663  i 664. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’un  casc 
amb  llambrequins. 

Sense  llegenda. 

LVDOVICVS  D.  G.  GALLIVE  ET  NAVAR. 
REX.  COMES  B ARC  IN.  ROSSI  LIO. 

ET  CERITANIJE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  nota 
que  diu:  Juró  Joseph  Cuber  en  la  Scribania  de  manda- 
miento  de  Aragón  a 28  de  Febrcro  1665.  En  Noviembre  ó 
Diciembre  de  66  juró  Gaspar  de  Segòvia,  etc.  Apar  que 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  conces- 
sió de  llicència  a l’universitat  de  Ripollet,  per  poder 
manllevar  a censal  siscentes  lliures.  Datada  a Barcelona, 
a 18  de  maig  de  1647. 

sigui  un  dels  segells  usats  en  la  Cancelleria  reial,  en  el 
segle  xvn. 

666  1661 

Rodó,  82  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

REIAL  AUDIÈNCIA  DE  CATALUNYA 
663  1562 

Escut  timbrat  d’una  corona  reial,  amb  el  se- 
nyal de  les  barres. 

Rodó,  75  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

FHILIPPVS  DEI  GRATIA  REX  CASTELL M 
ARAGONVM  COMES  BAÏC1NONM 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  o sigui  el 
dels  reis  d’Aragó,  comtes  de  Barcelona. 

En  un  document  de  1661. 

1.  En  el  mateix  Museu  es  guarda  un  altre  exemplar,  en  un  docu- 
ment do  7 de  novembre  de  1626;  altre,  en  l’Arxiu  de  Casa  Clariana, 

667  1667 

Vich,  en  un  document  de  6 de  febrer  de  1685,  i altre  exemplar,  en  la 
collecció  d’En  Juli  Vintró,  en  una  certificació  expedida  per  En  Nar- 
cís Mestres,  notari  públic  de  Vich  i escrivà  de  la  Cort  reial  de  dita 
ciutat,  datada  a 12  de  març  de  1766.  En  nostra  collecció  d’originals 

Rodó,  77  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Provincial 
d’Hisenda. 

hi  tenim  un  exemplar,  empremtat  en  cera  vermella,  en  un  docu- 
ment datat  a Vich,  a 28  de  febrer  de  1597,  que  és  l’exemplar  més 
antic  dels  que  coneixem. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona  reial. 

INVENTARI 


77 


GAROLVS  ■ 11  • DEI  • GRATIA  ■ REX  ■ CAS- 
TELLAi ■ ARAGÓN  VM  ■ COMES  ■ BAïCINAï  ■ 

rès  particular,  atorgada  per  D.  Francisco  dc  Montero, 
Degà  de  la  Reial  Audiència.  Datada  a Barcelona,  a 19 
de  juliol  de  1754  1. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
manament  del  Regent  dc  l’Audiència  a l’Ajuntament  i 
singulars  de  la  universitat  de  Vilaseca,  perquè  paguin 
certes  pensions  de  censal  a la  priora  i convent  de  Carme- 

671 

lites  descalces  do  Reus.  Datat  a 22  de  gener  de  1067. 

Rodó,  55  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

668  Segle  xvni 

Rodó,  85  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Provincial 
d’Hisenda. 

Representació  i llegenda  iguals  al  precedent 
n.°  670,  però  les  proporcions  són  més  reduïdes 
per  ésser  menor  el  mòdol. 

Escut  amb  els  servyals  de  Castella,  Lleó  i Gra- 
nada, timbrat  d’una  corona  reial. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1748. 

PHILIPVS  * D * G * IIISPANIARVM  * REX  * 

672  1778 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  de  la 
concessió  de  territori  general,  ad  causas  civiles,  en  favor 
del  Majoral  de  la  Confraria  del  cordó  de  Sant  Francesc, 

Rodó,  85  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

instituïda  en  l’esglèsia  de  Sant  Francesc  de  l’Orde  de  Fra- 
menors.  Firma  el  document  D.  Francesc  Borràs  i Vi- 
nyals,  Antiquior  de  la  R.  Audiència. 

Escut  timbrat  d’una  corona  reial,  amb  els  se- 
nyals reials  i rodejat  del  toisó  d’or. 

CAROLUS  * III  * D * G * HISPANIARUM  * 

669  im 

. REX  * 

Rodó,  56  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisonda. 

Escut  molt  semblant  al  del  precedent  segell 
n.°  668. 

En  un  document  expedit  per  la  Reial  Audiència 
en  1778. 

PHILIPVS  ■ V • D ■ G • IIISPANIARVM  • 

67B  1779 

REX  ■ 

Rodó,  40  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  l’aprova- 
ció de  la  concòrdia  atorgada  entre  l’Ajuntament  de  la 
vila  de  Valls,  d’una  part,  i de  l’altre  En  Francesc 
Vilar,  adroguer,  i N’ Anton  Vinyals,  ciutadans  de  Bar- 

Escut a senyal  reial,  timbrat  d’una  corona  i 
rodejat  del  toisó  d’or. 

celona.  Datada  a 17  de  juliol  de  1722. 

CAROLUS  ■ III  ■ D ■ G ■ HISPANIARUM  • 

REX  - 

670  1747-1754 

Rodó,  80  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  les  armes  de  Castella,  Lleó  i Gra- 
nada, timbrat  d’una  corona  reial. 

Al  peu  d’una  certificació  del  Llibre  d’Expedients  de 
l’any  1776,  donada  per  D.  Fèlix  de  Prats  i Santos,  baró 
de  Serrahí,  escrivà  principal  i de  Govern  de  la  Reial  Au- 
diència del  Principat  de  Catalunya.  Datada  a 30  de  gener 
de  1779  i sellada  con  el  séllo  Real  que  eslà  a mi  cargo. 
Així  és  consignat  el  segell. 

FERDINANDVS  • VI  ■ D • G ■ IIISPANIARVM  ■ 
REX  • 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
concessió  de  territori  general,  ad  causas  civiles,  d’inte- 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’hem  vist  en  l’Arxiu  provincial 
d’Hisenda,  de  Barcelona,  empremtat  al  dors  d’una  concesió  de  terri- 
tori general,  ad  causas  civiles,  atorgada  pel  marquès  de  Puerto  Nue- 
vo.  Regent  de  la  Reial  Audiència,  a l’Abat  de  Sant  Cugat  del  Vallès, 
Fr.  D.  Bonaventura  de  Gayolà  i de  Vilosa.  Datada  a 11  de  desembre 
de  1747. 

78 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


674 


1779 


676 


1802 


Rodó,  60  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Rodó,  40  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  a senyals  de  Castella,  Lleó  i Granada  i 
en  el  centre  les  flors  de  llir.  Porta  corona  reial  i 
el  rodeja  el  toisó  d’or. 

GABOLUS  • III  • D • G . HISPANIARUM  ■ 
REX  • 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  revers 
d’una  executòria  lliurada  per  la  Reial  Audiència  a favor 
de  Fr.  D.  Josep  Ignasi  de  Figueres,  Paborde  major  de 
Sant  Cugat  del  Vallès,  per  a la  possessió  de  les  tempo- 
ralitats de  dita  Pabordia.  Datat  a Barcelona,  a 26  d’abril 
de  1779. 


675 


1801 

Rodó,  84  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  amb  el  mateixos  senyals  del  segell  pre- 
cedent n.°  675. 

CAROLÜS  IV  • D • G • HISPANIARUM 
REX  • 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Llibre  d’Expedients,  lliurat  per  D.  Fèlix  de  Prats 
i Santos,  escrivà  principal  i de  govern  de  la  Reial  Au- 
diència del  Principat  de  Catalunya.  Barcelona,  18  de  no 
vembre  de  1802. 


1811 

Rodó,  36  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya.  Guerra-Memorials ; 1811,  3. 


677 


Escut  a senyals  reials,  timbrat  d’una  corona  i 
rodejat  del  toisó  d’or. 


Escut  del  mateix  estil  i amb  els  mateixos  se- 
nyals del  segell  fl.°  674. 


FERDINANDUS  VII.  D.  G.  HISPANIARUM 
REX. 


GAROLUS  * IV  * D * G * HISPANIARUM  * 
REX  * 

En  un  document  expedit  per  la  Reial  Audiència  de 
Catalunya  en  1801. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  donada  per  Jaume  Pons  i Mornau,  secretari 
substitut  de  l’Acord  reial  de  l’Audiència  del  Principat  de 
Catalunya,  de  que  dit  Acord  reial  ha  nomenat  batlle  pel 
lloc  i terme  de  Sisquella  a Ramon  Maymó.  Datada  a Tar 
ragona,  a 5 d’abril  de  1811. 


INVENTARI 


79 


DESENA  SÈRIE  - VEGUERIES.  - CORREGIMENTS. 

PREFECTURES 


CORT  DE  LA  VEGUERIA  DAGRAMUNT 
678 

Rodó,  47  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Processos. 

Escut  que  porta  per  senyal  cinc  barres,  cimat 
de  tres  flors  de  llir. 

+ SIGILLVM 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  certifica- 
ció lliurada  per  En  Josep  Soler,  notari  públic  i escrivà 
ordinari  de  la  Cort  de  la  Vegueria  de  la  vila  d’ Agramunt. 
Datada  en  dita  vila,  a 14  de  juliol  de  1654. 


1617-1654 

Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó:  Consell  d’ Aragó;  llig.  490. 

Representació  igual  al  segell  precedent  n.°  679. 

+ SIGILLVM  CVRIARVM  VIOARII  rE 
BAIVLI  BALAG. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació o legalització  de  la  firma  d’En  Vicens  Ariet,  no- 
tari de  Balaguer,  que  clou  i signa  les  Ordinacions  de  la 
Confraria  dels  teixidors  de  dita  ciutat,  atorgada  per  En 
Joan  de  Melgar,  donzell,  Veguer  de  la  ciutat  i vegueria 
de  Balaguer.  Datada  a 3 d’abril  de  1617,  cumsigillo  curie 
nostre  1. 


CORT  DE  LA  VEGUERIA  I RATLLIA 

DE  RALAGUER 
679  1603 

Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó; 
llig.  481. 

Escut  en  forma  de  cairó,  flanquejat;  en  els 
quarters  superior  i inferior,  les  barres:  en  els  dos 
laterals,  escacs.  L’escut  va  timbrat  d’una  corona, 
i a sa  dreta  hi  ha  un  bou  i un  altre  quadrúped 
a sa  esquerra. 

+ SIGILLVM  CVRIE  VICA[RII ] 

[B]AIVLI  ....  \BAL\AGARl 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  de  la 
egalització  de  la  firma  d’En  Llorenç  Pintor,  notari  pú- 
ilic  de  Balaguer,  atorgada  per  En  Francesc  de  Pons. 
lonzell,  Veguer  de  dita  ciutat  i vegueria.  17  de  maig 
le  1603. 


VEGUER  DE  LA  CORT  DE  BARCELONA 
681  1261 

Rodó,  58  mm.  Cera  bruna.  — Montpeller,  Arx.  de  la  Municipalitat; 
perg.  4,195. 

Anv.  — Creu  grega  o de  quatre  braços  iguals, 
(molt  semblant  a la  del  Capítol  de  la  Sèu  de 
Barcelona),  i en  cadascun  dels  quatre  angles  que 
forma,  un  besant. 

+ SIGILLVM  ! VIC  ARI  I • 

Rev.  — Un  castell  amb  tres  torres  emmarle- 
tades. 

1.  D’aquest  segell  n’havem  vist  altres  exemplars  en  el  mateix  Ar- 
xiu Corona  Aragó  en  documents  de  1618,  i un  en  la  secció  de  «Pro- 
cessos*, empremtat  al  peu  d’una  certificació  datada  a 17  de  juliol 
de  1654. 


80 


SIGILLOGR AFlA  CATALANA 


+ CVRIE  i BARCHINONENSIS 


Penja  per  beta  groga  i vermella,  d’un  poder  atorgat 
per  diversos  ciutadans  de  Barcelona  a En  Pere  de  Mi- 
rambell, perquè  pugui  exigir  i cobrar  dels  Cònsols  de 
Montpeller,  6.409  sous  melgoresos,  que  restaven  a pagar 
d’aquells  15,000  que  havien  sigut  deixats  al  rei  d’ Aragó, 
pro  viatico  ultramaris,  i dels  quals  dits  Cònsols  se  cons- 
tituïren deutors.  Datat  a 18  d’agost  de  1261  b 


682 


VEGUER  DE  BARCELONA 

1340 


Rodó,  44  mm.  Cera  natural  groga.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Sèu;  pergs.  del  segle  xiv. 


Dintre  d’un  cercle  format  per  lòbuls,  cinc  bar- 
res, i en  el  centre,  tallant  les  dites  barres,  un 
escut  en  cairó  o losange,  amb  la  creu  grega  i un 
punt  o besant  en  cadascun,  dels  quatre  angles 
que  forma. 

+ 8.  VIC  ARI  I BARCHN  P DNO  REGE  ARAG 
COMIT  BARCII 

( + Sigillum  Vicarii  Barchinone  pro  domino  rege  Aragonum  comitè 
Barcliinone. ) 


Penja  per  cintes  de  seda  groga  j vermella,  d’un  perga- 
mí que  conté  la  definició  i perdó  atorgats  per  En  Bernat 
de  Tous,  Veguer  de  Barcelona  i Vallés,  a En  Bernat  Du- 
say,  ciutadà  de  Barcelona;  datat  a 8 de  juny  de  1340  2. 


1373-1661 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Representació  molt  semblant  al  precedent  nú- 
mero 682,  però  de  major  tamany,  més  artístic  i 
amb  més  motius  d’ornamentació. 

4- : s : uicarii  : barchn  : pro  : domino  : 

REGE  i ARAGONUM  \ COMITÈ  i BARCHN 

( + Sigillum  Vicarii  Barchinone  pro  domino  rege  Aragonum  comitè 
Barchinone.) 


1.  Per  a donar  major  fermesa  al  document,  els  atorgants  el  feren 
roborar  amb  el  segell  del  Veguer  de  la  Cort  de  Barcelona,  consig- 
nant-ho  amb  aquests  termes:  Et  ut  presens  instrumentum  maiorem 
obtineat  firmitatem  ipsum  munimine  sigilli  nostre  curie  fecimus  com- 
muniri. 

2.  Aquest  segell  fou  creat  per  disposició  de  Jaume  II,  en  4 de 
maig  de  1302.  (Vegi’s  Volum  I,  pàg.  118,  apèndix  n.°  XI.)  En  aquest 
manament  del  Rei,  s’hi  consigna  la  llegenda  que  deu  contenir  dit 
segell,  i resulta  ésser  exactament  igual  a la  que  havem  transcrit 

d’aquest  exemplar. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  l’any  1661  i. 


684 


1433-1545 


Rodó,  32  mm.  Cera  verda. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


La  mateixa  representació  del  segell  precedent 
n.°  683,  però  per  ésser  menor  el  módol,  les  pro- 
porcions del  dibuix  son  també  menors. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  paper  i cera  verda,  al  peu  d’una 
certificació  de  què  En  Rafel  Despuig  ha  regit  l’ofici  de 
la  sots-vegueria  de  Barcelona  des  del  19  d’agost  de  1468 
fins  el  dia  de  la  data,  8 de  juliol  de  1469;  «segellada  ab 
lo  sagell  menor  de  la  Cort  del  regent  la  Vegueria  de  Bar- 
celona > 2. 


CORT  DE  LA  VEGUERIA 

DE  BARCELONA 
685  1G53 

Rodó,  64  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  215. 

Representació  semblant  als  precedents  n.os  683 
i 684. 

+ SIGILLVM.  REGIVM  CVRIE  VIC  [ARI  E] 
BARCHINONE 


En  cera  vermella  i paper,  en  una  certificació  i legalit- 
zació de  la  firma  d’En  Joan  Permanyer,  notari  públic  i 
un  dels  escrivans  de  la  Cort  de  dita  Vegueria,  atorgada 
per  En  Llorenç  Aronis,  ciutadà  honrat  de  Barcelona  i 
regent  per  Sa  Magestat  la  Vegueria  de  Barcelona,  d’Igua- 
lada, Vallès,  Moyà  i Moyanés.  28  de  novembre  de  1653. 


1.  Demés  d’aquest  exemplar  n’hem  vist  d’altres  en  diversos  Ar- 
xius. En  el  del  Capítol  de  la  Sèu  de  Barcelona  s’en  conserva  un  d’em- 
premtat en  cera  natural  bruna,  que  penja  per  cintes  grogues  i ver- 
melles, d’un  pergamí  en  què  Dalmau  de  Mur,  Veguer  de  la  ciutat 
de  Barcelona  i Vallés,  fa  avinent  als  veguers,  batlles,  corts,  justí- 
cies, etc.,  dels  regnes  d’Aragó,  València  i Mallorca,  que  En  Ramon 
de  Tous,  dispenser  de  la  comtessa  d’Exerica-  i de  Luna,  és  ciutadà  de 
Barcelona,  i prevé  les  dites  autoritats  que  li  atorguin  i regoneixin 
tots  els  privilegis  i franqueses  de  què  gaudeixen  els  ciutadans  de  Bar- 
celona. Datat  en  aquesta  ciutat,  a 16  de  desembre  de  1373.  Altres 
exemplars  en  nostra  collecció  i en  els  arxius  barcelonins  de  la  Corona 
d’Aragó,  Provincial  d’Hisenda  i del  Reial  Patrimoni,  en  documents 
de  1403,  1563,  1569  i 1653. 

2.  N’hem  vist  altres  exemplars  en  documents  fins  a 1545.  En  l’Ar- 
xiu Municipal  de  Barcelona  (Ordinacions  originals)  n’hi  ha  un  d’em- 
premtat amb  cera  verda,  al  peu  d’un  ban  donat  per  manament  del 
regent  la  Vegueria  de  la  ciutat,  sobre  l’ofici  dels  «corredors  de  lotge», 
de  5 de  març  de  1433. 


INVENTARI 


81 


CORREGIMENT  DE  BARCELONA 

686  1762-1794 

Rodó,  60  mm.  Cera  verda.  — Arx.  Cor.  Aragó;  llibre  de  pliques  de 
testimonis  del  Collegi  d’Adroguers,  1772  a 1797. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
del  veguer,  n.°  683. 

No  porta  llegenda,  essent  substituïda  per  signes 
que  apar  volen  imitar  la  del  segell  del  Veguer. 

Empremtat  amb  paper  i cera  verda,  en  la  còpia  au- 
tèntica del  procés  de  prova  de  genealogia  de  Ramon 
Utgés  i Messeguer,  per  a ingressar  en  el  Collegi  d’Adro- 
guers, legalitzant  les  declaracions  dels  testimonis,  N’ An- 
dreu de  Ciria,  advocat  dels  Reials  Consells,  Alcalde 
major  i tinent  de  corregidor,  per  Sa  Magestat,  a Barce- 
lona. Datada  en  aquesta  ciutat,  a 4 de  juliol  de  1786  b 


689 


1590 


Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — València,  Arx.  del  Capítol  de  la  Sèu; 
n.°  08996. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  del  precedent 
n.°  688. 

+ BISVLDVNI 

Empremtat  amb  cera  vermella,  dintre  capsa  de  fusta,  i 
pendent  d’un  pergamí  que  conté  una  procura  d’En  Gre- 
gori Fàbrega,  de  Moyà,  autoritzada  per  En  Francesc  des 
Güell,  sots-veguer  de  la  vila  i vegueria  de  Besalú.  Datat 
a 20  d’agost  de  1590. 


690 


VEGUERIA  DE  CAMPRODON 

1458 


VEGUERIA  DE  BERGA 

687  1561  i 1625 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
Uig.  492. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona. 

No  porta  llegenda. 


Rodó,  37  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Vària. 

Escut  amb  quatre  barres. 

+ SIGILLUM  i CURIE  i CAMPI  \ ROTUNDI 

En  una  lletra  de  N’ Antoni  Corona,  donzell,  veguer  i 
batlle  de  Camprodon,  Ripoll  i Ripollès,  al  batlle  de  Sant 
Joan  de  les  Abadesses  o a son  lloctinent;  datada  a Cam- 
prodoD,  a 15  d’abril  de  1458. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació i legalització  de  les  firmes  dels  notaris  de  Berga 
En  Francesc  Torras,  En  Joan  Claris  i En  Josep  Pla,  feta 
per  En  Pere  Maysonada,  regent  la  Vegueria  de  Berga  i 
Bergadà,  en  26  d’agost  de  1618  2. 


VEGUER  DE  BESALÚ 

688  1437 

Rodó,  44  mm.  Cera  vermella.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  rodejat  de  lòbuls  i partit  verticalment. 
En  la  primera  meitat,  tres  barres;  en  la  segona, 
un  pal  que  termena  amb  una  creu  patada. 

+ SIGILLUM  : UICARII  ! DE  \ BISULDUNO 

En  paper  i cera  vermella,  al  do. 3 d’una  lletra  dirigida 
per  En  Guillem  de  Vivers,  batlle  i sots-veguer  de  Besalú, 
a En  Tomàs  Aulina,  de  Camprodon;  datada  a 11  de  juny 
de  1437. 

1.  N’hem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1762  i 1794. 

2.  Altres  exemplars  de  1561  i 1625. 


691  1612 

Oval,  30  x 23  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’antor. 

Escut  de  forma  ovalada,  portant  per  senyal 
quatre  barres,  rodejat  de  motius  ornamentals  i 
timbrat  d’una  corona  de  majors  proporcions  que 
l’escut. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’unes 
lletres  de  requesta,  endreçades  al  veguer  i batlle  de  la 
vila  i vegueria  de  Ribes  per  En  Joan  Cadercet,  cònsol  pri- 
mer de  la  vila  de  Camprodon  i per  manca  de  veguer  regent 
la  Vegueria  d’aquesta  vila.  Datades  in  Cúria  nostra  Regia 
Campirotundi,  a 21  d’agost  de  1612. 


692 


VEGUERIA  DE  CERVERA 

Segle  xiv  (}) 


Rodó,  37  mm.  Cera  bruna.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  vitrines. 


Dintre  d’un  cercle  format  per  lòbuls,  el  senyal 


VOLÚM  IX 


11 


82 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


reial,  ço  és,  les  barres,  i en  primer  terme  un 
cérvol. 

Llegenda  destruïda. 


+ SIGILLVM  ■ VIC  ARI  I • CERVARIE  • PRO  ■ 
DOMINO  • REGE 


Per  estar  separat  del  pergamí  de  què  penjava  no  po- 
dem precisar  la  data  d’aquest  segell,  mes  apar  pertànyer 
al  segle  xiv. 


693 


1458 


Rodó,  42  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  co- 
munes originals,  1458,  fol.  180. 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  certifi- 
cació feta  per  En  Miquel  Gibert  i de  Perellós,  donzell, 
veguer  i batlle  de  la  vila  i vegueria  de  Cervera,  de  què 
el  Dr.  Jaume  Magre  i Tolrà,  prevere,  originari  de  dita 
vila,  era  fill  llegítim  i natural  d’En  Jaume  Magre,  i de 
Margarida,  sa  muller,  Senyors  que  foren  de  la  casa  de 
Magre,  de  la  Paladella,  terme  de  Montmaneu;  i fa  relació 
dels  mèrits  de  sa  família.  Datada  a Cervera,  a 26  de 
febrer  de  1611,  sigillo  curice  nostrce  Vicarice  i. 


En  el  fons  del  camp  del  segell  cinc  barres,  i 
destacant-se  sobre  aquestes  un  escut  en  cairó,  a 
senyal  de  Ja  ciutat  o sigui  amb  un  cérvol. 


696 


1662  i 1670 


Rodó,  32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  524. 


LLUM  VICARI 

Empremtat  amb  paper  i cera  verda,  al  dors  d’una 
carta  del  veguer,  N’Hug  de  Foxà,  dirigida  als  Consellers 
de  Barcelona,  referent  a un  plet  entre  el  Síndic  de  Cer- 
vera i En  Bamon  de  Cardona.  Datada  a Cervera,  a 9 
d’agost  de  1458. 


Dibuix  igual  al  precedent  n.°  695,  però  de  pro- 
porcions més  petites. 

SIGILLVM  ■ VIC  ARI  I ■ CERVARIE  ■ PRO  • 
DO  ■ REGE  • 


694 


1571 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella..  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1570-1575,  fol.  22. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
informació  rebuda  en  la  Cort  del  veguer  de  Cervera,  En 
Manuel  de  Guanter,  i de  son  jutge  ordinari  i assessor 
En  Miquel  Nuix,  a instància  d’En  Bamon  Navès,  a 8 
d’octubre  de  1670  2. 


Dibuix  quasi  igual  al  del  segell  precedent 
n.°  693.  Se’n  diferencia  en  les  lletres  de  Ja  lle- 
genda, puix  en  aquest  són  romanes  i en  aquell 
gòtiques. 

+ SIGILLVM  V1CARII . 

Al  dors  d’una  carta  en  paper  als  Consellers  de  Barce- 
lona, referent  a la  comissió  donada  a En  Tamarit,  doc- 
tor d’aquesta  ciutat,  sobre  la  captura  feta  en  dita  vila 
d’En  Miquel  Quesquer,  mercader  de  Valls,  i son  compa- 
ny ó En  Pau  San  genis,  empresonats  com  agavelladors  de 
blat.  Cervera,  23  de  maig  de  1571. 

695  1610-1624 

Rodó,  45  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  353. 

Escut  portant  per  senyal  cinc  barres,  les  tres 
del  mig  tallades  per  un  altre  escudet  amb  un 
cérvol. 


1781  (?) 

Rodó,  33  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

La  mateixa  representació  que’l  precedent  nú- 
mero 696,  amb  algunes  variants,  particularment 
en  la  corona  de  l’escut  i en  la  ce  dél  mot  Cerva- 
rice  de  la  llegenda. 

SIGILLVM  • VIC  ARI  I • CERVARIJE  • PRO  ■ 
DO  • REGE  • 

Estava  empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en 
un  document  la  data  del  qual  no  hem  pogut  comprovar 
i per  ço  la  posem  en  dubitatiu. 

1.  N’hem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1610  i 1624. 

2.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragò,  llig.  414)  n’havem 
trobat  un  altre  exemplar,  empremtat  en  una  legalització  de  la  firma 
d’En  Vicens  Mur,  notari  de  Cervera,  atorgada  per  en  Rafel  de  Moxó. 
Doctor  en  ambdós  Drets,  Paer  en  ordre  primer  i en  aquest  nom  regent 
la  Vegueria  de  dita  vila  per  Sa  Magestat.  Datada  in  Curía  Vicarice 
Cervarice,  el  20  de  maig  de  1662. 


INVENTARI 


83 


JUNTA  CORREGJMENTAL  DE  CERVERA 
698 


1812 


Rodó,  44  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Govern,  n.°  9. 


Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  el  senyal  de 
les  barres  i en  primer  terme  un  cérvol. 


701 


1370-1532 


Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  pergamins. 


En  un  cercle  format  per  lòbuls,  el  senyal  reial, 
és  dir,  les  barres,  i sobre  d’aquestes,  en  primer 
terme,  un  escut  a senyal  de  la  ciutat  (els  vairs 
en  ratlles  horitzontals). 


JUNTA  CORREGIMEN TAL  DE  CERVERA  > 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  certifi- 
cació d’En  Francisco  Bàgils  i Morlius,  secretari  de  la 
Junta  Corregimental  de  Cervera,  declarant  haver-se  do- 
nat lectura  i jurat  la  Constitució  per  tots  els  membres 
de  dita  Junta  i sos  dependents.  20  novembre  de  1812. 


+ 8 OFICIÍ  . . ..IE  GERUNDEN  PRO  DNO 
REGE  ARAGÓN 

( 4-  Sigillum  Oficií  [ Vicarlie  Gerundensis  pro  domino  rege  Aragonum.) 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’uD  perga- 
mí atorgat  pel  veguer  En  Bonanat  Ça  Pera,  en  el  qual 
es  transcriuen  dues  lletres  del  Bei  En  Pere  III.  Datat  a 
8 de  desembre  de  1370  i. 


CORREGIMEN T DE  FIGUERES 


699 


1S10 


Oval,  26  X 23  mm.  Lacre  vermell.  — Barcelona,  Arx.  Provincial 
d’Hisenda. 


JUNTA  CORREGIMENTAL  DE  GIRONA 

702  1810-1812 


Escut  timbrat  d’una  corona  reial,  a senyal  de 
Castella,  Lleó,  Aragó,  Navarra,  etc.,  i en  el  cen- 
tre un  escudet  de  forma  ovalada,  amb  una  àguila. 

CORREGIMIENTO  DE  LA  VILLA 
DE  FIGUERAS 

Al  peu  d’un  acte  autoritzat  per  En  Josep  Esteve,  sots- 
corregidor  de  Figueres,  fent  constar  haver  complert  l’or- 
dre del  mariscal  duc  de  Tarante,  Governador  General  de 
Catalunya,  d’incautar-se  de  tots  els  papers  i documents 
del  recaudador  de  Duanes  de  dita  vila.  Datat  a 4 d’agost 
de  1810,  «a  set  hores  i mitja  del  matí». 


Rodó,  39  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Superio 
de  Catalunya;  llig.  Govern,  n.°  11. 

Escut  en  losange,  timbrat  d’una  corona  i por- 
tant per  tenants  dos  lleons.  El  senyal  de  l’escut 
són  els  vairs  o sigui  el  de  la  ciutat. 

CORREG ?°  DE  GERONA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  lliu- 
rada per  En  Josep  Domènec  Bofill,  secretari  de  la  Junta 
de  govern,  observació  i defensa  del  Corregiment  de  Gi- 
rona, resident  en  la  vila  d’ Arenys  de  Mar,  certificant 
haver  resultat  elegit  per  al  càrrec  de  diputat  a Corts  En 
Francesc  Calvet  i Rubalcava.  Datada  a 23  de  febrer 
de  1810  2. 


VEGUER  DE  GIRONA 

700  1317 

Rodó,  28  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Cartes  reials. 
Jaume  IX. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  les  bar 
res,  2 i 3,  dues  ratlles  horitzontals  de  vairs  (?). 

+ SIGILLUM  [VIC ARI  1]  GERUNDE 


CORREGIMENT  DE  IGUALADA 


708 


1828 


Oval,  28  X 25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  llig.  138. 
Montserrat. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i dividit  en  qua- 
tre quarters:  1 i 4,  la  creu:  2 i 3,  dues  barres. 


Al  dors  d’una  lletra  d’En de  Papiol,  Veguer  de 

Girona  i Besalú,  al  Bei,  trametent-li  un  testimonial  refe- 
rent a si  el  lloc  de  Cervià,  demés  de  la  cena  que  pels  seus 
homes  se  presta  anyalment  al  Bei,  havien  de  prestar-ne, 
també,  al  Procurador  reial  de  Catalunya.  Datada  a Gi- 
rona, a 21  de  maig  de  1317,  sub  sigillo  mei  oficii. 


1.  Demés  d’aquest  exemplar  n’havem  vist  un  altre  en  l’Arxiu  mu- 
nicipal de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals,  1430-1434),  emprem- 
tat amb  paper  i cera  vermella  al  dors  d’una  carta  dirigida  als  Con- 
sellers de  Barcelona.  Datada  a 7 de  maig  de  1434.  Altres  exemplars 
n’havem  vist  en  diversos  documents  flns  a l’any  1532. 

2.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  el  mateix  Arxiu,  en  un  docu- 
ment datat  a 26  d’agost  de  1812. 


84 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


En  la  part  inferior  de  l’escut  ratlles  formant 
ones. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  requi- 
riment  de  l’Alcalde  major  i tinent  de  Corregidor  de  Igua- 
lada a l’Abat  de  Montserrat,  perquè  suspengui  tot  pro- 
cediment en  determinada  causa.  Igualada,  3 de  setembre 
de  1828. 


VEGUER  DE  LLEYDA 

704  Segle  xiv  (?)  — 1535 

Rodó,  54  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

En  el  fons  del  segell  nou  barres,  tallades  en 
el  centre  per  un  quadrilobat  que  enclou  el  se- 
nyal de  Lleyda  o siguin  tres  llirs. 

+ :.  S •:  ÜICARII  YLDN  P DNO  REG  ARAG 
Q1  EST  COMES  BARCHN 

(+  Sigillum  Vicarii  Ylerdensis  pro  domino  rege  Aragonum  qui 
est  comes  Barchinone. ) 

En  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un  manament  d’En 
Joan  de  la  Mora,  cavaller,  regent  l’ofici  de  la  Cort  i Ve- 
gueria de  Lleyda,  perquè  es  faci  execució  en  els  bens  d’En 
Joan  Barrufet,  condemnat  en  virtut  de  sentència,  a sa- 
tisfer determinada  quantitat  a la  comunitat  de  preveres 
de  la  parròquia  de  Sant  Llorenç.  Datat  a Lleyda,  a 19 
d’abril  de  1535  h 


705 


1458 


Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1458,  fol.  158. 


Dibuix  igual  o molt  semblant  al  precedent 
n.°  704. 


Llegenda  borrosa. 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’un 
requiriment  d’En  Miquel  Çaplana,  miles,  vicarius  et  curie 
llerdensis  Pallariensis  et  terre  Marchionatus,  dirigit  als 
veguers,  batlles  i altres  oficials  del  Principat  de  Catalu- 
nya, perquè  facin  execució  en  els  bens  de  la  universitat 
de  la  vila  de  Fraga  a instància  d’En  Francesc  de  Bosch. 
Datat  a Lleyda,  als  17  de  juliol  de  1458Í 

1.  Creiem  que  aquest  segell  és  molt  anterior  al  segle  xvi,  essent 
possible  que  correspongui  al  xiv.  En  l’Arxiu  del  Capítol  de  la  Sèu,  de 

Barcelona,  varem  trobar-ne  un  exemplar  en  cera  vermella,  mes  no 
podem  precisar-ne  la  data  per  estar  separat  del  pergamí  d’on  pen- 
java. 


706 


1560 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — València,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Sèu,  09032. 


En  el  fons  del  segell  cinc  barres,  i en  el  centre 
un  quadrilobat  que  talla  dites  barres  i enclou 
tres  llirs. 

+ ÇAGEL  DE  LA  CORT  DE  LEIDA 


Empremtat  amb  cera  i paper,  i penjant  d’un  pergamí 
que  contó  la  procura  atorgada  pel  comte d’Aytona,  pera 
cobrar  la  resta  de  greuges  a favor  de  Carles  Domènech. 
Datada  en  la  vila  de  Serós,  a 15  de  febrer  de  1560,  i 
autenticada  en  Lleyda,  a 22  de  març  del  mateix  any,  per 
En  Francesc  Claveroll,  regent,  en  nom  del  Rei,  oficium 
Curie  et  Vicariatus  llerdensis  Palliarensis  et  terre  Mar- 
chionatus i. 


707 


1586-1648 


Rodó.  38  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig,  398. 


Representació  molt  semblant  al  precedent  nú- 
mero 705. 

+ CA  : GEL  ! DE  LA  CORT  \ DE  LEIDA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment on  En  Tomàs  Capdevila,  ciutadà  honrat  de  Barce- 
lona, notari  de  Lleyda  i escrivà  de  la  Cort  del  veguer 
d’aquesta  ciutat,  Pallars  i terra  del  Marquesat,  certifica 
i legalitza  la  firma  d’En  Gabriel  Josep  Aparici,  notari, 
posada  al  peu  d’una  certificació  de  haver-se  depositat  a 
la  Seu  de  Lleyda  les  despulles  dels  cadavres  del  comte - 
rei  Alfons  III,  sa  muller  Dona  Leonor  i son  fill  l’Infant 
en  Ferràn,  marquès  de  Tortosa,  que  estaven  en  la  esglé- 
sia de  les  monges  de  Sant  Francesc.  Datada  dita  certi- 
ficació i legalització  a 31  de  març  de  1648  2. 


708 


1589 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
collecció  sigillogràfica. 


Escut  amb  les  barres,  tallades  per  un  losange 
que  porta  el  tres  llirs. 

No  hi  ba  llegenda. 


1.  Encara  que  la  llegenda  no  ho  expressa,  és  possible  que  aquest 
segell  fos  [del  veguer.  Un  altre  exemplar  empremtat  amb  cera  i pa- 
per en  un  document  de  1500,  forma  part  de  la  nostra  collecció  d’em- 
premtes. 

2.  Havem  vist  altres  exemplars  d’aquest  segell  en  el  mateix  Ar- 
xiu (Consell  d’Aragó,  Jlig.  264  i 384),  empremtats  en  documents  de 
29  de  març  de  1586  i 20  de  juliol  de  1638  respectivament,  expresant- 
se  en  ambdós  que  s’hi  posa  el  segell  de  la  Cort  del  veguer  (cum  im- 
pressione  sigilli  dicte  Curie). 


INVENTARI 


85 


Empremtat  sobre  paper,  en  un  decret  del  veguer  de 
Lleyda  referent  al  nomenament  de  tutors  i curadors  dels 
pubills  fills  d’En  Joan  Cristòfol  Daguí,  en  30  de  gener 
de  1589.  S’hi  consigna  que’s  segella  amb  el  segell  menor 
de  la  Cort  del  veguer  de  Lleyda,  Pallars  i terra  del  Mar- 
quesat. 

CORT  DE  LA  VEGUERIA  DE  MANRESA 
I RAGES 

712  1596 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor 

709  1697-1700 

Rodó,  36  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  Uig.  547. 

Escut  amb  dues  barres. 
No  porta  llegenda. 

Tres  llirs. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
requiriment  d’En  Françesc  Llentes,  veguer  de  Manresa 
i Bages,  Berga  i Bergadà,  Llussà  i Llussanès.  Datat  a 

SAGEL  ■ DEL  ■ COSOLAT  • DE  • LE1DA 

Manresa,  a 26  d’octubre  de  1596. 

Empremtat  amb  hòstia  groga  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  i legalització  de  la  firma  d’En  Jaume  Estrada, 
ciutadà  honrat  i notari  públic  de  Lleyda,  la  qual  legalit- 
zació autoritza  N’Agustí  Llopis,  ciutadà  honrat  de  Bar- 
celona, domiciliat  a Lleyda  i regent  l’ofici  de  la  Cort  i Ve- 
gueria d’aquesta  ciutat  pel  Rei  Carles  II.  30  d’abril  de 
1700  segellada  amb  el  sigillum  Curioe  nostroe. 

71^  1606 

Rodó.  25  mm.  — Barcelona,  Collecció  d’En  Juli  Vintró. 

Escut  amb  dues  barres. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  edicte 
del  veguer  de  Manresa  i Bages  datat  en  1606. 

JUNTA  CORREGIMENTAL  DE  LLEYDA 

710  lgll 

714 

• 1634 

Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya.  Guerra,  any  1811. 

Rodó,  26  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  les  barres  i en  primer  terme  tres 
llirs. 

Representació  quasi  igual  al  precedent  n.°  713. 

+ JUNTA  CORREGÍ  MENT  AL  DE  LERIDA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
requesta  d’En  Francesc  de  Sanispleda  i Fort,  donzell, 
domiciliat  a Berga,  regent  la  Vegueria  de  Manresa  i 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació 
lliurada  pel  secretari  de  la  Junta,  de  què  aquesta  ha 
declarat  exempt  temporalment  del  servei  de  les  armes, 
per  malalt,  En  Manuel  Riera,  de  la  vila  de  Verdú.  Da- 
tada en  aquesta  vila,  a 7 de  maig  de  1811. 

Bages,  Berga  i Bergadà,  Llussà  i Llussanès.  Datada  a 
Manresa,  a 16  de  setembre  de  1634. 

JUNTA  CORRE&IMENTAL 

SOTS- VEGUERIA  DE  MANRESA 
I RAGES 

711  1326 

DE  MANRESA 
715 

Oval,  41  x 32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  llig.  Congrés  Provincial 
de  Tarragona,  n.°  2. 

Rodó,  35  mm.  Cera  verda.  — Barcelona,  Biblioteca  Provincial  Uni- 
versitària. Documents  de  Sant  Benet  de  Bages. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  a senyal  de  la 
ciutat,  rodejat  de  ramatges. 

Escut  amb  tres  barres. 

JUNTA  • CORREGÍ  MENT  AL  • D MANRESA  ■ 

+ S.  CVRIE  ISE....AGIIS 

1808  ■ 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  de  N’ Arnau  Andreu, 
:ots- veguer  de  Manresa  i Bages,  dirigida  a l’Abat  de  Sant 
Benet  de  Bages.  Datada  a 19  de  desembre  de  1326. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
certificat  d’En  Josep  Anton  Gualsa,  secretari  de  dita 
Junta.  Manresa,  15  d’octubre  de  1810. 

86 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


SOTS-VEGUER  DE  MALLA 

1320 

Rodó,  30  mm.  Cera  verda.  — Vich,  Museu  Episcopal. 

Escut  amb  cinc  barres. 

Al  dors  d’una  carta  dirigida  per  dit  sots-veguer  al  lloc- 
tinent de  batlle  de  la  ciutat  de  Vich,  pel  comte  da  Foix. 
Datada  a « Maala»,  a 3 de  desembre  de  1320. 


VEGUERIA  DE  MONTRLANCH 

717  1341-1370 

Rodó,  40  mm.  Cera  verda  en  cera  natural.  — Barcelona,  Arx.  del 
Gran  Priorat  de  l’Orde  de  Sant  Joan  de  Jerusalem. 

Un  escut  amb  cinc  barres,  i en  primer  terme 
i tallant  les  dites  barres,  un  mont  amb  una  flor 
de  llir. 

+ S : VICARIE  : MONTIS  ALBI  \ 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’uu  per- 
gamí en  què  es  fa  trasllat  d’un  document  atorgat  per 
Pere  III  en  1370  cum  sigillo  nostre  Curie. 


718 


Segle  xrv 


Rodó,  28  mm.  Cera  verdosa  sobre  cera  natural. — Madrid, 
Arx.  Històric  Nacional;  A.  1297.  P.  caixa  65. 


El  mateix  dibuix  del  precedent  n.°  717,  però 
de  proporcions  més  reduïdes,  essent  menor  el  mò- 
dol  del  segell. 

+ 8 .'  VICARIE  i MONTIS  ! ALBI  '. 

Penja  mitjançant  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un 
pergamí  que  conté  un  trasllat  d’una  sentència  donada 
per  En  Berenguer  Vacher,  sots-veguer  de  Montblanch, 
amb  data  de  24  de  desembre  de  1297.  Autoritza  el  tras- 
llat en  G.  Despluga,  sots-veguer,  per  En  G.  de  Toreles, 
veguer,  mes  no  hi  consigna  la  data,  per  la  qual  cosa  ig- 
norem la  del  segell;  amb  tot,  creiem  que  correspon  al 
segle  xiv. 

719  1475  i 1520 

Rodó,  42  mm.  Cera  verda  en  capsa  de  fusta.  — Madrid,  Arx.  Histò- 
ric Nacional;  fons  Poblet. 

Representació  semblant  als  precedents  n.os  717 
i 718. 

No  porta  llegenda. 

1.  Demés  d’aquest  exemplar  n’havem  vist  altres  dos  en  l’Arxiu 
Històric  Nacional,  la  un  penjant  d’un  pergami  datat  a 7 de  novem- 
bre de  1355,  i altre  de  1341. 


Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  conté  un  trasllat  fet  en  31  de  març  de  1475, 
d’un  document  atorgat  pel  rei  Marti,  en  1410,  a favor  del 
Monestir  de  Poblet  i. 


720 


CORT  DE  LA  VEGUERIA 
DE  MONTRLANCH 

1483-1485 


Rodó,  35  mm.  Cera  verda.  — Tortosa,  Arx.  Municipal. 


Dibuix  semblant  als  precedents  n.os  717,  718 
i 719. 


+ SIG1LLVM  ! CVRIE  \ VICARIE  I MONTIS  \ 
ALBI 


Al  revers  d’una  carta  dirigida  per  En  Jordi  de  Gui- 
merà, lloctinent  del  Veguer  de  Montblanch,  al  batlle  de 
Tortosa;  datada  a 30  d’abril  de  1483  2. 


721 


1550 


Rodó,  32  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Gran  Priorat  de  l’Orde  de 
Sant  Joan  de  Jerusalem. 


Escut  amb  les  barres  i un  mont  amb  una  flor 
de  llir.  En  la  part  superior  de  l’escut  una  corona 
imperial  i una  àguila  de  dos  caps  i amb  les  ales 
esteses. 

SIG VR . . VIC.  . . . MONTIS  ALBI 

(Sig[illum  c\ur\ié\  vic[arie ] Montis  albí)  (?) 

Al  peu  d’una  certificació  d’un  procés  sobre  nomena- 
ment de  tutors  i curadors.  Datada  a 15  de  juliol  de  1550. 


722 


1654 


Rodó,  45  mm.  (?).  — Arx.  Cor.  Aragó;  Processos. 


Escut  amb  quatre  barres  i un  mont  amb  una 
flor  de  llir  (?). 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  certifi- 
cació autoritzada  per  En  Geroni  Alba,  notari  públic  de 


1.  En  l’Arxiu  del  Gran  Priorat  de  l’Orde  de  Sant  Joan  de  Jeru- 
salem hi  veiérem  un  altre  exemplar  d’aquest  segell,  empremtat  amb 
paper  i cera  verda  al  final  d’un  procés  de  1520. 

2.  En  l’Arxiu  Històric  Nacional  (Fons  Poblet.  Documentos  otor- 
gados  por  los  Gobernadores,  etc.,  1441-1663),  n’hi  veiérem  un  altre 
exemplar,  empremtat  en  cera  verda  i paper,  en  una  citació  feta  a 
En  Pere  Perelló,  de  Vimbodí,  per  En  Ramon  de  Maldà,  cavaller, 
Veguer  de  la  vila  i vegueria  de  Montblanch.  Datada  en  dita  vila,  a 1 
de  setembre  de  1485. 


INVENTARI 


87 


la  vila  de  Montblanch,  per  manament  del  veguer  En 
Francesc  d’Aguiló,  el  14  de  juliol  de  1654,  cum  impresione 
sigilli  Curie  dicti  magnifici  Vicarii. 


726 


1579 


Ogival,  05  x 40  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


723 


VEGUERIA  DE  PALLARS 

1387 


Rodó,  47  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 


Dibuix  semblant  als  dos  precedents  n.os  724 
i 725,  bé  que  l’espasa  té  una  altra  forma  i les 
lletres  de  la  llegenda  són  romanes. 

+ SIGILLVM  CVRIE  VIC CIVIT AT . . . . 

TARRACHON. 


Dintre  d’un  quadrilobat  un  escut  amb  el  se- 
nyal de  les  barres,  i a ambdós  costats  de  l’escut 
una  flor  de  llir. 

+ SIGILLUM  : U1CARIE  \ PALLARIENSIS 

Al  peu  d’un  albarà  atorgat  per  En  Ramon  de  Fonte- 
Ues,  de  Tremp,  regent  l’escrivania  de  la  Cortdel  sots- 
veguer  de  Pallars,  a favor  d’En  Joan  de  Clarmont,  co- 
missari i collector  general  de  la  dècima  corresponent  a] 
Rei  En  Pere  III,  d’haver-li  entregat  vuit  sous  jaquesos. 
Datat  a 6 de  novembre  de  1387  i. 


( + Sigillum  curie  vic[ariorum ] (?)  civüal[is\  Tarrachon[e ].) 

Al  peu  d’un  edicte  de  l’any  1579. 

CORREGIMENT  DE  TARRAGONA 

^7  1818-1834 

Oval,  45  x 35  mm.  — Valls,  Collecció  d’En  Fidel  de  Moragas. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona. 

En  diferents  documents  de  1818,  1831  i 1834. 


CORT  COMUNA  DELS  VEGTJERS 
DE  TARRAGONA 


724  137S 

Ogival,  69  X 39  mm.  Cera  bruna. — Tarragona,  Arx.  Municipal. 


Un  bàcul,  símbol  de  la  potestat  eclesiàstica  i 
una  espasa  que  ho  és  de  la  potestat  reial. 

+ S CVRIE  ! COMVNIS  \ VICARIORVM  \ 
TERRACHONE  * 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí en  el  qual  En  Simon  Llorens,  ciutadà  de  Tarragona, 
Veguer  de  la  ciutat  i Camp,  i lloctinent  d’En  Galceran  de 
Uivocauline  (son  con-veguer),  absolen  i atorguen  remissió 
i perdó  als  Cònsols,  singulars  i universitat  i habitants 
de  Tarragona,  de  tota  demanda,  acció  o pena  que  contra 
d’ells  poguessin  exigir.  Datat  a 23  de  juny  de  1378. 


725 

Dgival,  65  X 37  mm.  Cera  bruna.  — Tarragona,  Collecció  Arqueolò- 
gica del  Marquès  de  Vallgornera  (solt). 


CORT  DEL  VEGUER  DE  TARREGA 


728 


1594  i 1671 

Rodó,  40  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  425. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  les  ba- 
rres; 2 i 3,  tres  ratlles  de  losanges  posats  verti- 
calment. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
certificació  lliurada  per  En  Bonaventura  Meya,  notari 
públic  i escrivà  de  la  Cort  del  veguer  de  Tàrrega,  d’una 
informació  rebuda  a instància  del  Dr.  Ramon  Queraltó. 
Datada  a 23  de  gener  de  1671  i. 

/ 

CORT  DEL  VEGUER  DE  TORTOSA 
I RXVERA  DE  L’EBRE 

729  1297  i 1313 

Rodó,  54  mm.  Cera  vermella  en  cera  natural.  — Madrid,  Arx.  His- 
tòric Nacional. 


Dibuix  i llegenda  iguals  al  prece(jent  n.°  724, 
oerò  de  proporcions  més  petites. 

1.  En  l’Arxiu  del  Capítol  de  la  Sèu  d’Urgell  n’havem  vist  un 
iltre  exemplar,  empremtat  al  dors  d’una  carta  del  sots-veguer  diri- 
rida  a En  Pere  Tragó,  notari  de  la  vila  de  Conques.  Talarn,  21  d’oc- 
ubre  de  1521. 


En  el  centre  del  camper  del  segell  un  escut 
amb  el  senyal  de  les  barres.  A ambdós  costats  de 
l’escut,  una  torra,  i en  les  parts  superior  i infe- 
rior, ornamentació  de  ramatges. 

1.  N’hem  vist  un  altre  exemplar  en  un  edicte  del  veguer,  por- 
tant la  data  de  1594. 


90 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
requiriment  fet  per  En  Joan  Conill,  sots-veguer  i sots- 

745 

batlle  de  Vicb  i Ausona  i regent  la  Vegueria  en  absència 
del  veguer.  9 de  desembre  de  1558. 

Rodó,  53  mm.  Cera  negre.  — Barcelona,  Ars.  del  Reial  Patrimoni; 
col·lecció  sigillogràfica. 

742  166o 

Oval,  32  X 27  mm.  — Vich,  Ars.  de  Casa  Clariana. 

Escut  en  forma  de  losange  o cairó,  amb  el  se- 
nyal de  les  barres. 

Llegenda  borrosa. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  co- 
rona. 

'No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  dors  d’unes 
lletres  dirigides  per  En  Francesc  Sala  i Sasala,  regent  la 
Vegueria  i Batllia  de  Vich  i Ausona,  pel  Rei,  al  batlle 
de  Sant  Vicens  de  Torelló.  Vich,  16  de  desembre  de  1660. 

Empremtat  amb  paper  i cera  negre,  en  una  certifica- 
ció donada  per  En  Francesc  Bartomeu,  notari  i regent 
l’escrivania  de  la  Cort  del  Veguer,  i dirigida  al  Mestre 
Racional,  de  què  els  comptes  que  ha  retut  En  Guillem 
Joan  de  Masdovelles,  lloctinent  de  la  Vegueria,  són  exac- 
tes i copiats  d’un  llibre  de  comptes  que  existeix  en  la 
escrivania  del  veguer.  Vilafranca,  23  de  desembre  de  1499. 

JUNTA  CORREGIMENTAL  DE  YICH 

746  a560 

748  18n 

Rodó,  24  mm.  Cera  vermella.  — Col·lecció  de  l’antor, 

ÒVal,  34  X 25  mm. — Ars.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Supre- 
ma de  Catalunya.  Govern,  any  1810;  llig.  5. 

Escut  en  forma  de  losange,  amb  tres  barres. 

Escut  en  losange  a senyal  de  la  ciutat,  tim- 

+  VILAFRANCA 

brat  d’una  corona  reial. 

JUN  • CORREGIM  • DE  ■ VICH  • 

Empremtat  sobre  paper  i cera,  en  un  document  de  1560. 

( Junta  Corregimental  de  Vich ) 

747 

í^t·  1577 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
de  la  Comissió  corregimental  de  Vich,  datat  a 22  de  ju- 
liol de  1811. 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Col·lecció  de  l’autor. 

YEGUERIA  DE  YILAFRANCA 

Escut  en  losange,  amb  cinc  barres,  rodejat  de 
motius  d’ornamentació. 

No  porta  llegenda. 

DEL  PENEDÈS 

*44  1316 

Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Ars.  Cor.  Aragó;  Cartes  reials. 
Pere  III. 

En  paper  i cera  vermella,  en  una  certificació  del  ve- 
guer, datada  l’any  1577. 

Escut  en  forma  de  losange  o cairó,  amb  cinc 

*48  1607 

barres.  Tanca  l’escut  un  quadrilobat,  que  en  la 
part  interna  dels  seus  quatre  arcs  té  un  castell 
(senyal  de  la  vila). 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràfica. 

+ • S OFICIÍ  • VICARIE  • VILLE  • 
FRANCH E ■ PENITENSI  • 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 
No  porta  llegenda. 

Al  dors  d’una  carta  del  veguer  N’ Arnau  de  Biure  al 
Rei  En  Pere  III,  trametent-li  en  apellació  la  sentència 
donada  per  En  Bartomeu  Plana,  jurisperit  de  Vilafranca, 
én  el  plet  entre  En  Berenguer  Batlle  i En  Galcerà  d’Al- 
bà.  Datada  a 3 de  juliol  de  1346. 

Empremtat  amb  papei  i cera,  en  el  compte  d’En 
Jaume  Alamany,  blanquer  de  Vilafranca,  « de  totes  les 
entrades  y rebudes  que  ha  fetes  en  lo  temps  ha  aportat 
lo  bastó  de  sots-veguer  de  dita  vila  y vegueria  de  Vila- 
franca i;  any  1607. 

INVENTARI 


91’ 


749 


1651 


Rodó,  60  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  que  porta  per  senyal  les  barres,  tim- 
brat d’una  corona.  A dreta  i esquerra  de  l’escut 
un  castell. 

Llegenda  borrosa. 


752 


PREFECTURA  DEL  SEGRE 

1813 


Rodó,  33  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda.  Documenta 
de  la  dominació  francesa. 


Una  àguila  coronada  amb  corona  imperial  i 
portant  les  ales  esteses. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
sentència  donada  per  En  Bernat  Llaurador  i de  Çatorra, 
veguer  de  Vilafranca.  Datada  a 27  de  febrer  de  1651. 


CORT  REIAL  DEL  CORREGIDOR 
DE  VILAFRANCA  DEL  PENEDÈS 


750 


1753-1814 

Oval,  28  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


PREFECTURE  DU  SEGRE 

En  tinta  negra,  al  peu  d’un  Estat  de  preus  mitjos  de 
grans,  queviures,  vi  i forratges  de  la  vila  de  Puigcerdà 
en  el  mes  d’abril  de  1813.  Certificat  pel  Maire  de  dita 
vila,  En  Florensa,  i visat  pel  Prefecte.  Puigcerdà,  30 
d’abril  de  1813. 


753 


PREFECTURA  DEL  TER 

1813 


Escut  amb  quatre  barres,  coronat  i rodejat  de 
motius  ornamentals. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat datat  a Vilafranca,  a 22  d’octubre  de  1814  i. 


Rodó,  33  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  Documents 
de  la  dominació  francesa. 

Una  àguila  amb  corona  imperial. 

PREFECTURE  DU  TER 


PREFECTURA  DEL  MONTSERRAT 
751 


1812 


Rodó,  34  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  Documents 
de  la  dominació  francesa. 


En  tinta  blava,  al  peu  d’un  decret  del  Prefet  manant 
al  Receveur  Général  del  Departament,  que  entregui  al 
Maire  de  Girona  la  suma  de  1,276  francs,  25  cèntims, 
per  a saldar  les  despeses  fetes  del  7 al  13  de  febrer  cor- 
rent, i relatives  a l’explotació  i transport  de  la  llenya 
necessària  per  al  proveïment  de  la  ciutat.  Datat  a Giro- 
na, a 22  de  febrer  de  1813. 


Una  àguila  amb  corona  imperial  i les  ales  es- 
teses. 

PREFECTURE  DU  MONT-SERRAT 

En  tinta  negra,  al  peu  d’una  certificació  atorgada  pel 
Prefecte  del  Departament  del  Montserrat,  de  la  quantitat 
deguda  a la  Priora  del  convent  dels  Àngels,  Sor  Josefa 
Maria  Cervera,  per  hostatge  i manutenció  fins  a 1 de  se- 
tembre de  1812,  31  dias  del  mes  d’agosta  raó  d’una  pes- 
seta i mitja  per  dia,  46  pessetes  17  quartos,  equivalents 
a 49  francs  57  cèntims.  Datada  a 11  de  setembre  de 
1812. 

1.  Altres  exemplars  d’aquest  segell  els  havem  vist  en  el  mateix 
Arxiu,  en  documents  de  24  de  juliol  e 1753  i 20  de  desembre 
de  1765. 


SOTS-PREFECTURA  DE  FIGUERES 


Rodó,  31  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda.  Documents 
de  la  dominació  francesa. 

Una  àguila  coronada  i amb  les  ales  esteses. 
SOUS-PREFECTURE  DE  FIGUERES 

En  tinta  negra,  al  peu  de  la  legalització  de  la  firma 
d’En  Sebastià  Pagès  i Vinyas,  Maire  de  Massanet  de  Ca- 
brenys. Datada  a Figueres,  15  d’octubre  de  1813.  Le 
Sous-prefet,  F.  de  Las  Cases. 


92 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


ONZENA  SÈRIE -COETS,  PARLAMENTS  I GENERALITAT 

DE  CATALUNYA 


CORTS  I PARLAMENTS 
DE  CATALUNYA 

755  Segle  xv  (?)-  1602 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat.  Pro- 
cessos de  visita,  trienni  de  1617  a 1620. 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  la  imatge  de 
Sant  Jordi,  a cavall  que  galopa  cap  a l’esquerra. 
Porta  tot  el  cos  cobert  amb  una  armadura  i em- 
punya la  llança  per  a occir  el  drac,  que  jau  retut 
sota  les  potes  del  cavall.  L’escut  que  porta  al 
braç  esquerre  ostenta  per  senyal  una  creu  grega. 
Ramatges  i palmes  rodegen  la  imatge  del  Sant. 

s : CU  EI  ABU  M : ET  : PARLAMENTORUM  \ 
GENERALI U M \ [PRINCIPATUS  .'] 
CATALONIE  '. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
edicte  dels  Visitadors  del  General  de  Catalunya,  manant 
als  veguers  i sots-veguers,  batlles  i sots-batlles  i a qual- 
sevols  altres  oficials  així  reials  com  feudals  que,  sots  pena 
de  cinquanta  ducats  d’or  aplicadors  al  dit  Genera],  facin 
publicar,  pels  llocs  acostumats,  la  crida  que  pel  donador 
els  bi  serà  presentada.  Dita  crida  fa  referència  a haver 
sigut  elegits  visitadors,  i prevé  a tots  els  que  tenen  dret  a 
denunciar  als  qui  en  el  darrer  trienni  han  exercit  els  càr- 
recs de  diputats  oïdors  de  comptes,  assessors,  advocats 
fiscals  i qualsevol  altres  oficials  del  dit  General.  Barce- 
lona, 19  d’agost  de  1602  i. 


X.  Es  molt  possible  que  aquest  segell  i el  següent  (signat  de  n.°  756) 
siguin  els  que  íoren  creats  per  acord  de  les  Corts  reunides  a Tortosa 
en  1430,  encomanant-se  sa  construcció  a l’argenter  En  Pere  Torral- 
ba, i assignant-se-li  per  preu  *axi  de  feedures  com  de  argent  dels  dits 
segells,»  sexanta  cinc  florins  d’or  d’Aragó.  A més  de  que  l’estil  del 
dibuix  es  propi  del  segle  xv,  ho  comproba  també  la  descripció  que’s 
la  dels  dits  segells  en  l’orde  de  llur  pagament,  que  consona  amb  els 
aqui  descrits.  Diu  aixís:  «per  raho  de  fer  dos  segells,  ço  es,  .1.  miya 
e un  menor,  a on  son  sculpides  les  armes  del  dit  General  de  Cathalu- 
nya,  ço  es  en  lo  miya  sent  Jordi  a cavall  qui  mata  o onciu  lo  drach, 
e en  lo  menor  es  esculpida  la  creu  del  dit  mossèn  sent  Jordi  e en 
les  circuníerencies  de  cascun  dels  dits  senyals  son  sculpides  les  letres 
o mots  següents:  Curiarum  et  parlamentorum  generalium  principa- 
tus  Cathalonie*.  (Vegi’s  volum  I,  p.  196,  doc.  XCVII.) 


756 


Segle  xv  (?)  - 1602 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  amb  el  senyal  de  la  Generalitat  de  Ca- 
talunya (una  creu  grega)  rodejat  d’un  cercle  for- 
mat per  lòbuls. 

+ CÜRIAEUM  : ET  PARLAMENTORUM  \ 
CATHALONIE 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  un  docu- 
ment de  l’any  1542  i. 


CORT  GENERAL  DEL  PRINCIPAT 

DE  CATALUNYA 
757 

Rodó,  77  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Llibre  de  deliberacions  i dietari 
de  la  anticipació  oferta  per  la  Cort  general  de  1706. 

Escut  timbrat  d’una  corona  i rodejat  de  mo- 
tius ornamentals,  que  ostenta  el  senyal  de  les 
barres. 

+ SIGILLVM  MAYVS  CVRUE  GENERAL! S 
PRINC1PATVS  CATHALONIE 

Empremtat  amb  hòstia  veimella  i paper,  en  unes  lle- 
tres dels  tres  Estaments  o Braços  del  Principat,  convo- 
cats en  la  Cort  General  de  Barcelona  de  1706,  dirigides 
als  Diputats  i Oïdors  de  comptes  del  General  de  Catalu- 
nya, residents  en  aquella  ciutat,  ordenant  que  enconti- 
nent  posessin  en  execució  lo  contingut  en  la  deliberació 
que’ls  Braços  havien  acordat,  referent  a la  exacció  de  la 
anticipació  oferta  al  Rei  a compte  del  donatiu  que  espe- 


1.  En  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó  (Documents  deia  Genera- 
litat. processos  de  visites,  trienni  de  1617-1620),  l’hem  vist  usat, 
empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’una  crida  pública, 
manada  fer  pels  Visitadors  de  Catalunya,  en  1602. 


INVENTARI 


93 


raven  fer  al  finalitzar  la  dita  Cort.  Datades  a Barcelona, 
en  les  cases  de  la  Dipntació,  a 1 de  març  de  1706,  i «se- 
llades  ab  lo  sagell  major  de  dita  Cort*  *. 


BRAÇ  MILITAR  DEL  PRINCIPAT 
DE  CATALUNYA 

758  1639  i 1640 

Rodó,  47  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  384. 


al  Rei,  pregant-li  doni  bon  aculliment  al  memorial  que  li 
envien  i que  posarà  en  ses  mans  «lo  marquès  de  Cogo- 
lludo,  compte  de  Empúrias»,  al  qual  pot  donar  tota  fe  i 
cieença,  suplicant-li,  ensems,  la  conservació  dels  reials 
privilegis  de  què  gaudien.  Datada  a Barcelona,  a 9 d’oc- 
tubre de  1682  i. 


760 


1699 


Rodó,  50  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  240. 


Escut  portant  per  senyal  quatre  barres,  tim- 
brat d’una  corona. 

+ SIGIL  • BRACHII  ■ REGII  • MILITT  ■ 
GENERÓS  ■ ET  ■ HOMINVM  • DE  PARAT  ICO  ■ 
PRINCIP  CATALONIE 

( + Sigittum  brachii  regii  milittum  generosorum  et  hominum  de  para- 
tico  Principatus  Catalonie ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dirigida  al  Rei  Felip  IV  pel  Protector  i el  Braç  militar 
del  Principat  de  Catalunya  i comtats  de  Rosselló  i Cer- 
danya, acompanyatòria  dels  embaixadors  que  aquest  en- 
viava a S.  M.  per  a fer-li  avinent  les  afliccions  que  sofria 
Catalunya.  Datada  a Barcelona,  a 27  de  març  de  1610  2. 

759  1678-1691 

Rodó,  50  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  443. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i timbrat 
d’una  corona. 

+ S1G  • BRACH  • REGII  ■ MIL  • GENERÓS  ■ 
ET  ■ OMINV  ■ D ■ PARATI  • P ■ CATA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  Protector  i del  Braç  Militar  del  Principat  de  Catalunya 

1.  Aquest  segell  fou  publicat  en  gravat  i amb  molta  exactitud 
en  la  reproducció,  en  el  llibre  dels  Srs.  Coroleu  i Pella,  Los  Fueros 
de  Cataluna  (Barcelona,  1878,  p.  541). 

2.  En  els  lligalls  285  i 390  de  la  mateixa  collecció  o sèrie  del  Con- 
sell d’Aragó,  n’bem  vist  altres  exemplars  en  cartes,  també,  dirigides 
al  Rei,  amb  dates  de  9 de  març  de  1639  i 8 de  febrer  i 26  de  març 
de  1640,  queixant-se  dels  excessos  que  cometien  els  soldats  caste- 
llans, i suplicant  fossin  esmenats  els  danys  causats,  i atesos  per  S.  M. 
els  embaixadors  de  la  Generalitat  i de  la  ciutat. 

Joan  I,  en  1389,  concedí  l’us  de  segell,  amb  el  senyal  reial  o sigui 
les  barres,  al  Braç  dels  cavallers  i homens  de  paratge  del  Principat 
de  Catalunya.  In  guo  sigülo,  diu  el  privilegi,  arma  nostra  ponantur, 
videlicei,  signum  regale.  Et  circumferència  literarum  dicti  sigilli  sit 
tenori  sequcntis:  « Sigülum  brachii  regii  militum  generosorum  et  homi- 
num de  paratico  Cathalonie  principatus» . 

El  segell  que  havem  descrit  no  és  el  primitiu  que  usà  el  Braç  mi- 
litar de  Catalunya  en  virtut  del  privilegi  de  Joan  I,  puix  el  seu  estil 
no  és  el  del  segle  Xiv,  però  es  veu  que  conservà  els  mateixos  senyal 
i llegenda  que  li  havia  assignat  aquell  comte-rei.  (Vegi’s  volum  I, 
p.  180,  doc.  LXXV). 


Escut  coronat,  amb  el  senyal  de  les  barres. 

+ SIG  • BRACH  ■ REGII  ■ MIL  • GENERÓS  • 
ET  • HOMINVM  ■ DE  ■ PARAT  ■ P CATA  ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  sú- 
plica al  Rei,  a fi  de  que  es  mantingui  aquesta  noblesa 
en  ses  prerrogatives  i preeminències  tocant  als  allotja- 
ments, i que  siguin  lliures  d’aquesfa  carga  no  sols  les 
cases  habitades  pels  cavallers,  sinó  també  les  que  sols 
són  habitades  per  llurs  masovers.  Barcelona,  1 d’agost 
de  1699. 


761 


DIPUTACIÓ  DEL  GENERAL 
DE  CATALUNYA 

1410 


Rodó,  67  mm.  (?)  Cera  vermella.  — Barcelona,  Biblioteca  de  Cata- 
lunya; Arxiu. 


Imatge  de  Sant  Jordi,  a cavall,  occint  el  drac 
amb  una  llança. 

Llegenda  ilegible. 


Al  dors  d’una  lletra  dels  Diputats  del  General  de  Ca- 
talunya al  comte  de  Pallars,  pregant-li  doni  creença  a 
micer  Joan  Siurana,  Prior  major  de  la  Seu  de  Tortosa,  i 
a Joan  Aymerich,  donzell.  Datada  a Barcelona,  a 22  de 
desembre  de  1410  2. 


762 


1409  i 1414 


Quadrilobat,  25  x 25  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó, 
Generalitat. 


Dintre  d’un  quadrilobat,  un  escut  amb  la  creu 
grega,  de  Sant  Jordi,  senyal  de  la  Generalitat. 

1.  Altres  exemplars  d’aquest  segell  els  havem  vist  en  la  mateixa 
sèrie  del  Consell  d’Aragó  (Uigs.  218,  330,  331  i 335),  empremtats  en 
cartes  del  Braç  militar  al  Rei,  datades  en  1678,  1687,  1688  i 1691. 

2.  Malgrat  les  nostres  recerques,  no  havem  pogut  trobar  d’aquest 
segell,  el  més  antic  que  coneixem  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  al- 
tre exemplar  millor  que’l  present,  molt  borrós  i en  mal  estat  de  con- 
servació. 


94 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


+ SEGELL  SECRET  \ DELS  \ DIPUTATS 


764 


1473-1568 


Al  dors  d’un  document  en  què  Fra  March  de  Villalba, 
abat  de  Montserrat,  En  Gilabert  de  Centelles  i En  Joan 
Ros,  ciutadà  de  Barcelona,  Diputats  del  General  de  Catalu- 
nya, residents  en  aquella  ciutat,  juntament  amb  els  Oïdors 
de  comptes  del  dit  General,  taxen  i fixen  a diversos  parti- 
culars les  quantitats  que  se’ls  hi  devien  pel  General. 
Datat  a Barcelona,  a 18  de  desembre  de  1414  i. 

763  1440-1578 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella  en  capsa  de  fusta.  — Madrid, 

Ars.  del  Duc  de  Medinaceli;  Pallars,  perg.  193. 

Representació  molt  artística  de  Sant  Jordi  a 
cavall,  ferint  el  drac  amb  la  llança  i portant  al 
braç  esquerre  l’escut  amb  el  senyal  de  la  Gene- 
ralitat. La  llegéïida,  en  bellíssims  caràcters  mi- 
núsculs gòtics,  diu  així: 


Rodó,  42  mm.  Cera  vermella. — Seu  d’UrgelI,  Ars.  del  Capitol 
de  la  Seu. 

Un  àngel  sostenint  un  escut  que  porta  per  se- 
nyal la  creu  de  Sant  Jordi. 

S : DE  LA  DEPUTACIO  DEL  GENERAL 
DE  CATHALUNYA 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Diputats  del  General  de  Catalunya  residents  a Bar- 
celona, a En  Bernat  Çaferrera,  diputat  local  de  la  Seu 
d’Urgell.  Datada  a 12  de  maig  de  1473  1 2· 

765  1445-1509 

Rodó,  32  mm.  Cera  vermella. — Ars.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 


: SEGELL  : DEL  '.  OFFICI  \ DE  LA  \ DEPUTA- 
CIO i DEL  1 GENERAL  \ DE  \ CATHALUNYA 


Dintre  d’un  quadrilobat  l’escut  a senyal  de  la 
Generalitat,  o sia  la  creu. 


Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  perga- 
mí en  què  els  Diputats  del  General  de  Catalunya  i al- 
tres representants  del  Principat,  anomenen  Capità  Gene- 
ral del  dit  Principat  i de  l’exèrcit,  el  comte  de  Pallars, 
N’Hug  Roger.  Datat  a Barcelona  a 28  d’abril  de  1462, 
«ab  lo  maior  segell  del  Offici  de  Deputatio  en  pendent 
segellada»  2. 

1.  N’hem  vist  un  altre  esemplar,  que’ns  ha  servit  per  a comple- 
tar la  llegenda,  al  mateis  Arsiu  (papers  de  la  Generalitat),  emprem- 
tat amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  manament  fet  per  N’Alfons  de 
Thous,  doctor  en  Drets,  canonge  de  la  Seu  de  Barcelona,  i En  Jau- 
me March,  cavaller,  Diputats  del  General  de  Catalunya,  residents  a 
Barcelona  i Oïdors  de  comptes  del  dit  General,  a En  Ramon  Des- 
plà,  perquè  pagui  cent  florins  d’or  d’Aragó  pel  trienni  passat,  En 
Guillem  Pocha,  En  Simon  Dalmenara  i En  Jaume  Marti,  arrenda- 
dors de  la  Generalitat,  de  la  «bolla  de  plom»  i del  «sagell  de  la  cera» 
de  la  vila  i vegueria  de  Montblanch,  que  se’ls  hi  havien  promès  en  el 
contracte,  en  satisfacció  i esmena  « de  les  generalitats  les  quals  no 
han  pogudes  collir  e haver  per  lo  dit  Trienni  en  lo  loch  e terme  del 
Castell  de  Rochafort  de  Queralt».  Barcelona,  26  de  febrer  de  1409. 

2.  La  matriu  d’aquest  preciós  i notabilíssim  segell  degué  ésser  la 
que  obrà  mestre  Hans  Tramer  l’any  1417  (Vegi’s  volum  I,  p.  195, 
doc.  XCV).  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  l’Arxiu 
Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals,  1440),  em- 
premtat amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta  als  Consellers  de 
la  ciutat,  datada  a 18  de  maig  de  1440.  Altre  el  trobàrem  en  l’arxiu 
de  la  Biblioteca  de  Catalunya,  empremtat  amb  cera  vermella  i pa- 
per, en  un  document  atorgat  per  Fra  Miquel  Delgado,  abat  de  Po- 
blet, En  Mateu  de  Moncada,  baró  d’Aytona  i de  Serós,  etc.,  i En 
Francesc  Ramis,  ciutadà  de  Barcelona,  diputats  del  General  de  Ca- 
talunya, anomenant  En  Francesc  Palau,  doctor  en  Lleis,  de  la  ciutat 
de  Tortosa,  per  assessor  de  la  Diputació,  amb  l’ofici  de  diputat  local 
de  la  dita  ciutat  i vegueria,  per  al  trienni  que  comença  a córrer  en  el 
dia  present.  Datat  a Cervera,  a 1 d’agost  de  1476,  cum  sigillo  maiori 
noslri  Deputacionis  officii.  Encara  en  1578  s’usava  aquestsegell,  puix 
n’havem  trobat  un  altre  exemplar  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó 
(papers  de  la  Generalitat),  empremtat  amb  cera  vermella,  a dors 
d’una  carta  credencial  en  favor  d’En  Gabriel  Robuster,  Degà  i ca- 
nonge de  Tarragona,  i d’En  Benet  Girgos,  dirigida  pels  Diputats  del 
General  de  Catalunya  al  Sant  Pare  Gregori  XIII  i datada  a 22  de 
novembre  del  dit  any  1578. 


+ S : DE  LA  DEPUTACIO  DEL  GEN  AL 
DE  CATHALUNYA 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  document 
mitjançant  el  qual  els  Diputats  del  General  de  Catalu- 
nya prometen  pagar  8 lliures  i 5 sous  a En  Gabriel  de 
la  Via  i a En  Pere  Miquel,  llicenciats  en  lleis  i ciutadans 
de  Girona,  els  quals  els  hi  eren  deguts  per  raó  de  salaris. 
Datat  a Barcelona,  a 5 de  març  de  1456,  «segellat  ab  lo 
segell  de  nostre  offici  de  deputacio,  acustumat  de  caute- 
les» 2. 

766  1592  i 1601 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  344. 

Imatge  de  Sant  Jordi,  a cavall,  occint  el  drac. 

1.  També  la  matriu  d’aquest  segell  degué  ésser  obra  de  Hans 
Tramer,  feta  ensems  que  la  del  segell  precedent  n.°  763;  designant-se 
aquest  com  a «segell  mitjà»  en  el  document  al  qual  hem  fet  referència 
al  deseriure  el « major»  o sigui  el  precedent.  A més  d’aquest  exemplar 
n’hem  vist  un  altre  en  l’Arxiu  Municipal  de  Girona,  emprèmtat  amb 
cera  vermella  i paper,  en  una  lletra  dels  Diputats  del  General  de 
Catalunya  als  Jurats  de  Girona,  perquè  satisfessin  el  fogatge  i no- 
vells impostos  acordats  per  les  Corts  de  Montçó.  Datada  a Barcelona, 
a 24  de  novembre  de  1478.  En  vàrem  trobar  altre  exemplar  en  l’Ar- 
xiu de  la  Corona  d’Aragó,  en  una  carta  de  creença  a favor  d’En 
Lluís  de  Cervelló  1 d’En  Lluís  de  Copons,  datada  a Barcelona  a 23 
de  novembre  de  1568. 

2.  La  matriu  d’aquest  segell,  com  la  dels  dos  precedents,  degué 
ésser  igualment  obra  de  Hans  Tramer,  com  així  consta  en  el  docu- 
ment XCV,  del  volum  I a què  hem  fet  referència,  designant-se  amb 
el  qualificatiu  de  «segell  menor».  Altres  exemplars  n’havem  trobat 
en  el  mateix  Arxiu,  en  documents  de  1445  i 1509.  En  aquest  darrer 
es  diu:  «sagellada  ab  lo  segell  acostumat  posar  en  cauteles*. 


INVENTARI 


95 


+ SAGELL  • DEL  • OFFICI  • DE  LA  - DIPV- 
TACIO  • DEL  • GEN  ARAL  * ■ CATHALVN1A 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Diputats  del  General  de  Catalunya  residents  a Bar- 
celona, al  Rei,  referent  a la  moneda  presa  i detinguda  a 
Palamós  a N’Ambròs  Espinola,  qui  la  treia  a nom  de  Sa 
Magestat;  manifesten  que  dit  afer  ha  sigut  remès  a jus- 
tícia que  procuraran  sigui  administrada  de  la  manera 
deguda.  Datada  a Barcelona,  a 15  de  setembre  de  1592  i. 


sotscrita  també  per  En  Francesc  Vila,  conseller  segon, 
i En  Benet  de  Tord,  oïdor  militar,  dirigida  als  Cònsols  de 
la  ciutat  de  la  Seu  d’Urgell.  Datada  a Barcelona,  all 
de  juny  de  1646  i. 

7^9  1644-1650 

Rodó,  45  mm.  — Barcelona,  Collecció  de  l’autor. 

Escut  en  forma  de  cartela  amb  la  creu  de  la 
Generalitat. 


767 


1592  1 1593 


Rodó,  45  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó; 
Uig.  344. 


Un  àngel  que  sosté  l’escut  de  la  creu  de  Sant 
Jordi. 


SIGILLVM  PARVVM  SCRIBANIAS  MAI  ORIS 
GENERALIS  CATHAL0N1JE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  ana  carta 
dels  Presidents  i Junta  del  batalló  de  la  Generalitat,  diri- 
gida a En  Pere  Vergés,  comissari  reial  a Tremp.  Datada 
a Barcelona,  a 4 de  juny  de  1650  2. 


SAGELL  ■ DE  LA  • DIPVIO  DEL  GEN  AL  • 
DE  • CAH AVIA 


770 


1664-1691 


( Sagdl  de  la  Diputació  del  General  de  C aihalunia) 


Rodó,  62  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  524. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  bisbe  de  Girona  a En  Geroni  Gassol,  del  Consell  reial 
i secretari  del  Rei  en  el  Suprem  d’Aragó,  sotscrita  també 
pels  Diputats  del  General  del  Principat  de  Catalunya  re- 
sidents a Barcelona,  recomanant-li  l’afer  de  les  coman- 
des de  Sant  Joan.  Barcelona,  28  de  setembre  de  1592. 


768  1641  i 1646 

Rodó,  62  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  formant  una  cartela  amb  ornamentació 
pròpia  del  segle  xvn.  Ocupa  tot  el  c amper  de 
l’escut  la  imatge  del  cavaller  Sant  Jordi  occint  el 
drac  amb  la  llança.  En  la  part  superior  de  l’or- 
namentació de  l’escut  hi  ha  un  altre  escudet  en 
forma  de  losange  amb  la  creu,  senyal  de  la  Ge- 
neralitat. 

SIGILLVM  MAIVS  SCRIBANIM  MA10RIS 
GENERALIS  CATHALONIjE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Presidents  i Junta  del  batalló  de  la  Generalitat,  i 

1 .  Un  altre  exemplar  d’aquest  segell  es  troba  en  el  mateix  Arxiu , 
empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’un  manament  fet  pels  Di- 
putats del  General  de  Catalunya  a En  Pere  Plantada,  porter  reial, 
perquè  personalment  se  confereixi  al  lloc  i universitat  de  Vallferrera 
í faci  promta  i expedida  execució  en  les  persones  i bens  dels  seus 
singulars,  per  les  268  lliures  i 8 sous  que  devien  a la  Generalitat  per 
àrcabuços  que  li  havien  comprat.  Datat  a Barcelona,  a 22  de  setem- 
bre de  1601. 


Representació,  quant  al  dibuix  i la  llegenda, 
enterament  igual  al  segell  n.°  768.  Sols  se  dife- 
rencien en  el  cordó  que  rodeja  la  llegenda,  puix 
en  aquell  està  format  amb  flors  de  llir,  al·lusió, 
potser,  a la  Casa  reial  de  França,  que  governava 
a Catalunya  després  de  la  separació  d’aquesta 
del  reialme  de  Castella. 

Amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lletra  dels  Dipu- 
tats del  General  de  Catalunya,  en  Barcelona  residents,  al 
Rei,  fent-li  avinent  que  ja  en  1662  li  representaren  que 
s’observessin  les  Constitucions  que  disposen  que’ls  «alie- 
nígenos  y estrangers  no  pugan  obtenir  Beneficis  en  aquest 
Principat»,  i reiteren  el  prec  que  aleshores  li  feren.  Bar- 
celona, 31  de  maig  de  1664  3. 


Rodó,  44  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  521. 

Representació  igual  a la  del  segell  n.°  769,  no 
observant-s’hi  més  que  la  diferència  del  cordó 

1.  En  posseïm  un  altre  exemplar,  empremtat  amb  hòstia  ver- 
mella i paper,  en  una  carta  del  diputat  En  Francesc  de  Tamarit; 
datada  a Barcelona  a 14  de  març  de  1641. 

2.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  el  tenim  també  en  nostre  collec- 
ció, empremtat  en  una  carta  dels  Presidents  i Junta  del  batalló,  sots- 
crita pel  Dr.  En  Josep  Montaner,  Conseller  en  Cap  i En  Joan  d’Ar- 
gensola,  diputat  militar,  i datada  a Barcelona,  a 30  de  novembre 
de  1644. 

3.  En  el  Arx.  Cor.  Aragó  (Consell  d’Aragó,  llig.  244),  en  veièrem 
un  altre  exemplar  en  una  proposta  de  càrrecs  i oficis,  datada  a 31 
de  març  de  1691. 


96 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


que  rodeja  la  llegenda,  que  havem  notat  també 
en  el  segell  precedent  n.°  770. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació lliurada  per  En  Bonaventura  Vila,  notari  i es- 
crivà major  del  G-eneral  de  Catalunya.  Datada  a 6 d’oc- 
tubre de  1666,  cum  impressione  sigilli  communis  eiusdem 
Generalis  Cathalonie. 


& 1700  i 1706 

Rodó,  64  mm.  Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’ Aragó;  llig.  474. 


Tortosa,  que  vagava  per  renúncia  d’en  Tomàs  Cartas, 
que  exercia  dit  ofici.  Datada  a Barcelona,  a 15  de  maig 
de  1699  i. 

DIPUTACIÓ  PROVINCIAL 

DE  CATALUNYA 
774 

Oval,  26  x 22  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

Escut  amb  les  quatre  barres,  timbrat  d’una 
corona. 


En  un  escut  de  forma  ovalada  la  imatge  de 
Sant  Jordi  a cavall  que  té  a sos  peus  el  drac.  El 
Sant  cavaller  porta  elm  amb  llambrequins  i té 
l’espasa  enlairada  i amb  actitud  de  combatre. 
Al  braç  esquerre  porta  un  escut,  a senyal  de  la  Ge- 
neralitat, una  creu  grega.  El  drac  té  la  llança  cla- 
vada a la  gola.  Rodegen  l’escut  diferents  motius 
d’ornamentació  i figures  fantàstiques,  i en  sa  part 
superior  té  una  gran  corona. 

SIGILLVM  • MAIVS  ; SCRIBANIE  ■ MAIORIS 
GENERALIS  • CATHALONIE  • 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Diputats  i Oïdors  de  comptes  del  General  del  Princi- 
pat de  Catalunya,  residents  a Barcelona,  al  Rei,  regra- 
ciant-li  l’haver  atesa  la  proposta  feta  per  la  Generalitat 
«en  tots  los  llochs  de  Deputats,  Oydors  y Officis  vacants 
en  la  present  casa  de  la  Deputacio».  Barcelona,  24  de 
juny  de  1700  i. 


773  1699-1706 

Rodó,  44  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’ Aragó;  llig.  474. 


+ DIPUTACION  PROVINCIAL  DE  CATALUÏÏA 

DIPUTATS  OÏDORS  DE  COMPTES 
775  136i 

Losange,  60  x 60  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Seu;  pergamins  del  segle  xiv. 

En  un  losange  i colocada  horitzontalment  la 
següent  inscripció  en  lletres  gòtiques  majúscules. 

: + : / segel  : / dls  :deputat  /s  :d: 

CATALUYA  I E : DE  \ MALLORCHES  / 

ORDONATS  i A l RE  / EBRE  \ LOS  \ I 

coptes  : / + : 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  conté  una  carta  de  pagament  o albarà,  atorgat 
pels  comissionats  per  a definir  i examinar  els  comptes 
de  la  Diputació  del  General  de  Catalunya  i regne  de 
Mallorques,  a favor  d’En  Guillem  Oliver,  escrivà  de  la 
Tresoreria  de  la  Reina,  de  l’administració  que  li  fou  en- 
comanada per  raó  de  les  galeres  i naus  que  foren  armades 
a Barcelona  per  la  guerra  de  Castella.  24  de  novembre 
de  1364,  «segellat  ab  lo  segell  del  dit  nostre  offici». 


Escut  en  losange  amb  la  creu,  rodejat  de  pal- 
mes i timbrat  d’una  corona. 

SIGILLVM  ■ PARVVM  • SCRIBANUE  • 
MAIORIS  • GENERALIS  • CATHALONIE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
proposta  feta  al  Rei  pels  Diputats  i Oïdors  de  comptes 
del  General  del  Principat  de  Catalunya,  per  a la  provisió 
de  l’ofici  de  Guarda  ordinària  del  General  de  la  ciutat  de 

1.  Altre  exemplar  d'aquest  tegell  el  posseïm  en  nostra  collecció, 
ompremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta  dels  Diputats 
del  General  residents  a Barcelona,  als  Cònsols  de  la  ciutat  de  la  Sèu 
d’Urgell,  datada  a 7 d’agost  de  1706. 


* * w Segle  xv  (?)-1545 

Quadrilobat,  54  X 54  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó, 
Generalitat;  correspondència. 

En  la  part  superior  del  c amper  que  enclou  el 
quadrilobat,  un  escudet  amb  tres  barres,  timbrat 

1.  Coneixem  diversos  exemplars  d’aquest  mateix  segell,  entre  al- 
tres, un  en  l’Arxiu  del  Gran  Priorat  de  Catalunya  de  l’Orde  de  Sant 
Joan  de  Jerusalem,  empremtat  al  dors  d’una  carta-orde  sotscrita 
per  N’Aleix  de  Miravall,  en  nom  dels  Diputats  del  General  í dirigida 
al  Diputat  local  del  General  de  la  vila  de  Tremp  i Pallars,  en  21 
d’abril  de  1701;  í altre  exemplar  existent  en  l’Arxiu  Municipal  de 
Barcelona  (Cartes  comunes  originals,  1705-1706),  empremtat  en  una 
certificació  d’un  acord  dels  Diputats  i Oïdors  de  comptes.  18  de 
setembre  de  1706. 


INVENTARI 


97 


d’una  corona,  i a dreta  i esguerra  de  l’escudet 
una  creu  grega  sortint  d’un  ramell.  Dessota  hi 
ha  la  inscripció  en  capitals  gòtiques,  col·locades 
en  ratlles  horitzontals. 

SEGELL  : DELS  \ I DEPUT ATS:  A OYR  i / 
LOS  ! COMPTES  l DE  I L \ GENERAL  \ Dl  E\ 
CATAI LUNYA 


Al  peu  d’una  certificació  lliurada  per  En  Francesc 
Granada,  cavaller,  domiciliat  a Barcelona,  Racional  del 
General  de  Catalunya,  i tenint  les  claus  de  l’Arxiu  de 
la  casa  de  la  Diputació  del  dit  General.  Datada  a 19 
de  març  de  1545,  «segellada  ab  lo  segell  acostumat  de 
mon  offici»  i. 


777 


1593-1682 


Quadrilobat,  52  X 52  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell 
d’Aragó;  llig.  412. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona.  A dreta  i esquerra  de  l’escut  un 
altre  de  més  petit  en  forma  de  losange,  amb  la 
creu  de  la  Generalitat. 

La  llegenda,  en  majúscules  romanes,  va  col·lo- 
cada dessota  dels  dits  escuts,  ocupant  tota  la 
resta  del  camper  del  segell,  i diu  així: 


LOS  • DIPVTATS  • I • 01  DO  I RS  • DE  ■ COM- 
TES - DEL  ■ I GENERAL  • DE  ■ CATHA  I LV- 
NYA  ■ I • COMPTAS  / * * * DE  * ROSSEL * * * / 
LO-  I -DE  CE  1 RDANIA  * / * 1593  * 


En  una  certificació  lliurada  per  En  Joan  Baptista  Re- 
verter, ciutadà  honrat  de  Barcelona,  «subrogat  en  lo  offici 
de  Racional  y arxiver  de  la  casa  de  la  Diputació  del  Ge- 
neral del  present  Principa  t de  Cataluna  e tenint  las  claus 
dels  Arxius  de  aquella.»  Datada  a Barcelona,  als  17  de 
juliol  de  1682  2. 


1.  És  de  creure  que  l’antigüetat  d’aquest  segell  sigui  molt  major 
que  la  que  indica  aquest  document,  essent  possible  que  sigui  origi- 
nari, al  menys,  del  segle  xv. 

2.  Aquest  segell  porta  una  clarícia  molt  interessant  en  la  lle- 
genda, que  és  la  data  de  1 93,  mitjançant  la  qual  podem  fixar  el 
temps  en  què  començà  a utilitzar-se.  Demés  de  l’exemplar  que  ha- 
vem descrit,  n’hem  vist  d’altres  al  mateix  Arxiu  de  la  Corona 
d’Aragó,  en  documents  de  3 d’agost  de  1628  i 22  de  gener  de  1661, 
i un  altre  a l’Arxiu  deia  casa  del  Sr.  Marquès  de  Dou,  empremtat 
en  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’una  certificació  donada  per  N’Eras- 
me  Delana  i Fontanet,  Racional  i Arxiver  de  la  casa  de  la  Diputació, 
en  9 de  setembre  de  1664,  «segellada  ab  lo  sagell  ordinari  de  dit  mon 
offici*. 


RACIONAL,  VEEDORIA 
I COMPTADURIA  DE  LA  DIPUTACIÓ 
DEL  GENERAL  DE  CATALUNYA 


Quadrilobat,  52  x 52  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó; 
llig.  547. 


Escut  en  forma  de  losange,  amb  la  creu  de 
Sant  Jordi.  Rodeja  l’escut  un  doble  quadrilobat 
que  conté  la  llegenda: 

+ RACIONAL  • VEHADOR1A  ■ Y • CONPTADO- 
RIA  • D LA  CASA  D LA  DEPVTACIO  • DEL 
GENERAL  DEL  PNPAT  DE  CAitA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment mitjançant  el  qual  En  Josep  Catà  i Bertran,  ciu- 
tadà honrat  de  Barcelona,  subrogat  en  l’ofici  de  Racio- 
nal i arxiver  de  la  Casa  de  la  Diputació,  i en  dit  nom 
veedor  i comptador  general  dels  terços  i lleves  formats 
per  la  Diputació,  en  servei  del  Rei  i defensa  del  Princi- 
pat, certifica  i dóna  fe  de  còm,  segons  els  llibres  i llistes 
de  Veedoria  de  dit  ofici,  consta  que  els  Diputats  i oïdors 
de  comptes  del  General,  a 10  de  juny  de  1689  nomena- 
ren En  Francesc  Juncosa,  cirurgià  major  dels  dits  terços. 
Datada  dita  certificació  a Barcelona,  a 4 de  desembre 
de  1690  i « segellada  ab  lo  sagell  de  la  Vehedoria » i. 


OÏDOR  MILITAR  DE  LA  DIPUTACIÓ 


779 


1650  i 1652 

Rodó,  24  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat,  vol.  207. 


Escut  amb  la  creu  de  Sant  Jordi.  A la  dreta 
de  l’escut  una  D i a l’esquerra  una  G. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  dors  d’una 
carta  del  doctor  micer  Lluis  València  i Ximenis,  oïdor 
militar,  a En  Francesc  Sauleda,  botiguer  de  Vich,  enco- 
manant-li que  dels  cabals  que  té  a compte  de  la  Genera- 
litat, pagui  350  lliures  al  Dr.  Baltasar  Tapies,  del  Reial 
Consell.  Igualada,  18  de  febrer  de  1652  2. 


1.  Altres  exemplars  d’aquest  segell  els  hem  vist  en  el  mateix  Ar- 
xiu, en  documents  de  27  de  juliol  de  1668  i 13  de  juliol  de  1686. 
(Consell  d’Aragó,  lligs.  438  i 242  respectivament.) 

2.  En  nostra  collecció  d’empremtes  ne  tenim  un  altre  exemplar 
corresponent  a l’any  1650. 


Vot.um  II 


13 


93 


SIGIL LOGRAFÍ A CATALANA 


DEFENEDOR  DEL  GENERAL 
DEL  PRINCIPAT  DE  CATALUNYA 

780  1665 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’ Aragó; 
Uig.  521. 


+ GERONA 

Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  al  dors  d’una 
carta  dirigida  als  Diputats  del  General  de  Catalunya  per 
llurs  companys  En  Ramon  Sempsó  i En  P.  Perpenyà. 
Datada  a 22  de  juliol  de  1406. 


Escut  en  losange  amb  la  divisa  de  la  Genera- 
litat o sigui  la  creu  de  Sant  Jordi.  Rodegen  l’es- 
cut ramatges  i motius  ornamentals. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació lliurada  per  En  Francesc  Mora  i de  Marimon,  ciu- 
tadà honrat  de  Barcelona,  « Deffenedor  del  General  del 
Principat  de  Catalunya  en  dita  ciutat  residint»,  de  què 
En  Joan  Pau  Bruniquer,  notari  públic  de  Barcelona,  al- 
baraner  que  fou  de  la  bolla  del  dit  General  en  la  taula  i 
collecta  de  Barcelona,  no  ha  exercit  ni  servit  l’ofici  d’al- 
baraner  en  « lo  corrent  bienni  que  comença  a 1 d’agost » . 
Datada  a 26  de  setembre  de  1665,  «sellada  ab  lo  sello  de 
mon  ofici». 


GENERAL  DE  BERGA 

81  1608 

Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 


Escut  flanquejat.  En  els  flancs  superior  i infe- 
rior, tres  barres.  En  els  flancs  laterals,  la  creu 
de  Sant  Jordi. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’unes 
lletres  d’En  Joan  Pere  Vila,  prevere,  diputat  local  de  la 
vila  i collecta  de  Berga,  als  Diputats  del  General  de  Ca- 
talunya residents  a Barcelona,  dient-els-hi  haver  com- 
plert les  diligències  que  li  encomanaren  i haver  feta  la 
notificació  corresponent  al  tauler  ordinari  de  dita  collecta, 
En  Francesc  Torres;  en  testimoni  de  la  qual  cosa  ha  fet 
expedir  les  presents,  « empremptades  ab  lo  senyal  major 
de  dites  bolles  del  General  de  la  vila  de  Berga».  Datades 
en  aquesta,  a 17  de  juliol  de  1608. 


782 


GENERAL  DE  GIRONA 

1406 


Rodó,  15  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 


Escut  amb  senyal  de  la  ciutat  (faixes  de  vairs), 
rodejat  d’un  cercle  de  lòbuls. 


CORT  DE  LA  DIPUTACIÓ  LOCAL 

DE  GIRONA 

783  1573 

Rodó,  17  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

Escut  en  losange  amb  la  creu  de  Sant  Jordi  i 
un  punt  o besant  en  cadascún  dels  quatre  angles 
que  forma. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  ins- 
tructa  feta  per  N’Antic  Costa,  diputat  local  en  la  ciutat 
i collecta  de  Girona,  per  a Rafel  Tomas,  guarda  del  Ge- 
neral de  Catalunya,  qui  havia  de  passar  a diversos  llocs 
que  se  li  assenyalen,  per  a fer  una  crida  pública.  Girona, 
15  de  març  de  1573  i. 


GENERAL  DE  GIRONA 

1596 

Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

Escut  en  losange  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

+ G[ENE]RAL  D[E  GERON]A 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’En  Rafel  Capmany  i Descoll,  Diputat  local  de  Girona, 
als  Diputats  de  Catalunya  residents  a Barcelona.  Datada 
a Girona,  a 2 de  desembre  de  1596. 


785 


1622 


Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor,  Aragó,  Generalitat;  vol  181; 
deliberacions,  1620-1623. 


Escut  amb  el  mateix  senyal  del  precedent 
n.°  784. 


1.  No  podem  precisar  exactament  la  naturalesa  d’aquest  segell, 
amb  tot  i ésser  indubtable  que  pertany  al  General  de  Girona.  Com 
a dada,  farem  constar  que  al  final  del  document  on  apareix  emprem- 
tat es  diu:  «De  manament  de  dit  sor  deputat,  expedit  per  mi  Amer 
Sala,  scrivent  substituit  en  la  notaria  publica  de  Gerona,  deservint 
a la  cort  de  dita  deputacio  local»,  i seguidament  ve  empremtat  el 
segell. 


INVENTARI 


99 


No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’un  edicte 
de  la  escrivania  de  la  Diputació  local  de  Girona,  per  raó 
de  l’execució  que’s  feia  contra  els  bens  que  foren  de 
N’Ignasi  Prats,  com  a fiador  de  l’arrendament  de  les 
bolles  de  la  vila  de  Figueres.  Datat  en  aquesta  vila  en 
juny  de  1622. 


En  la  part  exterior  de  l’escut  una  L i tres  be- 
sants. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  l’acte  de 
presa  de  possessió  de  l’ofici  de  Receptor  del  General  de  la 
ciutat  i collecta  de  Lleyda,  per  En  Joan  Bta.  Cabaces, 
mercader,  devant  d’En  Miquel  d’Ager,  diputat  local  de 
dita  ciutat  i collecta,  cum  appressione  sigilli  dicti  gene- 
ralis.  Lleyda,  31  de  març  de  1663. 


GENERAL  DE  LLEYDA 

786  1624  i 1640 

Rodó,  44  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  processos  de  visita. 

Escut  de  forma  ovalada,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  dors  i tan- 
cant una  pliòa  de  declaracions  de  testimonis  endreçada 
als  Visitadors  i Instructors  dels  processos  de  la  visita  del 
General  de  Catalunya,  per  En  Jacinto  Cubells,  doctor 
en  Dret,  Ardiaca  de  Benasch,  canonge  de  la  Seu  de  Lley- 
da i Diputat  local  del  General  de  la  diputació  i collecta 
d’aquesta  ciutat.  Datada  a 8 de  març  de  1624  i. 


GENERAL  DE  PERPINYÀ 

1424 

Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Dintre  d’un  quadrilobat,  un  escut  en  forma  de 
losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

SEGELL  DE  LA  COR AL  • DE  • 

PPENYA 

( Segell  de  la  Cor[t  del  Gener\al  de  Perpenyà)  (? ) 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’En  Jaume  Seger  als  Diputats  del  General  residents  a 
Barcelona,  donant-els-hi  noves  de  l’exèrcit  del  Rei  de 
França  que’s  trobava  entre  Montpelleri  Beses  (Beziers?). 
Datada  a Perpinyà,  a 24  de  febrer  de  1424. 


787 


1642 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 


Escut  de  forma  ovalada,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
d’una  recepció  de  testimonis  devant  del  Diputat  local 
del  General  de  Lleyda  i sa  collecta.  Datada  a 1 de  març 
de  1642. 


788 


1663 


790 


1458 


Rodó,  35  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos. 


Representació  molt  semblant  al  precedent  nú- 
mero 789,  per  bé  que  l’escut  i la  creu  són  quel- 
com més  petits. 

Llegenda  borrosa. 

En  una  plica  de  declaracions  de  testimonis,  rebudes  a 
28  de  juliol  de  1458  en  l’escrivania  de  l’ofici  de  la  Dipu- 
tació local  de  Perpinyà  i remesa  als  Diputats  del  General 
de  Catalunya  residents  a Barcelona,  amb  data  de  9 d’agost 
de  1458. 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  processos  de  gravà- 
mens,  any  1702,  vol.  V. 

Escut  en  forma  de  lc^ange  amb  la  creu  de 
Sant  Jordi. 

1.  Altre  exemplar  en  el  mateix  Arxiu  (Processos  de  visites  de  la 
Generalitat),  empremtat  en  un  nomenament  de  tauler  i cullidor  dels 
drets  del  General  de  la  taula  de  la  vila  i lloc  d’Alfarràs,  a íavor  del 
nr.  Joan  Masip,  prevere  i rector  de  dita  vila,  fet  per  N’Onofre 
d’Alentorn,  donzell,  diputat  local  de  la  ciutat  de  Lleyda  i sa  collecta, 
amb  data  d’aquesta  ciutat,  30  de  gener  de  1640.  La  presència  del 
segell  s’hi  ía  constar  així:  «en  lo  segell  del  General  segellades  y de 
nostra  ma  firmades». 


·*7A  1588-1596 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 
+ GEN’ AL  D’  PPINYA 

(+  General  de  Perpinyà ) 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’En  Galceràn  de  Vilaseca,  diputat  local  de  Perpinyà, 


100 


SIGILLOGRAEÍA  CATALANA 


als  Diputats  del  Principat  de  Catalunya  residents  a Bar- 
celona. Datada  a Perpinyà,  a 1 de  juliol  de  1593  i. 

Rull,  escrivà  de  la  Diputació  local  de  dita  ciutat.  Datada 
a 16  de  juny  de  1600,  cum  impressione  sigilli  Generalis 
dicte  deputationis  localis  i. 

792  163o 

795  1704  i 1705 

Rodó,  38  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Rodó,  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

Escut  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

+ GENERAL  DE  PERPINYÀ 

+ TARRAGONA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  creença  y bona  fama  de  testimonis,  donada  per 
En  Francesc  Reart,  prevere,  Diputat  local  de  Perpinyà. 
Datada  en  aquesta  vila,  a 4 de  març  de  1630. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  lliurada  per  N’Ignasi  Gelambi,  notari  públic 
de  Tarragona  i escrivà  del  Consistori  de  la  Generalitat  de 
Catalunya  en  la  ciutat  de  Tarragona  i sa  collecta,  de  com 
constituit  personalment  en  la  sala  de  la  casa  d’En  Jaume 
Alberich,  Diputat  local,  ciutadà  honrat  de  Barcelona  i 
domiciliat  a Tarragona,  En  Miquel  Bellver,  corredor  de 

LLOCTINENT  DEL  DIPUTAT  LOCAL 

DE  PERPINYÀ 

793  1639 

coll,  i trompeta  públic  d’aquesta  ciutat,  ha  fet  relació 
d’haver  publicat  el  dia  present,  a so  de  trompeta  i de 
manament  del  dit  Diputat  local,  les  crides  per  a la  bona 
direcció  de  l’estanc  del  tabac.  Tarragona,  4 de  maig 
de  1704  2. 

Rodó,  32  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Escut  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 
No  porta  llegenda. 

GENERAL  DE  TORTOSA 

7 9 6 1593-1598 

Rodó,  35  mm.  Cera  vermella. — Arx.Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  declaracions  de  testimonis  remesa  per  En  Josep  Scu- 
der,  doctor  en  ambdós  drets,  Lloctinent  del  diputat  local 
del  castell  de  Perpinyà.  16  de  febrer  de  1639. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  la  Genera- 
litat. 

+ SIGILLVM  GENERALIS  DERTVS/E 

DIPUTACIÓ  LOCAL  DE  TARRAGONA 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’En  Jaume  Boteller  i d’Oliver,  Diputat  local  de  Tor- 

794 1592-1600 

tosa,  als  Diputats  del  General  de  Catalunya  residents  a 
Barcelona,  referent  al  dret  dels  oficials  del  General,  d’es- 

Rodó, 32  mm.  Cera  vermella.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

tar  exempts  d’allotjaments.  Tortosa,  30  d’agost  de  1593. 

Escut  en  losange,  amb  el  senyal  de  la  creu 
grega  o de  Sant  Jordi. 

797  1595 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

+ DEPVT.  LOCAL  DE  TARRA  • 

(+  Deputació  local  de  Tarragona) 

Escut  en  forma  de  losange  amb  la  creu  de 
Sant  Jordi,  que  porta  un  punt  o besant  en  cadas- 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  de  declaracions  de  testimonis  lliurada  per  En 
Gabriel  Martorell,  notari  de  Tarragona,  a nom  d’En  Marc 

cún  dels  quatre  angles% 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  en  el  mateix  Arxiu,  en  una  carta 
d’En  Jaume  Rossell,  diputat  local  de  Tarragona,  als  Diputats  del 

1.  En  el  mateis  Arsiu  hem  vist  altres  esemplars  d’aquest  se- 
gell, en  cartes  dels  diputats  locals  de  Perpinyà  En  Francesc  Joan 
Girau,  de  3 de  maig  de  1595,  N’Antoni  Joan  Bolet,  de  17  d’octubre 
de  1596  i En  Geroni  de  Calders,  de  2 d’agoét  de  1588.  Aquesta  dar- 
rera donant  compte  ala  Diputats  del  General  de  Catalunya  resi- 
dents a Barcelona,  de  l’execució  que  s’instava  per  part  de  la  Cort 
reial  contra  els  béns  d’En  Francesc  Grimau,  diputat  militar  de  Cata- 
lunya, i relerint-els-hi  tots  els  detalls  de  dita  execució. 

General  de  Catalunya  residents  a Barcelona.  Datada  en  la  primera 
ciutat,  a 21  de  febrer  de  1592. 

2.  D’aquest  segell  n’hem  vist  altre  exemplar  en  el  mateix  Arxiu, 
empremtat  al  peu  d’una  certificació  de  l’escrivà  de  la  «Deputació 
local  del  General  de  Tarragona  i sa  collecta» , d’un  manament  fet  per 
En  Joan  Nabot,  coronel  de  cavalleria  espanyola  de  l’exèrcit  del  Rei 
Carles  III,  al  Diputat  local  de  Tarragona,  En  L·luis  de  Homdedeu. 
Datat  a 19  d’octubre  de  1705. 

INVENTARI 


101 


+ GENERAL  DE  TORTOSA 

801  1612-1620 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
d’ En  Jaume  Boteller  i d’Oliver,  Diputat  local  de  Tor- 
tosa, als  Diputats  del  General  del  Principat  de  Catalunya 
residents  a Barcelona.  Datada  a Tortosa,  a 12  de  juny 
de  1595. 

Rodó.  9 mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 

Anv. — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

798  1643 

Rev.  — Una  ala. 

Rodó,  26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  Uig.  396. 

T'l  , 1 1 

En  una  guia  donada  per  En  Bernat  Madolell,  tauler 
d’ Alcover,  a favor  d’En  Didac  Sabater,  qui  aportava 
cinc  capes  gascones  per  a Valls.  Datada  a Alcover,  a 31 

Escut  en  forma  de  losange,  amb  la  creu  grega 
i un  besant  en  cadascun  dels  seus  quatre  angles. 

de  maig  de  1620  1. 

+ DEPVT  • LOCAL  • DE  ■ TORT  OS 

TAULA  DEL  DRET  DEL  GENERAL 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lletra 
d’En  Pau  Martí,  Diputat  local  del  General  de  Catalunya 
en  la  ciutat  de  Tortosa,  sa  collecta  i Vegueria.  Datada 
a 23  de  maig  de  1643. 

D’ALGUAYRE 
802  1Í7S 

Rodó,  18  mm.  Cera  groga.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

CORT  DE  LA  DIPUTACIÓ  LOCAL 

Una  creu  de  l’orde  de  Sant  Joan  després  de  la 
sílaba  AL-,  seguidament  GVAY  / RE  i finalment 

DE  TREMP 
799  1705 

un  escudet  en  cairó,  amb  el  senyal  de  la  Gene- 
ralitat o sigui  la  creu  de  Sant  Jordi. 

Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Al  peu  d’una  carta  dirigida  als  « collidors  del  dret  del 
General  de  la  taula  de  la  ciutat  de  Vich»,  pels  collidors 

Escut  en  losange  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

del  mateix  dret  de  la  taula  d’Alguayre.  Datada  a 31 
d’octubre  de  1575. 

D'L  • DE  TREMP 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació lliurada  per  En  Joan  Francesc  Grau,  notari  de 
Tremp  i escrivà  de  la  Cort  del  Diputat  local  del  General 
de  la  collecta  de  Tremp  i Pallars.  Datada  a 14  de  fe- 
brer de  1705. 

TAULA  DEL  DRET  DEL  GENERAL 

I R0LLA  D’ALMACELLES 

803  1573 

Rodó,  18  mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

TAULA  DEL  GENERAL  DE  LA  YILA 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  el  mot  ALM  / 

DALCOYER 

800  i6u 

ASSEL  / LES  i un  escudet,  al  final,  amb  la 
creu  de  Sant  Jordi. 

Rodó,  17  mm.  — A-x.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  carta 
del  collidor  del  dret  del  General  i bolla  de  la  taula 

Escut  que  porta  per  divisa  una  ala. 

d’ Almacelles,  als  diputat  i assessor  de  la  collecta  de 
Tarragona.  Datada  a Almacelles,  a 10  de  febrer  de  1573. 

Empremtat  en  sec,  en  un  albarà  atorgat  per  En  Bernat 
Madolell,  tauler  del  General  de  la  vila  d’ Alcover.  26  de 
setembre  de  1611. 

1.  Altre  exemplar  d'aquest  segell  l’hem  vist  en  el  mateix  Arxiu, 
en  una  guia  donada  pel  dit  En  Bernat  Madolell,  «tauler  de  la  Bolla  * 
de  dita  vila  d’ Alcover,  a 12  de  maig  de  1612. 

102 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


TAULA  DEL  GENERAL  DE  LA  YILA 
D’ARBECA 

804  1619-1664 

Rodó,  15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

La  data  1619  i dessota  un  escudet  en  forma 
de  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

Empremtat  en  sec,  en  una  certificació  donada  per  En 
Pere  Esquer,  tauler  de  la  dita  Taula.  Datada  a Arbeca, 
a 30  de  novembre  de  1664  *. 

TAULA  DEL  GENERAL  A BAGÀ 

805  1610 

Rodó,  13  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 


Any.  — Escut  en  cairó,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rev. — El  mot  BA  / GA. 


En  un  albarà  dels  collidors  de  la  Taula  del  General  de 
Barcelona,  de  l’any  1545  i. 


808 


1610 


Rodó,  11  mm.  Cera  groga.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 


Anv.  — Escut  en  losange,  amb  les  armes  de  la 
ciutat. 

Rev.  — La  mateixa  representació  de  Panvers. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  paper  i ceia  groga,  en  una  guia  o 
albarà  donat  pels  collidors  de  la  bolla  de  plom  i segell 
de  cera  de  la  Taula  de  Barcelona  i dirigit  als  collidors 
del  mateix  dret  de  la  Taula  de  Salàs.  Datat  a 9 de  juliol 
de  1610  2. 


809 


1613-1619 


Rodó,  10  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Al  peu  d’un  albarà  o guia  del  tauler  de  dita  Taula. 
Datat  a Bagà  en  febrer  de  1610. 


Anv. — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi.  Sobre  la  creu  hi  ha  una  B. 


TAULA  DEL  GENERAL  A BANYOLES 
806  1611 

Hodó,  9 mm.  (?)  Cera  groga.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 

Anv.  — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rev.  — Una  B. 

Empremtat  en  paper  i cera  groga,  al  peu  d’una  res- 
ponsió  que  donen  als  collidors  del  dret  del  General  de 
Barcelona,  els  collidors  del  mateix  dret  de  la  Taula 
de  Bagà.  Datada  en  aquesta  vila,  a 19  d’octubre  de  1611. 
« segellat  ab  lo  sagell  y sera  de  nostra  taula.» 


Rev.  — Al  BAR. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  mana- 
ment de  l’albaraner  de  la  Bolla  de  la  Taula  de  Barcelo- 
na, al  pcrtaler,  perquè  retés  una  penyora.  23  de  novem- 
bre de  1613  3. 


Rodó,  10  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Escut  en  losange  a senyal  de  la  ciutat.  És  molt 
semblant  al  segell  n.°  808,  però  quelcom  majors 
les  dimensions  de  l’escut. 


TAULA  DEL  DRET  DEL  GENERAL 
A RARCEL0NA 

807  1545-1614 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

Escut  a senyal  de  la  ciutat. 

No  porta  llegenda. 

1.  La  particularitat  de  portar  la  data  de  1619  aquest  segell,  per' 
met  precisar  la  època  en  què  començà  a usar-se. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  mana- 
ment de  l’albaraner  de  la  Bolla  de  la  Taula  de  Barcelo- 
na, En  Joan  Juliol,  fet  a 19  d’octubre  de  1618. 

1.  Aquest  mateix  segell  l’hem  vist  usat  en  altre  document  de  la 
Taula  de  Barcelona,  datat  a 18  d’abril  de  1577,  i en  altres  que’s 
troben  en  la  documentació  de  la  Generalitat,  de  l’Arx.  Cor.  Aragó, 
corresponents  als  anys  de  1608,  1610  i 1614. 

2.  N’hem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb  cera  vermella 
i paper,  en  un  manament  d’En  Joan  Juliol,  albaraner  de  la  Bolla 
de  la  Taula  de  Barcelona,  al  portaler,  perquè  retés  una  penyora  a 
En  Martí,  per  les  mercaderies  que  havia  entrat  i ja  eren  en  manifest 
per  En  Lluis  Miralles.  Barcelona,  27  d’abril  de  1618. 

3.  Altres  exemplars  en  el  mateix  Arxiu,  en  documents  de  l’alba- 
raner En  Joan  Juliol,  manant  retre  penyores,  dels  anys  1618  i 1619. 


INVENTARI 


103 


811  1624 

Rodó,  25  mm.  Cera  groga.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  grega  o de  Sant 
Jordi. 


+ BARCALONA 

Empremtat  amb  cera  groga  i paper,  en  una  certificació 
lliurada  per  N’Esfceve  Lloces,  credencer  de  les  sedes  i 
escots  de  la  casa  de  la  Bolla  de  Barcelona.  Datada  a 13 
de  febrer  de  1624,  «sagelada  del  segell  de  nostra  Taula». 


812 


1624-1627 


Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 


BARCELONA  ■ Í624 


Empremtat  amb  bòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació d’En  Geroni  de  Gauer,  datada  a 3 de  març 
de  1627,  « sagellada  ab  lo  sagell  acostumat  de  nostra 
taula  de  la  Bolla  de  Barcelona». 


818 


1627- 1630 


Rodó,  30  mm.  Cera  groga.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Representació  semblant  al  precedent  812.  Sols 
té  la  variant  de  la  data,  que  en  aquest  és 
de  1627. 


+ BARCELONA  ■ 1627  • 


Empremtat  amb  cera  groga  i paper,  en  una  certifica- 
ció del  llibre  de  la  Taula  de  la  Bolla.  Datada  a 16  de 
febrer  de  1630. 


1650 

Rodó,  18  mm..  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 

Escut  en  losange  a senyal  de  la  ciutat  de  Bar- 
celona. 

Empremtat  amb  bòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  feta  per  N’Antoni  Grases,  credencer  del  Ge- 
neral en  dita  ciutat,  de  què  el  francès  La  Planca  aporta 
una  caixa  amb  69  capells,  i per  no  venir  «plomats»  del 
General  de  Perpinyà,  ha  pagat  en  la  Taula  de  Barcelona 
35  lliures  de  dret.  14  de  juny  de  1650. 


TAULA  DEL  GENERAL  A CERVERA 

8 lO  1577  i 1578 

Rodó,  14  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitet; 
correspondència. 

Escudet  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 
+ D CERV. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  albarà  a 
favor  d’En  Jaume  Vilanova,  d’haver  pagat  5 lliures, 
5 sous  i 2 diners  de  dret  del  General,  a raó  de  1 sou,  6 
diners  per  lliura,  per  una  aluda  sagellada  i cauquilada, 
dins  la  qual  hi  havia  24  lliures  de  safrà  d’Horta,  novell, 
de  preu  70  lliures  2 sous,  «sagellat  ab  lo  sagell  acostu- 
mat del  General» . Cervera,  3 d’abril  de  1578  b 


816 


1612 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Escut  en  losange,  amb  el  senyal  de  la  creu  i 
en  cadascún  dels  quatre  angles  que  forma,  un 
besant. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
catòria  feta  pels  taulers  del  General  de  la  vila  de  Cervera 
a favor  d’En  Bartomeu  Arnau,  qui  a 18  de  desembre 
de  1608  aportà  en  la  Taula  de  dita  vila  4 càrregues 
d’aabadejo  y altres  quinquilleries »,  i per  haver  perdut 
l’albarà  se  li  fa  aquesta  • certificatòria,  « segellada  ab  lo 
sagell  acostumat  del  General  de  nostra  taula  de  Cervera». 
Datada  a 3 de  juny  de  1612. 


817 


COLLIDORS  DEL  DRET  DELS 
SAFRANS  A CERVERA 

1577 


Rodó,  13  mm.  Cera  vermella. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 


La  creu  de  Sant  Jordi,  i en  cadascun  dels  quatre 
angles  que  forma,  una  de  les  lletres:  S.  A.  F.  R., 
que  deuen  significar  «safrà». 


1.  En  el  mateix  Arxiu  ( Generalitat- correspondència ) n’hem 
vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb  cera  vermella,  en  una  certi- 
ficació que  fan  els  collidors  del  dret  dels  safrans  residents  a Cervera, 
dirigida  als  taulers  del  General  de  Barcelona,  de  còm  en  Benet  Com  - 
pany,  pagès  del  lloc  de  Talavera,  aporta,  per  a vendre  en  aquesta 
ciutat,  12  lliures  de  safrà  d’Horta,  novell,  de  sa  collita,  lo  qual  ha- 
vien estimat  en  33  lliures  i 11  sous,  certiflcant-els-hi  com  ha  pagat 
el  dret  del  General.  I perquè  consti  li  fan  el  present  albarà,  «sagellat 
ab  lo  sagell  acostumat  dels  safrans»  1 datat  a Cervera  a 13  de  desem- 
bre de  1577. 


104  SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
albarà  fet  per  dits  collidors,  a En  Pere  Villar,  de  Santa 
Coloma  de  Queralt,  per  haver  pagat  el  dret  de  la  «cal- 
quila » dels  safrans,  al  General,  «y  per  que  empaig  no  li 
sia,  fem  lo  present  desempaig,  sagelat  ab  lo  sagel  de  la 
calquila  dels  safrans  ».  Cervera,  14  d’abril  de  1577. 

TAULA  DE  LA  ROLLA 
DE  GRANOLLERS 

821 

Rodó,  21  mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat, 
processos  de  visita. 

TAULA  DESTERRI 

818  i6ii 

Escut  en  forma  de  cairó  o losange,  amb  la 
creu  de  la  Generalitat  i un  besant  en  cada  angle 
dels  quatre  que  forma. 

+ ! GRANOLES 

Rodó,  16  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat, 
processos  de  visita. 

Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  certifi- 

Escut en  forma  de  cairó,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

cació  feta  pels  collidors  del  dret  de  plom  i segell  de  cera, 
de  la  Taula  de  la  bolla  de  la  vila  de  Granollers,  d’haver 
bollat  tres  partits  de  mercaderies  (que’s  descriuen).  Da- 
tada a 11  de  març  de  1612. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  guia 
donada  per  la  taula  d’Esterri  a favor  d’En  Joan  Coll. 
Datada  a 9 de  setembre  de  1611. 

822  1636 

Rodó,  9 mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  vària. 

TAULA  DEL  GENERAL  A LA  YILA 
DE  FIGUERAS 

819  1577 

Un  ocell  (gralla)  (?). 

Empremtat  amb  cera  i paper,  eu  una  guia  feta  per  En 
Cebrià  Moner,  tauler  del  General  de  la  vila  de  Grano- 
llers, a favor  d’En  Gabriel  Fortuny.  Datada  en  dita  vila, 

Octogonal,  16x12  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

a 3 de  maig  de  1636. 

Escut  a senyal  de  la  Generalitat  o sigui  la  creu 
de  Sant  Jordi,  i en  la  part  superior  de  l’escut 
una  fulla  de  figuera. 

TAULA  DEL  GENERAL  A GUISSONA 

823  1637 1 1664 

Rodó,  15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Empremtat  en  sec,  en  una  certificació  feta  per  En  Pere 
Tomaset,  tauler  del  General  en  la  vila  de  Figueres,  de 
còm  En  Joan  Cortadelles  ha  venut  tres  lliures  i mitja 
desafrà.  Datada  a 11  de  febrer  de  1577. 

En  el  camp  del  segell  es  llegeix  AR  (albara- 
ner)  (?),  i dessota  la  data  Í637  i un  escudet  en 
forma  de  cairó  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 

820  1611-1623 

Empremtat  en  sec,  en  una  certificació  de  la  Taula  del 
General  de  Guissona,  de  7 novembre  de  1664. 

Rodó,  9 mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 

TAULA  DEL  GENERAL  A ILLA 
824  1637 

Anv. — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rodó,  18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  processos  de  visita. 

Rev. — Una  fulla  de  figuera. 

El  mot  ILLA  i dessota  un  escut  en  forma  de 
cairó  a senyal  de  la  Generalitat. 

Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  certifi- 
cació que  fa  En  Francesc  Domènech,  receptor  de  la 
Taula  de  la  bol  la  de  Figueres,  en  el  trienni  de  1 de  juliol 
de  1620  a darrer  de  juny  de  1623,  d’un  albarà  de  guia 
que  s’era  perdut.  Datada  a 31  d’octubre  de  1623. 

Empremtat  en  sec,  en  una  certificació  donada  per  En 
Josep  Guillemí,  tauler  de  la  Taula  del  General,  en  la  vila 
d’Illa,  d’haver  arribat  bestiar  boví  procedent  de  Vila- 
franca de  Conflent,  per  a tallar-se  en  les  camiceries  de 
dita  vila.  14  de  novembre  de  1637. 

INVENTARI 


105 


TAULA  DEL  GENERAL  A LLEYDA 
825 


1545 


Rodó  (?),  16  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  albarà 
del  collidor  del  dret,  sobre  carregament  de  nau,  «segellat 
ab  lo  segel  acostumat  de  nostra  taula».  Mataró,  16  d’oc- 
tubre de  1541  1. 


Escut  amb  tres  barres  i tres  flors  de  llir  sobre- 
posades. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació feta  pels  collidors  del  dret  del  General  de  la  Taula 
de  Lleyda  i dirigida  als  collidors  de  la  Taula  del  Gene- 
ral, de  Barcelona.  Datada  a Lleyda,  a 30  d’abril  de  1545- 

TAULA  DE  LA  BOLLA  A LLÍVIA 
826  1623 

Rodó,  11  mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


1675-1756 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  la  Genera- 
litat. 

MATARÓ  • 1675  • 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació lliurada  per  En  Josep  de  Checa,  administrador 
de  la  Reial  Aduana  de  Mataró,  i En  Domènec  Rodriguez, 
oficial  de  llibres  d’ella.  Datada  en  aquesta  ciutat,  a 7 
d’agost  de  1756  2. 


Anv.  — Escut  en  losange  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rev. — Un  mont  amb  una  creu. 


TAULA  DEL  GENERAL  A OLIANA 
830  i6n 

Rodó  (?),  10  mm.  (?).  Cera.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Empremtat  amb  cera  natural,  en  una  certificació  do- 
nada per  En  Jaume  Bozan,  bollador  de  la  Taula  de  la 
bolla  de  Llivia,  de  com  a 27  d’octubre  de  1622  Francesc 
Sicarts,  peraire  de  la  dita  vila,  ha  plomades  dues  pesses 
de  18  canes  cadascuna.  Datada  a 13  de  desembre  de  1623 
i «sagellada  ab  lo  sagell  acostumat  de  nostra  taula  de  la 
bolla  de  Llivia». 


TAULA  DE  LA  BOLLA,  DE  MANRESA 
827 

Rodó,  10  mm.  Cera  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Una  M i dessota  un  escudet  a senyal  de  la 
Generalitat. 


Empremtat  amb  cera  bruna  paper,  en  una  certifica- 
tòria  que  fan  els  collidors  del  dret  de  plom  i segell  de 
cera  de  la  bolla  de  Manresa,  de  com  En  Jaume  Parera,  cal- 
ceter  d’aquesta  ciutat,  havia  bollat  vàries  mercaderies,  i 
havent-se-li  perdut  l’albarà  se  li  fa  dita  certiíicatòria, 
segellada  «ab  lo  sagell  de  nostra  taula  de  la  bolla»  de 
Manresa.  Datada  a 9 de  maig  de  1612. 

TAULA  DEL  GENERAL  A MATARÓ 

828  Segle  xv  (?)  — 1636 

Escut,  14X11  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

Ocupa  tot  el  camper  de  l’escut  el  mot,  amb 
minúscules  gòtiques: 

MA  I TE  I RO 


Escut  amb  la  creu  de  Sant  Jordi  (?). 


Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  certificació  d’En 
Joan  Sala  feta  a Oliana  el  26  de  maig  de  1611. 


TAULA  DEL  GENERAL  A OLOT 


831 


1638 


Rodó,  17  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Ocupen  el  camper  del  segell  i dessota  un  escu- 
det amb  la  creu  de  Sant  Jordi,  els  següents  mots: 

• A ■ R • / OLOT  / 1637 

Empremtat  en  sec  en  un  albarà  del  tauler  de  la  Taula 
d’Olot,  En  Pau  Tamarit,  i per  ell  En  Pau  Marcillo, 
Datat  a 21  de  març  de  1638. 


TAULA  DEL  GENERAL  A PERPINYÀ 
832 


1578 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat, 
correspondència. 


Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats: 


1.  N’hem  vist  un  altre  exemplar  en  el  mateix  Arxiu  (Processos 
de  visita  de  la  Generalitat),  empremtat  amb  cera  vermella,  en  un 
certificat  d’En  Joan  Pere  Tarau,  tauler  de  Mataró.  Datat  a 13  de 
febrer  de  1636.  L’estil  d’aquest  segell  mostra  que  és  molt  més  an- 
tic, essent  possible  que  correspongui  al  segle  xv. 

2.  Aquest  segell,  amb  tot  i que’l  document  diu:  sellada  con  d sdlo 
de  esta  Real  Aduana  de  Mataró,  pertanyia  a la  Taula  del  General  de 
dita  ciutat,  com  bo  comprova  la  data  de  1675  que  porta  la  llegenda 


VOLÚM  II 


14 


106 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


l.a  meitat,  la  creu  de  Sant  Jordi;  2.a,  imatge  de 
Sant  Joan. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
cació de  què  En  Pere  Anton  Vidal  i N’Antoni  Farràn 
havien  venut  dues  aludes  i un  sarronet,  segellats  i cau- 
quillats,  de  safrà,  en  la  Taula  del  General  a Perpinyà. 
Datada  a 8 d’abril  de  1578. 


833 


1611 


Rodó  (?),  8 mm.  (?).  Cera  verda.  — Ars.  Cor.  Aragó.  Generalitat; 
processos  de  visita. 

Les  lletres  PP  unides  per  una  ratlla  horit- 
zontal. 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  en  una  certifica- 
ció feta  per  En  Poc  Presses,  «regint  lo  manifest  de  la 
Bolla  de  Perpenyà».  Datada  a 20  de  juny  de  1611. 


TAULA  DE  LA  BOLLA,  DE  PIERA 
834  1612 

Rodó,  (?)  mm.  Cera  natural.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 

Escudet  amb  les  lletres  PI... 

Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  respon- 
sió  atorgada  per  En  Pau  Matoses,  tenint  la  bolla  de 
Piera,  a favor  de  N’ Arnau  Pujó,  per  haver-se-li  extra- 
viat l’albarà  de  guia,  en  què  constava  haver  entrat  i 
denunciat  en  dita  vila  robes  de  llana  de  blanquerja 
comprades  a Barcelona.  Datada  a Piera,  a 21  de  març 
de  1612. 


TAULA  DEL  GENERAL  A PRADES 


835 


(CONFLENT) 

1596 

Quadrat,  14  X 14  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 


TAULA.  DEL  DRET  DEL  GENERAL, 

DE  PUIGCERDÀ 

1611 

Escut,  14X11  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  en  sec,  en  un  albarà  de  guia  atorgat  pels 
collidors  del  dret  del  General  en  la  vila  de  Puigcerdà. 
Datat  a 5 d’octubre  de  1611,  «ab  lo  sagell  acostumat 
de  nostra  taula». 


TAULA  DEL  GENERAL  A REUS 


837 


1611 


Rodó,  10  mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Anv. — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rev. — Lletres  que  apar  que  diuen  REVS. 


Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  respon- 
sió  feta  per  pèrdua  d’albarà,  per  En  Miquel  Boix,  bolla- 
dor  de  la  Taula  de  la  bolla  de  la  vila  de  Reus.  13  de  de- 
sembre de  1611. 


TAULA  DE  LA  BOLLA  A RIBES 


838 


1612 


Rodó,  10  mm.  Cera  verda.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 


Anv. — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 


Rev.  — Una  S. 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  en  una  responsió 
feta  per  En  Joan  Ponter,  albaraner  de  la  bolla  de  Ribes. 
24  de  maig  de  1612. 


Escut  partit  en  dues  meitats:  a la  dreta  una 
fletxa;  a l’esquerra  una  creu  patada. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  carta  d’En 
Pere  Balaguer,  notari  i collidor  de  dita  Taula,  als  dipu- 
tats del  General  de  Catalunya  residents  a Barcelona,  no- 
tificant-els-hi  que  aquesta  Taula  i les  altres  del  Conflent 
estaven  sens  guarda,  la  qual  cosa  perjudicava  en  gran 
manera  els  drets  del  General. Datada  en  la  vila  de  Prades, 
a 30  d’octubre  de  1596. 


TAULA  DEL  GENERAL  A SALSES 

8^9  1545 

Rodó,  14  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Generalitat;  correspondència. 

Escut  amb  una  nau  (?). 

Empremtat  en  sec,  en  un  albarà  de  guia  fet  pels  colli- 
dors del  dret  del  General  a Salses  a favor  d’En  Vidal. 
Datat  a 14  de  febrer  de  1545. 


INVENTARI 


107 


840  1577 

Rodó,  14  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Escut  en  losange,  amb  el  senyal  de  la  Genera- 
litat. 


C0LLID0RS  DEL  DRET  DELS  SAFRANS 
DE  SANTA  COLOMA  DE  QUERALT 


Rodó,  14  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  albarà 
de  guia  fet  a favor  d’En  Jaume  Alsina  i dirigit  als  colli- 
dors  de  la  bolla  de  la  Taula  de  la  vila  d’Olot  pel  collidor 
de  Salses.  7 d’octubre  de  1577. 


Una  creu  grega,  i en  cadascun  dels  quatre 
angles  que  forma,  una  lletra  del  mot: 

S.  A.  F.  R. 


TAULA  DEL  GENERAL  A SANT  FELIU 
DE  GUÍXOLS 


841 


1611 


Escut,  14X11  mm.  Cera  vermella.  — £rx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  albarà 
fet  pels  collidors  del  dit  dret  a favor  d’En  Miquel  Ta- 
fart,  per  una  quantitat  de  safrà  que  aportava  a Perpi- 
nyà. Datat  a Santa  Coloma  de  Queralt,  a 24  d’abril 
de  1576,  «sagellat  ab  lo  segell  dels  safrans». 


Un  escut  que  conté  la  llegenda  en  lletres  mi- 
núscules gòtiques: 

SENT  FELIU 


TAULA  DEL  GENERAL  A SANTA  MARIA 
DE  PALAUTORDERA 


845 


1038 


Rodó,  24  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  albarà 
de  guia  fet  pels  taulers  del  General  de  la  Taula  de  Sant 
Feliu  de  Guíxols,  per  203  quin  tars  de  bacallar  aportats 
a dita  Taula.  Datat  a 20  (?)  d’octubre  de  1611. 


% 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  la  Genera- 


litat. 


+ MANIFEST 


TAULA  DEL  GENERAL  A SANT  FELIU 

SASSERRA 

1612 

Rodó,  9 mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  processos  de  visita. 

Una  serra. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  u,na  res- 
ponsió  a favor  d’Antoni  Roca,  per  haver  descarregat 
4 quintars  i mig  de  llana.  8 d’octubre  de  1612. 


TAULA  DEL  GENERAL  A SANT  VICENS 
DELS  HORTS 


843 


1610 


Rodó,  12  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
requeriment  d’En  Ramon  March,  tauler  del  General,  de 
Palautordera,  al  batlle  de  Vilamajor,  perquè  doni  assis- 
tència a Pau  Veya,  guarda  del  General  que  devia  exe- 
cutar i penyorar  a Joan  Riera,  peraire,  per  la  pena  de 
10  lliures  en  que  havia  caigut  per  tenir  en  la  dita  Taula 
de  Palautordera  nen  manifest»  un  drap  de  vint  i sis 
rams,  que  se’n  havia  portat  a vendre  sens  albarà  de  guia 
de  la  esmentada  Taula.  5 d’octubre  de  1638. 


TAULA  DEL  GENERAL  A SITGES 
846 


1588 


Rodó,  16  mm.  Cera  vermella,  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat 
correspondència. 


Ocupant  tot  el  camper  del  segell  el  mot 
CITCES 


Anv.  — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rev. — Una  campana  i al  costat  un  escudet 
a senyal  de  la  Generalitat. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  respon- 
sió  d’albarà  de  guia.  Sant  Vicens  dels  Horts,  a 30  de  se- 
tembre de  1611. 


Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
albarà  de  guia  a favor  d’En  Batista  Rato  i de  N’Onorat 
Viano,  de  la  ciutat  de  Niça,  per  400  quarteres  de  for- 
ment,  50  d’ordi  i 10  de  faves,  les  quals  havien  despatxat 
en  dita  Taula  per  valor  de  750  lliures  i pagat  el  dret  del 
General  a raó  de  1 sou  per  lliura  o siguin  37  lliures  i 
10  sous.  Datat  a Sitges,  12  de  març  de  1588,  i «segellat 
ab  lo  segell  acostumat  de  nostra  taula  del  General  de  la 
vila  de  Sitges». 


108 


SIGILLOGRAFl  A CATALANA 


TAULA  DEL  GENERAL  A SOLSONA 
847  i6i2 

Rodó,  15  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Un  escut  en  losange,  amb  la  creu  i rodejat  de 
ramatges  (?). 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  res- 
ponsió  a favor  d’En  Joan  Estrada,  per  haver  perdut 
l’albarà  de  guia.  Datada  en  la  Taula  del  General,  de  Sol- 
sona, a 20  de  maig  de  1612. 


TAULA  DEL  GENERAL  A TARRAGONA 

848  1595-1627 

Rodó,  15  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Escut  partit  horitzontalment.  En  la  part  su- 
perior, les  barres;  en  la  inferior,  faixes  de  vairs 
verticals. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació dels  collidors  del  dret  del  General,  de  Tarragona, 
de  com  En  Joan  Sirera,  apotecari  de  dita  ciutat,  havia 
pres  albarà  de  guia  per  tres  quintars  de  pinyó  per  a 
provisió  de  la  seva  botiga.  Datada  el  22  de  març  de  1612, 
«ab  lo  sagell  del  General  de  nostra  taula  de  Tarragona»  i. 

TAULA  DEL  GENERAL  A TARREGA 

849  i6i2 

Rodó  (?),  12  mm.  Cera  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 


TAULA  DEL  GENERAL  A TORTOSA 


851 


1533-1539 


Ootogonal,  15  x 16  mm.  Cera  verda.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat; 
correspondència. 

Un  castell  i a ambdós  costats  un  escudet  en 
losange,  barrat.  Dessota  del  castell  i en  minús- 
cules gòtiques,  el  mot: 

TOR 

Empremtat  amb  cera  verda  i paper,  en  un  certificat 
dirigit  als  collidors  del  dret  del  General  de  la  Taula  dfe 
Barcelona,  pels  collidors  del  mateix  dret  de  la  Taula 
de  Tortosa,  de  com  En  Pere  Pedrós,  criat  del  Virrei  de 
Catalunya,  aportava  a dita  ciutat  de  Barcelona  47  càr- 
regues de  roba,  «en  noranta  y set  caps,  entre  caixes, 
capses  y fardells  en  que  dix  ha  confitures  y roba  usada. 
Van  qualquilades  y sagellades  ab  sagell  de  cap  de  moro; 
a promès  y asegurat  descarregar  en  vostra  taula».  Tor- 
tosa, 16  d’agost  de  1539. 

TAULA  DE  LA  ROLLA  A TREMP 
I PALLARS 


852 


1612 


Rodó  (?),  mm.  (?)  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos. 

Les  lletres  P i A. 


Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  al  peu  d’un  al- 
barà fet  per  En  Jaume  Sullà  de  Sapeyra,  receptor  dels 
drets  de  la  bolla  de  la  collecta  de  Tremp  i Pallars.  Datat 
a 20  de  febrer  de  1612. 


Barrat  i la  creu  de  Sant  Jordi  (?). 

Empremtat  amb  cera  bruna  i paper,  en  una  certifica- 
ció d’En  Tomas  Planes,  «regint  la  tenalla  de  la  bolla  de 
Tàrrega».  Datada  a 12  de  febrer  de  1612. 


TAULA  DEL  GENERAL  A TERRASSA 

8o0  1623 

Rodó,  12  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 

Anv.  — Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi. 

Rev.  — TA  / AS  (Tarrassa)  (?). 

Empremtat  amb  cera  natural  i paper,  en  una  respon- 
sió,  per  haver-se  perdut  l’albarà  de  guia.  Datada  a 14 
de  desembre  de  1623. 

1.  Al  mateix  Arxiu  n’hem  vist  altres  exemplars  en  documents 
de  1595  i 1627. 


TAULA  DEL  GENERAL  A VALLS 
858  1608 

Rodó.  17  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  processos  de  visita. 

Una  creu  d’aspa.  En  l’angle  superior  de  3a  creu 
un  escudet  a senyal  de  la  Generalitat;  en  els  tres 
angles  restants  un  punt  o besant. 

Empremtat  en  sec,  en  un  albarà  de  guia  fet  pel  tauler 
del  General,  de  la  vila  de  Valls,  a favor  d’En  Montserrat 
Maymó,  blanquer,  per  a portar  a Tarragona  sis  «baques» 
adobades  en  dita  vila.  Datat  a 2 d’octubre  de  1608,  «sa- 
gellat  ab  lo  sagell  desta  taula  del  General  de  Valls » . 

1612 

Rodó,  10  mm.  (t).  Cera  bruna.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos. 

Anv. — Escudet  en  losange  a senyal  de  Sant 
Jordi. 


INVENTARI 


109 


Rev.  — Un  escut  que  sembla  en  porta  un  de 
petitet  amb  la  creu  grega. 

Empremtat  amb  cera  bruna  i paper,  en  un  albarà  de 
guia  fet  pels  taulers  del  dret  del  segell  de  cera  de  la  vila 
de  Valls.  23  de  març  de  1612. 

TAULA  DEL  GENERAL  A YICH 
855 

Rodó,  17  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Un  escudet  a senyal  de  Sant  Jordi  i el  mot 
VIC  I H 

Empremtat  en  sec,  en  un  albarà  a favor  d’En  Joan 
Pou,  traginer,  que  aportà  a 3 de  juliol  de  1608,  una  càr- 
rega i mitja  de  cuiram  de  sola,  cordovans  i moltons» 
per  havèr-se-li  perdut  l’albarà  de  guia  que  portava.  Da- 
tat a 10  de  març  de  1612,  «ab  lo  sagell  acostumat  de  la 
taula  del  General  de  Vich». 


TAULA  DEL  GENERAL  A YILAFRANCA 
DE  CONFLENT 

856  1636 

Rodó,  12  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
processos  de  visita. 

Anv. — Escut  en  losange  a senyal  de  Sant 
Jordi. 

Rev. — Un  mont  que  termena  amb  una  creu 
de  Sant  Joan.  A la  dreta  del  mont  una  I (?)  i a 
l’esquerra  una  A. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  un  albarà 
de  guia  fet  per  En  Batista  Morer,  tauler,  i en  nom  seu 
per  En  Guillem  Aster,  a favor  d’En  Pere  Búsquet,  tragi- 
ner de  Llívia,  per  6 quintars  de  llana  bruta.  Datat  a 19 
de  maig  de  1636,  «ab  lo  sagell  comu  de  la  Taula». 


TAULA  DEL  GENERAL  A YILAFRANCA 

DE  PENEDÈS 
857  1B12 

Rodó  (?),  12  mm.  (?).  Cera  bruni  — Arx.  Cor,  Aragó.  Generalitat; 
processos. 

Escut  en  losange,  amb  tres  barres. 


Empremtat  amb  cera  bruna  i paper,  en  una  certifíca- 
tòria  feta  pels  collidors  del  dret  de  plom  i sagell  de  cera 
de  la  Taula  de  Vilafranca  de  Penedès.  Datada  a 15  de 
maig  de  1612,  «sagellada  en  lo  sagell  de  sera  acostumat 
de  nostra  taula». 


TAULA  DEL  GENERAL  A YILANOYA 

DE  CURELLES 

858  1588 

Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 

En  les  parts  superior  i inferior  del  camper 
del  segell  un  escudet  a senyal  de  Sant  Jordi.  En 
el  centre  i ocupant  tota  la  resta  del  camper, 
els  següents  mots: 

VI  LAN  IOVA  D Cl  V BELLS 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  certifi- 
catòria  feta  pel  collidor  del  dret  del  General  de  dita 
Taula,  de  còm  Batista  Rato  i Onorat  Viano,  de  Niça, 
havien  carregat  sobre  la  polaca  del  patró  Bartomeu  Car- 
bonell, per  la  eixida  de  Catalunya  en  la  platja  del  Ven- 
drell, 200  quarteres  de  forment.  Datada  a 11  de  març 
de  1588,  «ab  lo  sagell  de  nostra  taula  acostumat». 


DE  LA  ROLLA 

859  1541  i 1651 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  cartes  comunes 
originals,  1651,  fol.  301. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Jordi. 
BOLLA  • T • 1Ò41  • 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dirigida  als  Consellers  de  Barcelona  per  En  Lluis  Va- 
lència, Oïdor  militar  de  la  Generalitat,  referent  a pro- 
veïments i notificant-els -hi  son  propòsit  d’anar  a Grano- 
llers o a altra  vila  més  a propòsit,  per  acudir  a les 
necessitats  del  Vallès.  Mataró,  15  de  setembre  de  1651  i. 

1.  No  podem  precisar  a qui  pertany  aquest  segell.  De  la  llegenda 
apar  deduir-se  que  fou  fet  per  al  trienni  que  començava  en  1541,  si 
interpretem  la  T que  Ui  ha  abans  de  la  data,  pel  mot  «trienni».  Pot- 
ser fou  el  segell  de  la  bolla  de  Mataró  per  a l’esmentat  trienni,  i que 
en  1651,  trobant-lo  encara  l’oïdor  militar  En  Lluis  de  València,  el  va 
utilitzar  per  segellar  la  lletra  que  dirigi  als  Consellers. 


110 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


DOTZENA  SÈRIE  - CIUTATS,  VILES  I LLOCS 


ABRERA 

860  1723 

863 

Rodó,  45  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi 

Oval,  18  X 15  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

nals,  1645,  fol.  64. 

Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir,  i a ambdós  cos- 
tats del  mont  dues  barres. 

A 1 BRE  / RA 

+ SI  GI  LLUM  . VILLJE  . AC  RI  MONT  IS 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  el  cadastre  de  la 
parròquia  i terme  de  Sant  Pere  d’Abrera,  any  1723. 

En  una  carta-credencial  dels  Paers  d’ Agramunt  a favor 
del  P.  Ignasi  Ferrer,  del  convent  de  Sant  Bonaventura 
de  dita  vila,  i endreçada  als  Consellers  de  Barcelona 
en  28  d’abril  de  1645. 

ADRI 

861  1731 

Oval,  21x16  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

864  1731 

Escut  el  senyal  del  qual  no’s  pot  descriure  per 
ésser  borrós. 

No  porta  llegenda. 

Oval,  26  X 20  mm.  — Barcelona,  Collecció  de  l’autor' 

Un  escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i una 
flor  de  llir  (?). 

AGRA  - MVNT 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  comunicació 
de  nomenament  de  nous  regidors  pel  lloc  d’Adri  i Tar- 
tera, del  corregiment  de  Puigcerdà.  Datada  a 25  de  no- 
vembre de  1731. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  en  un  document 
de  1731. 

AGRAMUNT 

862  1595 

865  1812  i 1828 

Rodó,  38  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Junta  Suprema  de  Catalunya; 
Guerra,  anys  1811  i 1812,  llig.  6. 

Eodó,  32  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i en  primer 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir,  i a dreta  i es- 
querra un  escut  partit  amb  senyal  de  les  barres 
i escacs. 

terme  un  mont  amb  una  flor  de  llir.  L’escut  tim- 
brat d’una  corona. 

AGRA  - MUNT 

+ IH[S.  PAERS.  D AGRA]MVNT  DVRGEL 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
certificació  referent  al  servei  militar.  Datada  a 3 de  maig 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lletra 
dels  Paers  de  la  vila  d’ Agramunt  als  Diputats  del  Gene- 
ral de  Catalunya,  referent  a afers  judicials;  28  de  juliol 
de  1595. 

de  1812  i. 

1.  Encara  l’hem  vist  usat  en  23  de  desembre  de  1828,  en  una  cer- 
tificació de  bona  conducta  lliurada  a favor  d’En  Ramon  Mora. 

INVENTARI 


111 


ALAMÚS 

866  1809 

ALELLA 

0 • " Segle  xviii 

Rodó,  33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Una  flor. 

Una  ala. 

ALAMVS  * * * 

+ ALELLA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  municipals  dirigida  a la  Junta  Superior  do 
Catalunya,  en  22  de  novembre  de  1809. 

Aquest  segell  l’hem  vist ' usat  en  documents  del  se- 
gle xviir. 

ALBONS 

867  i 7 29 

ALENTORN 

871  1809 

Rodó,  31  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  creu  de  Sant  Joan. 

Un  escut  que  porta  per  senyal  tres  faixes  ho- 
ritzontals. 

• AL  • / BONS 

DE  ALENTORN  * 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  relació 
de  bens  de  seglars  traspassats  a eclesiàstics  des  de  1716; 
datada  a 12  de  febrer  de  1729. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya,  en  28  setembre  de  1809. 

ALCOVER 

868  Segle  xvin  (?) 

ALFORJA 

872 

Rodó,  27  mm.  ■“  Collocció  do  1 cUitor. 

Oval.  35x25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  processos 
de  visita. 

Escut  amb  una  ala. 

A®L®C®0@V ®E@R® 

Un  castell  amb  tres  torres. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  separat  del  docu- 
ment, pel  qual  motiu  no  pot  precisar-se  la  data. 

+ VILLM  ■ ET  - CASTRI  ■ DE  ALF .... 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  declaracions  de  testimonis;  datada  a 26  de 
febrer  de  1642. 

869  1775  i 1809 

Rodó  (2),  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  llig.  n.°  7. 

t 

ALMOSTER 

Una  ala. 

878  1729 

SAGEL  DE  [LA  VILA  D ] ALCOVER 

ltodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  de 
regidors  per  a 1809  i síndic  per  a 1809,  1810  i 1811.  No 
porta  data  h 

Una  creu  i el  monograma  del  nom  d’Almoster. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  relació  feta 
pels  regidors  de  dit  lloc  referent  als  bens  de  seglars  que 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  en  veiérem  al- 
tres exemplars,  ea  certificacions  de  1775  i 178Q. 

han  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 25  de 
març  de  1729. 

112 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


874  1810  i 1821 

Rodó,  21  mm,  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Hisenda,  Oficis,  any  1810  a 1811. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  regidors,  de  22  d’abril  de  1810. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  873. 

AMPOSTA 

879  i.78i 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  re- 

Rodó,  31  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

ferent  ai  préstec  forçós  del  vintè.  Datada  a 30  de  juny 
de  1810  i. 

Escut  amb  un  castell  de  dues  torres,  i en  mig 
d’elles  un  escudet  amb  el  senyal  de  les  barres. 

ALÓS 

AM  1 POS  1 TA 

875  1560 

Rodó,  23  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  vitrines. 

Un  castell  amb  tres  torres. 

Llegenda  borrosa. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  uDa  reia 
ció  feta  pels  regidors,  dels  cabals  existents  dels  sobrants 
de  propis  i arbitris  de  1780.  Datada  a 15  de  febrer 
de  1781. 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  i separat  del 
document  on  anava  adherit.  Segons  una  indicació,  per- 

ANGLESOLA 
880  1698 

tany  a l’any  1560. 

Rodó,  28  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

876  1809 

Rodó,  19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 

Escut  amb  el  senyal  d’ Anglesola  (ratlles  horit- 
zontals en  zig-zag). 

de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia,  propostes  n.°  4. 

+ SIGI RIJE 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

AL  1 OS 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  de 
regidors  per  a l’any  1810;  datada  a 18  d’octubre  de  1809. 

Empremtat  eD  una  certificació  que  fan  Josep  Caru- 
lla, apotecari,  i Antoni  Joan  Clavé,  Jurats  de  la  vila 
d’ Anglesola,  de  què,  en  cap  temps,  als  qui  gaudeixen  de 
privilegi  militar,  se’ls  ha  imposat  allotjament  en  ses  ca- 
ses ni  tampoc  en  ses  masoveries.  Datada  en  dita  vila,  a 
10  de  setembre  de  1698. 

877  1812 

Oval,  27  x 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya;  Guerra,  any  1811  i 1812,  llig.  6. 

ARBÓS 

881  1594 

Una  A i un  os. 

Rodó,  15  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  referent  al  servei  militar,  de  17  de  setembre 

Escut  amb  tres  barres,  timbrat  d’una  corona. 
No  porta  llegenda. 

de  1812. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia,  en  un  document 
de  1594. 

AMER 

878  i8io 

882  1724 

Oval,  25  X 21  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documonts  de  a Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia,  propostes  n.°  2. 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  que  en  la  part  superior  porta  el  mot 
A 1 MER  i en  la  inferior  quatre  barres. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i un  arbre. 
A la  dreta  de  l’escut  una  A i a l’esquerra  una  R. 

1,  En  nostra  col·lecció  hi  tenim  un  exemplar  d’aquest  segell,  em- 
premtat en  un  document  de  15  de  setembre  de  1821. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  del  repartiment 
del  cadastre  de  1724. 

INVENTARI 


113 


883  1808 

Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Ilig.  Gràcia  i Justícia,  propostes  n.°  5. 

Un  arbre  posat  entre  les  lletres  A i R. 

Empremtat,  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
per  al  càrrec  de  Síndic  procurador  general;  datada  a 14 
d’octubre  de  1808. 


884 


ARENYS  DE  MAR 

1608 


Rodó,  15  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni;  colleccíó 
sigillogràflca. 

Un  escut  amb  el  senyal  de  les  barres.  A la 
dreta  de  l’escut  una  4 i a l’esquerra  una  S. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  què  En  Miquel  Pujades,  patró  de  Canet,  ha 
carregat  en  la  platja  de  Santa  Maria  d’ Arenys,  245  quin- 
tars  de  ferro.  Datada  a 24  de  desembre  de  1608. 


885  1610 

Rodó,  15  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 

Una  creu  en  un  cercle  i a l’entorn  la  llegenda 
+ A REN  IS 

En  una  certificació  que  En  Joan  Palomares,  de  la  vila 
de  Canet,  havia  carregat  en  la  platja  de  la  vila  de  Santa 
Maria  d’Arenys,  200  quintars  de  carbó.  Datada  a 12  de 
juliol  de  1610  i «segelada  ab  lo  nostre  segel  de  nostra 
vila » . 


886  1781-1814 

Oval,  26  X 21  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documentació  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  llig.  8. 

Un  arbre  (aranyoner  ?).  A sa  dreta  una  A i 
una  R al  costat  esquerre. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  ofici 
dirigit  a la  Junta  Superior  del  Principat  de  Catalunya 
en  24  desembre  de  1809  1. 


1.  N’havem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1781,  1798 
i 1814. 


887 


ARENYS  DE  MUNT 


1741  i 1810 


Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya,  llig.  8. 

Imatge  de  Sant  Martí  a cavall,  toscament  di- 
buixat, amb  les  lletres  M i A. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  ofici 
dirigit  a la  Junta  Superior  de  Catalunya,  en  26  de  juliol 
de  1810  i. 


888 


ARGENTERA 

1808 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia. 

Una  creu  de  l’orde  de  Sant  Joan  i dessota  la 
llegenda: 

ARGEN  I TERA 

Al  peu  d’una  proposta  de  Regidors  dirigida  a la  Junta 
Superior,  de  dia  7 de  setembre  de  1808. 


889 


ARGENTONA 

[Segle  xviii.  - 1804 


Oval,  20  x 16  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Una  creu  llatina  i dessota  el  monograma  del 
nom  de  la  població. 

L’hem  vist  usat  en  documents  del  segle  xviii  i de 
l’any  1804. 


890 


ARLES 

1409  (2) 


Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1406  1409. 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  la  llegenda  en 
lletres  gòtiques: 

ARLS 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  carta  dels  «Con- 
sols e Sindics  de  la  vila  e castels  de  Arles»  (Vallespir), 


1.  Aquest  mateix  segell  l’hem  vist  ja  usat  en  30  d’abril  de  1741, 
en  una  certificació  feta  pels  Regidors  de  dita  vila  i terme  de  Sant 
Martí  d’Arenys  de  Munt.  (Arxiu  provincial  d’Hisenda,  de  Barcelona.) 


Volum  II 


15 


114 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  interessant-se  perquè 
escriguin  al  Rei  que  sia  plasent  d’admetre  Fra  Jacme  Seia, 
per  ocupar  l’Abadia  d’Arles,  que  vagava  per  haver  sigut 
proveït  de  l’Abadia  de  Montserrat  el  seu  abad  Fra  An- 
toni d’ Avinyó.  Datada  a 6 de  maig  (no  expressa  l’any) 
«e  ab  lo  segell  de  la  vila  de  Arles  segelade». 


894 


ARTESÀ  DE  SEGRE 

180S 


Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia. 


Representació  del  poble  i el  riu. 


891 


ARMADÀS 

1729 


Rodó,  15  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  cercle  amb  un  punt  o rosa,  i a l’entorn 
la  llegenda: 

+ ARMADAS  + 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació dels  Regidors  de  dit  lloc,  de  què  en  aquest  no  hi 
ha  eclesiàstics  que  posseeixin  bens  procedents  de  seglars 
d’ençà  de  1716.  Datada  a 9 de  febrer  de  1729, 


ARTESA  DE  SEGRE 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  l’li  d’octu- 
bre de  1808. 


895 


ASCÓ 

1591 


Rodó,  27  mm.  Cera  vermella. — Collecció  de  l’autor. 


Un  castell  dibuixat  molt  toscament. 


892 


ARNES 

1584-1597 


Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Llibre  de  pliques 
del  Collegi  d’Adroguers  de  Barcelona,  1574-1586. 


Escut  que  conté  la  creu  de  Sant  Joan  de 
Jerusalem  posada  entre  dues  arnes  o bucs  d’a- 
belles. 


En  un  document  en  paper  de  l’any  1594. 


AUSINYÀ 

896  1729 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  rosa  o estrella. 

No  porta  llegenda. 


AR  I NES 

Al  peu  d’una  copia  de  la  informació  testimonial  re- 
buda pel  batlle  de  la  vila  d’Arnes,  a instància  de  N’ An- 
toni Aguiló,  i certificada  pels  Jurats  de  dita  vila  En 
Pere  Bellido  i En  Montserrat  Amargós,  en  14  de  febrer 
de  1584  i. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  certifi- 
cació de  no  haver-se  traspassat  bens  de  seglars  a ecle- 
siàstics des  de  1716.  Datada  a 7 de  febrer  de  1729. 


897 


AYIÀ 

1811 


ARTÉS 

893 

Oval,  35  x 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Monograma  del  nom  del  poble,  timbrat  d’una 
corona.  Porta  la  llegenda: 

AYUNTAMIENTO  DE  ART  ES 


Oval,  20X15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  deia  Junta  Su- 
prema de  Catalunya;  llig.  Guerra,  any  1811,  n.°  4. 

Escut  amb  una  faixa  i sis  besants,  posats  a 
tres  rengles,  de  tres,  dos  i un;  timbrat  d’un  bàcul. 
No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  al  servei  militar;  26  de  novembre  de  1811. 


1.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  altres  exemplars,  en  una  carta 
dels  Jurats  i Consell  de  la  vila  als  Diputats  del  General  de  Catalu- 
nya residents  a Barcelona,  referent  a l’arrendament  de  la  comanda, 
datada  a 26  de  juny  de  1592;  i en  altre  carta  també  dels  Jurats  i 
Consell  als  dits  Diputats,  notificant-els-hi  que’l  Síndic  En  Jaume 
Amargós  anirà  a parlar-los-hi  en  nom  llur;  datada  a 11  d’agost 
de  1597. 


898 


1844-1852 


Ovalt  29X26  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  coure. 


Imatge  de  Sant  Martí. 


INVENTARI 


116 


SAN  MARTIN  DE  AVIA 

(Mataplana  ?)  i una  pinya  (senyal  de  la  casa  de 
Pinós). 

L hem  vist  usat  en  documents  de  1844  i 1852. 

BAGA  • CAP  • BARON  - DE  • PIN  • ET  • 
MATAPL  ■ AN  • 1147  • AB  HERETIC  • 

AYINYÓ 

899  1822-1846 

REDIM  ■ DOM  ■ SVOS  • 

( Baga  caput  baroniarum  de  Pinos  et  Mataplana,  anno  1147  ab  hereti- 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artlstico-Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

cis  redimebat  dominos  suos)  (2). 

Una  creu  amb  diversos  motius  d’ornamentació, 
i en  la  part  exterior  la  llegenda 

A 17  T 1 KT  V/l 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  remesa  a Didac  d’Alba,  Alcalde  major  i 
i lloctinent  de  Corregidor  de  Barcelona,  per  N’ Anton  i 
Llopis,  batlle  geneial  de  les  Baronies  de  Pinós  i de  Ma- 

A  VIN  ïü 

taplana.  Datada  a Bagà,  als  30  d’octubre  de  1734. 

Usat  en  documents  de  1822,  1832  i 1846. 

904  lg09 

AYGUAFREDA 

900 

Rodó.  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia,  n.°  2. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artlstico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Imatge  de  Sant  Esteve  portant  una  palma  a. 
la  mà  dreta.  Al  costat  dret  hi  té  una  pinya,  i 

Un  cercle  amb  una  faç. 

una  flor  de  llir  a l’esquerre. 

A YGÜAFREDA 

+ SANT  ■ ASTEVE  ■ DE  ■ BAGA  ■ 

AYGUAYIYA 
901  . 1729 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  reclama- 
ció que  dirigeixen  a la  Junta  Superior  de  Catalunya  el 
Batlle  i Regidors  de  Bagà,  amb  motiu  de  no  haver  pres 
possessió  de  son  càrrec  En  Joan  Balderich,  nomenat  regi- 

Rodó, 21  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda. 

dor  per  dita  Junta.  Bagà,  22  de  maig  de  1809. 

Dibuix  borrós. 

AIGVA  : VIVA  : 

BAGET 

905 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació 
dels  Regidors  de  què,  en  dit  terme  i d’ençà  de  1716,  no 
han  passat  a mans  de  eclesiàstics  bens  ni  terres  de  se- 
glars.  10  de  febrer  de  1729. 

Rodó,  22  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  ferre. 

Un  petit  cercle  i a son  entorn  la  llegenda 

902  Segle  xvm  (2) 

Rodó,  28  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

BAGET 

Una  creu  de  l’Orde  de  Sant  Joan. 

BAGFJR 

906  1781 

AIGA  VIVA 

Rodó,  32  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenia. 

BAGÀ 

903  1734 

Escut  timbrat  d’una  corona  i partit  en  dues 
meitats.  En  la  l.a,  senyal  deies  barres;  en  la  2.a, 
un  castell. 

Rodó,  52  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Plica  de  testimonis  del  Collegi 
dels  Adroguers  de  Barcelona;  any  1727  a 1729. 

BA-GVR 

Imatge  de  Sant  Esteve  rodejada  d’una  creu 
patada,  una  flor  de  llir,  una  cadena,  una  ma 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Regidors  de  la  vila  de  Bagur  al  Baró  de  la  Linde, 
referent  al  cadastre.  Datada  a 26  de  febrer  de  1781. 

116  SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


BALAGTJER 

907 

SIGILLVM.  PATI  ARI  JE.  CIVIT  ATIS. 
BALAGARII. 

Rodó,  60  mm.  (?).  Cera  vermella.  — Madrid,  Ars.  del  Duc  de  Medi- 
naceli; caixa  103,  n.°  37. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’nn 
certificat  d’interès  particular,  legalitzat  per  En  Ramon 

Escut  a senyal  d’escacs,  rodejat  d’un  cercle 
de  lòbuls. 

Llegenda  destruïda. 

Vilaplana,  alcalde  de  la  ciutat  de  Balaguer,  el  27  de  se- 
tembre de  1825  i. 

911 

Empremtat  en  una  carta  dels  Paers  de  la  ciutat  de 
Balaguer  a En  Joan  de  Cardona,  duc  de  Cardona,  comte 
de  Prades,  marquès  de  Pallars  i gran  conestable  d’ Ara- 
gó, perquè  doni  creença  als  missatgers  En  Bertomeu  de 
Salavert,  ciutadà  de  dita  ciutat,  i En  Bernat  Gomar, 
mercader,  que  li  envien  per  informar-lo  dels  drets  i enan- 
taments  que  la  ciutat  ha  fet  contra  els  qui  penyoraren  i 
après  contra  els  oficials  de  Camarasa.  Datada  a Balaguer, 
a 4 d’abril  de  1501. 

Rodó,  44  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1812,  llig.  10. 

Escut  en  losange  i flanquejat,  a senyals  de  les 
barres  i escacs,  timbrat  d’una  corona  i portant 
dos  lleons,  coronats  amb  una  flor  de  llir,  per 
tenants. 

CIUDAD  ~ DE  ~ BALAGUER  ’. 

908  1590 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 

Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1590,  íol.  33. 

^referent  al  servei  militar,  de  30  de  maig  de  1812. 

Escut  en  losange,  flanquejat,  amb  els  senyals 
de  les  barres  i els  escacs;  timbrat  d’una  corona. 

BALDOMAR 
912  1809 

+ SIGILLVM  CIVIT ATIS  BALAGV . . 

Rodó,  11  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia,  n.°  3. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Paers  de  Balaguer  als  Consellers  de  Barcelona,  par- 
ticipant-els-hi  haver  rebut  el  pregó  de  les  carniceries  i 
que’l  faran  publicar.  4 de  febrer  de  1590. 

Dues  lletres:  AU . 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
per  a Regidors,  dirigida  a la  Junta  Superior  de  Catalu- 
nya en  10  d’octubre  de  1809. 

909  1592 

Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1592,  íol.  32. 

BALSARENY 
918  1812 

La  mateixa  representació  del  segell  precedent 
n.°  908. 

Rodó,  23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprem 
de  Catalunya;  Guerra,  llig.  n.°  13. 

+ s TAT  IS  BALAGARII 

Una  creu  patada. 

Empremtat  en  una  carta  dels  Paers  als  Consellers  de 
Barcelona,  sobre  escassetat  de  blats.  Balaguer,  10  de 
març  de  1592. 

. BALCEREN  Y 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  refe- 
rent al  servei  militar,  datat  a 4 d’agost  de  1812. 

9 1 0 1653-1825 

1.  Aquest  segell  l’hem  vist  usat  en  15  de  juny  de  1653  (Arx.  Co- 
rona Aragó,  Consell  d’Aragó,  llig.  215);  en  22  de  juny  de  1707,  en 

Quadrilobat,  42x37  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

una  carta  dels  Paers  als  Consellers  de  Barcelona,  donant-els-hi  no- 
ves de  l’host  enemiga  i significant  el  temor  de  ser  presa  d’aquesta,  la 
ciutat  i tot  el  Pla  d’Urgell  (Arx.  Municipal  de  Barcelona,  Cartes  co- 

Escut  en  losange  i flanquejat,  amb  els  mateixos 
senyals  del  segells  n.os  908  i 909. 

munes  originals,  1707),  1 en  els  anys  1809  i 1817  (Arx.  Cor.  Aragó, 
documents  de  la  Junta  Superior,  i Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  res- 
pectivament). 

INVENTARI 


117 


BANYOLES 

914  1447-1628 

Rodó,  40  mm.  — Girona,  Arx.  Municipal;  correspondència. 

En  el  fons  del  camper  del  segell,  set  barres,  i 
tallant  aquestes,  en  el  centre,  un  cercle  format 
per  lòbuls,  on  apar  haver-hi  una  imatge  nim- 
bada  (?),  però  en  estat  tan  borrós  que  no  pot 
distingir-se. 

+ SIGILLUM  ***  IURATORUM  ***  UNIVERSI- 
TARIS U1LLE  DE  ***  BALNEOLIS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  lletra 
dels  Jurats  de  Banyoles  als  de  Girona.  19  de  juny 
de  1628  i. 


915 


1808 


Escut,  20  x 15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  n.°  1. 

Escut  dividit  horitzontalment;  en  la  part  supe- 
rior, una  B;  en  la  inferior,  les  barres. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  per 
a síndics,  datada  a Banyoles,  11  de  setembre  de  1808. 


916 


BARCELONA 


1289 


Rodó,  40  mm.  Cera  bruna.  — Marsella,  Arxius  Departamentals; 
perg.  B,  386. 


Una  creu  grega  com  a senyal  preferent  i ocu- 
pant tot  el  camper  'del  segell,  i en  l’espai  de  ca- 
dascun dels  quatre  angles  que  forma,  un  escudet 
amb  tres  barres  o sigui  a senyal  reial. 

+ : Cq  i VNIVERSITATIS  BARCH 

(+  Sigillum  universitatis  Barch[inone]) 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  ccnté  la  promesa  feta  per  la  ciutat,  d’obligar, 
en  tant  que  li  serà  possible  i en  els  casos  previstos  pel 
tractat  d’Oleron  i convenis  posteriors,  al  Rei  d’ Aragó  a 
restituir  les  sumes  depositade  en  ses  mans  pel  Rei  d’An- 
glaterra,  per  al  rescat  del  comte  de  Proven  ça,  i a des- 
lliurar els  fiadors  donats  per  aquest  príncep.  L’acte  s’a- 
torga en  presència  de  Pere  de  Sitjar,  lloctinent  d’En 


1.  D’aquest  segell  n’hem  vist  un  altre  exemplar  en  el  mateix  Ar 
xiu,  en  una  carta  als  Jurats  de  Girona,  sotscrita  pels  «Jurats  e capi- 
tans del  sagramental  de  banyoles •,  amb  data  de  24  d’agost  de  1447. 


Guillem  de  Calder3,  Veguer  de  Barcelona  i Ausona,  a 28 
de  gener  de  1289,  e.  m.  i. 


917 


Segle  xiv 


Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  collecció 
sigillogràflca;  vitrines. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  les 
barres:  2 i 3,  una  creu  grega.  Rodegen  l’escut  un 
cercle  format  per  lòbuls  i diversos  motius  d’or- 
namentació. 

+ : s : . . .cilii  : c.  vita.is  b arc  un  : 

(+  Sigillum  \Cori\cüii  c[í\vila[t]is  Barcliinone ) 

No’s  pot  precisar  la  data  d’aquest  segell,  perquè  es 
troba  separat  del  document  del  qual  penjava.  En  l’Ar- 
xiu del  Capítol  de  la  Seu  de  Barcelona  n’hi  ha  un  altre 
exemplar,  però,  malauradament  també,  està  separat  del 
pergamí  al  qual  degué  anar  adherit.  Amb  tot,  per  sa  fac- 
tura especial  creiem  que  pertany  al  segle  xiv. 


918 


1332 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
albarans. 

Escut  amb  el  senyal  de  la  ciutat,  la  creu  i les 
barres. 

+ CON.ELERS  DE  BA...LONA 

( + Con[c\elers  de  Ba[rce]lona) 

En  un  albarà  atorgat  per  En  Jacme  Carbó,  En  Fran- 
cesc Romeu  i En  G.  de  Bisanya,  elets  pel  Consell  de  la 
ciutat  a rebre  els  comptes  de  l’armada,  a favor  d’En 
Francesc  Dirga.  Datat  a Barcelona,  a 20  de  febrer  de 
1332.  e.  m.,  i «segellat  ab  segell  del  senyal  de  la  dita 
ciutat  de  Barchinona». 


919 


1379  i 1383 


Rodó,  55  mm.  Cera  bruna.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol  de  la  Seu; 
solt. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu; 
2 i 3,  les  barres.  Rodegen  l’escut  un  cercle  for- 
mat per  lòbuls  i cinc  estrelles.  Mereix  fer-se  es- 
ment que  en  aquest  segell  se  presenta  la  col·loca- 
ció de  la  creu  i les  barres  en  forma  distinta  del 
segell  precedent  n.°  917,  puix  en  aquest  apareix 
la  creu  en  el  primer  quarter. 

1.  Publicat  per  Blancard,  Iconographie  des  Scemix  et  Bulles  des 
Archives  Départementales  des  Bmches-du-Rhóne,  (Marsella,  1860), 
pàg.  116  i n.0  7 de  la  làm.  62. 


118 


SIGILLOGRAEÍ A CATALANA 


+ SIGILLUM  : LII  : . . UITATIS  ! 

B ARC  H IN  ON.  I 

(4-  Sigülum  [Conci]lii  [ci]uitatis  Barchinon[e]) 

Per  trobar-se  desprès  del  pergamí  d’on  penjava,  no 
pot  precisar-se  la  data  exacte  d’aquest  exemplar  h 


SIGILLUM  MINUS  BARCI11N0NE 

Al  dors  d'un  document  referent  a afers  administratius, 
atorgat  pels  Consellers  de  Barcelona  als  «Racionals  e 
Reebedors  de  comptes  de  la  dita  Ciutat»,  en  21  de  no- 
vembre de  1403, 


920 


Segle  xiv  (?)-1533 


Quadrilobat,  46x46  mm.  Cera  groga.  — Barcelona,  Arx.  Municipal 
vitrines. 


922 


1409-1606 


Rodó,  56  mm.  Cera  natural  bruna.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Seu;  pergamins. 


Escut  en  losange  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  les  barres.  Els  quatre  angles 
de  l’escut  termenen  en  un  ramell  de  flors  i el 
rodeja  una  orla  formant  un  doble  quadrilobat,  en 
la  qual  orla  o cinta  hi  ha  gravada  la  llegenda: 

SIGILLUM  SEC RET  UM  Cl  UITATIS 
BARCHINONE 

En  una  carta  dels  Consellers  a En  Francesc  deç  Bosch, 
conseller  en  Cap  i síndic  de  la  ciutat  en  les  Corts  de 
Montçó;  datada  en  1533  2. 


Segle  xív  (?)- 1403 

Quadrilobat,  30  x 30  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Munici- 
pal; vitrines. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  920,  però  de  proporcions  menors. 

1.  Si  l’estil  del  dibuix  no’ns  revelés  que  pertany  al  segle  xiv,  ens 
ho  demostraria  el  fet  d’baver-ne  trobat  tres  exemplars  més,  en  docu- 
ments de  dit  segle.  En  efecte,  en  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona 
(Cartes  comunes  originals,  1334-1399),  n’hem  vist  un  d’empremtat 
amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una  carta  dels  Consellers  al 
comte  d’Urgell,  datada  a 25  de  febrer  de  1379  i motivada  per  haver 
el  sots-veguer  del  comte  a Balaguer  «preses  e levats  xm  moltons  an 
Berenguer  Sunyer  carnicer  e ciutada  nostre  e an  francesc  de  vilarasa 
procurador  seu»,  reclamant  que’ls  faça  restituir  a aquest  «ab  totes 
messions  e dampnatges-,  perquè  «null  temps  es  stat  acustumat  ne 
usat  que  de  ciutadans  de  barchinona,  leuda,  carnalatge  ne  passatge 
sia  stat  exigit  ni  levat,  per  leuders  e officials  vostres  ne  de  vostres 
predecessors,  de  bestiar  qui  pas  per  balaguer».  Altres  dos  exemplars, 
en  estat  més  o menys  fragmentari,  es  troben  en  el  mateix  volum,  en 
lletres  dirigides  pels  Consellers  als  Síndics  i missatgers  de  la  ciutat 
de  Barcelona  en  les  Corts  de  Montçó,  amb  dates  de  17  de  juny  i 3 de 
juliol  de  1383. 

2.  Aquesta  data  està  escrita  al  dors  del  segell,  no  havent  pogut 
trobar  la  carta  que’l  contenia  i de  la  qual  n’està  separat.  El  segellés 
molt  més  antic  i podria  ésser  fins  del  segle  xiv.  L’hem  trobat  ja  usat 
a principis  del  xv  en  el  mateix  Arxiu  Municipal  (Cartes  comunes 
originals,  1406-1409),  en  vàries  lletres  i documents,  entre  altres,  en 
el  nomenament  que  fan  els  Consellers  de  N’Antoni  Oliver,  causídic 
i sots-síndic  de  la  ciutat,  perquè  vagi  personalment  a les  Quadres 
i Parròquies  dc  Marià  i de  Perrerons  i algunes  masades  compreses 
en  les  terminacions  de  la  erecció  del  castell  apellat  Castellnou  de  la 
Plana,  i que  abans  de  dita  erecció  eren  del  terme  de  la  vila  de 
Moyà,  per  pendre’n  possessió  en  nom  de  la  ciutat  i rebre  sagra- 
ment i homenatge  de  llurs  habitants.  Datat  a Barcelona,  a 8 d’agost 
de  1408,  «ab  lo  segell  de  la  dita  ciutat  en  lo  dors  segellada». 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu; 
2 i 3,  les  barres.  En  la  part  superior  del  camper 
del  segell,  un  àngel  amb  les  ales  esteses  que  sosté 
l’escut;  en  la  inferior,  dos  lleons  seients. 

+ SIGILLUM  **  [CONCjILII  **  C1UITATIS  ++ 
BARCHINONE 

Penja  per  cintes  de  seda  de  les  colors  groga  i vermella, 
d’un  pergamí  en  el  qual  ccnsta  que  els  Consellers  de  la  ciu- 
tat de  Barcelona,  tenint  i posseint  Castellví  de  Rosanes, 
encomanaren  la  guarda  de  dit  castell  a En  Bernat  de 
Jonquers,  ciutadà  de  Barcelona,  assignant-li,  per  dit  ser- 
vei, tres  mil  sous  barcelonesos  anyals,  els  quals  li  devia 
satisfer  cada  any  En  Pere  Llimona,  de  la  vila  de  Marto- 
rell, collidor  de  les  rendes  de  la  baronia  del  castell;  de- 
vent tenir  a son  servei,  durant  la  dita  comanda,  dos  es- 
cuders i dotze  homens.  Datada  a 24  de  febrer  de  1412, 
«ab  segell  de  la  dita  ciutat  en  pendent  segellada»  i. 


928 


1416 


Bolla  de  plom,  16  mm.  — Barcelona,  Collecció  de  l’autor. 


Anv.  — Dintre  d’un  cercle  format  per  lòbuls, 
un  escut  en  losange  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  dues  barres. 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  l’Arx.  Cor.  Ara- 
gó, unit  a un  pergamí,  pel  qual  els  Consellers  de  la  ciutat  concedei- 
xen a la  vila  de  Tàrrega  que,  en  consideració  a haver  disminuït  molt 
el  nombre  dels  seus  habitants,  pugui  fer  elecció  cada  any  de  paers  i 
consellers,  prescindint  de  quarters,  com  se  feia  abans;  datat  a 16  de 
gener  de  1409.  Altre  exemplar  existeix  als  Arxius  Nacionals  de  Pa- 
rís (n.°  11,322  de  l’Inventari  de  Douet  d’Arcq),  penjant  de  la  ratifi- 
cació d’un  tractat  entre  Ferran  II,  i Carles  VII  de  França,  a 17  de 
gener  de  1493.  També  n’hcm  vist  un  exemplar  en  l’Arxiu  Municipal 
de  Barcelona,  penjant  d’un  edicte  dels  Consellers,  datat  a 31  de  juliol 
de  1481  (Cartes  comunes  originals,  1400-1481).  Als  Arxius  del  Vaticà 
(St.  Angelo,  arm.  XII,  capsa  4,  n.°  15),  n’hi  veiérem  un  exemplar, 
en  una  lletra  dels  Consellers  al  Sant  Pare,  interessant-se  Per  l’Orde  de 
la  Mercè  i pel  nomenament  de  Prior,  datada  a 14  de  març  de  1578; 
i encara  el  veiérem  usat  en  6 de  gener  de  1606,  empremtat  en  cera 
groga  i paper,  en  una  certificació  autoritzada  per  En  Francesc  Gamís, 
Rector  dels  Estudis  Generals  de  la  ciutat  de  Barcelona,  certificant 
que  N’Antoni  Gil  va  ésser  matriculat  en  dits  Estudis,  en  la  facultat 
de  Gramàtica,  en  els  anys  de  1595  i 1598.  En  el  document  s’indica 
la  presència  del  segell  amb  aquests  mots:  et  sigillo  dicte  civitatis  mu- 
nitas.  (Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  llig.  219,  Mínims.) 


INVENTARI 


119 


Rev. — La  mateixa  representació,  bé  que  l’es- 
cut és  dos  milímetres  més  petit. 

Penja  per  beta  groga,  d’un  pergamí  que  conté  un  re- 
quiriment  fet  pels  Concellers  de  la  ciutat  als  veguer,  sots- 
veguer,  batlle,  sots-batlle  i cap  de  guaites  de  la  ciutat  i 
vegueria,  i als  demés  oficials  reials,  perquè  en  força  de 
la  concessió  de  que  gaudien  els  dits  Consellers,  feta  pel 
Rei  En  Martí  en  1408  i confirmada  pel  Rei  En  Ferran  a 
28  de  novembre  de  1412,  de  què  els  patrons  de  llaguts, 
ballesters  i remers  de  la  ciutat  poguessin  entrar  en  la 
mar  amb  els  mantellets  per  ofendre  i damnificar  galeres 
i altres  vaixells  d’enemics,  observessin  i guardessin  la 
dita  concessió  reial  a En  Bertomeu  Ferrer,  sastre,  ciu- 
tadà de  Barcelona,  el  qual  havia  sigut  ordenat  en  balles- 
ter a fer  el  servei  amb  els  mantellets.  Datat  a 1 d’abril 
de  1416  i. 


1435 

Rodó,  24  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; colleoeió  sigillogràflca. 

Escut  en  losange,  a senyal  de  la  ciutat. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  en  una  certificació  feta  per  En  Martí  Ça 
Riera,  per  especial  càrrec  del  Consell  de  cent  jurats  de  la 
ciutat  de  Barcelona,  i dirigida  al  Mestre  Racional  de  la 
Cort  del  Rei,  a requesta  d’En  Jaume  de  Casafranca, 
mercader  de  dita  ciutat,  de  la  quantitat  de  1,650  lliures 
de  la  Taula  de  Canvi,  per  avantatge  de  forment,  Datada 
a 31  de  desembre  de  1435,  «e  segellada  ab  lo  segell  de  la 
dita  ciutat  de  Barcelona». 


general  de  Catalunya,  pel  lloguer  de  les  atzembles  cn 
que  N’Antoni  del  Gronys,  sicilià,  falconer  del  Rei,  ha 
portat  44  falcons  de  Barcelona  a València.  Datada  a 2 
d’octubre  de  1506  l. 


1497  i 1520 

Rodó,  18  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 

Escut  en  losange,  amb  el  senyal  de  la  ciutat. 

Empremtat  al  dors  d’un  manament  fet  pels  Consellers 
de  la  ciutat  a En  Galceràn  Cestrada,  administrador  ge- 
neral del  port  o moll,  faedor  per  concessió  reial,  en  la 
platja  de  la  mar,  perquè  pagués  a N’Antoni  Goday,  ma- 
riner, guarda  del  dret  de  l’ancoratge  que’s  cullia  i lle- 
vava en  la  dita  ciutat  per  raó  de  la  fàbrica  de  dit  pont, 
8 lliures  barceloneses  per  salari  del  seu  ofici  de  tres  me- 
sos. Datat  a 14  de  maig  de  1520  2. 


1590 

Rodó,  18  mm.  Cera  groga.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals  1590,  fol.  174. 

Representació  quasi  igual  al  segell  precedent 
n.°  926,  diferenciant-se  en  les  ratlles  ornamen- 
tals que  rodegen  l’escut. 

Empremtat  al  dors  d’un  manament  dels  Consellers  a 
N’Antic  Miquel  de  Ramires  i En  Montserrat  Llavaneres, 
administradors  de  la  Taula  de  Canvi  o depòsits  de  la 
ciutat,  referent  a pagament  de  blats.  Datat  a 7 de  no- 
vembre de  1590. 


925  1499-1506 

Rodó,  28  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; collecció  sigillogràflca. 

Escut  en  losange,  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  dues  barres.  Rodeja  l’escut 
un  quadrilobat. 


928 


1577 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1576-1579,  fol.  76. 

El  senyal  de  la  ciutat,  rodejat  d’un  cercle  for- 
mat per  besants. 


En  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’una  ce:tificació 
atorgada  per  En  Pere  Pc.rraça,  mercader,  i En  Francesc 
Nicolau  Moles,  nctari,  ciutadans  de  Barcelona  i Jurats 
de  la  dita  ciutat,  referent  a les.  tres  lliures,  setze  sous  qve 
devia  en  Joan  d’Argentina,  donzell,  regent  la  Batllia 

1.  És  una  veritable  raresa  aquest  segell  o bolla  de  plom,  usat 
pels  Consellers  de  Barcelona,  la  presència  del  qual  ve  indicada  en  el 
document  amb  aquesta  fórmula:  « En  testimoni  de  la  qual  cosa  ha- 
vem feta  fer  la  present  ab  bolla  de  plom  empremptada  ab  senyal  de 
la  dita  Ciutat,  en  veta  groga  en  pendent  segellada  ». 


1.  En  nostra  collecció  tenim  un  altre  exemplar  d’aquest  segell, 
empremtat  en  un  document  datat  a 3 de  juny  de  1499,  i demès 
n’havem  vist  un  altre  en  l’Arxiu  del  Capitol  de  la  Seu  de  Barcelona, 
empremtat  en  un  document  de  10  d’abril  de  1504. 

No  sabem  si  seria  aquest  un  dels  tres  segells  d’argent  que  consten 
en  l’Inventari  de  les  coses  que  reb  En  Joan  Faner,  notari,  escrivà 
del  Consell,  de  mans  d’En  Joan  Brujo,  que  havia  tingut  aquell  càr- 
rec; «1483,  juliol  17 una  caxa  de  fusta  d alber  groga  bossellada 

ab  sinch  senyals  de  la  ciutat  ab  son  pany  e clau,  dins  la  qual  son  les 
coses  següents....  item  tres  segells  dargent  ab  llur  cadena  d’argent, 
hun  maior  altre  migencer  e altre  petit....»  (Arxiu  Municipal  de  Bar- 
celona, Manual  1483-1489,  fol.  1). 

2.  N’hem  vist  un  altre  exemplar  en  el  mateix  Arxiu,  en  un  do- 
cument de  30  de  maig  de  1497. 


120 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


En  una  bolleta  de  sanilat  a favcr  d’En  Geroni  Roura, 
patró  d’un  llondro  amb  quatre  homens.  Datada  a Bar- 
celona, asotlo  sagell  de  la  ciutat»,  a 12  de  juny  de  1577, 


931 


1699 


Rodó,  65  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Processos,  1698-1699. 


929 


1655-1693 


Rodó,  62  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  465. 


Escut  d’estil  barroc  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  dues  barres.  L’escut  va  tim- 
brat d’una  corona  i porta  per  tenants  dos  grius. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu; 
2 i 3,  dues  barres.  A dreta  i esquerra  de  l’escut 
un  griu,  collocat  dret  i d’espatlles  a aquell. 

PHI  • D • GRA  ■ REX  • CASTEL  ■ ARAGO  • 
COMES  • BAR  : 

( Philipus  Dei  gratia  Rex  Castélle  Aragonum  comes  Barchinone ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  dors  i tan- 
cant una  carta  dels  Consellers  al  Rei,  manifestant-li  que 
cumpliran  el  seu  desig  de  que  franquegessin  les  carns  i al- 
tres vitualles  que  necessitarà  una  esquadra  de  16  vaixells 
d’Angleterra  i d’Holanda,  que  devia  agregar-se  a la  reial 
armada.  Barcelona,  3 de  gener  de  1C93  i. 


iJOVf  1692 

Rodó,  46  mm.  Cera  groga  en  capsa  de  fusta.  — Barcelona,  Col·lec- 
ció Juli  Vintró. 

Escut  en  forma  d’estrella,  dividit  en  quatre 
quarters:  1 i 4,  la  creu:  2 i 3,  dues  barres. 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  conté  un  certificat  de  què  en  Josep  Lledó,  ciu- 
tadà de  Barcelona,  paga  i conti  ibueix  en  les  imposicions 
de  la  ciutat,  i gaudeix  dels  privilegis  que  tenen  els  ciu- 
tadans de  Barcelona  que’s  dediquen  al  comerç.  La  pre- 
sència del  segell  es  consigna  així:  que  date  fuerunt  Barci- 
none  sub  impressione  sigilli  ’dicice  Civitatis,  impendentia 
intra  quandam  capsam , a 1 d’agost  de  1692  2. 


1.  Aquest  curiosissim  segell,  on  apareix  el  nom  del  Rei  Felip  IV 
en  la  llegenda,  substituint  als  mots  que  indicaven  ésser  el  del  Con- 
sell de  la  ciutat,  apar  que  fou  creat  després  d’haver  caigut  Barcelona 
en  poder  de  les  tropes  d’aquell  Rei  en  1652.  N’hem  vist  diversos 
exemplars  cn  documents  de  1655,  1657,  1666,  etc.,  fins  a 1693,  que 
és  l’any  al  qual  pertany  el  qui  havem  descrit.  (Arx.  Corona  Aragó, 
Consell*!’ Aragó.) 

2.  No  podem  precisar  si  es  refereix  a aquest  segell  el  següent 
acord,  que’s  troba  en  el  llibre  de  Deliberacions  corresponent,  i diu 
així:  «Dicto  die  xxv  septembris  (1676):  ítem  deliberan  que  sian  pa- 
gadas  a Bonaventura  Fornaguera,  argenter,  vintyvuyt  lliuras  vuyt 
sous  a ell  degudas  por  haver  adobat  lo  baculo  del  mestre  de  Cerimo- 
nias  y haver  fet  tres  cellos,  ço  es,  un  sello  gran  per  marcar  la  cera, 
serveix  per  la  present  ciutat,  altre  cello  de  bronse  rodó,  ab  las  ar- 
mas  dè  la  ciutat,  serveix  per  la  scrivania  major.  ítem  altra  sello  de 

ferro  lo  qual  diu  defalcat  de  tintas;  y per  ço,  ete xxviii  iï 

viiï  §>,  etc.»  (Arx.  Municipal,  Deliberacions  de  1676,  fol.  222).  Segu- 
rament deu  referir-se  a algun  altre  segell,  puix  aquest  s’usava  ja 
en  1666  per  segellar  els  diplomes  de  l’Estudi  General  de  la  ciutat. 
(Vegi’s  en  son  lloo  corresponent.) 


+ SIGILLVM  MAGNVM  A SEC  RETIS 
CIVITATIS  BARCHINONAS 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  dors  d’un 
requeriment  fet  per  en  Joan  Magí  Barrera,  Conseller  en 
Cap,  amb  data  de  23  de  maig  de  1699  i. 


932 


1676  i 1691 


Rodó,  46  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  438. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  931. 

+ SIGILLVM  • A • SEC  RET  IS  • CIVITATIS  • 
BARCINONM 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  donada  per  En  Pere  Trelles,  ciutadà  honrat 
de  Barcelona  i escrivà  major  i secretari  de  la  casa  i Con- 
sell de  dita  ciutat,  d’un  dictamen  donat  per  diversos 
doctors  i advocats  als  qui.havien  consultat  els  Consellers, 
per  resoldre  ço  que  podia  i havia  de  fer  la  ciutat  per 
evitar  els  danys  qve  li  ocasionaven  les  cainiceries  que’l 
Prior  i Capítol  de  Santa  Anna,  los  Comanadors  de  Sant 
Joan  i alties  eclesiàstics  i exempts  tenien  i comminaven 
tenir  i obrir.  Datada  a 6 de  juny  de  1676  2. 

1.  D’aquest  segell  n’hem  vist  diversos  exemplars  en  l’Arx.  Coro- 
na Aragó,  en  els  lligalls  del  Consell  d’Aragó,  empremtats  en  cartes 
dels  Consellers  al  Rei,  corresponents  a les  dates  1693  a 1699.  Entre 
aquestes  cartes  n’hi  ha  una  de  25  de  juny  de  1698,  dirigida  al  Rei 
Carles  II,  en  la  qual  li  supliquen  els  faci  gràcia  i mercè  de  reintegrar 
a la  ciutat  en  la  prerrogativa  de  les  insaculacions  de  les  bosses  de 
Consellers,  Consell  de  Cent  i altres  oficis  que  el  Rei  Felip  IV,  quan 
confirmà  a la  ciutat  sos  privilegis  i prerrogatives,  se  reserva  per  les 
hores  amb  la  paraula  Pro  nunc.  Fan  remembrança  dels  serveis  que 
ha  prestat  Barcelona  al  Rei  particularment  des  de  1652  a 1697,  «ex- 
posant sos  ciutadans  sempre  que  se  ha  ofíert  en  servey  de  V.  M.  sas 
vidas  y haziendas,  havent  dita  ciutat  consumit  y gastat  de  diner 
effectiu  la  suma  que  escedeix  la  de  6 milions,  y pel  siti  de  1697,  de 
cinquanta  dos  dias,  ab  lo  foc  y violència  de  mes  de  20,000  hombas, 
100  mil  balas  de  artilleria  y lo  continuat  de  magranas  y pedras  ab 
que  de  nit  y de  dia  era  molestada».  (Consell  d’Aragó,  llig.  244). 

Pot  ser  se  refereix  a aquest  segell  la  següent  deliberació  del  Con- 
sell, de  l’any  1693.  Diu  aixi:  «Die  xvij  Novembris  mdclxxxxiij.  ítem 
deliberan  que  sian  pagades  a Bonaventura  Fornaguera,  argenter, 
trenta  quatra  lliuras  divuyt  sous,  a ell  degudas  per  fer  un  sello  gran 
per  la  secretaria  de  la  present  casa,  remendar  las  armas  del  correu 

y dorarlas  i tambe  lo  cello  de  la  scrivania  Racional  i per  ço  etc 

xxxiiij  <R  xviij  %>.  (Arx.  Municipal,  Deliberacions  de  1693,  fol.  291.) 

2.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó,  llig.  545),  n’hem  vist  un 
altre  exemplar  en  un  document  datat  a 30  de  juny  de  1691. 


INVENTARI 


121 


983 


1099 


Rodó,  50  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  21G. 


de  proporcions  més  reduides  i en  relació  amb  son 
mòdol  que  és  menor. 


Dibuix  quasi  igual  al  del  segell  precedent  nú- 
mero 932,  però  l’escut  és  de  major  tamany. 

+ SIGILLVM  A SEC  RET  IS  CIVITATIS 
B ARC  IN  ON  AL 

Empiemtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feia  per  En  Francesc  Cortés,  escrivà  major  i se- 
cretari del  Consell  de  Barcelona,  referent  a un  estracte 
del  Privilegi  atorgat  a dita  ciutat  per  Felip  III  sobre 
forma  i disposició  d’insaculacions  de  Consellers  i altres 
oficis  de  la  mateixa,  datat  a Aranjuez  a 27  de  maig 
de  1587.  La  certificació  va  datada  all  d’octubre  de  1699. 


934 


1699 


Rodó,  50  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  216. 


Dibuix  i representació  igual  al  segell  precedent 
n.°  933,  diferenciant-se’n  en  la  collocació  de  la 
llegenda,  que  en  lloc  de  començar  en  la  part  su- 
perior i anar  d’esquerra  a dreta  del  segell,  en 
aquest  comença  per  la  inferior  i va  de  dreta  a 
esquerra. 

SIGILLVM  A SEC  RET  IS  CIVITATIS 
BARCINONAL 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  feta  per  En  Francesc  Cortés,  escrivà  major  i 
secretari  del  Consell  de  la  ciutat  de  Barcelona,  i datada 
a 8 de  juliol  de  1699. 

935  1702 

Rodó,  65  mm.  — Collecció  do  l’autor. 


+ SIGILLVM  A SECRET  IS  CIVITATIS 
BARCINONAL 

En  paper  i hòstia  vermella,  al  dors  d’un  testimonial 
que  fan  els  Consellers  a N’Antoni  Mombrú  i altres  de  la 
parròquia  de  Sant  Feliu  de  Codines,  d’haver  comparegut 
devant  d’eïls  N’Enric  Deu,  de  dita  parròquia.  Datat  a 4 
d’agost  de  1702. 

1766 

Rodó,  47  mm.  — Barcelona  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  llig.  76. 

Sant  Geroni  de  la  Murtra. 

Representació  i dibuix  molt  semblant  al  pre- 
cedent n.°  936. 

+ SIGILLVM  A SECRET  IS  CIVITATIS 
BARCINONAL 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació d’interès  particular  lliurada  per  N’Ignasi  Clara- 
munt i Gavarró,  secretari  de  l’Ajuntament  de  Corregidor 
i Regidors  de  Barcelona.  Datada  a 15  de  març  de  1763. 


938 


1775-1817 

Rodó,  50  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Representació  molt  semblant  a la  dels  dos  pre- 
cedents n.os  936  i 937,  amb  petites  variants  en 
els  motius  d’ornamentació  de  l’escut  i en  les  lle- 
tres de  la  llegenda  que  son  majors. 

+ SIGILLVM  A SEC  RETIS  CIVITATIS 
BARC1NONJE  ■ 


Escut  de  forma  ovalada,  collocat  en  una  car- 
tela  i dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu; 
2 i 3,  quatre  barres.  Timbrat  d’una  corona  i 
portant  dos  grius  per  tenants. 

+ SIGILLVM  MAGNVM  A SEC  RET  IS 
CIVITATIS  BARCHI N ON  AL 

En  paper  i hòstia  vermella,  en  un  document  de  1702, 
en  què  els  Consellers  de  la  ciutat  autoritzen  als  Admi- 
nistradors de  l’Hospital  General  de  Santa  Creu  perquè 
puguin  retornar  la  dobla  als  qva  la  havien  imposada  en 
l’extracció  a benefici  de  les  necessitats  del  dit  Hospital. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’una  certifi- 
cació lliurada  pel  secretari  de  l’ Ajuntament  de  Barcelo- 
na, a 5 d’abril  de  1817,  de  les  despeses  fetes  per  la  sub- 
ministració  de  les  tropes  franceses  en  els  anys  1808,  1809 
i 1810  i. 

939  1808-1814 

Rodó,  31  mm. — Barcelona,  Arx.  Municipal.;  matriu  de  coure. 

Una  àguila  coronada  i amb  les  ales  esteses. 
MAIRIE  DE  BARCELONE 


936  1702 

Rodó,  47  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Gremis,  Pelaires,  112. 

Representació  igual  al  precedent  n.°  935,  però 


1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Gremis,  Fusters,  n.°  38), 
n’havem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  al  peu  d’una  certifica- 
ció de  la  sentència  dictada  en  un  plet  entre’ls  Síndics  de  la  Contra- 
ria dels  fusters  i els  Prohoms  de  la  Confraria  dels  forners;  datada 
a 25  d’abril  de  1775.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  el  trobàrem 
usat  en  documents  de  7 d’octubre  de  1782  i 15  de  febrer  de  1812. 


Volum  II 


46 


122 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


940  1861 

Rodó,  50  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  matriu  de  bronze. 


Caralps.  Datada  a Barcelona,  als  3 d’agost  de  1587,  «sa- 
gellat  del  sagell  de  nostre  ofici  de  racional » i. 


Dibuix  molt  semblant  al  dels  segells  n.os  936, 
937  i 938,  diferenciant- se  quelcom  en  els  motius 
ornamentals  de  l’escut  1. 


943 


RACIONALS  DE  LA  CIUTAT 

1588  i 1595 


+ S1GILLVM  A SEC  RET  IS  CIVIT  ATIS 
B ARC  IN  ON M 


Losange,  55  X 45  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1585-1588  i «Notularum»,  1594-1595, 
fol.  213. 


SÍNDICS  DE  LA  CIUTAT 
941  1563-1571 

Rodó,  38  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Processos. 

Escut  en  losange,  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  les  barres. 

+ SIGILLV  M : SÍNDIC  OR  CIVIT  ATIS  l 
BARCINOÉ 


Escut  amb  el  senyal  de  la  ciutat.  Rodegen 
l’escut  ramatges  florits. 

DEL  OFF1CI  DELS  RATIONALS  DE  LA 
C IV TAT  DE  BARCELONA 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  del  Conseller  En  Fran- 
cesc Gamis,  en  la  qual  dóna  compte  i raó  als  Consellers, 
de  diversos  carregaments  de  blat  i de  les  naus  que’ls  con- 
dueixen a la  ciutat.  Roses,  14  de  gener  de  1588  2. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia,  en  una  carta  del  Con- 
seller En  Ramon  Vicens  de  Senmanat  al  batlle  de  Flix, 
referent  a un  crim  comès  en  aquella  vila.  Datada  a 17 
de  setembre  de  1571  2. 


942 


1587  i 1605 


Rodó,  43  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  vitrines. 


Escut  estil  del  renaixement,  dividit  en  quatre 
quarters:  1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  dues  barres.  En  la 
part  superior  de  l’escut  apareix  un  àngel  amb  les 
ales  esteses. 

+ SIND1CORVM  • CIVIT  ATIS  • BARCINONE 


1651 

Rodó,  43  mm.  — Col·lecció  de  l’autor. 

Escut  octogonal  dividit  en  quatre  quarters; 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  dues  barres. 

0.  DEL  • RASIONAL  • DE  CASA  • DE  LA 
Cl  V TAT  • DE  ■ BARCELONA 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  dors  d’una 
carta  dels  Consellers,  de  13  de  gener  de  1651  i dirigida 
als  Paers  de  la  ciutat  d’Urgell,  comunicant-els-hi  noves 
referents  a sanitat. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  dors  d’un 
document  amb  què  En  Dalmau  Ros,  mercader,  racional, 
i En  Francesc  Vilar,  notari  i escrivà  de  la  casa  del  Ra- 
cional de  la  ciutat  de  Barcelona,  atorguen  carta  de  pa- 
gament de  diverses  quantitats  a favor  d’En  Miquel 
d’Oms,  ciutadà,  En  Geroni  Ferrer,  mercader,  i En  Jaume 

1.  Mercès  a l’erudit  arxiver  municipal  N’Alfons  Damians,  podem 
precisar  l’any  en  que  fou  gravada  aquesta  matriu,  el  nom  del  gra- 
vador i el  seu  import.  En  Consistori  del  dia  10  de  desembre  de  1861» 
l’Ajuntament  aprovà  el  següent  dictamen  de  la  Secció  1.»,  proposant 
el  pagament  del  compte  al  gravador.  Diu  així: 

Sección  1.*  Exmo.  Sr-;  Habiéndose  hecho  necesario  que  se  constru- 
yese  nuevo,  el  Sello  grande,  para  timbrar  en  seco,  que  V.  E-  usa  para 
todos  los  documentos  que  corresponde,  y no  siendo  menos  necesario  en 
la  actualidad,  por  hallarse  gastado  el  que  se  usaba,  y haber  de  emplearlo 
para  imprimirse  en  las  obligacioncs  del  empréstilo  del  gas;  ha  efectuado 
cumplida  y salisfactoriamente  dicho  trabajo,  el  artista  Secundino  Olivé, 
quien  liene  presentada  la  cuenta  por  el  importe  de  doscientos  Ren.,  y 
en  tal  concepto  esta  Sección,  Opina  que  V.  E.  podria  servirse  acordar 
el  pago  de  la  misma.  No  obslante  V.  E.  resolverd  si  es  de  su  agrado. 
Barcelona  10  Diciembre  1861.  C.  López.  José  Matheu.  Sesión  de  10 
Diciembre  1861.  Aprobado.  — P.  A.  El  Secretario  (signat).  (Arx.  Mu- 
nicipal de  Barcelona,  expedient  n.°  2,537,  secció  2.*,  després  1.*, 
anys  1848  a 1861,  f.  4). 

2.  Altre  exemplar  en  el  mateix  Arxiu  Municipal  (Cartes  comunes 
originals,  1551-1563,  fol.  128),  en  una  lletra  dels  Síndics  de  la  ciutat 
als  Consellers;  datada  a Montçó,  4 d’octubre  de  1563. 


1654  i 1657 

Rodó,  37  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  processos,  1654-1655. 

Escut  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  944. 

0 DEL  ■ RASI  ON Aj  • DE  • CASA  ■ DE  ■ LA  • 
C IV TAT  • DE  ■ BARCELONA  ■ 

Empremtat  en  una  certificació  del  llibre  de  comptes 
del  «morboi  lliurada  per  En  Lluis  Claresvalls,  «Mestre 
Racional  de  casa  la  ciutat  de  Barcelona»,  i En  Josep 
Soldevila,  notari  i escrivà  Racional.  Datada  a 4 de  maig 
de  1654  3. 

1.  En  una  carta  datada  a Bellpuig  als  21  de  febrer  de  1605  i di- 
rigida pels  síndics  de  Barcelona  En  Felip  Dimas  Montaner,  En  Mi- 
quel Miró  i En  Pere  Ferrer  als  Consellers,  referent  a la  compra  de 
blats,  hi  ha  un  altre  exemplar  d’aquest  segell.  (Arx.  Municipal, 
Cartes  comunes  originals,  1605). 

2.  L’exemplar  que’s  troba  en  el  «Notularum  de  1594-1595»,  del 
mateix  Arxiu,  ve  consignat  en  el  document  (que  és  de  8 de  juny 
de  1595),  amb  aquesta  fórmula:  «sagellatab  lo  sagell  major  del  offici 
del  rational». 

3.  N’hem  vist  un  altre  exemplar  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda, 
al  peu  d’una  certificació  lliurada  a 27  de  juny  de  1657. 


INVENTARI 


123 


946  1695  i X696 

LoBange,  55  X 46  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  545. 

GUARDA-MAGATZEM  DE  GRANS  DE  LA  CIUTAT 
949  1779-1792 

Escut  i ornamentació  molt  semblant  al  segell 

Octagonal,  23  X 19  mm.  — Col·lecció  de  l’autor. 

n.°  943,  sols  que  en  aquest  l’escut  va  timbrat 
d’una  corona  que  no  porta  aquell. 

+ DEL  OFFIC1  DELS  * RATIONALS  * DE  LA 

Escut  a senyal  de  la  ciutat,  timbrat  d’un  casc 
amb  corona  i un  ocell  amb  les  ales  esteses,  se- 
gurament el  rat  penat. 

C IV TAT  * DE  BARCELONA 

FORMENS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació lliurada  per  En  Geroni  Guiu,  notari  públic  de 
Barcelona,  subrogat  en  l’ofici  d’escrivà  Racional  de  la 
casa  de  la  ciutat.  Datada  a 10  d’octubre  de  1695  b 

947  1691 

Rodó,  57  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  461. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  donada  per  En  Josep  Prat,  guarda- magatzem 
de  grans  de  la  ciutat,  i extreta  del  «Llibre  de  Credença 
dels  Payols  de  Barcelona»,  del  preu  a que’s  venè  el  blat 
de  la  terra,  a 1 d’agost  de  1779,  en  la  plaça  de  Barcelona. 
Datada  a 14  d’agost  de  1779. 

Escut  timbrat  d’una  corona  amb  el  rat  penat  (?), 

CREDENCER  DEL  PES  DE  LA  FARINA 

dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu;  2 i 3, 
dues  barres. 

DE  LA  CIUTAT 

950  1978 

+ RACIONAL  VE  ADORI  A Y CONTADVRIA 
DE  CASA  LA  CIVTAT  DE  BARCELONA 

Rodó,  15  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  438. 

Escut  amb  les  armes  de  la  ciutat. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feta  per  N’Onofre  Sidos,  Racional  de  la  Casa 
de  la  ciutat  de  Barcelona,  i en  dit  nom  veedor  i comp- 
tador general  dels  Terços  d’infanteria  amb  què  dita  ciu- 
tat servia  al  Rei  per  la  defensa  del  Principat;  datada  a 
30  de  gener  de  1691  i «segellada  ab  lo  sagell  de  la  Vehe- 
doria ». 

Al  peu  d’una  certificació  donada  per  En  Josep  Bate- 
11a,  veler,  ciutadà  de  Barcelona,  credencer  del  pes  de  la 
farina  de  la  ciutat,  referent  a un  anotament  que  hi  havia 
en  el  llibre  de  quinzenades  de  dit  pes,  de  la  farina  pesada 
per  compte  d’En  Francisco  Ros,  flequer.  Datada  a 23 
d’octubre  de  1678  i segellada  «ab  lo  sagell  de  dita  ciutat 
que  esta  en  mon  poder». 

ADMINISTRACIÓ  DELS  FORMENTS 
DE  LA  CIUTAT 

948  1662 

Rodó,  42  mm. — Arx.  Cor,  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  320. 

ADMINISTRADOR  DE  LES  OBRES  DELS  MURS 
I VALLS  DE  LA  CIUTAT 
951  1375  i 1376 

Escut  vuitavat  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4, 
la  creu;  2 i 3,  dues  barres. 

Losange,  14  X 14  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítoi 
de  la  Seu;  albarans. 

+ DELS  FORMENTS  DE  CASA  DE  LA 
CIVTAT  DE  BARCELONA 

Escut  en  losange,  dividit  en  quatre  quarters: 
1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  les  barres. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  feta  d’orde  dels  Consellers  per  En  Pere  Pau 
Vinyals,  mercader,  ciutadà  de  j_>arcelona,  regint  els  lli- 
bres de  l’administració  dels  forments  de  dita  ciutat  i 
referent  a unes  anotacions  de  dits  llibres.  Datada  a 23 

Empremtat  al  peu  d’un  albarà  atorgat  per  En  Jaume 
Burgués  i En  Gilabert  Sentcliment,  obrers  de  la  ciutat 
en  el  present  any,  a favor  d’En  Berenguer  Morey,  batlle 
de  la  dita  ciutat.  10  de  novembre  de  1375  h 

de  març  de  1662. 

1.  Al  parlar-se  d’un  segell  de  la  « scrivania  Racional »,  en  la  deli- 
beració del  Consell  de  17  de  novembre  de  1693,  podria  ser  que’s  re. 
íerís  a aquest.  (Vegi’s  la  nota  corresponent  al  segell  n.°  931.) 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  es  troba  en  el  mateix  Arxiu,  en 
un  albarà  atorgat  pel  susdit  En  Jaume  Burgués,  «administrador 
elet  per  lonrat  Consell  de  Cent  jurats  a les  obres  dels  murs  e vallg 

de  la  ciutat segellat  ab  segell  e senyal  de  la  ciutat»,  a 12  de  gener 

de  1376. 

124 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


BARONIA  DE  LAVANÇA 
952 

Rodó,  32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  6. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  regidors  de  la  vila  per  a 1810.  Datada  a 24 
d’octubre  de  1809. 

Un  arbre. 

BEGAS 

9 5 6 1796-1807 

BERONIA  DE  LA  VASA 

Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
proposta  de  regidors  per  a l’any  1809,  dirigida  ala  Junta 
Superior  de  Catalunya  l’li  d’octubre  de  1808. 

Un  pi. 

S.  CHRISTOFOL  DE  BEGAS 

• 

BÀSCARA 

9oB  1729 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1796,  1801  i 1807. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

BELLCAIRE 

957 

Escut  que  porta  per  senyal  dues  claus  en- 
creuades. 

Quadrat,  18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

+ DE  ■ BASC  ARA 

Un  castell. 

BELLCAYR  • 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  referent  als  béns  que  han  passat  de  mans  se- 
glars  a eclesiàstiques  des  de  1716.  Bàscara,  12  de  febrer 
de  1729. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació donada  pels  jurats  del  castell  i lloc  de  Bellcayre 
(batllia  reial  de  la  vila  de  Verges),  referent  als  béns  que 
de  mans  seglars  han  passat  a eclesiàstiques  des  de  1716. 
Datada  a 14  de  febrer  de  1729. 

BATEA 

954  1597 

Oval,  21  X 18  mm.  Cera  natural — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 

BELL-LLOCH 

correspondència. 

(CORREGIMENT  DE  IjLETDA) 

9o8  1808 

Una  creu  llatina,  i distribuïdes  entre  dreta  i 
esquerra  les  lletres  de  la  llegenda: 

Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya. 

BATEA 

Una  flor  de  llir. 

Empremtat  en  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  Ba- 

BELL LLOCH 

tea,  als  Diputats  del  General  de  Catalunya  residents  a 
Barcelona,  credencial  a favor  d’En  Bertomeu  Samper  i 
d’En  Joan  Guimerà,  de  dita  vila,  per  haver  complert  bé 
llur  deure  en  la  qüestió  de  les  comandes.  Batea,  11  d’agost 
de  1597. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
per  a Síndic,  dirigida  a la  Junta  Superior  de  Catalunya, 
en  6 d’octubre  de  1808. 

955  1809 

Rodó,  26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  8. 

BELL-LLOCH 

(CORREGIMENT  DE  MATARÓ) 

959  Segle  XVII  (?) 

Oval,  24x21  mm.  — Arx.  del  comte  de  Bell-lloch,  matriu  de  segell. 

Un  braç  armat  d’una  destral  que  amenaça  ba- 
tre un  tronc  d’arbre. 

VILLA  DE  BATEA 

Escut  ovalat,  amb  vuit  besants  a la  dreta  i 
tres  a l’esquerra. 

No  porta  llegenda. 

INVENTARI 


125 


960 


BELLPUIG 

1590 


Rodó,  19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1590,  íol.  27. 


Tres  monts. 


+ BELLPVG 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Paers  de  la  vila  de  Bellpuig  als  Consellers  de  Barce- 
lona, dient-els-hi  que  han  rebut  la  crida  de  les  carnice- 
ries  i que  l’han  feta  publicar.  Datada  a 1 de  febrer  de  1590. 


961 


1646 


Oval,  35x28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’ Aragó;  llig.  545. 


Tres  monts  cimats  d’una  creu  i les  lletres 
B i L. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’una  certi- 
ficació feta  pels  Jurats  de  la  vila,  de  com  En  Gregori 
de  Castro  i Sotomayor,  governador  que  fou  de  dita  vila 
i castell  de  Bellpuig,  prengué  per  compte  de  Sa  Mages- 
tat,  de  les  sitges  d’En  Francesc  Gomar,  d’una  part  346 
quarteres  i mitja  de  blat  i d’altre  50  quarteres.  Datada 
a 2 de  desembre  de  1646. 


964 


1808 


Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  do  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  n.°  3. 


Un  escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  pro- 
posta de  batlle,  feta  pels  regidors  de  la  vila  de  Bellver 
en  3 de  novembre  de  1808. 


BELLYÍS 

f965  1781 

Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  flor  de  llir. 


BELLBIS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feta  per  N’Anton  Bufalà,  batlle,  i els  regidors 
de  dit  lloc,  de  que  no  hi  havia  sobrants  de  propis  i arbi- 
tris de  l’any  1780.  Datada  a 7 de  març  de  1781. 


966 


BERANÍ 

1809 


Rodó,  34  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia. 


962 


1698 

Oval,  33  X 30  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  doble  cercle  i en  el  centre  les  lletres  B I. 
(Beraní?) 


Escut  amb  el  senyal  borrós. 

BELLPVK 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Regidors  per  a l’any  1810.  Datada  a 24  d’octubre 


de  1809. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
certificació  lliurada  pels  Paers  de  la  vila,  referent  als 
talls  i tatxes  que’s  feien  per  raó  d’allotjaments.  Bellpuig, 
4 de  setembre  de  1698. 


963 


BELLYER 

Segle  xv  (?) 


Rodó,  14  mm.  Cera  natural.  — Se-  d’Urgell,  Arx.  del  Capítol. 


Una  ala. 


BERGA 

967 

v'  * Segle  xiii  o xiv 

Rodó,  40  mm.  Cera  natural.  — Arx.  Cor.  Aragó,  collecció 
sigillogràfica;  solt. 

Escut  amb  set  mitjes  llunes,  posades  vertical- 
ment a 2,  2,  2 i 1,  i a ambdós  costats  de  l’escut 
un  card. 

+ i SIG TRI  DE  ...GA  \ 

(+  Sig[illum  cas]írï  de  [ Ber]ga ) (?) 


En  una  carta  dels  Cònsols  de  Bellver  a Pere  de  Minis- 
trells,  Cònsol  de  la  ciutat  d’Urgell.  Datada  a 20  de  març. 
No  porta  l’any,  però  la  lletra  sembla  com  del  xvèn  segle. 


Per  estar  separat  del  document  del  qual  penjava,  no 
podem  precisar  la  data  d’aquest  segell,  que  apar  ésser 
del  xmèn  o xivèn  segle. 


126 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


968 


1433 


Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1430-1434. 


Escut  amb  el  mateix  senyal  que’l  del  segell 
precedent  n.°  967,  collocat  dintre  d’un  cercle  de 
lòbuls  arquejats  en  punta.  Rodegen  dit  escut  tres 
escudets  amb  el  senyal  de  les  barres. 

ORVM ATIS  VILLE  BERGE 

([+  Sigillum  consüiari]orum  [universit]atis  ville  Berge)  (?) 


Al  dors  d’una  carta  de  creença  dirigida  als  Consellers 
de  Barcelona  pels  de  Berga,  a favor  d’En  Bernat  de  Can- 
tallops, En  Joan  Pila,  En  Lluis  d’Olibes  i En  Francesc 
Puyol,  síndics,  els  quals  havien  de  parlar-los-hi  sobre  la 
qüestió  que  tenia  la  vila  amb  el  vescomte  d’Illa  i de 
Canet.  Berga,  27  d’abril  de  1433. 


969 


1618  i 1622 


Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  492. 


Escut  partit  verticalment;  a la  dreta,  el  senyal 
de  les  barres;  a l’esquerra,  tres  mitjes  llunes. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  blanca  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  lliurada  pels  Consellers  de  la  vila  de  Berga, 
de  que  En  Miquel  Rocafort  i del  Graner,  i son  germà  En 
Felip,  son  fills  llegítims  i naturals  d’En  Salvador  Roca- 
fort i de  Na  Gerònima  del  Graner,  i consignen  els  serveis 
que  han  prestat  a la  vila.  Datada  a 23  d’agost  de  1618, 
«sagellada  ab  nostre  segell  acostumat»  i. 


nació  de  cent  persones  les  quals  amb  la  major  diligència 
marxin  per  acudir  al  socors  de  la  necessitat  que  tenia  la 
ciutat».  Berga,  a 26  de  desembre  de  1640. 


971 


1678,  1708  i 1740 


Oval,  34  X 26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  els  mateixos 
senyals  que’ls  del  segell  precedent  n.°  970. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  ex- 
posició dirigida  a l’Intendent  pels  Regidors  de  la  vila 
de  Berga,  d’interès  particular.  23  novembre  de  1740  i. 


u " 1781-1828 

Oval,  36  x 26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  971,  per  bé  que  el  dibuix  és  més  incorrecte. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  l’Ajuntament  de  la  vila  de  Berga,  de  què 
dels  llibres  cadastrals  no  resulta  qui  posseeixen  els  béns 
lliures  i qui  els  vinculats,  i de  consegüent  no  és  possible 
donar  la  relació  que’s  demana.  Datada  a Berga,  a 28 
d’agost  de  1828 1  2. 


973 


BESALÚ 

1447 


Rodó,  55  mm.  Cera  vermella.  — Girona,  Arx.  Municipal; 
correspondència. 


Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Escut  partit  en  dues  meitats:  primera  meitat, 
les  barres,  segona  meitat,  cinc  mitjes  llunes. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Consellers  de  la  vila  de  Berga  als  Diputats  del  Ge- 
neral de  Catalunya,  manifestant-els-hi  haver-se  pres  re- 
solució de  que  «no  obstant  lo  continuo  servey  fa  esta 
vila  en  lo  tercio  de  don  Antoni  Cassador,  se  fes  nomi- 

1.  Al  mateix  Arxiu  (llig.  368  del  Consell  d’Aragó)  havem  vist 

un  altre  exemplar  en  carta  del  Veguer,  Batlle  i Consellers  de  la  vila 
al  Duc  d’Alcalà,  Lloctinent  i Capità  General  del  Principat  de  Cata- 
lunya, notificant-li  que  tota  la  terra  i comarca  està  ben  netejada  de 
«bandolers  y omens  ladres»,  i que  els  caminants  van  «ab  molta  pau  y 
quietut*.  Berga,  25  d’agost  de  1622. 


Escut  partit  en  dues  meitats:  primera  meitat, 
una  creu;  segona,  les  barres. 

BISVLDV 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  Besalú  als  de  Girona.  Datada  a 30  de  se- 
tembre de  1447. 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
any  1678),  n’havem  vist  un  exemplar,  en  una  carta  dels  Consellers 
de  Berga  als  de  Barcelona,  comunicant  noves  d’una  malaltia  conta- 
giosa que  havia  aparegut  a la  vila  de  Bagà  i demanant  instruccions. 
Datada  a Berga,  a 3 de  novembre  de  1678.  Altre  exemplar  el  trobà- 
rem en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó  (Generalitat,  correspondència), 
en  una  certificació  d’un  acord  del  Consell  celebrat  a 17  d’abril 
de  1708;  datada  dita  certificació  a 31  dels  dits  mes  i any,  cum  im~ 
pressione  sigüli  dictae  villae  et  universitalis  bergae 

2.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest 
segell  en  un  document  datat  a 12  de  febrer  de  1781,  i. a l’Arxiu 
Cor.  Aragó,  altres  en  documents  de  1808  i 1811. 


INVENTARI 


127 


974  1592-1689 

Rodó,  34  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 

BIURE 

978  1729 

correspondència. 

Rodó,  15  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats:  pri- 
mera meitat,  el  senyal  de  les  barres;  segona,  un 

Un  besant  i a son  entorn  la  llegenda: 

pilar  cimat  d’una  creu  de  Sant  Joan. 

BIVRA 

BESALV 

En  una  carta  dels  Jurats  de  Besalú  als  Diputats  del 
General  de  Catalunya,  notificant-els-hi  que,  per  mort  de 
N’Antic  Pallarès,  mercader  de  dita  vila,  vagava  un  lloc 
d’oïdor  de  comptes,  i que  per  a substituir-lo  se  serveixin 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació referent  a traspàs  de  béns  de  seglars  a eclesiàs- 
tics des  de  1716.  Datada  a 13  de  febrer  de  1729. 

insacular  En  Joan  Pallarès,  son  germà,  per  a dit  càrrec. 
Datada  a 14  de  març  de  1593  i. 

BLANES 
979  1564  i 1581 

975  1803 

Rodó,  35  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1564-69,  fol.  43. 

Rodó,  20  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  partit  verticalment;  a la  dreta,  les  bar- 
res; a l’esquerra,  una  creu  de  doble  traveéser. 

Escut  amb  quatre  faixes  horitzontals,  cimat 
d’una  cabra. 

Llegenda  borrosa. 

fi-  S1GILL BLANDIIS 

Empremtat  en  una  certificació  datada  en  la  vila  de 
Besalú,  a 4 d’octubre  de  1803. 

En  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  Blanes  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  donant-els-hi  noves  de  la  pesta  que 
hi  havia  hagut  a la  vila.  Blanes,  28  d’agost  de  1564 1. 

BESTRACA 

976  1729 

980  1577 

Rodó,  35  mm.  (?). — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  estrella. 

Rodó,  12  mm.  Cera  bruna. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1576-1579,  fol.  76  v.« 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació 
feta  pel  batlle  i regidors  de  dit  lloc,  de  que  en  son  terme 

Escut  que  porta  per  senyal  una  cabra. 

no  s’han  traspassat  béns  de  seglars  a eclesiàstics  d’ençà 
de  1716.  Datada  a 7 de  febrer  de  1729. 

Empremtat  al  peu  d’una  bolleta  de  sanitat  a favor  del 
patró  Geroni  Roura,  que  partia  de  la  vila  amb  la  seva 
barca.  Blanes,  12  de  juny  de  1577. 

BISBAL  DEL  PENEDÈS 

977  1589 

981  1591 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  que  porta  per  senyal  una  àguila  amb  les 

Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1591,  fol.  6. 

ales  esteses. 

En  una  certificació  de  l’any  1589. 

Una  cabra  ocupant  tot  el  camper  del  segell,  i 
en  la  part  inferior  d’aquest  una  b. 

X.  Trobem  usat  aquest  segell  en  18  de  juny  de  1592,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  Besalú  als  Consellers  de  Barcelona,  demanant-els-hi 
que  se’ls  restitueixi  la  üiure  plàtica  per  ésser  exempts  de  mal  conta- 
giós. (Arxiu  Municipal  de  Barcelona,  cartes  comunes  originals.  1592, 

En  una  carta  dels  Jurats  als  Concellers  de  Barcelona 
sobre  provisió  de  blats.  Blanes,  17  febrer  de  1591. 

fol.  84).  Aixl  mateix  l’hem  vist  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Generalitat,  cor- 
respondència), en  un  document  de  28  de  novembre  de  1689. 

1.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  el  mateix  Arxiu,  en  una  carta 
dels  Jurats,  de  10  d’abril  de  1581. 

128 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


982  1G32 

Rodó,  31  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1632-1633. 

No  podem  fixar  la  data  d’aquest  segell  per  estar  sepa- 
rat del  document  on  anava  empremtat. 

Escut  partit  en  dues  meitats:  a la  de  la  dreta 

986  183! 

dos  quarters;  1,  vuit  besants;  2,  les  barres.  A 

Rodó,  27  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

la  de  l’esquerra,  una  creu. 

BLA  - NAS 

Empremtat  amb  paper  i hòstia,  en  una  carta  dels  Ju- 
rats de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  comunicant- 

Escut  timbrat  d’una  corona  i ocupant  tot  el 
camper  una  creu  grega,  i en  cadascun  dels  quatre 
quarters  que  forma  una  lletra  de  les  quatre  se- 
güents: F.  E.  R.  T. 

els-hi  noves  referents  a sanitat.  Datada  a 21  de  maig 
de  1632. 

VILLA  DE  BLANES 

988  «s» 

Oval,  21x17  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1831. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’l  del  se- 
gell precedent  n.°  982. 

BORRASSÀ 
987  1729 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 

Oval, 22  x IS  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

tificació  dels  Jurats  de  la  vila  de  Blanes,  d’ haver-hi  arri- 
bat N’Antoni  Fortià,  soldat  del  Terç  de  la  Diputació,  de 

La  creu  de  Sant  Andreu. 

la  companyia  d’En  Joan  Moragas,  portant  lletres  de  la 
Generalitat  a les  quals  havien  donat  compliment.  Datada 

BORRASSA 

a 25  de  novembre  de  1689. 

. 

984  1754-1817 

Rodó.  44  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda 

Empremtat  en  una  relació  de  finques  de  seglars  que 
han  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 15  de 
març  de  1729. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’ls  dels 

BORREDÀ 

988  1810 

segells  núms.  982  i 983,  però  amb  collocació  in- 
versa. 

Rodó,  15  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Congrés  Provincial;  llig.  n.°  11. 

+ SELLO  DE  LA  VILA  DE  BLANES 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 

BOR  1 ADA 

instància  feta  pel  batlle  i regidors  de  la  vila  a l’Inten- 
dent General  de  l’Exèrcit  i Principat  de  Catalunya,  refe- 
rent als  arrendataris  dels  arbitris  de  la  vila,  que  per 
complir  les  terces  dels  seus  respectius  arrendaments,  pre- 
sentaven vales  reials.  Datada  a Blanes,  a 6 d’octubre 

Empremtat  amb  hòstia  i paper  en  un  document  refe- 
rent al  servei  militar.  Datat  a 2 d’agost  de  1810. 

de  1799  i. 

BOT 

989  1753 

985  Segle  xviii  (?) 

Rodó,  24  mm.  — Collecció  de  l'autor. 

Rodó,  22  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’ls  dels  se- 

Un escut  que  porta  per  senyal  un  bou,  dibuixat 
toscament. 

gells  precedents  982,  983  i 984. 

BOT 

1.  Altres  exemplars  en  el  mateix  Arxiu,  en  documents  de  1754 
i 1817. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia,  en  una  certificació 
de  1753. 

INVENTARI 


129 


990 


BOXADORS 

1809 


Oval,  26  X 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior; Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 

Dibuix  borrós,  timbrat  d’una  corona. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  en  24  d’oc- 
tubre de  1809. 


991 


BRÀFIM 

1765  (?) 

Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


El  bordó  de  romeu  de  Sant  Jaume,  patró  del 
lloc,  i les  lletres  B.  A.  F. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
relació  que’s  dóna  als  administradors  generals  del  delme 
en  la  província  Tarraconense.  La  data  del  document  no’s 
pot  precisar  amb  exactitud  per  ésser  borrosa  la  quarta 
xifra. 


992 


1780 


Rodó,  29  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Les  mateixes  lletres  que  en  el  segell  prece- 
dent n.°  991,  i dessota  un  ramatge  en  lloc  del 
bordó  de  pelegrí. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació del  Batlle  i Regidors,  referent  als  sobrants  dels 
rèdits  de  propis  i arbitris  de  l’any  1780.  Datada  a 9 de 
febrer  de  1781. 


993 


BREDA 


1780 


Oval,  28  x 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

El  monograma  de  Jesús. 

+ SANT  • SALVADOR  • DE  • BREDA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  de 
no  haver-hi  hagut  sobrants  d’arbitris  en  1780.  Datada  a 
13  de  febrer  de  1781. 

BRI0LF 

Segle  xviii  (?) 

Rodó,  28  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  boix. 

Un  cercle  amb  una  creu. 

BRIOLF 


995 


BROCA 

Rodó,  32  mm.  — Brocà,  Ca’n  Vilella,  matriu  de  coure. 

Imatge  de  Sant  Martí,  bisbe. 

ST  MARTI  DE  BROCA 


996 


BRUCl·l 


Oval,  32  x 28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Una  mata  de  bruc. 

BRUCII 


997 


BRUGUERA 

1809 


Rodó,  25  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  llig.  n.°  3. 

Un  besant  dintre  d’un  cercle. 

BVRGVERA 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  pro- 
posta de  Regidors  per  a l’any  1810.  Datada  a 7 d’octu- 
bre de  1809. 

BUADELLA 

998  1729 

Oval,  22  X 20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  edifici  que  apar  una  església. 

BVADELLA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  relació  que 
fan  els  Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns  de  seglars  traspas- 
sats a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 17  de  febrer 
de  1729. 


999 


CABANABONA 


1808 


Rodó,  37  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 

Barres  o faixes  dintre  d’un  cercle. 

CABANA  BONA 


VOLÜM  II 


17 


130  SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta,  el  13  d’oc- 
tubre de  1808. 

CABBERA 

(CORREGIMKNT  DE  MATARÓ) 

1004  1737  i 1754 

Oval,  26  x 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

CABANELLES 

1000 

Rodó,  30  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic,  matriu  de  boix. 

Una  cabra  rodejada  de  ramatges  florejats. 
No  porta  llegenda. 

Un  ocell. 

+ CABANELLAS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
certificat  de  què  En  Francesc  Pibernat,  vei  de  Sant  Martí 
d’ Arenys  de  Munt,  feu  en  1752,  en  sa  fàbrica  i d’orde 
d’En  Pere  Berth orneu,  26  pipes  d’aiguardent.  Datada  a 
24  de  setembre  de  1754  i. 

CABANES 

1001  1729 

1005  1816 

Ovalat,  29  X 21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona-,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Tres  cabanes. 

Una  cabra. 

CABANAS 

CABRERA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  en  una  certificació 
referent  a béns  de  seglars  passats  a eclesiàstics  des  de  17 16. 
Datada  a 13  de  febrer  de  1729,  « sellada  ab  lo  sello  de 
nostre  lloch». 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
súplica  dels  Regidors  de  dit  lloc,  en  4 de  maig  de  1816. 

CABBENYS  I MASSANET 

1002  Segle  xiv  (?) 

CADAQUÉS 
1006  1580 

Rodó,  28  mm.  Cera  natural.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1580-84,  fol.  79. 

Rodó,  52  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  bronze. 

Un  escut  amb  un  castell  de  tres  torres. 

En  el  camp  del  segell,  florejat,  dos  escuts.  El 
de  la  dreta  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  una 

+ LO  CASTELL  DE  CADAQVEZS 

cabra  amb  una  bordura;  2 i 3,  dues  barres,  amb 
els  rocs  (Requesens).  L’escut  del  costat  esquerre 
porta  per  senyal  una  maça  (Massanet). 

+ SIGILLUM  : CURIARUM  \ DE  \ CABREN- 
CIO  '.  ET  DE  MASS  ANETO 

Al  dors  d’una  carta  dels  Cònsols  de  Cadaqués  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  donant-els-hi  avís  d’haver-hi  pesta 
al  Llenguadoc  i altres  punts  de  França,  segons  testimoni 
de  persones  que  n’eren  vingudes.  Datada  a 22  de  novem- 
bre de  1580. 

CABBEBA 

1003  Segle  xviii  (?) 

1007  1587,  1626  i 1716 

Rodó,  29  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1626. 

Rodó,  16  mm.  — Barcelona,  Collecció  d’En  Juli  Vintró; 
matriu  de  coure. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  del  segell  prece- 
dent n.°  1006,  bé  que’l  castell  és  quelcom  major. 

Un  escut  que  porta  per  senyal  una  cabra. 

+ LO  CASTELL  DE  CADAQVEZS 

CABRERA 

1.  N’hem  vist  altre  exemplar  en  l’Arx.  Cor.  Aragó,  en  una  plica 
1 de  testimonis  del  Collegi  d’Adroguers,  de  7 de  novembre  de  1737. 

INVENTARI 


131 


Al  dors  d’una  carta  dels  Cònsols  de  Cadaqués  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  comunicant-els-hi  noves  de  pesta. 
Datada  a 26  de  juliol  de  1626 

CALDERS 

1011  1776 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

CALAF 

Una  caldera. 

1008  Segle  xvii 

Oval,  28  X 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  318. 

CALDERS 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  un  ca; 
2 i 3,  un  mont  amb  una  flor  de  llir. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació referent  al  cadastre,  donada  pels  Regidors  del 
lloc,  en  14  de  juliol  de  1776. 

Empremtat  al  peu  d’un  conveni  per  a la  fundació,  en 
la  vila  de  Calaf,  d’un  convent  de  religiosos  Trinitaris  des- 

1012 

calços.  No  porta  data,  però  correspon  al  segle  xvn. 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

1009  1722-1810 

Una  caldera  dintre  d’un  cercle. 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Hisenda,  llig.  11. 

CAL  + DERS 

Escut  ovalat  que  conté  un  ca  i el  mot  LAF. 
L’escut  va  timbrat  d’un  casc  amb  llambrequins. 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1834,  però  creiem 
que  correspòn  a una  data  molt  més  antiga. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  ofici 
dirigit  a la  Junta  Superior  del  Principat  de  Catalunya, 
referent  als  recursos  per  a la  guerra,  que  dita  Junta  de- 

CALDES D’ESTRACH 
1013  1733 

manava.  Datada  a 15  de  maig  de  1810  2. 

Rodó,  21  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

1010  I809 

Una  caldereta  i dessota  les  lletres: 

Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  1. 

CAS 

Escut  en  forma  de  tarja,  timbrat  d’un  casc. 
Per  senyal  porta  un  ca  i el  mot  LAFF. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia,  al  peu  d’una  certifi- 
cació de  l’any  1733. 

VILLA  DE  CALAFF. 

10  14  1778-1809 

Oval,  28  X 21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  en  28  d’oc- 
tubre de  1809. 

Imatge  de  la  Verge  amb  Jesús-Nen  al  braç. 
Dessota  de  la  imatge  el  mot  CAL  i una  calde- 
reta. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  un  altre  exemplar  en  una 
carta  dels  dits  Cònsols  datada  a 5 d’agost  de  1587,  i encara  el  veiem 
usat  en  1728,  en  una  relació  de  béns  de  seglars  traspassats  a ecle- 
siàstics, des  de  1716  (Arxiu  Provincial  d’Hisenda). 

2.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  hem  vist  altres  exemplars 
d’aquest  segell,  en  una  certificació  feta  pels  Regidors  de  dita  vila, 
de  que  cada  any  corresponia  al  Duc  de  Cardona,  que  n’era  senyor. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Regidors  de  Caldes  d’Estrach  a l’Intendent  General, 
referent  al  cadastre.  Datada  a 10  de  desembre  de  1778  1. 

per  raó  dels  delmes,  censos  i altres  drets  que  ell  rebia  en  la  vila  i 
terme,  37  ü 15  %>,  datada  a 31  de  març  de  1722;  i altre  exemplar, 
en  una  certificació  referent  a fires  i mercats,  datada  a 29  de  maig 
de  1732. 

1.  Altre  exemplar  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta 
Superior  deCatalunya),  en  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  1810  , 
datada  a 22  d’octubre  de  1809. 

132 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


1015 


CALDES  DE  MONTBUY 

156G 


Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  i dessota 
de  l’escut  una  caldera. 

No  porta  llegenda. 

En  una  certificació  lliurada  pels  Jurats  de  la  vila 
en  1566. 


1016 


1601 


Rodó,  42  mm.  Cera  vermella  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  la  creu; 
2 i 3,  les  barres.  Dessota  de  l’escut  una  caldera. 


+ VILLA  GALIDARVM  DE  M ON  TE  BO  VI  NO 


Empremtat  amb  paper  i cera  vermella,  en  una  certifi- 
cació de  1601. 


1017 


1650 


Rodó,  32  mm. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1650,  fol.  114. 


Escut  timbrat  d’una  corona;  en  la  part  supe- 
rior, el  senyal  de  les  barres;  en  la  inferior,  una 
caldera. 


+ VILLE  CALIDARV  DE  MOTEBOVINO 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  carta  dels  Ju- 
rats de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  referent  a ha- 
ver-hi pesta  en  la  ciutat  de  Tortosa.  18  d’abril  de  1650. 


1018  1655  i 1672 

Rodó,  29  mm. — Arx.  Cor.  Aragó;  Plica  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers;  llib.  V,  1648-1659. 

Escut  dividit  horitzontalment;  en  la  part  su- 
perior dos  quarters:  1,  les  barres;  2,  una  creu. 
En  la  inferior,  una  caldera  entremig  de  les  lle- 
tres C . A. 

+ VILE  o CALIDARVM  ° DE  MONTE  • BOVI 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació d’En  Gabriel  Brunes,  batlle  de  Caldes  de  Mont- 


buy,  d’una  plica  de  testimonis  que  tramet  al  Veguer  de 
Barcelona.  Datada  a 12  de  maig  de  1655  l. 


1019 


1727 


Rodó,  18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


t 

Escut  dividit  horitzontalment;  en  la  part  su- 
perior dos  quarters:  1,  una  creu;  2,  dues  barres. 
En  la  meitat  inferior,  una  caldera. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat de  pobresa  donat  pels  Regidors  de  la  vila  de  Caldes 
de  Montbuy,  en  30  d’abril  de  1727. 


1020 


CALELLA 

1650 


Oval,  29  x 21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1650,  fol.  218. 


CAL /*E*/ LLA 


Empremtat  amb  paper  i hòstia,  al  dors  d’una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  de  Calella  als  Consellers  de  Barce- 
lona, donant-els-hi  noves  referents  a sanitat.  Datada  a 2 
de  juliol  de  1650. 


1021 


1733  i 1780 


Oval,  44  X 32  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  ca,  una  ala  i tres  estrelles. 

CALELLA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació feta  pel  batlle  i regidors  de  Calella  referent  al  tri- 
but personal  que  pagaven  diversos  particulars  que  s’hi 
citen.  Datada  a 11  de  març  de  1780 


1022 


CALONGE 

1679 


Rodó,  24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Plica  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers,  llibre  VI,  1660  a 1679. 


Una  flor. 


1.  En  l’Arxiu  municipal  de  Barcelona  (Processos,  1671-1672), 
n’hem  vist  un  altre  exemplar  en  una  certiflcatória  de  recepció  de 
testimonis,  dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  per  l’escrivania  de 
Caldes,  en  2 de  març  de  1672. 

2.  En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Generalitat,  correspondència),  n’havem 
vist  un  altre  exemplar,  al  peu  d’una  proposta  de  regidors  de  la  vila, 
per  a l’any  1734,  datada  a 9 de  desembre  de  1733. 


INVENTARI 


133 


CALONJA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  plica 
de  testimonis  tramesa  a Marc  Antoni  de  Sullà,  regent  la 
Vegueria  de  Barcelona,  Igualada  i Vallès,  Moyà  i Moya- 
nès,  per  En  Miquel  Ribas,  notari  reial  i públic,  in  Castro 
dc  Colonico,  amb  data  de  6 de  maig  de  1679. 


Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  comunicant-els-hi  haver  complert  llur 
encàrrec  de  que  procuressin  algunes  mercaderies  per  pro- 
visió de  la  ciutat,  i que’l  patró,  amb  la  barca  de  dita 
ciutat,  ja’ls  hi  porta.  25  de  gener  de  1590. 


1027 


1592 


1023 


1831 


Oval,  32  X 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico* Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Escut  timbrat  d’un  casc  i dividit  en  quatre 
quarters;  1,  una  fletxa;  2,  un  castell;  3,  mitja 
lluna,  i 4,  un  cor. 

Aquest  segell  l’hem  vist  usat  en  documents  de  1834, 
però  creiem  que  pertany  al  segle  xviii,  si  més  no. 


Rodó,  22  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1592,  fol.  125. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  dels  dos  se- 
gells precedents. 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila 
als  Consellers  de  Barcelona,  comunicant-els-hi  noves  de 
sanitat.  4 d’agost  de  1592. 


1028 


1800 


Oval,  29  X 25  mm..  — Collecció  de  l’autor. 


CALLÚS 

1024 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i partit  horitzon- 
talment en  tres  parts;  la  inferior  i la  superior, 
amb  el  senyal  de  les  barres;  la  del  mig,  un  ca. 


En  el  camper  del  segell  la  llegenda: 
CAILLVS 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  1800. 


CAMBRILS 

102o  1568 

Rodó,  21  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1564-69,  fol.  164. 


1029 


CAMÓS 

1729 


Rodó,  21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  cercle. 


Escut  partit  horitzontalment;  en  la  part  supe- 
rior, un  ca  i una  creu;  en  la  inferior,  les  barres. 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  Cambrils 
als  Consellers  de  Barcelona,  sobre  privilegis  de  la  vila, 
referent  a queixes  de  la  ciutat.  Datada  a 4 de  juliol  de 
1568. 


CA  /MOS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació del  batlle  i regidors  de  dit  lloc,  de  que  no  hi  ha 
terres  ni  béns  de  seglars  que  hagin  passat  a eclesiàstics 
d’ençà  de  1716.  Datada  a 11  de  febrer  de  1729. 


1026  1590 

Rodó,  44  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1590,  fol.  20. 

Escut  amb  senyals  iguals  als  del  segell  pre- 
cedent, n.°  1025. 

CAMBRILS  ■ ANY  -16.. 


CAMPINS 

1030 

Octogonal,  19  x 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  timbrat  d’un  casc  amb  llambrequins  i 
dividit  verticalment  en  dues  meitats.  En  la  pri- 
mera meitat,  dues  faixes;  en  la  segona,  un  lleó 
rampant. 


134 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció referent  als  béns  de  seglars  passats  a eclesiàstics  des 
de  1716.  Datada  a 6 de  març  de  1729. 


1031 


1781 


Oval,  25  X 19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


cantlos  com  a pares  y protectors  nostres,  nos  manen 
avisar  del  que  passa  acerca  dit  negoti,  y si  dits  sindichs 
an  consentit  en  cosa  per  la  qual  se  meresques  pena  o 
punitio,  y si  lo  desta  vila  en  cosa  alguna  mala  es  estat 
còmplice,  que  de  tot  nos  manen  avisar,  qui  si  mal  haura 
fet  son  offici  se  pague  del  seu,  y si  be  lo  pugam  remune- 
rar». Datada  a Camprodon,  a 27  de  gener  de  1586. 


Un  castell  cimat  d’un  ocell  i portant  a amb- 
dós costats  un  pi. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  de 
no  haver-hi  sobrants  d’arbitris  i propis  en  1780,  amb 
data  de  16  de  febrer  de  1781. 


1035 


1590 


Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1590,  fol.  108. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona. 


1032 


1817 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Tres  pins. 


Al  dors  d’una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  demanant-els-hi  admetin  els  draps  i 
altres  mercaderies  de  la  susdita  vila,  per  trobar-se  lliures 
de  tot  contagi.  Camprodon,  14  de  maig  de  1590. 


CAMPINS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  que  en  dit  lloc  no  hi  ha  cap  fàbrica  d’aiguar- 
dent, ni  de  licors.  Datada  a 13  d’agost  de  1817. 


1036 


1640 


Oval,  37  X 30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència 
vol.  30. 


1033 


CAMPRODON 

Segle  xv 


Rodó,  29  mm.  Cera  vermella.  — Girona,  Arx.  Municipal; 
correspondència. 


Dintre  un  quadrilobat,  un  escut  amb  el  senyal 
de  les  barres  i dessota  un  besant  molt  gros. 


+ SEGELL  DE  LA  ÜILA  DE  CAMPREDON 


Tanca  una  carta  en  paper,  dels  Cònsols  de  la  vila  de 
Camprodon  a En  Miquel  P.,  notari  de  Girona.  Datada  a 
4 d’octubre  (no  porta  l’any,  però  correspòn  al  segle  xv). 


1586 

Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1585-1588;  fol.  108. 


Escut  dividit  en  dues  meitats  horitzontalment, 
que  porta  per  senyals,  en  la  primera,  les  barres, 
i en  la  segona,  un  rodell. 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Cònsols  de  la  vila  de  Camprodon  al  virrei  de  Cata- 
lunya, comte  de  Santa  Coloma,  notificant-li  que  han  re- 
solt enviar-li  el  Cònsol  En  Pere  Joan  Badia  amb  súplica 
de  que,  atenent  que  la  vila  està  amb  tanta  pobresa,  no 
s’hi  allotgi  el  terç  del  mestre  de  camp  D.  Didac  Cava- 
llero,  que  ve  per  allotjar-s’hi.  28  d’abril  de  1640. 

1653 

Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  vol.  208. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’ls  del  se- 
gell precedent  n.°  1036. 


Escut  en  losange  amb  les  barres. 

En  una  carta  dels  oïdors  de  comptes,  del  Síndic  o procu- 
rador que  la  vila  havia  enviat  a les  Corts  de  Montçó,  als 
Consellers  de  Barcelona,  demanant-els-hi  consell  sobre  el 
que  havien  de  fer,  per  haver  oït  dir  que’ls  Síndics  de  les 
Universitats  del  Principat  en  dites  Corts,  havien  consentit 
en  algunes  coses  perjudicials  al  dit  Principat,  i «supli- 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  que  fa  En  Joan  Palladí,  mercer,  cònsol  en 
segon  grau  de  la  vila  de  Camprodon,  dels  fadrins  que 
En  Benet  Oriola,  de  dita  vila,  havia  tingut  i sustentat  en 
qualitat  de  soldats,  per  orde  del  Governador  i segons 
carta  dels  diputats  del  General  de  Catalunya,  des  de  1 
d’agost  a 1 d’octubre  del  corrent  any.  Datada  a 3 d’oc- 
tubre de  1653. 


INVENTARI 


135 


1038  1729,  1732  i 1736 

1042  1822 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Oval,  25  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  i senyals  molt  semblants  als  del  segell 
precedent  n.°  1037. 

Escut  molt  semblant  al  dels  segells  precedents 
n.03  1039  i 1040. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació dels  Regidors  de  dita  vila,  referent  al  reparti- 
ment del  cadastre  per  a l’any  1736.  Datada  a 4 de  març 
de  1736  i. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  estat 
referent  al  nombre  de  veïns  i ànimes  de  la  vila  i juris- 
dicció de  Camprodon,  resultant  ésser  el  dels  primers,  313, 
i 1,574  el  de  les  segones.  Datat  a 6 de  març  de  1822. 

1039  i78i 

CAMPS 

Oval,  27  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

1043  i769 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  que’ls  dels  se- 
gells precedents  n.os  1037  i 1038;  molt  tosca- 
ment  dibuixats. 

Oval,  25x20  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Vàries  lletres  conjuntes. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  de  l’Ajuntament  de  regidors,  diputats  i amb- 
dós síndics  de  la  vila  de  Camprodon,  referent  als  sobrants 
de  propis  i arbitris  de  l’any  1780.  Datada  a 31  de  maig 
de  1781. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació del  batlle  i regidors  del  terme  de  Camps,  sufra- 
gani  de  Santa  Creu  de  Fonollosa  (Corregiment  de  Cer- 
vera), datada  a 5 de  febrer  de  1769. 

1040  1808 

CANET  DE  MAR 
1044  „„ 

Rodó,  28  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  llig.  n.°  3. 

Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1691. 

Escut  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  1039. 

Un  ca  passant  cap  a la  dreta. 

+C+A+N+E+T 

Empremtat  en  una  proposta  per  a càrrecs  de  Regidors, 
en  1809  i de  Síndic  procurador  general,  en  el  trienni  se- 
güent. Camprodon,  8 de  novembre  de  1808. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia,  en  una  carta  dels  Ju- 
rats de  la  vila  de  Canet  de  Mar  als  Consellers  de  Barce- 
lona, demanant-els-hi  instruccions  sobre  la  pretensió  de 
desembarcar  una  nau  que  conduia  més  de  setcents  cui- 

1041 1809 

ros,  procedent  de  Mallorca,  per  tal  de  prevenir-se  del  mal 
contagiós.  Datada  a 13  de  març  de  1691. 

Oval,  23  X 19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  el  senyal  de 
les  barres. 

CANOVELLES 

1045  1729 

Rodó,  19  mm  — Barcolona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

CAMPI  -ROTVNDI 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  nota  de 
registre  d’una  escriptura.  4 de  març  de  1809  2. 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 
CAN  1 OVEL  1 LAS 

1.  N’hem  vist  altres  exemplars  al  mateix  Arxiu,  en  documents 
de  1729  i 1732. 

2.  Es  dubtós  si  aquest  segell  correspòn  al  municipi  o bé  al  jutjat 
reial  de  Camprodon. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció de  béns  que  des  de  1716  havien  passat  de  mans  seglars 
a eclesiàstiques.  19  de  febrer  de  1729. 

136 


SIGILLOGRAEÍA  CATALANA 


CÀNOVES 

1046 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació dels  Regidors  de  Capmany,  de  què  en  dit  lloc 
no  s’han  traspassat  béns  de  seglars  a eclesiàstics  des 

Quadrilateral,  36  X 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueolò- 
gic; matriu  de  coure. 

de  1716.  Datada  a 24  de  febrer  de  1729. 

En  un  templet,  estil  renaixement,  Pimatge  de 
Sant  Mus,  patró  del  lloc. 

CARDEDEU 

1052  1579-1764 

SM  VS 

Oval,  24  X 18  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1590,  fol.  93. 

CANTALLOPS 

1047 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  timbrat 
d’una  corona. 

Rodó,  24  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

Un  llop  (?). 

En  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  Cardedeu  als 
Consellers  de  Barcelona,  comunicant-els-hi  noves  de  pesta. 
Datada  a Cardedeu,  a 27  d’abril  de  1590  h 

* CANTALLOPS 

CANYAM A KS 
1048  „„ 

CARDONA 

1053  1649-1670 

Oval,  34  X 28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  438. 

Rodó,  12  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Monograma  del  nom  Canyamàs  (?). 

Escut  ovalat  i en  forma  de  cartela,  que  porta 
per  senyal  tres  cards. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
rebut  d’En  Francesc  Nogueras,  collector  del  cadastre  de 
Dos-rius  i Canyamàs,  a favor  d’En  Sebastià  Terescho. 
27  de  juliol  de  1737. 

CARDONA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació dels  Cònsols  i Consell  de  la  vila  de  Cardona,  de 
què  N’Hermenter  d’ Aguilar,  cavaller  de  la  vila  d’Orga- 

CANYELLES 
1049  1850 

nyà,  essent  Governador  del  Ducat  i vila  de  Cardona,  tot 
el  temps  de  son  govern  regi  i governà  amb  rectitud  i 
prudència.  29  d’octubre  de  1670  2. 

Oval,  26  X 20  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Escut  que  porta  per  senyal  una  canya. 

10o4  í709 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1709-1710. 

Se  troba  usat  en  documents  de  l’any  1850. 

Tres  cards. 

CAPMANY 

1050 

CARDONA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 

Rodó,  28  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

dels  Cònsols  de  la  vila  de  Cardona  als  Consellers  de  Bar- 
celona, referent  a la  recullida  de  la  moneda  d’ardits  i al 

Dintre  d’un  cercle  el  mot 

remetre’ls  a dita  ciutat  per  a canviar-los  amb  els  resse- 

CAP  / MANY 

llats.  Datada  a 22  de  gener  de  1709. 

lOol  1729 

1.  N’havem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1579  del  ma- 
teix Arxiu  municipal,  i en  el  de  la  Corona  d’Aragó,  en  documents 
de  1667  i 1764. 

Octogonal,  18  X 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

2.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
1649  í 1651),  n’havem  vist  altres  exemplars  en  unes  cartes  dels  Còn- 
sols de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  datades  en  23  de  setem- 

Dibuix  borrós. 

bre  i 7 d’octubre  de  1649  i altre  de  1651. 

INVENTARI 


137 


1055 


1751-1812 


Rodó,  31  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Tres  cards. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Regidors  de  la  vila  a l’Intendent  General  de  Cata- 
lunya, Baró  de  La  Linde,  demanant  perdó  del  cadastre 
per  l’estat  de  misèria  en  que  aquella  es  trobava  i pel  te- 
mor de  contagi.  8 de  juliol  de  1783  i. 


1059 


CASSÀ  DE  PELRÀS 

1729 


Rodó,  15  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  amb  senyal  borrós. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció de  béns  de  seglars  traspassats  a eclesiàstics  des  de 
1716.  Datada  a 8 de  febrer  de  1729. 


1056  1812 

Oval,  13x12  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Junta  Suprema  de  Catalunya; 
Guerra,  1812,  llíg·.  9. 

Un  cor  atravessat  per  una  fletxa,  del  qual 
surten  tres  cards.  A sa  dreta  una  C i a sa  es- 
querra una  I. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  al  servei  militar.  Datat  a 13  de  gener  de  1812. 


1057 


Veïnat  de  Cardona 
1779 

Oval,  28  X 21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Tres  cards. 


CASSERRES 
1060  1786-1811 

Rodó,  17  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Dintre  d’un  cercle  el  mot  CA  i una  serra. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  de  la  vila  de  Casserres,  referent 
a un  afer  d’interès  particular.  31  de  setembre  de  1786  i. 


1061 


1830 


Rodó,  22  mm. — Barcelona,  Museu  Artistico-Arqueològic; 
matriu  de  boix. 


Dintre  d’un  cercle  el  nom  del  lloc: 
CAS  / SER  I RAS 


VE  Y NAT 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  sú- 
plica dirigida  a l’Intendent  General  de  l’Exèrcit  i Prin- 
cipat de  Catalunya  pels  Regidors  del  veïnat  de  Cardona, 
sobre  el  repartiment  del  cadastre.  Datada  a 10  d’abril 
de  1729. 


1062 


CASTELL  DE  L’ARENY 

1802  i 1810 


Rodó,  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Congrés  Provincial,  n.°  11. 


Dintre  d’un  cercle  la  lletra  inicial  C i un  be- 
sant. 


CASERES 

1058  1592 

Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Un  ca  corrent. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  i Consell  de  la  vila  de  Caseres  als  Diputats 
del  General  de  Catalunya,  referent  a la  Comanda  de 
Sant  Joan.  Datada  a 20  de  juny  de  1592. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  altres  exemplars  en  docu- 

ments de  1751,  1763  i 1767,  i en  l’Arx.  Cor.  Aragó  altres  en  do- 
cuments de  1809,  1810  i 1812. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc  referent  al  servei 
militar.  Datat  a 31  de  juliol  de  1810 1  2. 


CASTELLADRAL 

1063 

Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Un  escut  rodejat  de  motius  d’ornamentació. 

1.  En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Sunrema  de  Ca- 
talunya), l’hem  vist  usat  en  un  document  de  26  de  novembre  de  1811. 

2.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  n’hem  vist  altre  exemplar,  en 
un  document  de  28  de  desembre  de  1802. 


18 


VolCm  11 


138 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


CASTELL  • ADRAL  Cor™  DE  MANRESA 

CASTELLBÒ 

(Castell  adral  Corregiment  de  Manresa) 

1068  Segle  xv  (?) 

Rodó,  32  mm.  — Balaguer,  matriu  en  poder  del  notari  D.  Ramon 
Gramunt. 

CASTELLAR  DEL  RIU 
1064  1803 

Escut  amb  una  faixa  en  la  part  superior,  amb 
tres  cairons  o losanges. 

Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

+ S’  VN1VSITATIS  CASTRIBONI 

Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

S*  / VICENS  1 DE  / CASTELLA  / DEL  / RIV 

CASTELLCIUTAT 
1069  1773 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  la  res- 
posta a un  interrogatori  referent  al  cadastre.  Datada  a 
Castellar  del  Riu,  a 18  de  gener  de  1803. 

Quadrilàter,  25x12  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

V D S T 

1065 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  orde 
de  pagament  donada  pel  Batlle  i Regidors  de  Castellciu- 
tat  el  6 de  maig  de  1773.' 

Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

La  mateixa  representació  del  segell  precedent 
n.°  1064,  bé  que  hi  ha  alguna  diferència  en  els 
tipus  de  les  lletres  i en  llur  collocació. 

CASTELLET 

1070 

Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  boix. 

Un  castell  i una  tiara  amb  les  claus  (?)• 

CASTELLAR  DE  LA  SELVA 

1066 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1844. 

Rodó,  26  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  bronze. 

Una  creu  de  Sant  Joan. 

CASTELLÓ  D’EMPÚRIES 

1071 

* CASTELLA  E)  LA  SELVA 

Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1334-1399. 

CASTELLBISBAL 
1067  1745  i 1758 

Un  castell  dintre  un  quadrilobat. 

ÍCASTILIOINIS  IMPÜRIARUM 

Al  dors  d’una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  de  Castelló 

Oval,  27  x 23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

d’ Empúries  als  Consellers  de  Barcelona,  donant  avís  de 
pirates  moros  que  «son  intrats  dins  lo  port  apellat  de  la 

Un  castell,  amb  la  mitra,  bàcul  i capell  epis- 
copals. 

lena  e han  discorreguda  tota  la  val  de  la  Selua  e han 

empresonada  molta  gent  que  sen  menen »,  datada  en 

dita  vila  «dimenge  hora  de  vespres»,  a 4 de  juliol  de  1395. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació del  Batlle  i Regidors  del  lloc  i terme  de  Castell- 
bisbal, referent  a què  En  Francesc  Peregrí,  familiar  del 
Sant  Ofici,  sols  posseïa  en  dit  terme  una  heretat  gleva- 
da.  30  de  juliol  de  1758  h 

10^2  1419-1440 

Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1437-1439,  fol.  110. 

1.  En  altre  certificat  de  24  de  maig  de  1745  que  posseïm  en  nos- 
tra collecció,  veiem  usat  aquest  mateix  segell. 

Dintre  d’un  quadrilobat  un  escut  en  losange 
amb  el  senyal  de  les  barres;  rodegen  dit  escut 

INVENTAKI 


139 


quatre  castells  collocats  simètricament  en  els  arcs 
que  formen  els  lòbuls. 

+ SIGNÜM  ! CUR1E  ! V1LLE  CASTILIONIS 
IMPURIARUM 

Empremtat  en  una  carta  dels  Cònsols  de  Castelló  d’ Em- 
púries als  Consellers  de  Barcelona  referent  a afers  de  la 
vila  en  la  qüestió  d’aquesta  amb  Lloret,  datada  a 7 d’a- 
bril de  1438  h 


1073  1689  i 1810 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  castell. 

+ CASTELLÓ  DE  ENPVRIES 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
passaport  lliurat  pel  Batlle  de  la  vila  a favor  d’En  Gui- 
llem Peyre,  de  Figueres.  Datat  a7  d’agost  de  1810 1  2. 


1074 


1729 


Rodó,  40  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  en  losange  a senyal  de  les  barres,  talla- 
des per  un  altre  losange  o cairó,  que  té  per  se- 
nyal un  castell. 

+ CASTELLÓ  • DE  • ENPVRIES 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció de  béns  que  de  mans  seglars  han  passat  a eclesiàsti- 
ques des  de  1716.  Datada  a 5 de  febrer  de  1729. 


1075 


CASTELLÓ  DE  FARFANYA 


1657  i 1781 

Rodó.  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  407. 


Un  castell. 


Rei,  proposant  per  a un  dels  cavallerats  de  que  tenien  feta 
mercè.  En  Ramon  Anglerill,  ciutadà  de  Balaguer.  25  de 
maig  de  1657  h 


1076 


CASTELLOLÍ 


1809 


Rodó,  36  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes. 


Un  castell. 


CASTELL 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Batlle  per  1809  i 1810.  Datada  a 25  de  juny 
de  1809. 


CASTELLTERSOL 
1077  1772 

Rodó,  34  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Un  sol  i un  castell,  i entremig  el  mot 

TER 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1 de  juliol  de  1772. 


1078 


COMISSIÓ  POPULAR 

1811 


Rodó,  38  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1811,  n.°  6. 

Un  castell  cimat  de  tres  sols.  A dreta  i esquer- 
ra palmes. 

COMICION  POPVLAR  E)  CASTELLTERSOL 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat de  què  En  Ramón  Payró,  mestre  de  cases,  natural 
i veí  de  dita  vila,  és  fill  de  vídua  pobre,  a qui  manté,  i 
per  consegüent  ve  comprès  en  l’exempció  del  servei  mili- 
tar. 11  de  novembre  de  1811. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Paers  i Consell  de  la  vila  de  Castelló  de  Farfanya  al 


1.  En  el  mateix  Arxiu  n’havem  vist  altres  exemplars  en  cartes 
de  1419,  1425  i 1440. 

2.  N’hem  vist  altre  exemplar  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Generalitat, 
correspondència),  en  un  certificat  dels  Cònsols  de  la  vila,  de  eòm 
N’Antoni  Fortià  els  hi  havia  entregat  una  lletra  dels  Diputats  del 
General  de  Catalunya,  a les  4 de  la  tarda  del  30  de  novembre 
de  1689. 


1079 


CASTELLVELL 

1778-1847 

Rodó,  22  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  castell. 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  altre  exemplar,  en  un  certi- 
ficat referent  als  sobrants  de  propis  i arbitris  de  1780.  Datat  a 7 de 
març  de  1781. 


140  SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  document  de 
1778.  Encara  s’usava  en  1847. 

CERET 

CASTELLVÍ  DE  LA  MARCA 
1080  ISM 

En  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  de  Ceret  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  referent  a la  guerra  amb  les  tropes 
castellanes.  30  d’abril  de  1650. 

Rodó,  33  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico- Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

CERÓ 

1085  1809 

Li  ii  cast  Gil. 

Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 

Aquest  segell  encara  estava  en  ús  en  1856. 

Una  creu  d’aspa,  toscament  dibuixada. 

CELMA 

1081  1633 

C E R 0 

Rodó,  20  mm.  — Col·lecció  de  l’autor. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  en  20  de  se- 

La creu  de  Sant  Joan  de  Jerusalem. 

tembre  de  1809. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  document 
de  1633. 

CERVELLÓ 

CELRÀ 

1082  1729 

1086  . 

Oval,  14  x 10  mm.  — CoRecció  de  l’autor. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  cérvol. 

Un  sol. 

+ SALRA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feta  pels  Regidors  del  lloc  i terme  de  Sant  Es- 

Empremtat amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció dels  béns  que  han  passat  de  mans  seglars  a eclesiàs- 
tiques des  de  1716.  Datada  a 10  de  febrer  de  1729. 

teve  de  Cervelló  (Corregiment  de  Barcelona),  de  que  en 
dits  lloc  i terme  no  hi  havia  qui  hagués  comprat  «juros, 
ni  altres  puestos  de  renda  reials».  Datada  a 29  de  gener 
de  1749. 

■ CEL LENT 

( Corregim ent  de  Girona) 

1083  1729 

1087 

Oval,  13x8  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  cérvol. 

Escut  que  porta  per  senyal  dues  faixes. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat de  no  haver-hi  hagut  traspàs  de  béns  de  seglars  a 
eclesiàstics  des  de  1716.  Datat  a 7 de  febrer  de  1/29. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  del  lloc  de  Cervelló  i la  Palma. 
20  de  febrer  de  1805. 

CERET 

1084  1650 

Rodó,  19  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1650,  fol.  131. 

CERVERA 

1088  1288 

Rodó,  44  mm.  Cera  natural.  — Marsella,  Arxs.  Departamentals; 
B.  386. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  en  la  part 
superior  i dues  claus  creuades  en  la  part  inferior. 
En  el  centre  el  mot 

Un  cérvol  dintre  d’un  quadrilobat  i rodejat  per 
quatre  escudets  a senyal  de  les  barres,  collocats 
en  els  quatre  punts  cardinals. 

INVENTARI 


141 


+ S PAGIARIORVM  '.  ET  '.  VNIVERSITATIS  [ 
CERVARIE 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  perga- 
mí que  conté  la  promesa  que  fa  la  vila  de  Cervera  d’obli- 
gar, segons  son  poder,  al  Rei  d’Aragó  a cumplir  amb  el 
d’Anglaterra  lo  pactat  i convingut  en  el  tractat  d’Oleró. 
Datat  a 23  de  desembre  de  1288  b 

1089  Segle  xiv  (?)  — 1474 

Rodó,  50  mm.  Cera  vermella.  — Cervera.  Ars.  Municipal. 

Dibuix  i llegenda  quasi  iguals  als  del  segell 
precedent  n.°  1088;  sols  el  mòdol  és  quelcom  ma- 
jor, essent  també  majors  les  lletres  de  la  llegen- 
da, que  en  aquesta  són  d’estil  gòtic,  particular- 
ment la  A i la  U.  La  baga  que  en  el  segell  pre- 
cedent apareix  en  les  interseccions  dels  lòbuls,  en 
aquest  és  substituïda  per  una  llaçada  o flor  de 
llir  molt  perllongada. 

+ S : PA  Cl  ARI  OR  U M ! ET  UNIUERSITA- 
TIS  CERÜARIE  ! 

En  un  memorial  de  les  instruccions  que  els  prohomens 
donen  a En  Joan  Ponç,  En  Berenguer  Gaçó  i En  Miquel 
Bonjoc,  ambaixadors  al  Rei  per  part  de  la  vila.  El  docu- 
ment no  porta  data,  però  ha  de  correspondre  a l’any 
1474.  El  segell  és  de  placa  i està  desprès  del  document, 
però  amb  senyals  evidents  de  correspondre-li 1  2. 

1.  Blancard,  op.  cit.,  p.  117,  publicà  aquest  segell.  L’exemplar 
que  publiquem,  signat  de  n.°  1088a,  és  reproduït  d’una  matriu  que, 
segons  nostre  amic  N’Agustí  Duran  en  un  treball  pròxim  a publicar-se 
sobre  el  «Segell  municipal  de  Cervera»,  « hauria  seguit  un  coníús  ro- 
miatge, anant  a parar  a la  Seu  d’Urgell,  on  l’adquirí  d’un  armer  un 
fill  de  Cervera,  el  Sr.  Agustí  Serès,  qui  havent-lo  donat  a l’Arxiu 
Municipal  d’aquesta  ciutat,  ha  merescut  l’agraïment  de  la  seva  pà- 
tria i dels  estudiosos.  Ara  es  conserva  a l’Arxiu  Històric  de  Cervera». 
Creiem  encertada  l’opinió  d’En  Duran  de  que  la  creació  d’aquest  se- 
gell deu  collocar-se  «entre’ls  anys  de  1267,  en  que  comencen  a ésser 
citats,  en  els  documents,  els  Paers  que  figuren  en  la  llegenda  del 
segell,  i 1288  data  d’un  document  autèntic  (el  del  Arxiu  de  Marse- 
lla), que  porta  ja  aquest  segell  pendent». 

2.  L’exemplar  que  reproduïm  és  tret  d’una  de  les  dues  campanes 
més  velles  que  es  conserven  en  el  campanar  de  l’església  de  Santa 
Maria  de  Cervera,  la  qual  data  correspon  a 1425.  En  l’Arxiu  Munici- 
pal de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals,  1430-1434),  n’hi  hem 
vist  altres  dos  exemplars,  més  o menys  sencers,  en  cartes  dels  Paers 
de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  referents  al  camí  de  carro  pro- 
jectat i que  des  d’aquesta  ciutat  havia  de  dirigir-se  a Cervera  passant 
per  Igualada,  datades  a 8 i 28  de  setembre  de  1433  respectivament. 
Segurament  aquest  segell  és  el  que  el  Rei  En  Pere  concedí,  amb 
data  del  darrer  dia  de  febrer  de  1371,  als  Paers  i Prohomens  de  Cer- 
vera, donant-els-hi  facultat  de  tenir  una  matriu  d’argent  per  sege- 
llar els  instruments,  lletres  i altres  escriptures  de  la  vila  que  convin- 
gui segellar.  Diu  així  l’esmentat  document,  la  notícia  del  qual  devem 
també  al  Sr.  Duran:  «Nos  Petrus  dei  gratia  Rex  Aragonum,  Valen- 
cie,  Maioricarum,  Sardinie  et  Corsiee,  Comesque  Barchinone,  Rossi- 
lionis  et  Ceritanie.  Ad  humilem  supplicacionem  pro  parte  vestri  pa- 
tiariorum  et  proborum  hominum  ville  Cervarie  súper  infrascriptis 


1090  1533-1702  (?) 

Rodó,  47  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1564-1569,  fol.  41. 

En  el  centre  del  camp  del  segell  un  escut  a se- 
nyal d’un  cérvol,  rodegen  l’escut  quatre  escudets 
amb  el  senyal  de  les  barres. 

+ SIGILLVM  : PA  TIARIOR  VM  \ VILLE 
CERVARIE  VIC 9 l D10C9  *.  1533 

(4-  Sigillum  Pciliariorum  ville  Cervarie  Vicensis  diòcesis.  1533) 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  dels  Paers  de  Cervera 
als  Consellers  de  Barcelona,  sobre  entrada  i sortida  de  la 
vila  per  raó  de  pesta.  Datada  a 27  d’agost  de  1564  >. 

nobis  factam,  tenore  presentis  concedimus  vobis  quod  possitis  ac 
vobis  liceat  facere  seu  fieri  facere,  sigillum  argenteum  in  quo  dicte 
ville  signum  sculptum  existat,  cum  quo  quidem  sigillo,  instrumenta, 
litteras  et  alias  scripturas  ac  alia  dicte  universitati  necessària  sigilla- 
re,  libere  valeatis,  quod  quidem  sigillum  unus  aut  duo  ex  vobis  di- 
ctis paciariis  ac  aliis  qui  pro  tempore  fuerint  teneamini  custodire. 
Mandantes  per  eandem  tamquam  pater  et  legictimus  administrator 
incliti  ac  magnifici  infantis  Johannis  primogeniti  nostri  carissimi, 
ducis  Gerunde,  comitisque  Cervarie,  eidem  nostro  primogenito  in 
universis  regiis  et  terris  nostris  generali  gubernatori  et  eius  vices  ge- 
rentibus  ceterisque  officialibus  nostris  vel  eorum  locatenentibus  pre- 
sentibus  et  futuris  quod  concessionem  nostram  huiusmodi  gratam 
et  firmam  habeant,  teneant  et  observent,  tenerique  et  observari  fa- 
ciant  et  non  contraveniant  seu  aliquem  contravenire  permittant  ali- 
qua  ratione.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  fieri  in  sigillo  no- 
stro pendenti  iussimus  comuniri.  Data  Dertuse  ultimo  dieffebruari 
anno  a nativitate  domini  M°  ccc°  lxx°  primo,  regnique  nostri  xxx° 
sexto.  — P.  Cants».  (Arxiu  Municipal  de  Cervera.  Privilegis.) 

1.  En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Consell  d’Aragó,  llig.  353),  n’havem 
vist  un  altre  exemplar,  en  un  certificat  d’interès  particular,  datat  a 
26  de  febrer  de  1611  i amb  el  sigillo  dictae  domus  Paciarie  ct  Con- 
cilii.  En  el  mateix  Arxiu  Municipal  (Cartes  comunes  originals,  1626) 
hi  ha  un  exemplar  en  que  s’hi  veu  ben  clar  la  data  de  1533  en  la 
llegenda,  en  una  carta  de  4 d’abril  de  1626;  i en  Cartes  comunes 
originals,  1649,  fol.  235,  n’hi  ha  un  altre,  en  una  lletra  dels  Paers 
als  Consellers  do  Barcelona,  oferint-se  a cooperar  a la  dafensa  de  la 
pàtria  contra  la  invasió  de  los  tropes  castellanes,  datada  a Cervera 
a 30  de  setembre  do  1649. 

Aquest  segell  fou  creat  en  1533,  com  indica  la  llegenda,  i proba- 
blement estigué  en  ús  fins  al  començament  del  segle  xvm,  en  què  es 
feu  el  nou  (n.°  1094),  a conseqüència  d’haver-se  concedit  a la  vila  de 
Cervera  el  títol  de  Ciutat. 

El  motiu  de  fer-se  aquest  segell,  segons  s’explica  en  el  treball  del 
Sr.  Duran,  fou  per  haver-se  perdut  la  matriu  de  l'anterior  o sia  el 
que  havem  descrit  amb  el  n.»  1089.  Esdevingué  aquest  fet,  com  se 
refereix  en  el  Llibre  de  Consells,  1533,  fol.  67-67  v.  de  l’Arxiu  Munici- 
pal de  Cervera.  Diu  així:  «Mes  ffonc  proposat  per  lo  magnifich  en 
Luys  Porta  dient  que  lo  segell  se  perde  en  temps  que  era  notari  e 
que  no  es  estada  culpa  sua  e que  li  han  possat  a la  quistia  quatre  11. 
e que  li  volen  fer  pagar  lo  sagell  e quo  no  li  sien  ffetes  sobres  e que 
lo  honorable  concell  y vulle  proveyr  e determenar.  Sobro  la  propossi- 
cio  ffeta  per  lo  discret  en  Loys  Porta  notari  per  raho  del  sagell  de 
argent  ses  perdut  en  temps  que  dit  Lois  Porta  ere  notari,  lo  magni- 
fich e honorable  consell  delibera  e acorda  que  sie  vist  per  micer  Maya 
e per  micer  Naves  e hoides  les  parts  que  facen  justícia.» 

L’argenter  de  Cervera,  En  Francesc  Balaguer,  fou  l’artífex  d’a- 
questa nova  matriu  de  l’any  1533,  com  ho  comprova  una  nota  del 
clavari  que  diu  així:  « Doni  per  manament  dels  senyors  de  pahers  an 
Ffrancesch  Balaguer,  argenter  de  dita  vila,  sinch  lliures,  deu  sous  y 
tres  diners  a ell  degudes,  ço  es  per  les  mans  del  sagell  de  argent, 
trenta  sis  sous,  e per  lo  argent  que  pesse  quatre  onzes  mig  quart, 
tres  lliures  quatorze  sous  y tres  diners,  segons  que  largament  es  con- 
tinuat en  libre  de  Racional  v x §>  m.  (Arx.  Municipal  de 

Cervera,  Clavaria,  1533,  fol.  20  v.) 


142 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


1091  ,593 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1593-1594,  fol.  42; 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
amb  data  de  13  d’agost  de  1808  h 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 

1095  1704  i 1732 

precedent  n.°  1090. 

Rodó,  34  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  Insiculació  de 
l’any  1704. 

En  una  carta  dels  Paers  de  la  vila  als  Consellers  de 
Barcelona,  referent  a provisió  de  blats.  Cervera,  28  de 
maig  de  1593. 

Representació  igual  a la  del  segell  precedent 
n.°  1094. 

1092 

Rodó,  33  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Consell  d’ Aragó;  llig.  425. 

+ SIGILLVM  • A SEC  RET  IS  • CIVITATIS  • 
CERV  ARI  JE 

Representació  molt  semblant  ala  segells  prece- 
dents 1090  i 1091. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feta  per  En  Cristòfol  Nuix,  notari  públic  de  Cer- 
vera i escrivà  dels  negocis  de  la  Casa  de  la  Paeria,  de  les 
entrades  i emoluments  que  aquesta  rebia.  Datada  a 14 
de  setembre  de  1669,  «ab  impressió  del  sello  menor  de 
dita  universitat». 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feta  de  manament  dels  Paers  de  la  ciutat  de 
Cervera  per  En  Joan  Montaner,  burgès  honrat  de  Perpi- 
nyà, notari  públic,  secretari  i escrivà  dels  negocis  de  la 
Casa  de  la  Paeria,  de  com  En  Tomàs  Romeu,  doctor  en 
Drets,  de  més  de  25  anys  ençà,  tenia  casa  pròpia  i ver- 
tadera habitació  i domicili  en  dita  ciutat.  Datada  a 16 
de  juliol  de  1704,  «ab  lo  sello  menor  de  dita  universitat 
sellades»  2. 

1098  1698  i 1701 

CERYIÀ 

1096  1780 

Rodó,  32  mm.  — Cervera,  Arx.  Municipal;  Sindicatures. 

Oval,  28  X 23  mm.  — Barcelona,  Collecció  del  Marquès  de  Dou. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 

Un  cérvol. 

n.°  1092,  bé  que  no  és  lobulat. 

+ SELLO  • DEL  • LLOCH  • DE  • CERVIÀ  ■ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  autoritzada  per  En  Cristòfol  Nuix  i Compte, 
notari  públic  de  Cervera,  en  13  de  setembre  de  1701,  del 
nomenament  del  Dr.  Francisco  Casanoves,  per  assistir, 
com  a Síndic  de  Cervera,  a les  Corts  convocades  a Bar- 
celona pel  rei  Felip  V en  1701  h 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  de 
nomenament  de  Regidors  de  Cervià,  dirigida  a D.  Josep 
de  Sabastida  en  17  de  setembre  de  1780. 

1094  Segle  xviii.  - 1821 

CÉRVOLES 
1097  1679 

Rodó,  47  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Govern,  1808,  llig.  1. 

Oval,  27  X 22  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Plica  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers;  llib.  VI,  1660-1679. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  a senyal  de  les 
barres  i en  primer  terme  un  cérvol. 

Escut  que  porta  per  senyals  un  sol  i un  lleó 
rampant. 

+ SIGILLVM  • A SECRET  18  • CIVITATIS  ■ 
CERV  ARI2E 

1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Consell  d’ Ara- 
gó, llig.  242),  en  una  certificació  de  serveis  fets  per  En  Joan  Monta- 
ner, de  la  vila  de  Cervera,  autoritzada  pel  mateix  notari  Nuix  a 8 
de  novembre  de  1698. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  l’havem  vist  usat  en  un  document  de  3 
desembre  de  1821.  Aquest  segell  fou  creat  a conseqüència  d’haver-se 
concedit  a la  vila  de  Cervera  el  títol  de  Ciutat  pel  rei  Felip  V,  se- 
gons privilegi  datat  a Barcelona  a 14  de  març  de  1702. 

2.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  (llig.  102,  Convent  de  la  Mer- 
cè), n’havem  vist  un  altre  exemplar,  en  una  certificació  lliurada  per 
l’Ajuntament  de  Cervera  referent  a les  fires  i mercats  que  s’hi  cele- 
braven. Datada  a 28  de  maig  de  1732. 

INVENTARI 


143 


Empremtat  amb  hòstia,  en  una  lletra  del  Batlle  de 
Cérvoles  trametent  una  plica  de  declaracions  de  testimo- 

1102 

nis  al  Veguer  de  Barcelona,  en  22  de  setembre  de  1679. 

Oval,  23x21  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico -Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Un  castell  amb  tres  torres. 

CISQUER  I MONCALP 
1098  1808 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  1. 

CLARAMUNT 

Dintre  d’un  cercle  els  noms  dels  llocs: 

CLARIANA 

1108 

SISQVER  Y MONCALP 

. Rodó,  33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra. 

Al  peu  d’una  proposta  de  càrrecs  del  municipi  dirigida 
a la  Junta,  en  5 d’octubre  de  1808. 

Una  creu  de  Sant  Joan. 

CLARIANA 

CIURANA 

(Empordà) 

1099  1729 

Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  a l’allistament  per  lal  reemplaç  de  l’exèrcit. 
Datat  a 26  d’octubre  de  1812. 

Una  estrella. 

CLUA  I AGUILAR 

1104 

+ STA  COLOMA  DE  CIVRANA 

Elíptic,  48  X 44  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya;  Guerra. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  llegidors  de  Ciurana,  de  que  en  dit  lloc  no  hi 

Ocupa  tot  el  c amper  del  segell  la  llegenda: 

havien  terres  ni  béns  que  de  seglars  haguessin  passat  a 
eclesiàstics  des  de  1716.  Datat  a 11  de  febrer  de  1729. 

AGVILA  / CAST.N  1 LA  CLVA 

CLARA 

1100  1781 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit.  Datat  a Clua 
Aguilar,  a 4 de  novembre  de  1812. 

Oval,  30  X 26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  creu  amb  tres  travessers. 

COLOMERS 
1105  1729 

Rodó,  15  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i llegidors  del  lloc  de  Clarà,  de  que  en 
l’any  1780  no  està  sobrant  de  propis  i arbitris.  12  de  fe- 
brer de  1781. 

Un  colom. 
Llegenda  borrosa. 

CLARAMUNT 
1101  1404 

En  una  certificació  dels  Regidors,  de  que  des  de  1716 
no  hi  ha  hagut  traspassos  de  propietats  de  seglars  a ecle- 
siàstics; datada  a 12  de  febrer  de  1729. 

Rodó,  38  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1400-1405. 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir. 

COLL  DEL  RAT 
1106  1810 

....  DEL  [ CASTELL  DW  CLAiRAMION  

Rodó,  23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 

En  carta  als  Consellers  sobre  embargament  de  blats, 
datada  en  el  castell  de  Claramunt  a 23  febrer  de  1404. 

Una  creu. 
Llegenda  borrosa. 

144  SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya  en  28  setembre  de  1810. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
certificat  de  l’informació  rebuda  a instància  d’En  Joan 
Moragues,  l’li  de  setembre  de  1684  i. 

C0LLBAT0 

1107  P24 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda. 

Ull  1708  i 1729 

Dintre  d’un  cercle  de  punts  les  lletres,  enlla- 
çades, 

Rodó,  36  X 28  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  que  el  del  segell 

COLL 

precedent  n.°  1110. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  llegidors  de  dit  lloc,  datat  a 28  de  març 
de  1724. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
relació  feta  pel  Batlle  i Regidors  de  la  vila  de  Constantí, 
de  les  finques  i propietats  que  en  1715  foren  acadastra- 
des  per  diferents  particulars,  liavent-se,  des  de  dit  any 
transferit  llur  domini  a eclesiàstics.  Constantí,  19  de 

COLLFRET 
1108  1S09 

febrer  de  1729  2. 

Rodó,  20  mm.  (?) — Ars.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia. 

COPONS 

1112  1810 

El  nom  del  lloc. 

Oval,  26x22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya;  Guerra,  any  1811,  llig.  5. 

COLLFRET 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  de 
llegidors  per  a l’any  1810.  Datada  a 30  de  setembre 
de  1809. 

Una  copa  i un  lleó. 

COPONS 

COLLIURE 

1109  15M 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  als  allistaments  del  servei  militar.  Datat  a 17 
de  desembre  de  1810. 

Rodó,  52  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1551  a 1563,  íol.  63. 

CORBERA 

Escut  que  porta  per  senyal  un  castell  de  tres 
torres,  collocat  sobre  ones  marines. 

(Corregiment  de  Tortosa) 

1113 

SEGELL  DELS  CONSOLS  DE  LA  VILA 
DE  COP  LLIURE 

Oval,  35  x 29  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  corb. 

Al  dors  d’una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  de  Colliure 
als  Consellers  de  Barcelona,  referent  a la  pesta  que  hi 
havia  a França.  Datada  en  Colliure,  a 12  de  juliol  de  1559. 

C·O·R·B-E·R·A 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció de  béns  que  de  seglars  havien  passat  a eclesiàstics 
des  de  1716.  Datada  a 10  de  febrer  de  1729. 

CONSTANTÍ 
1110  1684 

1.  Menescal,  Sermó  del  rey  D.  Jaume  II  (1602),  p.  63,  diu  que 
el  segell  de  la  universitat  de  Constantí,  en  1597,  representava  la  faç 

Rodó,  25  mm.  — Valls,  Collecció  d’En  Fidel  de  Moragas. 

de  l’emperador  Constantí  a cavall. 

2.  Aquest  segell  l’hem  vist  usat  també  en  una  certificació  dels 
Jurats  i Consell  de  dita  vila,  amb  data  de  20  de  maig  de  1708.  (Arx. 

Escut  amb  un  cavaller  a cavall. 

Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència). 

INVENTARI 


145 


CORBERA. 

(Corregiment  de  Barcelona) 

1114 

Oval,  35x28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Escut  timbrat  d’un  casc,  que  porta  per  senyals 
un  corb,  una  banda  amb  tres  estrelles  o roses 
i un  castell. 


CORNELLÀ 


1115 


(Corregiment  de  Girona) 
1729 


Oval,  29  X 25  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  corn. 


VALL  ■ DE  ■ CORNELLÀ 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  Regidors  de  dit  lloc,  de  que  no  hi  ha  cases  ni 
terres  que  hagin  passat  de  seglars  a eclesiàstics  des  de 
1716.  Datat  a 15  de  febrer  de  1729. 


1116 


CORNELLÀ 

(Corregiment  de  Barcelona) 

1756 

Oval,  20  x 17  mm.  — Colleceió  de  l’autor. 


Un  corn. 


1118 


CRESPIÀ 

1737 


Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Generalitat. 


Un  ramatge  i a l’entorn  la  llegenda: 


• CRESPIÀ  • 


Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’una  pro- 
posta per  a sots-batlle  del  lloc  de  Crespià,  feta  pels  seus 
Regidors  el  dia  1 d’abril  de  1737. 


1119 


CRUÏLLES 

1729 


Rodó,  18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  creu. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pels  Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns  que  de  se- 
glars havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 
9 de  febrer  de  1729. 


CUBELLES 

1120 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic;  matriu. 


Escut  en  losange,  que  porta  per  senyal  quatre 
barres. 

CV  I BE  / LL  I AS 


CORNALLA 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  d’En 
Josep  Canalias,  Batlle  de  Cornellà,  d’haver  rebut  i publi- 
cat en  dit  poble  un  cartell  del  Capità  General  on  pro- 
hibeix diferents  jocs.  Cornellà,  2 de  setembre  de  1756. 


1117 


CORNET 

1812 


Oval,  24  X 21  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya;  Guerra,  1812,  Uig.  9. 


1121 


CUBELLS 

1602 


Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  346. 


Un  cubell  cimat  de  la  tiara  i les  claus. 
SIGILLVM  VNI VERCITATIS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Paers  de  la  vila  de  Cubells  al  Virrei  de  Catalunya, 
recomanant-li  que  es  doni  als  PP.  Carmelites  descalços  la 
Casa  i Sant  Crist  de  Balaguer.  20  d’octubre  de  1602. 


Un  cor  collocat  entre  dos  creus  i la  llegenda: 
COR  / NET 


1122 


DONZELL 

1651-1808 


Oval,  25  X 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya.  Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
-eferent  al  servei  militar.  25  de  gener  de  1812. 


Un  arbust. 


Volum  II 


19 


146 


SIGILLOGRiAFlA  CATALANA 


donset  : i65i : 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  en  18  d’octu- 
bre de  1808. 


1123 


DOSQUERS 

1729 


Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  per 
a llegidors  de  l’any  1809;  datada  en  dit  lloc  a 1 d’octu- 
bre de  1808. 


1127 


ESPARRAGUERA 

1630 


Rodó,  23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  382. 


Creu  de  Sant  Andreu  i una  esparraguera. 


Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

+ DOS  IQV ES 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  del 
Batlle  i llegidors  de  dit  lloc,  de  que,  des  de  1716,  no  hi 
ha  hagut  traspàs  de  béns  de  seglars  a eclesiàstics.  Data- 
da a 12  de  febrer  de  1729. 


S.  P. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  d’Esparraguera  al  Rei,  demanant- 
li  que  s’hi  continui  la  fundació  del  convent  de  PP. 
Franciscans,  per  a bé  i profit  espiritual  dels  seus  habi- 
tants. Datada  a 30  de  novembre  de  1630. 


1124 


DOSRIUS  I CANYAMÀS 

1737 


Rodó,  14  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Dintre  d’un  cercle  de  punts  la  llegenda: 

+ DORI PIVS 

Al  peu  d’un  certificat  del  Batlle  i Regidors  de  Dosrius 
i Canyamàs,  d’haver  fet  el  repartiment  del  cadastre  per 
a l’any  1737.  Datat  a 8 de  maig  de  1737. 


1125 


1781 


Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


1128 


ESPINALBET 

1803 


Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


ESPINA  / BET 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  resposta  dels 
Regidors  a un  interrogatori  referent  al  cadastre,  datada 
a 17  de  gener  de  1803. 


1129 


ESPINELVES 

1808 


Rodó,  17  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  1,  1808  a 1812. 


Un  pont  de  tres  arcs  (?). 
Llegenda  borrosa. 


Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 
ESPI I NEL  I BAS 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  dels 
Regidors  de  dit  lloc,  de  que  no  hi  ha  sobrant  en  les  ren- 
des de  propis  i arbitris  de  l’any  1780.  Datada  a 14  de 
febrer  de  1781. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat de  6 d’octubre  de  1808. 


ENVALL 

1126  1808 

Rodó,  22  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  4. 

A l’entorn  d’un  cercle  el  mot: 

AMBALL 


ESPLUGA  DE  FRANCOLÍ 

1130  1654  i 1663 

Rodó  (?),  23  mm.  (?).  — Collecció  de  l’autor. 

Un  castell  de  tres  torres. 

% 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  diferents  docu- 
ments de  1654  i 1663. 


INVENTARI 


147 


1131 


1657 


Oval,  23x18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  Uig.  511. 


1136 


FALSET 

Segle  xiv  (?) — 1551. 


Escut  en  forma  de  cartela,  que  porta  per  se- 
nyal un  castell  de  tres  torres. 

FRA  I NCO  / LI 


Rodó,  43  mm.  — Barcelona,  Col·lecció  d’En  Juli  Vintró; 
matriu  de  segell. 


Un  castell  amb  tres  torres;  a dreta  i esquerra 
del  castell  una  falç. 


Empremtat  amb  hòstia  groga  i paper,  en  un  certificat 
dels  Jurats  de  l’Espluga  de  Francolí,  de  diversos  paga- 
ments fets  per  la  vila,  per  orde  de  D.  Miquel  de  Çalba  i 
de  Vallgomera.  Datat  a 16  d’abril  de  1657. 


1132 


ESPONELLÀ 

1729 


Rodó,  16  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  creu  grega  i en  cada  un  dels  quatre  an- 
gles que  forma,  un  besant. 

ESPONELLÀ 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  refe- 
rent a traspàs  de  béns  de  seglars  a eclesiàstics  des  de  1716. 
Datat  a 6 de  febrer  de  1729. 


+ S’  CONCILI  : DE  FALSET  .'  * 

En  nostre  collecció  d’ empremtes  ne  tenim  que  havien 
estat  empremtades  amb  paper  i cera  vermella,  en  docu- 
ments de  1551.  Amb  tot,  creiem  que  aquest  segell  és  de 
data  molt  anterior,  potser  c!el  segle  xiv. 


1137 


FÍGOLS 

1810 


Elíptic,  23  x 15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  llig.  Congrés  Provincial,  11. 


En  el  camper  del  segell  una  creu  de  Sant 
Joan. 


FÍGOLS 


1133 


ESPUNYOLA 

1802 


Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit  de  1806.  Datat  a 1 
de  setembre  de  1810. 


Un  cercle. 

+ ESPVNYOLA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  ofici  dels  Regi- 
dors de  dit  lloc  contestant  a un  interrogatori;  datat  a 12 
de  desembre  de  1802. 


1138 


Segle  xix 


Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico-Arqueològic; 
matriu  de  coure. 


Una  rosa  dintre  d’un  cercle. 


1134 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Una  creu  de  Sant  Joan  dintre  d’un  cercle. 
ESPVNYOLA  • 


FÍGOLS  ■ 


1139 


FIGUERES 

Segle  xiv  (?).  — 1521 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


ESTELA 

1135 

Rodó,  23  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

Una  estrella. 

ESTELA 


Dintre  de  un  quadrilobat  un  escut  partit  ver- 
ticalment en  dues  meitats:  l.a,  les  barres;  2.a,  dues 
fulles  de  figuera. 

+ SIGILLÜM  i CURIE  ! DE  \ FIGUERIIS  ! 

En  un  document  en  paper,  de  1521.  El  tipu  del  segell 
sembla  més  antic;  fins  podria  ésser  del  segle  xiv. 


148 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


1140 


1588-1672 


Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  328. 


Escut  flanquejat:  en  els  quarters  superior  i in- 
ferior, el  senyal  de  les  barres;  en  els  flancs,  una 
fulla  de  figuera. 

+ SEGEL  DELS  CONSOLS  DE  LA  VILA 
DE  FIG 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació i legalització  feta  per  En  Ramon  Sans,  batlle  de 
Figueres,  de  les  firmes  dels  notaris  de  dita  vila,  En  Fran- 
cesc Fajes,  En  Francesc  Berart  i En  Bonaventura  Prats 
i Mates,  posades  al  peu  d’un  document.  Datada  a 8 
d’agost  de  1672  b 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació feta  pels  Cònsols  de  que  a les  set  de  la  matinada 
del  30  de  novembre  de  1689,  N’Antoni  Fortià  els  hi  havia 
entregat  una  carta  dels  Diputats  del  General  de  Catalu- 
nya. 


1143 


1729  i 1737 


Rodó,  26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Vària,  papers  solts. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que  els  del  se- 
gell precedent  n.°  1142. 

No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
proposta  per  a batlle,  datada  a 6 de  març  de  1737  b 


1141 


1650 


Rodó,  44  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1650,  fol.  110. 


Escut  flanquejat  com  en  el  segell  precedent, 
amb  el  senyal  de  les  barres  i les  fulles  de  figuera, 
rodejat  d’un  cercle  format  per  lòbuls. 

+ SIGIL CONSOLATVS  V N IV E ESCLA- 

TIS VILLE  FIGUEEIIS 


1144 


1805 


Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  molt  semblant  al  dels  segells  precedents 
núms.  1142  i 1143. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
certificat,  d’interès  particular,  lliurat  per  En  Josep  Do- 
mènec Bofill,  escrivà  secretari  de  l’ Ajuntament  de  la  vila 
de  Figueres.  17  de  gener  de  1805. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Cònsols  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  comu- 
nicant-els-hi  noves  de  contagi  en  el  camp  de  Tarragona, 
Tortosa  i altres  llocs.  Datada  a 17  d’abril  de  1650. 


1145 


1812 


Rodó,  37  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Govern,  1812,  llig.  8. 


1142 


1689 


Rodó,  43  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Generalitat;  correspondència. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  una 
fulla  de  figuera:  2 i 3,  les  barres.  Va  timbrat 
d’una  corona  i porta  per  tenants  dos  grius. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters  i timbrat 
d’una  corona.  Els  quarters  1 i 4 porten  per  se- 
nyal una  fulla  de  figuera,  el  2 i 3 quatre  barres. 

SIGILLVM  OFFICII  CONSOLATVS  . . . ITATIS 
FIGÜE  ... 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
1590,  fol.  98),  havem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest  segell,  em- 
premtat amb  paper  i cera  vermella,  en  una  carta  dels  Cònsols  de  Fi- 
gueres als  Consellers  de  Barcelona,  comunicant-els-hi  dades  de  pesta, 
en  12  de  desembre  de  1588.  En  el  mateix  Arxiu  n’bavem  vist  un 
altre,  en  carta  dels  dits  Cònsols  als  Consellers  de  Barcelona,  datada 
a 4 de  maig  de  1590,  complavent-se  de  les  bones  noves  que’ls  bi  co- 
muniquen de  la  sanitat  de  Barcelona,  i diuen:  «Com  exa  ciutat  sia 

lo  cap  de  Cathalunya  y esta  vila  se  pugue  dir  membre  de  ella 

Amb  aquests  exemplars  havem  pogut  completar  la  llegenda  del  que 
pubbquem. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
atorgat  pel  secretari  de  l’Ajuntament  i de  la  Comissió 
d’observació  i defensa  del  Corregiment  de  Figueres,  en 
28  gener  1812. 


FIGUEROLA  DE  MEYÀ 


Rodó,  32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1812,  llig.  n.»  9. 

Una  branca  de  figuera. 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  l’Arxiu  Pro- 
vincial d’Hisenda,  en  una  relació  de  béns  que  de  mans  seglars  ha- 
vien passat  a eclesiàstiques  des  de  1716.  Datada  a Figueres,  a 28  de 
febrer  de  1729. 


INVENTARI 


149 


FIGUEROLA  DE  MEYA 

FLOREJÀCHS 

Al  peu  d’un  certificat  referent  al  servei  militar.  Datat 
a 30  de  maig  de  1812. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya,  amb  data  de  11  d’octubre  de  1808. 

FLIX 

1147  1596  i 1626 

FOIXÀ 

Oval,  28  X 20  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1595  96,  fol.  129. 

1151  1729 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Uii  pi  cimat  d’una  creu.  A ambdós  costats  del 
pi  lletres  que  formen  el  mot. 

Una  creu  de  Sant  Joan. 

FL  IX 

FOXA 

En  una  carta  dels  Jurats  i Consell  de  la  vila  de  Flix, 
dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  referent  a l’obser- 
vància  dels  privilegis  de  la  vila.  Datada  a Flix,  a 31 
juliol  de  1596  i. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció del  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns  que  de  se- 
glars  havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 
10  de  febrer  de  1729. 

1 148  Segle  xvm  (?) 

FONDARELLA 

Octogonal,  29x28  mm. — Collecció  de  l’autor. 

l 

1152 

Un  arbre,  i collocades  entre  ambdós  costats 
d’aquest  les  lletres  del  mot: 

Rodó,  32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  n.°  3. 

FL-IX 

Un  edifici. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment sense  data. 

FONDARELLA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
per  a càrrecs  municipals,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 

1 149  Segle  xvm 

Catalunya  en  8 d’octubre  de  1808. 

Rodó,  30  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1148. 

FONTANILLES 
H53  1729 

Oval,  22  X 18  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1700. 

Escut  que  porta  per  senyal  una  font  i dos 
lleons  (?). 

FLOREJÀCHS 
1150  1808 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció que  fan  el  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns  que 

Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  n.°  1. 

en  sdh  terme  han  passat  de  mans  seglars  a eclesiàstiques 
des  de  1716.  Datada  a 8 de  febrer  de  1729. 

Una  flor. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Cartes  comunes  originals)  n’hem  vist  un 
altre  exemplar,  en  una  carta  dels  Jurats  i Consell  de  Flix  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  datada  a 7 de  juliol  de  1626,  en  la  qual  hi  ha 
els  següents  paragrafs:  «tenim  avis  molt  cert  que  en  Fraga  darago, 
a quatre  llegues  de  Flix,  hi  ha  mil  soldats  y que  ían  grans  agravis  a 
la  gent  darago,  no  sabem  si  entraran  en  Catalunya,  supplicam  a ses 
magnificències  nos  donen  orde  com  nos  avem  de  regir  per  no  per- 
drens,  que  segons  diuen  atropellen  molt  la  gent  y de  tot  avis. » 

FONTCOBERTA 

1154 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  estrella,  i en  son  interior  tretze  punts  o 
besants. 

150 


SIGILLOGRAElA  CATALANA 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  que 
fan  els  Regidors  de  dit  lloc,  de  que  en  el  seu  terme  no  hi 
ha  hagut  traspàs  de  béns  de  seglars  a eclesiàstics  des 

GANDESA 

1159  1583 

de  1716.  Datat  a 7 de  febrer  de  1729. 

Oval,  25  X 19  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona.  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1580-84,  fol.  214. 

FONTLLONGA 

Un  guant  i a son  entorn  les  lletres: 

1155 

D.  E.  S.  A. 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Guerra,  Memorials,  1811,  n.°4, 

Una  rosa  dintre  d’un  cercle. 

FONTLLONGA 

Al  revers  d’una  carta  dels  Jurats  i Consell  de  la  vila 
de  Gandesa  als  Consellers  de  Barcelona,  donant-els-hi 
avís  de  pesta.  Gandesa,  13  de  juny  de  1583. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  cer- 

1160 „„ 

tificat  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit.  10  d’octubre 
de  1811. 

Oval,  34  x 26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1159. 

FORNELLS  DE  LA  SELVA 

1156 

Rodó,  20  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  fèrre. 

Una  creu  de  Sant  Joan. 

Empremtat  amb  hòstia,  al  dors  d’una  carta  dels  Jurats 
i Consell  de  la  vila  de  Gandesa  als  Diputats  de  la  Gene- 
ralitat, suplicant-els-hi  alcin  les  censures  i entredit  que 
pesaven  sobre  la  vila.  Datada  a 2 d’agost  de  1597. 

FORNELLS  ■ ■ 

GARRIGAS 
1161  ma 

GALLINERS 

1157  - 

Rodó,  21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Quadrat,  20  X 20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  creu  grega. 

Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

GARRIGAS 

GAL  LI  1 NES 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat fet  pels  Regidors  de  dit  lloc,  de  que  en  ell  no  hi  ha 
béns  de  seglars  que  hagin  passat  a eclesiàstics  des  de  1716. 
Datat  a 20  (de  febrer?)  de  1729. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació referent  als  béns  de  seglars  passats  a eclesiàstics 
des  de  1716.  Datada  a 11  de  febrer  de  1729. 

1158  1741 

GARRIGOLES 
1162  1729 

Oval,  28  x 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Rodó,  15  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  ferre. 

En  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda  amb  el  nom  del 
lloc,  abreviat  1. 

GALLIN  1 ES 

GAR  1 IOLS 

* 

En  una  certificació  dels  Regidors  del  lloc  de  Galliners, 
de  la  Baronia  de  Vilademuls  (Corregiment  de  Girona), 
d’haver  fet  el  repartiment  del  cadastre  per  a l’any  1741. 
Datada  a 3 de  març  del  mateix  any. 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  n’havem  vist  un  exemplar, 
empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  relació  dels  béns  de 
dit  lloc  que  de  seglars  havien  passat  a eclesiàstics  des  'de  1716.  Da- 
tada a 16  de  febrer  de  1729. 

INVENTARI 


151 


1163 

Rodó,  33  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu. 

Una  estrella. 

+ GARRIOOLAS 


GARRIGUELLA 

1164  1729 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  estrella. 

GARRIGVELLA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  unà  rela- 
ció de  béns  de  dit  lloc,  que  de  mans  seglars  havien  pas- 
sat a eclesiàstiques  des  de  1716.  Datada  a 9 de  febrer 
de  1729. 


1165 


GARSOLA  I CLUA 

1811 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Uig.  Guerra.  Memorials,  1811. 

La  llegenda  ocupa  tot  el  c amper  del  segell. 

+ GARSOLA  I Y I CLVA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  al  servei  militar.  12  de  novembre  de  1811. 


1166 


GAYARRA 

1809 


Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor,  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  2 . 


GAS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc,  referent  al  paga- 
ment del  tribut  personal.  3 de  maig  de  1787. 


1168 

Rodó,  16  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya. 


Una  creu. 

* GAVARROS. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
del  27  de  desembre  de  1810. 


1169 


1811 


Rodó,  19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  llig.  Guerra,  n.°  9. 


Una  creu. 

GAVARROS 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  l’allista- 
ment  general  que  comprèn  tots  els  homens  de  Gavarrós 
de  18  a 45  anys,  per  a l’armament  general  de  la  Provín- 
cia. Datat  a 9 de  setembre  de  1811. 


1170 


GAYA 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona.  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Escut  amb  tres  barres,  rodejat  de  dues  palmes. 


Una  creu  i una  rosa  (?)  formant  el  dibuix  amb 
punts. 


GAYA 


GAVARRA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya,  amb  data  de  26  de  setembre  de  1809. 


1171 


GER 

1809 


Rodó,  18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents.de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  n.°  3. 


GAVARRÓS 

1167  1787 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  el  nom  del  lloc 
abreviat: 


El  nom  del  lloc  ocupa  tot  el  camp  del  segell: 
GER 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  proposta  feta 
per  l’ Ajuntament  del  lloc  de  Ger,  per  a Regidors  de 
l’any  1810.  Datada  a 7 d’octubre  de  1809. 


152 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


1172 


GERRI 


Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  4. 


Un  gerro  timbrat  d’una  corona. 


mètricament  en  els  quatre  punts  cardinals  amb 
senyal  reial,  ço  és,  les  barres. 

SIGILLÜM  COMUNITATIS  C1UITATIS 
GERUNDE 


VILLA  E>  GERR1 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta per  a Regidors  per  l’any  1809.  Datada  a 30  de  se- 
tembre de  1808. 


En  una  carta  dels  Jurats  de  la  ciutat  de  Girona  als 
Diputats  del  General  de  Catalunya,  encomanant-els-hi 
tinguin  present,  per  al  pròxim  trieni,  elegir  diputat  o 
oïdor  de  comptes  a algun  ciutadà  de  Girona,  «tenint  en 
compte  que  dita  ciutat  e bisbat  son  en  lo  Terç  grau  de 
valor  o cullita  de  les  altres  ciutats  e viles  del  principat 
de  Catalunya,  ço  es,  apres  Barchinona  e Perpenya».  Da- 
tada a 5 de  juliol  de  1425  h 


1173 


GIRONA 

1289 


Rodó,  40  mm.  (?)  Cera  bruna.  — Marsella.  Arxius  Departamentals. 
C.  C.  Q.  L.  9.  1. 


En  el  camp  del  segell  un  escut  amb  quatre 
faixes  onejants  o vairs.  A dreta  i esquerra  de 
l’escut  un  escudet  a senyal  de  les  barres  i cimat 
d’una  estrella  de  vuit  raigs. 

VNITATIS  CIVIT AT IS  \ GERVNDE 

( [Sigillum  com]unitatis  civitatis  Gerunde)  ? 

Penjava  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  contenia  la  promesa  feta  per  la  ciutat  de  Girona 
d’obligar,  en  tant  que  li  serà  possible  i en  els  casos  pre- 
vistos pel  tractat  d’Oleron  i convenis  posteriors,  al  Rei 
d’ Aragó  a restituir  les  sumes  depositades  en  ses  mans  pel 
Rei  d’ Anglaterra  per  a rescat  del  comte  de  Provença  i a 
deslliurar  els  fiadors  donats  per  aquest  príncep.  Datat  a 
Girona,  a 30  de  gener  de  1289,  e.  m.  (3  de  les  kalen- 
des  de  febrer  de  1288)  b 


1174 


1383  i 1425 


Octogonal,  57  X 57  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó, 
Generalitat. 


1175 


1434 


Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals.  1430-1434. 


Un  escut,  amb  senyal  borrós  dintre  d’un  lo- 
sange. 

+ SIGILLUM  I CIVITATIS  \ GERUNDE 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  Girona  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  « sobre  lo  fet  dels  Creedors  de  la  vila 
de  Castelló  dempuries».  Datada  a 27  de  juliol  de  1434. ' 


1176 


1459  i 1493 


Rodó,  60  mm.  Cera  vermella.  — París,  Arxius  Nacionals;  n.°  11,327 
de  l’Inventari  Douèt  d’Arcq. 


Un  àngel  sosté  un  escut  amb  senyal  de  la 
ciutat. 

Llegenda  illegible. 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  de  la  ratifi- 
cació d’un  tractat  entre  Ferran  II  el  Catòlic  i Carles  VII 
de  França.  Datada  a 1 d’octubre  de  1493  2, 


En  el  centre  del  octògon  un  escut  a senyal  de 
la  ciutat,  o siguin  faixes  horitzontals  de  vairs. 
Rodegen  dit  escut  quatre  escudets  collocats  si- 

1.  Aquest  segell  el  va  publicar  en  1860,  Blancard,  op.  cit.,  p.  117. 
Quan  en  1900  vàrem  visitar  els  Arxius  Departamentals  de  Marsella 
per  primera  vegada,  per  a estudiar-hi  alguns  segells  que  ens  interes- 
saven per  a la  nostra  obra,  no  hi  trobàrem  ja  aquest  segell,  amb  tot 
í les  recerques  que  feu  fer,  pera  complaure’ns,  el  propi  M.  Blancard, 
aleshores  encara  arxiver,  essent  possible  s’extraviés  en  els  quaranta 
anys  transcorreguts  d’ençà  que  el  va  publicar.  És  per  això  que  no’l 
podem  reproduir  de  l’original,  fent  tan  sols  una  reproducció  del  gra 
vat  que  va  publicar  M.  Blancard  en  la  làmina  62,  n.°  13,  del  seu  in- 
teressantíssim  treball. 


1.  Altre  exemplar,  també  empremtat  amb  paper  i cera  vermella, 
l’havem  vist  en  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni  (Col·lecció  sigillogràfica) 
en  una  carta  dels  Jurats  de  la  ciutat  de  Girona  a En  Pere  Ça  Costa, 
Batlle  General  da  Catalunya,  participant-li  haver  escollit  per  al  càr- 
rec de  Mostaçaf,  els  ciutadans  En  Jacme  Çatorra,  En  P.  de  Bordils 
i En  Narcís  Vilella,  i que  nombri  al  qui  bé  li  plagui  dels  tres  desig- 
nats. Girona,  1 de  gener  de  1383. 

2.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
1459,  fol.  53),  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb  cera 
vermella  i paper,  al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  Girona  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  manifestant-els-hi  que  al  Veguer,  Batlle  i altres 
oficials  reials  de  Girona  els  hi  havia  sigut  comunicada  una  prohibi- 
ció reial  de  guiatge  en  certs  crims,  sots  pena  de  x florins,  i pregun- 
tant-els-hi  si  a ells  els  hi  havia  sigut  ordonat  també,  i demanant 
llur  parer  respecte  a aquesta  prohibició.  Datada  a 16  d’abril  de  1459. 


INVENTARI 


153 


1177  í564 

Rodó,  23  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1564-1569,  fol.  18. 

rona  era  franca  de  pagar  maridatge  i gaudia  d’altres  drets 
llargament  expressats  en  dit  privilegi.  Datada  a 30  de 
juny  de  1684  i. 

Escut  en  losange  amb  el  senyal  de  la  ciutat. 

1180  1654  i 1672 

+ CIVIT  AS  GERVNDA 

Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  438. 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  del  Jurats  de  Girona 
als  Consellers  de  Barcelona,  mani£estant-els-hi  que  la 
ciutat  es  troba  en  bona  sanitat.  Datada  a 22  de  febrer 
de  1564  i. 

• 

Composició  de  dibuix  molt  semblant  a la  del 
segell  n.°  1178.  S’hi  noten  diferències  en  els  ra- 
matges que  rodejen  l’escut,  en  la  creu  de  la  lle- 
genda i en  ésser  quelcom  major  el  diàmetre. 

H78  1571-1581 

+ SIGILVM  CIVIT  ATIS  '.  GERVNDE 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1570-1575,  fol.  7. 

Escut  en  losange  amb  cinc  barres,  i en  primer 
terme,  tallant  les  barres,  altre  escut  a senyal  de 
la  ciutat. 

Empremtat  al  peu  de  la  legalització  de  la  firma  del 
notari  de  Girona  En  Pere  Roselló,  feta  pels  notaris 
N’Isidor  Vila  i En  Salvi  Regordera,  en  10  de  febrer  de 
1672  2. 

+ SIGILVM  : CIVIT ATIS  GERVNDE 

1181  1687-1811 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  als  Consellers  de  Bar- 

Rodó, 50  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

celona,  consultant-els-hi  sobre  reclamacions  dels  peraires 
de  Girona.  28  de  març  de  1571  2. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  n.°  1179, 
sols  que  en  aquest  l’escut  va  timbrat  d’una  corona. 

11 1 7<l 

A A ° 1652-1684 

SIGIL  ■ FIDELISS  • CIVI  • GERVNDIE 

Rodó,  62  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  210. 

(Sigillum  fiddissimce  civiialis  Gerundce ) 

Escut  en  losange,  rodejat  de  motius  ornamen- 
tals i portant  per  senyal  cinc  barres.  En  el  cen- 
tre, i tallant  dites  barres,  altre  escut  a senyal 
de  la  ciutat,  ço  és,  faixes  de  vairs. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat d’interès  particular  datat  a Girona  a 21  d’octubre 
de  1811  s. 

+ SIGILLVM  ■ MAIVS  ■ CIVIT  ATIS  ■ GERVNDAE 

1182  Segle  xviii  (1 ) 

Rodó,  44  mm.  — Girona,  Arx.  Municipal;  matriu  de  bronze. 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’una 
1 certificació  d’un  privilegi,  segons  el  qual  la  ciutat  de  Gi- 

Composició  de  dibuix  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1181,  però  molt  incorrecte. 

1.  En  l’Arxiu  del  Reial  Patrimoni  (Collecció  sigillogràflca),  n’hem 
1 .7ist  un  altre  exemplar  en  una  carta  dels  Jurats  de  Girona,  datada  a 
|l9  d’abril  de  1564. 

IGIL  • FIDELISS  CIVI  ■ GERVNDE 

| 2.  En  el  mateix  Arxiu  municipal  (Cartes  comunes  originals,  1580 

1 1 1584,  fol.  90),  havem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest  segell,  en  una 
E :arta  dels  Jurats,  datada  a Girona  a 8 de  feurer  de  1581,  consultant 

I ils Consellers  de  Barcelona  sobre  la  demanda  que  el  Virrei  i el  Gober- 

II  íador  els  hi  havien  fet,  «que  donem  a nostras  proprias  despeses 
H .'ent  homens  pera  la  prossecutio  del  somatent  declarat  en  la  regia 
1 mdiencia  criminal  contra  mossèn  Thomas  de  banyulls  y los  de  sa 
1 íuadrilla  y per  aportarlos  en  Conflent  en  las  parts  hont  conuindra.» 
1 Consulten  als  Consellers  sobre  si  això  està  d’acord  amb  les  Consti- 
1 ucions,  pragmàtiques  i drets  municipals  de  la  terra,  «com  Vostres 
j Jagnificencies  sien  los  caps  mes  principals  delia*. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó,  flig.  407),  altres  exem- 
plars en  documents  de  1652,  1662  i 1664. 

2.  Altre  exemplar  l’hem  trobat  en  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Ara- 
gó, llig.  310),  en  un  document  datat  a 7 d’abril  de  1654. 

3.  D’aquest  segell  n’hem  vist  altres  exemplars  en  l’Arx.  Cor.  Ara. 
gó  (Consell  d’Aragó,  lligs.  210  i 211,  i Generalitat,  correspondència), 
en  documents  de  1687  i 1702.  Demés  n’hem  vist  també  altres  exem. 
plars,  en  una  certificació  de  25  de  novembre  de  1754  (Arxiu  Provin- 
cial d’Hisenda),  i en  documents  de  1808  i 1809.  (Arx.  Cor.  Aragó, 
Documents  de  la  Junta  Superior  de  Catalunya.) 

VOLUM  II 


20 


154 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


1188  1711  i 1811 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

GISCLARENY 

1187 

Escut  en  losange  a senyal  de  la  ciutat,  tim- 
brat d’una  corona. 

Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

SIGIL  ■ FI  DE  LIS  - Cl  ■ VI  -GERVND/E 

Imatge  de  Sant  Miquel. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 

S  MIQVEL  DE  GISCLAREN  ■ 

tificació  del  registre  format  per  inscriure  els  caps  de  fa- 
mília de  la  ciutat  de  Girona  que  prestaren  jurament 
d’obediència  al  Govern  de  Catalunya,  en  virtut  del  que 
manà  el  Mariscal  de  l’imperi,  Augereau,  Governador 

GRANERA 

1188 

que  fou  de  Catalunya,  en  8 de  març  de  l’any  1811.  Da- 
tada dita  certificació  a 28  de  maig  del  mateix  any  i. 

Rodó,  22  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  íerre. 

1184  1830 

Un  cercle  que  conté  un  punt  radiant. 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

+ GRANERA 

Escut  en  losange,  timbrat  d’una  corona,  amb 
el  senyal  de  la  ciutat. 

M.  N.  Y M.  L.  Y F.  CIUDAD  E)  GERONA 

GRANOLLERS 
1189  1447 

( Muy  Noble  y Muy  Leal  y Fidelísima  ciudad  de  Gerona) 
Empremtat  en  una  certificació  lliurada  pels  Regidors, 

Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1447. 

Diputats  i Síndics  que  al  present  formaven  l’Ajunta- 
ment de  Girona,  referent  al  cadastre.  Datada  a 26  d’abril 
de  1830. 

Set  barres,  i en  el  centre,  tallant-les,  un  cercle 
amb  un  ocell,  gralla  (?). 

GIRONELLA 

1185 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  llig.  Guerra. 

En  una  carta  dels  Jurats  de  Granollers  als  Consellers 
de  Barcelona,  queixant-se  pel  pas  dels  carros  que  con- 
dueixen fusta  per  al  pont  de  Sant  Boy.  24  de  juliol 
de  1447. 

La  creu  de  Santa  Eulària,  patrona  del  lloc.  A 

1190 

ambdós  costats  de  la  creu  un  raïm  (?). 

VILA  DE  GI ROM  LLA 

Rodó,  27  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Carte 
comunes  originals,  1564-69,  fol.  21. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació referent  a l’allistament  per  al  reemplaç  de  l’exèrcit. 
Datada  a 7 d’agost  de  1812. 

Escut  amb  tres  barres.  A ambdós  costats  de 
l’escut  un  ocell. 

1 186  Segle  xix 

Oval,  30  X 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  Granollers  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  comunicant-els-hi  noves  de  la  pesta, 
particularment  la  mort  del  germà  del  batlle  de  Carde- 
deu; «aquest  batlle  es  diu  Laurador  de  la  Coma  «Datada  % 
28  de  febrer  de  1564. 

Imatge  de  Santa  Eulària. 

VILLA  DE  GIRONELLA 

1191 

1.  Aquest  segell  el  trobem  usat  ja  en  1711  (Arxiu  Municipal  de 
Barcelona,  Cartes  comunes  originals,  1711-12),  en  una  carta  de  15 

Rodó,  23  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  del  Capítol  do 
la  Seu. 

de  gener  de  dit  any,  dels  Jurats  de  Girona  als  Consellers  de  Barce- 
lona, agraint-els-hi  les  disposicions  que  han  pres  per  socórrer  aque- 
1 la  plaça. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i a dreta  i 
esqlierra  de  l’escut  un  ocell. 

INVENTARI 


155 


Emprentat  amb  paper  i cera  vermella,  al  peu  d’un  cer- 
tificat de  1590. 


H92  I583-1C17 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Colleeció  de  l’autor. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  1191. 

En  un  document  la  data  del  qual  no  podem  precisar, 
per  estar-ne  separat  i. 

1198  1723  i 1729 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  quatre  barres,  timbrat  d’una  corona 
i portant  una  gralla  (?)  a cada  costat. 

GRANOLLERS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
iió  feta  pels  Regidors  de  la  vila  de  Granollers,  de  les  ter- 
res i cases  d’eclesiàstics  que  hi  existien  procedents  de 
seglars  des  de  1716.  Datada  a 9 de  febrer  de  1729 1  2. 


GRATALLOPS 
1194  mi 

Oval,  24  X 20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  escala  cimada  d’una  creu  (senyal  de  la 
Dartoixa  de  Scala-Dei,  senyora  de  dit  lloc),  i a 
imbdós  costats  de  l’escala  un  llop  rampant. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
ificació  de  l’ Ajuntament  de  dit  lloc  referent  a sobrants  de 
iropis  i arbitris  de  l’any  1780.  Gratallops,  2 d’abril 
le  1781. 


1.  N’hem  vist  exemplars  iguals  en  documents  de  1583  i 1608.  En 
Arxiu  Municipal  (Cartes  comunes  originals,  1600-1603,  fol.  122), 
’hem  vist  un  en  una  carta  dels  Consellers  de  la  vila  de  Granollers 
,ls  de  Barcelona,  datada  a 19  de  març  de  1603.  Altre  exemplar  eor- 
esponent  al  13  d’octubre  de  1617,'  posat  al  peu  d’una  certificació 
e l’acord  pres  en  el  Consell  de  la  vila,  convocat  i reunit  a 25  d’abril 
e 1602,  en  el  qual  comparegué  devant  dels  Consellers  i Consell  el 
\ Lluis  Prado,  sacerdot  del  Collegi  de  Betlem,  de  la  Companyia  de 
esús,  de  Barcelona,  i referí  de  part  del  rei  ï n Felip  III  la  necessitat 
n què  aquest  se  trobava  de  present,  per  bé  i defensa  de  sos  vassalls 
regnes,  i que  per  dita  raó  anava  dit  P.  Lluis  Prado  per  les  ciutats, 
iles  i universitats,  perquè  donin  o prestin  a Sa  Magestat.  Els  Con- 
ellers  de  Granollers  prometen  prestar-li,  de  béns  de  la  universitat, 
úl  lliures,  les  quals  deposaran  en  la  Taula  de  Canvis  o Depòsits  de 
larcelona,  per  tot  el  mes  de  setembre  de  dit  any  1602.  (Arx.  Cor. 
.ragó,  Consell  d’Aragó,  llig.  361.) 

2.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  un  altre  exemplar,  en  uh  do- 
ument  de  4 d’agost  de  1723. 


, _ GREIXA 

1195  1756 

Oval,  26  X 23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  el  senyal  borrós. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació del  Batlle  i Regidors  del  lloc  de  Sant  Andreu  de 
Greixa  (abadiat  de  Ripoll  i corregim ent  de  Manresa), 
de  com  N’Esteve  Casals  està  comprès  en  el  privilegi  d’im- 
munitat per  què  és  pare  de  dotze  fills.  Datada  a 11  de 
setembre  de  1756. 


1196 


GUALRA 

1828 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó. 


Imatge  de  Sant  Vicens. 

GOLBA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació lliurada  per  En  Tomàs  Camps,  batlle  del  lloc  de 
Sant  Vicens  de  Gualba,  referent  a delmes.  13  d’abril 
de  1828. 


GUARDIA 

1197 

Rodó,  16  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  443. 

Una  creu  i un  monograma  format  amb  les  lle- 
tres S M A. 

En  una  certificació  feta  pels  Cònsols  de  la  vila  de 
Guàrdia  (Pavordiat  de  Mur).  Datada  en  dita  vila,  a 20 
de  març  de  1672. 

H98  1808  i 1824 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  castell  i un  àngel. 

VILA  DE  GVARDIA 

Empremtat  en  una  certificació  del  preu  de  les  racions 
de  pà,  vi,  ordi,  etc.  Datada  en  la  vila  de  Guàrdia,  a 26 
de  maig  de  1824  h 


1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents 
de  la  Junta  Superior  de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia,  Propos- 
tes, n.°  4),  empremtat  en  una  proposta  per  a Batlle  de  l’any  1809. 
Datada  a 3 d’octubre  de  1808. 


156 


SIGILLOGRAFÍ  A CATALANA 


1199 


GUISSONA 

1732-1809 

Rodó,  38  mm.  — Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  ovalat,  rodejat  de  motius  ornamentals  i 
cimat  d’una  testa  d’àngel.  L’escut  porta  per  se- 
nyal faixes  horitzontals  de  vairs  (?). 


+ : S : .NIU ERSI TAT  18  .ILLE  \ DE  OR.A  \ 

(+  S[igillum  v]niversUatis  [v]ille  de  Or[t]a) 

Empremtat  amb  hòstia,  en  una  carta  dels  Jurats  i 
Consell  de  la  vila  d’Horta  als  Diputats  del  General  de 
Catalunya,  referent  a la  comanda  de  l’Orde  de  Sant  Joan 
de  Jerusalem.  Datada  a 26  de  juny  de  1592  i. 


+ SIGILLVM  — VILL/E  — GVISSONM 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
recurs  dels  Regidors  de  Guissona  a l’Intendent  General 
de  Catalunya,  Josep  de  Contamina,  sobre  imposicions. 
11  de  març  de  1750  i. 


1203 


HOSTALRICH 

1590  i 1628 


Oval,  30  X 22  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1590,  fol.  102. 


Un  castell  amb  tres  torres. 


1200 


GUIXERS  I CASTELLTORT 

1808 


Rodó,  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia. 


Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 


+ SAGILVM  * VILLJE  * HOSTALRICI 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  d’Hostalrich 
als  Consellers  de  Barcelona,  notificant-els-hi  que  per  tal 
com  la  ciutat  és  lliure  de  pesta,  donaran  lliure  entrada 
en  la  vila  als  que  vinguin  de  Barcelona.  Datada  a 7 de 
maig  de  1590  2. 


GUI  / XES 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya  en  5 d’octubre  de  1808. 


1204 


1669-1800 


Oval,  27  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  castell  cimat  d’una  estrella. 


GURB 

1201  1753  i 1754 

Rodó,  21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

El  nom  del  lloc  amb  lletres  enllaçades. 

GVRB 

Empremtat  en  un  certificat  d’interès  particular,  lliu- 
rat pel  Batlle  i Regidors  del  lloc  de  Sant  Julià  Sassorba, 
terme  de  Sant  Andreu  de  Gurb.  Datat  a 20  de  novembre 
de  1754. 


HORTA 

1202  1589  i 1592 

Rodó,  42  mm.—  Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

Un  arbre. 

1.  En  el  mateix  Arxiu,  altres  exemplars  en  documents  de  1732 
i 1754,  i en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Superior  de 
Catalunya)  un  altre  en  una  proposta  per  a càrrecs  municipals,  da- 
tada a 24  de  setembre  do  1809. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Regidors  d’Hostalrich  a l’Intendent  General  de  Ca- 
talunya, referent  a allotjaments.  Datada  a 6 de  maig 
de  1778  3. 


IGUALADA 

1205  1400-1564 

Losange,  49  x 43  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1435. 

Dintre  d’un  doble  losange,  en  el  qual  hi  ha  la 
llegenda  del  segell,  apareix  un  escut  a senyal  de 

1 . En  l’Arxiu  Municipal  de  Tortosa  en  veièrem  un  altre  exem- 
plar, empremtat  en  un  document  de  22  de  maig  de  1589. 

2.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Girona  (correspondència)  hi  ha  un 
altre  exemplar,  en  una  carta  dels  Jurats  d’Hostalrich  als  de  Girona, 
pregant-els-hi  deixin  passar  sens  pagar  lleuda,  ni  altre  imposició.  En 
Miquel  Carbonell,  arrendatari  del  dret  de  peix  i oli  de  dita  vila,  que 
havia  de  passar  a l’Empordà.  Hostalrich,  13  de  febrer  de  1628. 

3.  Altre  exemplar  es  guarda  en  el  mateix  Arxiu,  en  una  relació 
dels  béns  i terres  que  de  seglars  havien  passat  a eclesiàstics  dea  de 
1716.  Datada  a 11  de  febrer  de  1729  i sotserita  per  Los  Regidores  de 
ïa  vüla  de  Hostairique  (sic).  També  s’usava  en  documents  de  1669 
i 1800. 


INVENTARI 


157 


la  ciutat  de  Barcelona,  i en  la  part  inferior  fai- 
xes onejants  de  vairs. 

+ SEGELL  ; D LA  VILA  D \ AGU ALADA 
CARRER  D BARCHNA 

En  una  carta  dels  Consellers  i Prohoms  de  la  vilp,  als 
Consellers  de  Barcelona,  credencial  a favor  d’En  Pere 
Bosseta,  notari.  16  de  març  de  1435  i. 


1206 


Segle  xvrn 

Losange,  44  x 44  mm.  — Collecció  rle  ’autor. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell  pre- 
cedent n.°  1205,  sols  que  les  lletres  de  la  llegenda 
en  lloc  de  gòtiques,  són  romanes  en  aquest. 

SAGELL  ■ GE  LA  • VILA  • (7 E ■ IGUALAGA  - 
CARRER  aE  BARCE. . . . 

No  podem  precisar  la  data  d’aquest  segell,  perquè  està 
separat  del  document  on  anava  empremtat,  però  creiem 
que  estigué  en  ús  en  el  segle  xviii,  i fins  potser  abans,  o 
sigui  en  el  xvn. 


1.  Demés  d’aquest  exemplar  n’havem  vist  d’altres;  un  en  el  vo- 
lum de  Cartes  comunes  originals  de  1400  a 1405  (Arx.  Municipal  de 
Barcelona),  empremtat  també  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una 
carta  credencial  dels  Consellers  i Prohoms  de  la  vila  als  Consellers  de 
Barcelona,  en  20  d’abril,  sens  indicar  l'any;  i altre  en  una  carta  refe- 
rent a un  camí  de  carro  que  havia  de  construir-se  en  el  terme  de  la 
vila,  datada  a 15  d’octubre  de  1433  (Arx.  Municipal,  Cartes  comunes 
originals,  1430-1434).  Altre  exemplar  l’havem  vist  encara  usat  en  6 de 
març  de  1564,  cn  una  carta  dels  Consellers  d’Igualada  al  Vicecance- 
ller  i Consell  de  Sa  Magestat,  remembrant-li  ço  que  li  havien  dema- 
nat de  que  procurés  que  Sa  Magestat  fos  servit  de  cobrar  i restituir 
el  castell,  terme  i rendes  d’Odena  a la  corona  reial  i unir-lo  a la  uni- 
versitat d’Igualada,  de  conformitat  amb  els  privilegis  reials,  pagant 
«nosaltres  (o  sia  la  vila)  lo  preu  en  que  està  venut,  lo  qual  és  molt 
poc  a respecte  del  que  val».  (Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda; 

« Mercedarios.  » ) Aquest  segell  degué  conslruir-se  i començar-se 
a usar  després  que  Igualada  obtingué  el  privilegi  que  li  atorgà  el 
| rei  En  Pere  III,  cn  1381,  d’agregar-la  a la  ciutat  de  Barcelona  i 
ésser  considerada  com  a carrer  d’ella.  Abans  d’aquesta  data  degué, 
usar-ne  un  altre  que  ens  és  desconegut,  puix  consta  que  en  1326 
Jaume  II  concedí  i autoritzà  als  Jurats  i Prohoms  de  la  vila  per 
| fer  un  segell,  ad  opus  universitatis,  i segellar  amb  ell  lletres  i altres 
escriptures  pertinents  a la  vila.  Diu  així  l’esmentat  privilegi: 
NosJacobus&·  Tenore  presencium  concedimus  et  auctoritatem  impen. 
dimus  uobis  juratis  et  próbis  hominibus  vniuersitatis  villé Aqual ate  quod 
possitis  Jacere  sigillum  ad  opus  vniuersitatis  prcdiele,  quod  quidem  si- 
gillum  teneat  scriptor  seu  nolarius  Curie  ba:  ilorum  eiusdem  ville,  de 
quo  ad  uestri  mandatum  sigillet  ac  sigillare  possit  litteras  et  alias  scri- 
pluras  pertinentes  vniversitati  predicte.  Mandantes  per  presentes,  baiu- 
lis  dicte  ville,  ceterisque  officialibus  nostris,  presentibus  et  fuluris,  quod 
presentem  concessionem  nostram  uobis  obseruent  et  obseruari  faciant,ut 
superius  continetur , et  nom  comtraueniant  nec  aliquem  contrauenire  per- 
mittant.  In  cuius  rei  testimornium  presentes  vobis  fieri  jussimus  nostro 
sigillo  munitas.  Date  Barchinone  pridie  nonas  Octobris  anno  Domini 
M°  ccc°  xx°  sexto ■ Bertrandus  de  Vallo  mandato  regio  facto  per  G.  de 
Mora.  (Arx.  Cor.  Aragó.  Reg.  229,  fol.  189  v.) 


1207 


ILLA. 

1643 


Rodó,  24  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 


Ea  un  quadrat  la  llegenda: 

YLLA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  la  carpeta, 
d’una  carta  dirigida  als  Diputats  del  Principat  de  Cata- 
lunya i comtats  de  Rosselló  i Cerdanya.  En  la  dita  car- 
peta hi  ha  la  data  de  31  de  juliol  de  1643,  que  fa  referèn- 
cia a la  transmissió  de  la  carta. 


1208 


JAFRE 

1729  i 1741 


Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  castell  dintre  d’un  cercle. 

+ JAFRA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  Regidors  de  Jafre  (Corregiment  de  Girona),  de 
que  en  dit  lloc,  d’ençà  de  1716  no  hi  havia  hagut  traspàs 
de  béns  seglars  a eclesiàstics.  Datat  a 8 de  febrer  de  1729  i. 


1209 


JUNEDA 

1781  i 1808 


Oval,  33  X 28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 


En  una  cartela,  unes  flors. 

JVNEDA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Batlle  dirigida  a la  Junta  Superior  de  Catalunya,  el  6 
d’octubre  de  1808 1  2. 


1210 


LA  BAELLS 


Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Motius  ornamentals  i en  el  centre  el  nom  del 
lloc: 


BAELS 


1.  En  el  mateix  Arxiu  en  veièrem  altre  exemplar,  en  un  docu- 
ment de  8 de  març  de  1741. 

2.  S’en  troba  un  exemplar  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  en 
un  certificat  lliurat  pels  Regidors  de  dit  lloo  en  21  de  febrer  de  1781. 


158 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


LÀ  BAJOL 

1211 

LA  GRANADELLA 
1216  1653 

Rodó  (?),  25  mm. — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  d’esquist. 

Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

Oval,  26  X 23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Plica  de  testimonis  del  Col- 
legi  d’Adroguers,  llibre  V,  1648-1659. 

LA  BAIOL 

Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats: 
l.a,  un  lleó  rampant  i coronat;  2.a,  una  mola  (?). 

1212 

Rodó,  (?)  25  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  pòrfir. 

Molt  semblant  al  precedent,  diferenciant-se’n 
en  el  tamany  de  les  lletres  que  són  majors. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  declaracions  de  testimonis,  remesa  al  Veguer 
de  Barcelona  i autoritzada  per  En  Josep  Amigó,  notari 
de  la  Cort  de  la  vila  de  La  Granadella,  «ab  lo  sagell  de 
dita  Cort»,  el  5 de  setembre  de  1653. 

LA  BISBAL 
1218  1564 

LA  JUNQUERA 

1917 

1729-1799 

Rodó,  13  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1564-1569,  fol.  22. 

Rodó,  22  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  a senyal  de  faixes  onejants. 

Un  feix  de  joncs  (?).  A sa  dreta  una  /,  a la 
esquerra  una  O. 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  La  Bisbal 
(Girona)  als  Consellers  de  Barcelona,  comunicant-els-hi 
que  la  vila  se  troba  lliure  de  pesta  i en  bona  sanitat.  6 de 
març  de  1564. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació referent  al  cadastre,  lliurada  pel  Batlle  i Regi- 
dors de  la  vila  de  La  Junquera,  amb  data  de  3 de  març 
de  1741  i. 

LA  CANONJA 
1214  1809 

Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 

LA  LLACUNA 

1218 

de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  n.°  7. 

La  tau  o creu  de  Santa  Tecla.  A la  dreta 

Forma  d’escut  (?),  20  x 15  mm. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1590,  fol.  73. 

una  L.  (La)  i a l’esquerra  una  C.  (Canonja). 

Un  cérvol. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Regidors  per  a l’any  1810.  Datada  a La  Canon- 
ja, a 10  d’octubre  de  1809. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  en  una  carta  dels  Ju- 
rats de  La  Llacuna  als  Consellers  de  Barcelona,  referent 
a l’entrega  del  forment  que  la  ciutat  hi  tenia  comprat. 
Datada  a 27  de  març  de  1590. 

LA  COBBIU 
1215  1808 

Rodó,  21  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  1. 

LA  NOU  I MALANYEU 

1219 

Dintre  d’un  cercle  de  granets  el  nom  del  lloc. 

Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

LAICORI  RIV 

Creu  de  Malta  o de  Sant  Joan. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  Superior  de 

+ LA  NOV  Y MALANYEV 

• 

Catalunya,  en  6 d’octubre  de  1808. 

1.  Al  mateix  Arxiu  altres  exemplars  en  documents  de  1729  i 1799. 

INVENTARI 


159 


LA  PALMA 

1220 

Rodó,  11  mm.  Cera  verdosa. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1400 -1405. 

Un  quadrat  formant  reixa  que  termena  en  una 
creu. 

En  una  carta  dels  Batlle  i Jurats  als  Consellers  de 
Barcelona,  fent-els-hi  avinent  que  han  posat  guardes  per 
privar  l’entrada  a la  gent  que  vingui  de  part  sospitosa 
de  pesta,  i demanen  que  els  hi  restitueixin  el  permís  d’en- 
trada a la  ciutat,  que  els  hi  havien  llevat  per  no  haver 
pres  dites  precaucions.  18  de  juny  de  1592. 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  i Prohomens  de  la 
Palma  als  Consellers  de  Barcelona,  referent  a privilegis  i 
franqueses  de  dit  lloc.  1 de  juny  de  1404. 

LA  SELYA  DEL  CAMP 

1225  1494 

Rodó,  30  mm.  Cera  vermella  — Colleeció  de  l’autor. 

1221  1598  i 1630 

Rodó,  36  mm.  Cera  vermella.  — • Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1598  i 1599,  fol.  4. 

Escut  en  losange  dividit  en  quatre  quarters: 

Un  arbre  amb  dos  ocells  en  les  branques  i ci- 
mat  d’una  tau  o creu  del  Capítol  de  la  Seu  de 
Tarragona,  dita  vulgarment  de  Santa  Tecla. 

1 i 4,  la  creu;  2 i 3,  les  barres,  o sia  a senyal 

+ S SILÜA 

] de  la  ciutat  de  Barcelona,  senyora  de  dit  lloc. 
+ SEGELL  DEL  LOCH  DE  LA  PALMA 

En  un  document  del  qual  sols  ne  sabem  la  data:  1494. 

En  una  carta  d’En  Pau  Ros,  Batlle  de  la  baronia  de 
Flix,  dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  sobre  afers 

1226 

] de  dita  baronia.  Datada  a 6 de  gener  de  1598  L 

Oval,  32  X24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  Cartes  de  170S. 
Part.  2.1 

LA  PEDRA  I LA  COMA 
1 1222  1808 

Rodó.  23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justicia,  llig.  1. 

La  mateixa  representació  del  segell  precedent 
n.°  1225. 

Llegenda  borrosa. 

Una  creu. 

+ LA  PEDRA  1 LA  COMA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  acta 
del  Consell  de  dita  vila,  datada  a 18  d’abril  de  1708. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 

1227  1802 

le  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Ipatalunya  en  5 d’octubre  de  1808. 

Rodó,  24  mm.  (?)  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

LA  QUART  I LA  PORTELLA 

L223 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  n.°  1225, 
però  de  proporcions  menors. 

Oval,  34  x 27  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Empremtat  en  una  certificació  referent  a delmes,  da- 
tada a 3 de  març  de  1802. 

Tres  pinyes  (?). 

1228 

LA  ROCA 

||L224  1592 

Oval,  32  X 26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  procedents  de 
l’Arx.  Provincial  d’Hisenda  de  Tarragona,  plica  n.°  70. 

I Oval,  20  x 16  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1592,  fol.  83. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  arbre. 

j Senyal  borrós;  sembla  un  cor. 

j|  1.  Aquest  segell  l’havem  vist  usat  també  en  un  document  de  1630. 

Al  peu  d’un  requiriment  d’interès  particular  fet  per  En 
Josep  Batlle,  regent  la  vara  del  municipi  de  La  Selva,  a 
5 de  març  de  1819. 

160 


SIGILLOGït  AFÍ  A CATALANA 


LA  SELVA  DE  LA  MAR 
1229  1729 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  al  Virrei  de  Catalunya,  recoma- 
nant que’s  doni  als  PP.  Carmelites  descalços  la  casa  del 

Oval,  23  x 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Sant  Crist  de  Balaguer,  on  volen  fundar.  Les  Borges, 
2 d’octubre  de  1602. 

Escut  a senyal  d’una  creu  de  doble  travesser 
ï les  lletres  S.  E.  collocades,  respectivament,  a 
dreta  i esquerra  de  la  creu. 

V 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  re- 
lació de  béns  eclesiàstics  procedents  de  seglars  des  de  1716. 
Datada  a 12  de  febrer  de  1729, 

1234  • 1771  i 1809 

Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 

Escut  timbrat  d’una  corona  i collocat  en  una 
cartela.  Porta  per  senyal,  en  el  fons,  quatre  ba- 
rres, i en  primer  terme  un  bou. 

1230  Segle  xvni  (?) 

Oval,  31  X 27  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

+ SIGILLVM  CVRIM  BAIVLI  VIL ■ BOR  -AL  • 

( + Sigïllum  Curice  baiuli  villca  Borgiis  albis) 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1229. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Regidors  per  a 1810,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya  el  22  de  setembre  de  1809  h 

LA  SERRA 

1231 

1235 

Rodó  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  7. 

Oval,  31  X 26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya.  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 

Una  serra. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  portant  per  senyal 
un  bou. 

Empremtat  en  una  proposta  de  Regidor  de  La  Serra 
(Corregiment  de  Tarragona)  per  a l’any  1809.  Datada  a 
8 d’octubre  de  1808. 

BORGES  BLANC  AS 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Batlle  dirigida  a la  Junta  Superior  de  Catalunya  en 
14  d’octubre  de  1808. 

LES  AVELLANES 
1232  18c9 

LES  CORTS 

Oval,  27  X 23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia,  n.°  5. 

1235  Segle  xvm  (?) 

Un  avellaner. 

Oval,  37  X 28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic 
matriu  de  broDze. 

AVELLANES 

Una  corona,  un  ceptre  i dues  palmes. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  en  17  de  se- 
tembre de  1809. 

* POBLE  DE  LAS  CORS- 

LES  BORGES 
1 233  1602 

LES  ESCAULES 
1237  1729 

Rodó,  19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Rodó,  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  346. 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir  (?). 

Tres  flors  de  llir. 

1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  en 
una  certificació  referent  al  cadastre,  datada  a 6 de  novembre  de  1771. 
Encara  que  la  llegenda  del  segell  indica  que  pertany  a la  Cort  del 

2 AGELL  DE  LEZ  BOJRGE  Z 

Batlle,  és  usat  pel  Consell  municipal  de  la  vila. 

INVENTARI 


161 


+ LAS  ESCAVLAS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació referent  als  béns  del  terme  de  Les  Escaules,  que 
d’ençà  de  1716  havien  passat  de  mans  seglars  a eclesiàs- 
tiques. 9 de  febrer  de  1729. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pel  Batlle  i Regidors  de  la  vila  i terme  del  cas- 
tell de  Llagostera,  dels  béns  de  dit  terme  que  de  seglars 
havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 14  de 
febrer  de  1729. 

1242 


1238 


LES  PILES 

1808 


Rodó,  15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
, de  Catalunya;  Uig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  7 


Escut,  28  X32  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 


i 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1241. 


Monograma  del  nom  del  lloc. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Regidors  per  a l’any  1809.  Datada  a 14  d’octu- 
bre de  1808. 


1243 


LLEYDA 

1288 


Octogonal,  45  x43  mm.  Cera  natural. — Marsella,  Arxius  Departa- 
mentals; B.  386. 


Tres  llirs  o flors  de  llir. 


1239 


LES  PUELLES 

1S11 


Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  any  1811,  llig.  5. 


Escut  dividit  horitzontalment  en  dues  meitats. 
En  la  l.a,  hi  ha  la  llegenda;  en  la  2.a,  quatre 
barres. 

P DE  LAS  i PVELLAS 


+ i SIGILLVM  VNIVERS1TAT  ..  . . ERDE  '. 

( + Sigillum  universitat[is  Il]erde ) 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  conté  la  promesa  que  fà  la  ciutat  de  Lleyda, 
d’ésser  fiadora  pel  Rei  d’ Aragó,  per  al  compliment  de 
lo  convingut  entre  aquest  i el  Rei  d’ Anglaterra  en  el 
tractat  de  Oleron.  Datada  a Lleyda,  a 21  de  desembre 
de  1288. 


Empremtat  al  peu  d’un  certificat  referent  al  reemplaç 
de  l’exèrcit.  30  de  novembre  de  1811. 


1244 


1344-1382 


Rodó,  58  mm.  Cera  vermella.  — Lleyda,  Arx.  del  Capítol  de  la  Seu; 
armari  H,  calaix  G. 


1240 


LLADÓ 

1729 


Tres  llirs  o branques  que  termenen  en  una  flor 
de  llir. 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  escudet  en  losange  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi  i dessota  el  nom  del  lloc: 

LLEDO 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pels  Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns  de  seglars 
passats  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 10  de  febrer 
de  1729. 

LLAGOSTERA 

1241 

Escut,  30  x 33  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  escut  que  porta  per  senyal  una  llagosta  i 
les  lletres  E.  R.  A.  disposades  formant  triangle. 


+ SIGILLUM  \ UNIUERCITATIS  \ 
CIUITATIS  •:  YLERDE 

Penja  de  la  concòrdia  atorgada  entre  el  Bisbe,  Degà  i 
Capítol  de  Lleyda,  d’una  part,  i d’altre  els  Paers  de  la 
ciutat,  referent  als  llocs  de  Suchs  i Raymat,  estipulant 
que  per  algunes  coses  sien  del  veinatge  de  Lleyda  i per 
altres  no.  Datada  a 9 de  setembre  de  1382  i. 

1.  D’aquest  interessant  segell  n’havem  trobat  tres  exemplars  més: 
un  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó,  separat,  però,  del  document; 
altre  en  el  del  Capítol  de  la  Seu  d’Urgell,  empremtat  amb  cera  groga 
i paper,  al  dors  d’una  carta  dels  Paers  i Prohoms  de  Lleyda,  al  Bisbe 
d’Urgell,  Pere  de  Narbona,  al  Capítol  de  la  Seu  i al  Pavorde  de  la 
Vall  de  Tost,  queixant-se  sobre  el  fet  de  la  « roberia  de  dos  muls  e 
una  mula  den  Andreu  Raig,  vchí  nostre  dins  la  jurisdicció  e destreta 
de  la  esglesia  vostra  de  Urgell,  y quel  batlle  de  Moncay  fo  negligent 
en  aturar  la  dita  malafeyta,»  datada  a Lleyda,  a 12  de  maig  de  1344; 
finalment,  l’altre  exemplar  el  veièrem  en  l’Arxiu  Histórico-Nacional 
(Caixa.  Vària),  empremtat  amb  cera  vermella  sobre  cera  bruna,  no 
podent  precisar  sa  data  per  trobar-se  separat  del  pergamí  d’on 
penjava. 


Volúm  II 


21 


160 


SIGILLQGRAFÏA  CATALANA 


LA  SELVA  DE  LA  MAR 
1229  1729 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  al  Virrei  de  Catalunya,  recoma- 
nant que’s  doni  als  PP.  Carmelites  descalços  la  casa  del 

Oval,  23  X 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Sant  Crist  de  Balaguer,  on  volen  fundar.  Les  Borges, 
2 d’octubre  de  1602. 

Escut  a senyal  d’una  creu  de  doble  travesser 
í les  lletres  S.  E.  collocades,  respectivament,  a 
dreta  i esquerra  de  la  creu. 

1234  . 1771  i 1809 

Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  re- 
lació de  béns  eclesiàstics  procedents  de  seglars  des  de  1716. 
Datada  a 12  de  febrer  de  1729, 

Escut  timbrat  d’una  corona  i collocat  en  una 
cartela.  Porta  per  senyal,  en  el  fons,  quatre  ba- 
rres, i en  primer  terme  un  bou. 

1230  Segle  xviii  (?) 

Oval,  31x27  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

+ SIGILLVM  GVR1M  BA1VLI  VIL ■ BOR  -AL  • 

( + Sigillum  Curice  baiuli  villce  Borgiis  aïbis ) 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1229. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Regidors  per  a 1810,  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya  el  22  de  setembre  de  1809  b 

LA  SERRA 

1231 

1235 

Rodó  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  7. 

Oval,  31  X 26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya.  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 

Una  serra. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  portant  per  senyal 
un  bou. 

Empremtat  en  una  proposta  de  Regidor  de  La  Serra 
(Corregiment  de  Tarragona)  per  a l’any  1809.  Datada  a 
8 d’octubre  de  1808. 

BORGES  BLANC  AS 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Batlle  dirigida  a la  Junta  Superior  de  Catalunya  en 
14  d’octubre  de  1808. 

LES  AVELLANES 

1232 

LES  CORTS 

Oval,  27  X 23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia,  n.°  5. 

1230  Segle  xviii  (?) 

Un  avellaner. 

Oval,  37  X 28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic 
matriu  de  bronze. 

AVELLANES 

Una  corona,  un  ceptre  i dues  palmes. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  en  17  de  se- 
tembre de  1 809. 

* POBLE  DE  LAS  CORS- 

LES  ESCAULES 

1237 

LES  R0RGES 
1233  1602 

Rodó,  19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Rodó,  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  346. 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir  (?). 

Tres  flors  de  llir. 

1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  en 
una  certificació  reíerent  al  cadastre,  datada  a 6 de  novembre  de  1771. 
Encara  que  la  llegenda  del  segell  indica  que  pertany  a la  Cort  del 

4-  ZAGELL  DE  LEZ  BORGEZ 

Batlle,  és  usat  pel  Consell  municipal  de  la  vila. 

INVENTARI  161 


+ LAS  ESCAVLAS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pel  Batlle  i Regidors  de  la  vila  i terme  del  cas- 

Empremtat amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació referent  als  béns  del  terme  de  Les  Escaules,  que 
d’ençà  de  1716  havien  passat  de  mans  seglars  a eclesiàs- 
tiques. 9 de  febrer  de  1729. 

tell  de  Llagostera,  dels  béns  de  dit  terme  que  de  seglars 
havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 14  de 
febrer  de  1729. 

1242 

LES  PILES 

1238 

Escut,  28  X 32  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

i 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 

Rodó,  15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  7 

precedent  n.°  1241. 

Monograma  del  nom  del  lloc. 

LLEYDA 

1243  1288 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Regidors  per  a l’any  1809.  Datada  a 14  d’octu- 
bre de  1808. 

Octogonal,  45X43  mm.  Cera  natural. — -Marsella,  Arxius  Departa- 
mentals; B.  386. 

Tres  llirs  o flors  de  llir. 

LES  PUELLES 

1239 

+ i SIGILLVM  VNIVERS1TAT  . . . . ERDE  *. 

( + Sigillum  universitat[is  Il]erde ) 

Rodó,  35  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  any  1811,  llig.  5. 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  per- 
gamí que  conté  la  promesa  que  fà  la  ciutat  de  Lleyda, 

Escut  dividit  horitzontalment  en  dues  meitats. 
En  la  l.a,  hi  ha  la  llegenda;  en  la  2.a,  quatre 
barres. 

P DE  LAS  i PV ELL AS 

d’ésser  fiadora  pel  Rei  d’ Aragó,  per  al  compliment  de 
lo  convingut  entre  aquest  i el  Rei  d’ Anglaterra  en  el 
tractat  de  Oleron.  Datada  a Lleyda,  a 21  de  desembre 
de  1288. 

Empremtat  al  peu  d’un  certificat  referent  al  reemplaç 
de  l’exèrcit.  30  de  novembre  de  1811. 

1244  1344-1382 

Rodó,  58  mm.  Cera  vermella.  — Lleyda,  Arx.  del  Capítol  de  la  Seu; 
armari  H,  calaix  G. 

LLADÓ 

1240 

Tres  llirs  o branques  que  termenen  en  una  flor 
de  llir. 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

+ SIGILLUM  \ UNIUERCITATIS  \ 

Un  escudet  en  losange  amb  la  creu  de  Sant 
Jordi  i dessota  el  nom  del  lloc: 

CIUITATIS  i YLERDE 

Penja  de  la  concòrdia  atorgada  entre  el  Bisbe,  Degà  i 

LLEDO 

Capítol  de  Lleyda,  d’una  part,  i d’altre  els  Paers  de  la 
ciutat,  referent  als  llocs  de  Suchs  i Raymat,  estipulant 
que  per  algunes  coses  sien  del  veinatge  de  Lleyda  i per 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pels  Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns  de  seglars 
passats  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 10  de  febrer 
de  1729. 

altres  no.  Datada  a 9 de  setembre  de  1382  i. 

1.  D’aquest  interessant  segell  n’havem  trobat  tres  exemplars  més: 
un  en  l’Arxiu  de  la  Corona  d’Aragó,  separat,  però,  del  document; 
altre  en  el  del  Cjpítol  de  la  Seu  d’Urgell,  empremtat  amb  cera  groga 
i paper,  al  dors  d’una  carta  dels  Paers  i Prohoms  de  Lleyda,  al  Bisbe 

LLAGOSTERA 
1241  1729 

d’Urgell,  Pere  de  Narbona,  al  Capítol  de  la  Seu  i al  Pavorde  de  la 
Vall  de  Tost,  queixant-se  sobre  el  fet  de  la  « roberia  de  dos  muls  e 
una  mula  den  Andreu  Raig,  vcbí  nostre  dins  la  jurisdicció  e destreta 

Escut,  30  x 33  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

de  la  esglesia  vostra  de  Urgell,  y quel  batlle  de  Moncay  fo  negligent 
en  aturar  la  dita  malafeyta,»  datada  a Lleyda,  a 12  dc  maig  de  1344; 
finalment,  l’altre  exemplar  el  veièrem  en  l’Arxiu  Histórico-Nacional 

Un  escut  que  porta  per  senyal  una  llagosta  i 
les  lletres  E.  R.  A.  disposades  formant  triangle. 

(Caixa.  Vària),  empremtat  amb  cera  vermella  sobre  cera  bruna.no 
podent  precisar  sa  data  per  trobar-se  separat  del  pergamí  d’on 
penjava. 

VOLÚM  II 


21 


162 


SIGILLOGRAEÍ  A CATALANA 


1245 


1564 


Rodó,  35  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1564-69,  fol.  51. 


Escut  a senyal  de  les  barres  i en  primer  terme 
tres  llirs. 


que  diu:  En  12  Diziembre  de  1629.  — Desse  a mx  G'ermo 
Salla  !. 


1248 


1629-1641 


Rodó,  37  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1641-1642,  fol.  5. 


+ SIGILLVM  + CIVIT  ATIS  + ILLERDE 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  carta  dels 
Paers  de  Lleyda  als  Consellers  de  Barcelona,  referent  a 
la  lliure  entrada  en  la  ciutat  per  raó  de  pesta.  20  de  se- 
tembre de  1564. 


1246 


1582-1638 


Rodó,  36  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  Uig.  499. 


Representació  molt  semblant  al  segell  prece- 
dent n.°  1245. 

+ SIGILLVM  • CIVIT  ATIS  - ILERDE 


Empremtat  al  peu  de  la  certificació  i transcripció  del 
privilegi  de  Jaume  II,  de  1300,  fundant  els  Estudis  de 
Lleyda  i cedint-los  a la  ciutat.  La  transcripció  no  porta 
data;  està  autenticada  per  En  Geroni  Felip  Renyina,  no- 
tari públic  de  Lleyda  i regent  la  escrivania  principal  de 
la  casa  dfe  la  Paeria.  Per  la  lletra  es  dedueix  que  pertany 
al  segle  xvii  i consta  que  el  segell  es  el  menor,  cum  im- 
pressione  sigilli  minoris  h 


Dibuix  i llegenda  iguals  als  del  segell  n.°  1246, 
diferenciant-se  en  la  forma  del  llir. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  carta  dels 
Paers  de  Lleyda  als  Consellers  de  Barcelona,  referent  al 
procés  començat  contra  el  capità  Mitjans.  Datada'  a 
Lleyda,  a 28  d’agost  de  1641 1  2. 


1249 


1645  í 1647 


Rodó,  60  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  295. 


Tres  llirs.  Dibuix  inspirat  en  el  del  segell  del 
segle  xiv,  n.°  1244. 

+ SIGILLVM  • MAGNVM  - CIVIT  ATIS  • 
ILLERDAE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
de  creença  dels  Paers  en  favor  del  doctor  en  lleis  Joan 
Babtista  Ruffes,  ciutadà  honrat  de  Lleyda,  datada  en 
aquesta  ciutat  a 22  de  març  de  1645  3. 


1250 


1647 


1247 


1620  i 1629 


Rodó,  59  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Consell  d’Aragó;  llig.  379. 


Rodó,  38  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  316. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  1246. 


Dibuix  i llegenda  molt  semblants  al  segell 
n.°  1244. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Paers  de  la  ciutat  al  Rei,  presentant-li  la  terna  per 
al  nomenament  d’assessor  de  la  Cort  i Veguer  de  dita 
ciutat  per  al  trienni  venider,  amb  data  de  3 de  novembre 
de  1629.  Dita  tema  se  compon  dels  doctors  i ciutadans  de 
Lleyda  micer  Francesc  Baffart,  micer  Hierònim  Salla  i 
micer  Didac  Cisteller,  i al  dors  de  la  carta  hi  ha  una  nota 

1,  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  ccmunes  originals, 
1580-1584,  fol.  162),  n’hem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb 
cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una  carta  dels  Paers  de  Lleyda  als 
Consellers  de  Barcelona,  datada  a 22  de  febrer  de  1582.  Altre  exem- 

plar en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Generalitat,  correspondència,  volum  ui), 
en  una  carta  dels  Paers  al  Lloctinent  i Capità  General  de  Catalunya 
sobres  d’un  crim  que  s’havia  comès  a Lleyda.  22  de  febrer  de  1638. 


+ SIGILLVM  CIVIT AITIS  ILERDVE 


1.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó,  llig.  363),  n’havem  vist 
un  altre  exemplar  en  carta  dels  Paers,  datada  a 16  d’octubre  de  1620, 
Amb  tot  i usar-se  en  eixes  dates,  creiem  que  aquest  segell  és  molt 
anterior  al  segle  xvii,  essent  molt  semblant  al  segell  n.°  1244,  que. 
com  havem  vist,  pertany  al  xiv.  El  dibuix  d’aquest  segón  segell, 
encara  que,  com  diem,  és  molt  semblant  al  del  xiv,  és  quelcom  més 
correcte. 

2.  En  el  mateix  Arxiu  (Cartes  comunes  originals,  1627-1629) 
n’hem  vist  un  altre  exemplar,  en  una  lletra  dels  Paers,  datada  a 
Lleyda,  a 16  de  maig  de  1629,  referent  a que  en  la  ciutat  de  Barce- 
lona se  continuava  «la  guarda  delMorbo,»  i pregunten  als  Consellers 
si  hi  ha  algun  perill  de  contagi,  per,  en  aquest  cas,  pandre  provi- 
dències per  evitar-lo. 

3.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó,  llig.  511),  hi  ha  un 
altre  exemplar  en  una  carta  dels  Paers  al  Rei  suplicant-li  sia  servit 
manar  escriure  a l’embaixador  de  Roma  en  recomanació  de  les  Con- 
fraries de  Sant  Salvador  i Santa  Maria  i del  « Sant  panyal  de  Crist», 
instituïdes  en  els  claustres  de  la  Catedral  de  Lleyda.  Datada  a 25  de 
gener  de  1647. 


INVENTARI 


163 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  la  trans- 
cripció i legalització  d’un  acte  de  Sa  Magestat,  concedint 
privilegi  de  ciutadà  honrat  de  Barcelona  a En  Josep  Mar- 
torell i En  Josep  Aparicio,  notaris  de  Lleyda.  Datada 
dita  legalització  en  8 d’octubre  de  1647,  cum  impressio- 
no sigilli  comunis  Domus  Patiarice  einsdem  Civitatis. 


1669 

Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  524. 


1251 

Rodó,  35  mm.  — 


Tres  llirs. 

+ CAGEL  • DE  LA  • GIVTAT  DE  ....DA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat i legalització  de  la  firma  d’En  Pere  Albert  Simelís, 
notari  de  Lleyda,  posada  al  peu  d’una  sentència  dels 
Paers  de  dita  ciutat,  datada  a 28  d’agost  de  1669,  auto- 
ritzada dita  firma  per  En  Plàcid  de  Montoliu,  Veguer  de 
Lleyda,  a 1 de  setembre  del  mateix  any. 


1690 

Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d'Aragó;  llig.  438. 

Representació  igual  a la  del  segell  precedent 
n.°  1251. 

+ SIGILLVM  + CIVITATIS  + ILERDJE 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació feta  per  En  Josep  Querol,  notari  públic  de  Lleyda 
i regent  la  escrivania  de  la  Casa  Paeria  i Consell  general 
de  dita  ciutat,  d’un  privilegi  d’ Alfons  IV  atorgat  a aquesta 
en  23  d’octubre  de  1424.  La  certificació  no  porta  data, 
però  apar  del  segle  xvn  i s’hi  consigna  el  segell  amb 
aquesta  fórmula:  cum  impressione  sigilli  minoris  dicte  ci- 
vitatis L 


1253 


Segle  xvni  (?) 


Rodó,  64  mm.  — Lleyda,  Collecció  d’En  Agustí  Prim. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i en  primer 
terme  tres  llirs,  timbrat  d’una  corona  i rodejat 
de  palmes. 

+ SIGILLVM  ■ MAGNVM  ■ CIVITATIS  ■ 
ILLERDAE 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  separat  del 
document. 


1.  En  el  mateix  Arxiu  (Consell  d’Aragó,  llig.  511),  n’hem  vist  un 
altre  exemplar  empremtat  en  un  certificat  d’interès  particular,  lliu- 
rat pels  Paers  de  Lleyda  l’li  de  setembre  de  1690. 


1254 


1702-1809 


Rodó,  42  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  Processos  de  gravà- 
mens.  Vol.  V,  1.*  part. 


Dibuix  quasi  igual  al  del  segell  precedent 
n.°  1253. 

+ SIGILLVM  ■ MINVS  • CIVITATIS  ■ 
ILLERDAE 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  un  certi- 
ficat o plica  de  declaracions  de  testimonis,  autoritzat  per 
En  Francesc  de  Cubells  Gavàs  i Monsuar,  regent  l’ofici 
de  la  Cort  i Vegueria  de  Lleyda,  Pallars  i terra  del  mar- 
quesat, el  9 d’agost  de  1702  1. 


LLIMIANA 

1255 

Rodó,  18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia. 

Dintre  d’un  cercle  el  nom  de  la  vila. 

LLIMI  / ANA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Síndic  Procurador  General,  per  al  trienni  de 
1809  a 1811.  Datada  a 29  de  setembre  de  1808. 


1256 


LLINYOLA 

1781 


Oval,  20  X 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  garba  (?). 

+ LLINYOLA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  al  sobrant  d’arbitris  i propis,  datat  a 5 de 
març  de  1781. 


LLISSÀ  DE  MUNT 

1257 

Rodó,  15  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  íerre. 


Dintre  d’un  cercle  el  nom  del  lloc: 

LISSA  I DE  I MVNT 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  es  conserva  un  altre  exemplar, 
en  una  certificació  de  les  fires  i mercats  que’s  celebraven  en  la  ciutat 
de  Lleyda,  datada  a 18  de  maig  de  1732,  i en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Do- 
cuments de  la  Junta  Superior  de  Catalunya),  un  altre,  d’empremtat 
en  una  certificació  de  14  de  setembre  de  1809. 


164 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


LLISSA  de  vall 

1258 

+ AYUNTAMIENTO  CONSTITUCIONAL 
DE  LLORET  DE  MAR 

Kodó,  22  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  i separat 
d’un  document  de  1823. 

Un  peix. 

LLISSA  DE  VALL 

LLUSSA 

1263  iiso 

1259 

Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

Un  cercle  i a son  entorn  la  llegenda: 

Un  peix,  com  en  el  segell  precedent  n.°  1258, 
però  de  major  tamany. 

LLVSSA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 

LLISSA DE  VALL 

ficat  datat  a 27  de  març  de  1780. 

LLÍVIA 

1260  1809 

Oval,  27  X 24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  Govern,  any  1810,  llig.  5. 

MAFET 

1264  1651-1809 

Oval,  23  X 19  mm. — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  1. 

Un  castell. 

Una  mà  entre  dues  palmes. 

LLÍVIA 

MAFET  . . 1651  * 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  exposició 
dirigida  a la  Junta  Superior  de  Catalunya  pel  Batlle  i 
Regidors  de  Llívia,  en  30  d’octubre  de  1809. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya  el  30  de  setembre  de  1809. 

LLORET  DE  MAR 
1261  1689 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 

MALDA 

1265 

Rodó,  21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  llorer. 

LLORET 

Una  mà:  a la  dreta  una  M i a la  esquerra 
una  A. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat fet  pels  Jurats  de  la  vila  de  Lloret,  d’haver  rebut 
■per  mans  de  N’Antoni  Fortià,  soldat  del  tercio  de  la  Di- 
putació, de  la  companyia  d’En  Joan  Moragas,  tres  cartes 
dels  Diputats;  una  per  a la  dita  vila,  altre  per  als  Jurats 
de  Tossa  i altre  per  als  de  Sant  Feliu  de  Guíxols.  Datat 
a 26  novembre  de  1689. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  de  Maldà,  referent  als  sobrants 
de  propis  i arbitris  de  1781. 

MALLA 

1266  i.78i 

1262  1823 

Rodó,  36  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Rodó  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Dintre  d’un  cercle  el  nom  del  lloc. 

Un  llorer. 

MA  I LLA 

INVENTARI 


165 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  Regidors  de  Malla  de  que  no  hi  ha  sobrants  de 
propis  i arbitris  de  l’any  1780.  Datat  a Sant  Vicens 
de  Malla,  a 14  de  febrer  de  1781. 


1270 


Segle  xv  (?)  — 1597 


Rodó,  43  mm.  — Sant  Vicens  de  Sarrià,  Museu  Arqueològic 
del  Collegi  Màxim  dels  PR.  Jesuïtes;  matriu  de  coure. 


1267 


MANLLEU 

1770 


Octogonal  (?),  22  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  dividit  horitzontalment;  en  la  part  su- 
perior quatre  barres,  en  la  inferior  una  creu. 

+ !£’:•  VN1VERSITATIS  .'  VRBIS  i 
MINORISE  i 


Una  mà. 


MANLLEV 


És  molt  possible  que  aquesta  matriu  correspongui  al 
segle  xv  i. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  referent  als  individus  de  la 
vila  de  Manlleu  subjectes  al  pagament  del  tribut  perso- 
nal. Datat  a 21  de  febrer  de  1770. 


1271 


1564  i 1592 


Rodó,  32  mm.  Cera  bruna.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1564-69,  fol.  48. 


1268 

Rodó,  40  mm.  — Barcelona,  Collecció  del  Marquès  de  Dou. 

Una  mà. 

MAN  + LLEV 

Empremtat  al  peu  d’un  certificat  d’En  Manuel  Munt, 
japità  de  la  Companyia  de  100  homes  de  dita  vila.  Da- 
;at  a 21  de  febrer  de  1809. 


Escut  amb  cinc  barres  en  el  terç  superior,  i 
una  creu  dessota  ocupant  dos  terços  de  l’escut. 
Llegenda  borrosa. 


Al  dors  d’una  carta  dels  Consellers  de  Manresa  als  de 
Barcelona  comunicant  noves  de  pesta.  Datada  a 4 de 
setembre  de  1564  2. 


1272 


1598 


Rodó,  45  mm.  — Manresa,  Arx.  Municipal,  matriu  de  plata. 


MANRESA 

■269  Segle  xiv.—  1430  i 1467 

Rodó,  50  mm.  Cera  negra.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1467-1469,  fol.  99. 

Una  creu  grega. 

+ : s : consíulutus  : giuitatis  : 

MINORISIE  i] 

Al  dors  d’una  carta  dels  Consellers  de  Manresa  als  de 
larcelona,  credencial  a favor  d’En  Pere  Segui,  Síndic 
.'aquella  ciutat.  Datada  a 2 de  maig  de  1467  ]. 

1.  Un  altre  exemplar  d’aquest  segell  l’havem  vist  en  el  mateix 
.rxiu  Municipal  (Cartes  comunes  originals,  1430-1434),  empremtat 
mb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta  dels  Consellers  de  Manresa, 
i què  diuen  als  de  Barcelona  que  no  saben  «que  al  honrat  en  Joan 
i Plana  ciutada  nostre  sie  íete  per  los  culli  ors  de  les  imposicions 
e aquesta  (ciutat)  questio  alguna»;  i per  si  així  fos,  manifesten  que 
an  parlat  al  Batlle  perquè’l  tinga  per  recomanat;  datada  a 11  de 
,brer,  sens  expressar  l’any,  però’s  considera  de  1430.  Amb  eix  se- 
m exemplar  havem  pogut  completar  la  llegenda. 

Aquest  senyal  de  la  creu,  sola,  i sense  les  barres,  apareix  flns  al 
resent  com  el  més  antic  i primitiu  de  la  ciutat,  i encara  que’l  se- 
ïll  el  trobem  empremtat  en  documents  del  segle  xv,  és  indubtable, 
sr  son  estil  i particularment  per  les  lletres  de  la  llegenda,  que  cor- 
spon  a data  anterior,  probablement  al  segle  xiv.  Que  aquest  fou 


Escut  amb  els  senyals  de  les  barres  i la  creu, 

el  primitiu  senyal  de  Manresa,  ho  confirma  també  el  segell  de  la  Cort 
del  Batlle  reial  que  havem  descrit  amb  el  n.°  492.  En  aquest  segell, 
que  correspon  a l’any  1321,  hi  ha  en  el  centre  un  escut  a senyal  de 
les  barres,  o sigui  el  de  l’autoritat  reial  que  representava  el  Batlle,  i 
a l’entorn  la  creu  com  a senyal  de  la  ciutat.  Encara  en  1379  usava  el 
Batlle  els  mateixos  senyals,  puix  havem  trobat  a l’Arxiu  de  la  Seu 
de  Manresa  un  pergamí  d’aquesta  data,  amb  un  segell  de  la  Cort  de 
la  Batllia  reial  molt  semblant  al  del  n.°  492,  variant  quelcom  la  lle 
genda  que  en  aquest  diu:  + S : Baivli  domini  : Regis  : civitatis 
Minorise. 

El  P.  Jaume  Pasqual  ( Sacrce  Cathalonice  antiquitatis  monumenta, 
vol.  XI,  p.  40)  i el  P.  Villanueva  ( Viaje  literario  a las  Iglesias  de  Es- 
•pana,  vol.  VII,  p.  180),  transcriuen  una  làpida  sepulcral  d’un  cava- 
ller anomenat  Bernat  de  Manresa,  que  morí  a 9 de  juny  de  1278, 
colocada  sobre’l  portal  que  desde  els  claustres  de  la  Seu  de  Manresa 
donava  pas  a la  casa  del  Paborde.  Segons  el  P.  Pasqual,  dita  làpida, 
que  pertany  al  segle  xm,  porta  esculpit  en  la  pedra  i repetit  a dreta 
i esquerra  l’escut  del  cavaller,  quin  senyal  és  la  mateixa  creu  que 
figura  en  aquest  segell. 

1.  Encara  era  usada  en  1597,  puix  havem  trobat  un  exemplar  d’a- 
quest segell  a l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  ori- 
ginals, 1597,  fol.  102),  empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una 
carta  dels  Consellers  de  Manresa  als  de  Barcelona,  comissionant  a 
En  Joan  Torres  per  a conduir  a aquella  ciutat  dues  càrregues  de 
plom  per  a municions  i provisió  de  guerra.  Datada  a 25  d’agost 
de  dit  any  1597. 

2.  Altre  exemplar  en  una  carta  dels  Consellers  de  Manresa  als  de 
Barcelona,  referent  a les  noves  de  mal  contagiós  que  hi  havia  a Riu- 
doms i Montroig;  datada  a 3 de  juny  de  1592  (Arx.  Municipal,  Car- 
tes comunes  originals,  1592,  f.  69). 


166 


SIGrILLOGRAFÍA  CATALANA 


timbrat  d’una  corona  i rodejat  de  motius  orna- 
mentals 1. 

En  una  carta  dels  Consellers  de  Manresa  als  de  Bar- 
celona, oferint-se  en  llur  servei  per  trobar-se  la  armada 
naval  enemiga  enfront  de  la  ciutat.  Datada  a 9 de  juliol 

MIN  ORI  SA  CIVIT  AS 

de  1691  i. 

1278 

12  7 7 1697-1706 

Rodó,  33  mm.  — Manresa,  Arx.  Municipal;  matriu  de  plata. 

Rodó,  60  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1703-1704. 

Dibuix  i representació  iguals  als  del  segell  pre- 
cedent n.°  1272. 

Escut  amb  les  armes  de  la  ciutat,  timbrat 
d’una  corona  i rodejat  de  motius  d’ornamentació. 

CIVIT  AS  MINORIS M 

* SIOILLVM  MAGNVM  CIV1TATIS 

1274  Segle  xvi  ( 1 ) 

MINORISAE 

Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Manresa,  Arx.  Municipal; 
Documents  segellats. 

En  una  carta  dels  Consellers  de  la  ciutat  als  de  Bar- 
celona, congratulant-se  de  les  noves  de  la  guerra.  Datada 
a 2 de  juny  de  1704  2. 

Escut  amb  les  barres  i la  creu: 

..N ORI SA  

1278 

Empremtat  en  una  coberta  de  carta  dels  Consellers  de 
Manresa  (?)  a En  Joan  Sala,  de  Barcelona.  En  aquest 
full  blanc  hi  ha  escrit,  amb  lletra  de  les  darreries  del  se- 
gle xvi:  «Memorial  del  que  ha  pagat  lo  Sf  Joan  Sala, 
Sindic  de  la  ciutat  de  Manresa,  per  la  expedició  de  les 
lletres  de  contencio  de  Jurisdicció  a instancia  de  dit  Sin- 
dic, contra  lo  Veguer  y Batlle  de  la  ciutat  de  Vich.» 

Rodó.  44  mm.  — Manresa,  Arx.  Municipal;  Documents  segellats. 

Dibuix  i estil  molts  semblants  als  del  segell 
precedent  n.°  1277. 

♦ SIGILLVM  PARVVM  C1VITATIS 
MINORIS M 

12/5  Segle  xvii  (?) 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  carta  dels 
Consellers  de  Manresa  al  Dr.  Thomas  Josep  Rovira,  sobre 

Rodó,  33  mm.  — Manresa,  Arx.  Municipal;  matriu  de  bronze. 

afers  de  la  ciutat.  Datada  a 12  de  juny  de  1712. 

Representació  semblant  a la  del  segell  prece- 
dent n.°  1273. 

1279 

Rodó,  44  mm.  — Manresa,  Arx.  Municipal;  matriu  de  boix. 

MIN  ORI  SA  CIVIT  AS 

Escut  rodejat  de  motius  ornamentals,  amb  el 
senyal  de  la  ciutat,  les  barres  i la  creu. 

12/6  1691  i 1721 

CIVIT  AS  MINORI  SE 

Rodó,  43  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1691. 

1.  Aquest  mateix  segell  l’havem  vist  usat  en  24  de  juliol  de  1721, 
empremtat  al  peu  d’un  certificat  d’aquesta  data.  (Arx.  Cor.  Aragó, 

Escut  a senyal  de  la  ciutat,  tal  com  se  repre- 
senta en  els  segells  precedents. 

Generalitat) . 

2.  D’aquest  segell  n’hem  vist  altres  exemplars  en  el  mateix  Ar- 
xiu Municipal,  en  lletres  de  1697  i 1698,  i un  a l’Arx.  Cor.  Aragó 
(Consell  d’Aragó,  Uig.  547),  en  una  carta  dels  Consellers  de  Manresa 

M1NORISA  •:  * :•  CIVIT  AS 

suplicant  al  Rei  que  en  consideració  de  que  fa  vuit  anys  que’l  Ve- 
guer  reial  de  dita  ciutat  exerceix  el  càrrec,  contra  les  Constitucions 

1.  Aquesta  matriu  i la  del  segell  següent  (n.°  1273),  son  obra  del 
argenter  manresà  N’Andreu  Cucurella,  segons  fa  constar  D.  Joa- 
quim Sarret  i Arbós  ( L’Escut  heràldic  de  Manresa,  Manresa,  1915, 
p.  22),  en  una  nota  que  diu:  «1598.  — 19  agost.  — A Andreu  Cucu- 
rella argenter,  por  los  segells  de  plata  ha  fet  per  la  ciutat  entre  plata 
y mans  — 5 lliures  10  sous.  — Llibre  del  Clavari. — Arxiu  Munici- 
pal.» El  propi  Sr.  Sarret  consigna  en  la  esmentada  nota,  que  aquesta 
matriu  serveix  encara  per  a segellar  la  sagrada  urna  el  Dijous  Sant. 

del  Principat  que  prohibeixen  que  cap  oficial  reial  no  pugui  residir 
un  càrrec  més  de  tres  anys,  nomeni  per  a ocupar-lo  subjecte  que’l 
pugui  obtenir.  Datada  a Manresa,  als  16  d’abril  de  1699.  Altre  exem- 
plar el  veiérem  en  el  mateix  Arxiu  (Generalitat,  Cartes  rebudes  del 
1 d’agost  1705  a 31  juliol  1706,  part  2.a),  en  una  lletra  dels  Conse- 
llers als  Diputats  del  General  de  Catalunya,  datada  a Manresa  a 12 
de  juliol  de  1706,  consignant  que  aquesta  ciutat  formà  una  Coro 
nela  de  400  homens,  que  fou  enviada  i entrà  a Barcelona,  on  estigué 
tot  el  temps  del  setge. 

INVENTARI 


167 


En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  de  Barcelona,  l’hem 
ist  empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  cer- 
iflcat  autoritzat  per  l’Ajuntament  de  Governador,  Re- 
idors.  Diputats  i ambdós  Síndics  de  la  ciutat  de  Man- 
esa,  de  què  dintre  del  terme  de  la  mateixa  s’hi  troba 
adicat  el  mas  Culla,  expresant-se  també  sa  cabuda. 
1 de  juny  de  1825. 


MARGALEF 

l280  1812 

i lodó,  17  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  llig.  Guerra. 

í Una  mà  amb  un  escut  en  losange,  amb  la  creu 
,e  Sant  Jordi. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  referent 
a noves  de  sanitat,  i a fer  quarentena  o purga  en  dita 
vila  N’ Antoni  Joan  Pujol.  Datada  a 23  d’agost  de  1592. 

1284 

Oval,  30x24  mm.  — Col·lecció  de  l’autor. 

Una  mà  collocada  entre  dues  torres,  cimades 
d’una  creu  grega.  Al  peu  de  les  torres  quatre 
ratlles  horitzontals  onejants. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper  i separat  del 
document,  que  portava  la  data  de  1792. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi-  MASSANET  DE  CABRENYS 

cació  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit.  Datada  a 10  de 
iliol  de  1812. 

Oval,  35  X 28  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


1285 


1802 


MARTORELL 

281  1440 

Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1440. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  un  cas- 
ïll;  2 i 3,  un  martell.  En  la  part  inferior  de 
escut  tres  ratlles  horitzontals  onejants. 
Llegenda  illegible. 

Al  revers  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  Marto- 
>11  als  Consellers  de  Barcelona.  Datada  a 6 de  febrer 
3 1440. 


Una  mà;  a la  dreta  la  lletra  S i a l’esquerra 
la  A;  dessota  la  mà  el  mot  NET. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció referent  a delmes.  Datada  a 29  de  maig  de  1802. 


MATADEPERA 

1286 

Rodó,  40  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
d,e  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia. 

Un  castell  repetit  quatre  vegades  formant  creu. 


.282 


1575 


Rodó,  17  mm.  Cera  vermella.  — Collecció  de  l’autor. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Síndic  Procurador  general  per  al  trienni  de  1809 
a 1811,  presentada  a la  Junta  Superior  de  Catalunya  pel 
Batlle  i Regidors  de  Matadepera,  en  10  d’octubre  de  1808. 


Escut  a senyal  d’una  mà  i les  lletres  M.  S. 

Empremtat  amb  cera  i paper,  en  una  certificació  de 
iny  1575. 


283 


1592 


Jval,  26  X 20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1592,  fol.  130. 


1287 


MATARÓ 

1449 


Fragment  de  segell  rodó,  45  mm.  (?).  Cera  vermella.  — Barcelona, 
Arx.  Munioipal;  Cartes  comunes  originals,  1449. 


Un  escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i en  pri- 
mer terme  un  castell. 


Escut  heràldic  amb  diversos  senyals,  entre  ells 
s reials  d’ Aragó  i el  de  Requesens. 

No  porta  llegenda. 


..GILLU ONI . . .. 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  i Prohomens  de  la  vila 
i terme  del  castell  de  Mataró  als  Consellers  de  Barcelona, 


168 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


participant-els-hi  «com  vuy  al  sol  exit  dues  galees  e un 
balener  han  pres  un  leny  açi  en  las  mars  del  dit  castell  y 
no  sabem  quina  gent  son.»  Datada  a 16  de  setembre 
de  1449. 


Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  comu- 
nicant-els-hi  noves  referents  a la  pesta.  16  de  maig 
de  1619  i. 


1288 


1571  i 1572 


Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1570-1575,  fol.  58. 


Escut  en  losange,  amb  tres  barres. 

Empremtat  amb  cera  vermella,  al  dors  d’una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  pre- 
guntant-els-hi  si  deuen  dar  la  «pràtica»  a un  navili  d’En 
Ferrer  d’ Arenys  que  ha  arribat  procedent  de  Marsella, 
«y  segons  diuen  aporta  certificacions  de  sanitat  de  aquesta 
ciutat  y també  de  Roses».  Datada  a 12  de  setembre 
de  1572  i. 


1291 


1679 


Rodó,  32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  438. 


Escut  amb  els  mateixos  senyals  que  el  segell 
precedent  n.°  1290. 

OPIDVM  MATARONIS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat fet  pel  notari  públic  de  Mataró,  En  Salvador  Sauri, 
de  la  declaració  dels  metges  En  Joan  Roig  i En  Marc 
Rosselló,  referent  a l’estat  de  salut  del  reverent  En  Rafel 
Batlle,  Ardiaca  de  Besalú  i canonge  de  Girona.  3 de  ge- 
ner de  1679. 


1580  i 1676 

Rodó,  25  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1580-1584.  fol.  23. 

Escut  amb  el. senya]  de  les  barres. 

+ LO  SAGELL  - DE MATARÓ 

{Lo  sagéll  de  [la  vila  de]  Mataró) 

Empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  al  dors  d’una 
carta  dels  Jurats  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona, 
donant-els-hi  avís  d’haver  fet  quarentena  una  nau  pro- 
cedent de  Marsella.  Datada  a 28  de  febrer  de  1580  2. 


1292 


1706-1752 


Oval,  30  x 27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i rodejat  de  mo- 
tius ornamentals,  que  porta  els  mateixos  senyals 
que’ls  segells  precedents  n.os  1290  i 1291. 

+ S1GILLVM  MINVS  C1VITATIS 
MATARONIS 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  en  una  rela- 
ció de  béns  de  seglars  passats  a eclesiàstics  desde  1716. 
Datada  a 5 de  març  de  1727  2. 


1290 


1619-1649 


Rodó,  34  mm.  — Barcelona.  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1618-1619. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i partit  vertical- 
ment; a la  dreta,  quatre  barres,  a l’esquerra,  una 
mà  que  sosté  un  ram  o mata. 


1293 


1808  i 1809 


Rodó,  47  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  1. 


Escut  oval,  timbrat  d’una  corona  i partit  ver- 
ticalment, a la  dreta,  a senyal  de  les  barres,  a 
l’esquerra,  una  mà  que  sosté  una  mata  amb 
arrels. 


+ LO  SEGELL  DE  LA  VILA  DE  MATARÓ 


1.  En  el  mateix  Arxiu  (Cartes  comunes  originals,  1570-1575,  f.  24) 
n’havem  vist  un  altre  exemplar  en  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila 
als  Consellers  de  Barcelona,  en  la  qual  manifesten  «que  en  aquesta 
vila  de  Mataró  y llochs  circunveliins  de  aquella  y ha  molt  bona  sa- 
nitat y esta  preservada  de  qualsevol  mal  infecte  y contagi  os.»  Da- 
tada a 26  de  maig  de  1571. 

2.  En  l’Arxiu  Corona  Aragó  (Plica  de  testimonis  del  Collegi  d’a- 
droguers, llibre  V),  n’hem  vist  un  altre  d’empremtat  en  una  plica 
de  testimonis  enviada  per  En  Pere  Thomas,  Batlle  reial  de  la  vila  i 
terme  de  Mataró,  a En  Geroni  de  Miquel,  Veguer  de  Barcelona,  Igua- 
lada, Vallés,  Moyà  i Moyanès,  amb  data  de  20  de  maig  de  1676. 


* * SIGILLUM  * * * Cl VITATIS  * * 

* MATARONIS  * 

1.  En  el  mateix  Arxiu  Municipal  n’havem  vist  d’altres,  en  lletres 
de  1626,  1640  i 1649. 

2.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
1705-1706),  havem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest  segell  en  una 
carta  dels  Jurats  de  Mataró  als  Consellers  de  Barcelona,  notiflcant- 
els-hi  que  l’Arxiduc  d’Àustria  (Carles  III)  els  hi  havia  concedit  el 
títol  i privilegi  de  ciutat.  Datada  a 8 de  gener  de  1706.  En  l’Arxiu 
Corona  Aragó  i en  el  Provincial  d’Hisenda  n’hem  vist  d’altres  en 
documents  de  1706,  1728,  1744,  1748  i 1752. 


INVENTARI 


169 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta per  a Síndic  Procurador  general  de  la  ciutat,  que 
fa  l’Ajuntament  a la  Junta  de  Govern  del  Principat,  en 
10  d’octubre  de  1808  1. 


+ MADIONA 

Empremtat  en  el  repartiment  del  cadastre  del  terme 
de  Mediona.  18  d’agost  de  1723. 


1294 


1811 


Rodó,  47  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  9. 


Escut  de  forma  ovalada,  amb  els  mateixos  se- 
nyals dels  segells  precedents  i molt  semblant  al 
de  n.°  1293. 


1298 


MIÀNEGUES 

1729 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 


* * SIGILLUM  * * * * CIVIT  ATI  8 * * 

* * MATARONIS  * * 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’un  certificat 
lliurat  per  En  Bonaventura  Llobet,  secretari  de  la  Co- 
missió corregimental  de  Mataró,  referent  als  preus  corrents 
de  diversos  queviures.  8 de  novembre  de  1811. 


1295 


1812  i 1819 


Rodó,  47  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  1294.  La  llegenda  és  igual  a la  dels  se- 
gells n.os  1293  i 1294. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  als  preus  corrents  de  diversos  grans,  fruits, 
vins,  etc.,  en  el  mes  de  febrer  de  1819.  Datat  a 4 de 
març  del  mateix  any  2. 


MIA  I NAG  I AS 

En  un  certificat  referent  als  béns  de  seglars  passats  a 
eclesiàstics  des  de  l’any  1716.  Datat  a 9 de  febrer  de  1729. 


MIERES 

1299  „„ 

Rodó,  19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Generalitat;  correspondència. 

En  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

MIE  I RAS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pel  Batlle  i Regidors  del  lloc  de  Mieres,  de  les 
persones  hàbils  i capaces  per  a exercir  el  càrrec  de  Batlle. 
Datada  a 8 de  juny  de  1729. 


1296 


MAYALS 

1808 


1800 


MIRALLES  DE  COPONS 

1811 


Oval,  25  X 19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya. 


Rodó,  17  mm.  — 'Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1811,  llig.  3. 


Una  mà. 


Tres  calderes. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  el  30  de  se- 
tembre de  1808. 


MEDIONA 

1297  1723 

Qval,  25  X 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Emblema  borrós. 


MIRA .... 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  al  servei  militar.  Datat  a 28  d’octubre  de  1811. 


1801 


MIRAVET 

1498 


Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Processos. 


1.  Al  mateix  Arxiu  n’havem  vist  un  altre  exemplar  en  un  docu- 
ment de  1809. 

2.  Altre  exemplar  a l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  deia  Junta 
Suprema  de  Catalunya,  llig.  Guerra,  1812),  en  un  certificat  referent 
al  servei  militar.  Datat  a 20  de  gener  de  1812. 


Escut  que  porta  per  senyal  un  ocell. 
IHS  MIRAVET II  (1) 


Volum  IX 


22 


170 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


Empremtat  en  una  lletra  d’Abdalla  Guasc,  alamí  del 
lloc  de  Miravet  (Castellania  d’ Amposta),  a Joan  d’ Aragó, 
comte  de  Ribagorça,  Lloctinent  del  Principat  de  Catalu- 
nya i comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  trametent-li  una 
plica  de  declaracions  de  testimonis.  Datada  a Miravet.... 
de  juliol  de  1498. 

delmes  que  hi  tenien  els  PP.  Jesuïtes.  Datada  a 17  de 
febrer  de  1776. 

MONISTROL  DE  NOYA 

1306 

Rodó,  21  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

MOLINS  DE  REY 

1302  1749 

Un  pont  i un  castell  (?). 

Kodó,  20  mm. — Collecció  de  l’autor. 

Empremtat  en  una  certificació  del  Batlle  i Regidors 
del  lloc  de  Monistrol  de  Noya,  posada  al  peu  del  cadas- 

Escut  a senyal  d’una  mola. 

tre  de  dit  lloc  i terme  en  24  d’agost  de  1723. 

+ MOLINS  • DE  ■ REI 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  dels 
Regidors  de  la  vila  de  Molins  de  Rey  referent  a la  publi- 
cació d’un  edicte.  20  de  gener  de  1749. 

MONTRLANCH 
1307  128s 

Rodó,  47  mm.  Cera  bruna.  — Marsella,  Arxius  Departamentals. 
B.  386. 

MOLNARS 

1303  1729 

Un  mont  amb  tres  faixes  verticals,  cimat  d’una 
flor  de  llir. 

Kodó,  44  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

+ s D’  ls  : pro  : omes  : u moblac 

Escut  dividit  en  quatre  quarters.  Els  2 i 3 un 
lleó  rampant. 

( Segell  deis  prohomes  de  Moriblanc) 

Penja,  mitjançant  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un 
pergamí  que  conté  la  promesa  que  fa  la  vila  de  Mont- 

Empremtat  en  una  certificació  que  en  el  terme  no 
hi  ha  terres  de  seglars  traspassades  a eclesiàstics  des 
de  1716.  Datada  a 24  de  febrer  de  1729. 

blanch  d’obligar-se  pel  rei  d’ Aragó  per  a complir,  amb  el 
d’ Anglaterra  i el  comte  de  Provença,  totes  les  clàusules 
del  tractat  d’ Oleron.  En  el  document  consta  haver-se  con- 
vocat el  Consell  per  a aquest  objecte  en  l’església  de 
Sant  Miquel,  more  solito,  i està  datat  a 30  de  desembre 
de  1288,  essent-hi  presents  com  a testimonis  En  P.  de 

MOLLET 

1304 

Cardona,  de  casa  del  senyor  rei;  Mestre  Tomàs  Romeu, 
metge;  En  Guillem  de  Bordell  i N’  Arnau  d’Agremunt  i. 

Kodó,  29  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

1308  1320-1606 

Un  peix  (moll). 

Rodó,  47  mm.  Cera  verda  en  cera  natural.  — Madrid,  Arx.  Històric 
Nacional;  V.  48-38. 

+ SELLO  DE  S • V • DE  MOLLET 

En  el  fons  del  camper  del  segell  les  barres,  i 
en  primer  terme  o sigui  sobreposat,  tallant  dites 

MONISTROL  DE  CALDERS 
1305  1776 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

barres,  un  mont  amb  una  flor  de  llir. 

+ S .'  UNIUERSITATIS  \ ÜILLE  I MÍONTIS 
A\LBI  I IUARTO  

Una  caldera  dessota  de  la  llegenda: 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  perga- 
mi  que  conté  el  trasllat  d’una  concessió  de  Pere  III  al 

MONI 1 STROL 

monestir  de  Poblet,  datada  a Tortosa  a 12  de  març 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació lliurada  pels  Regidors  de  dit  lloc  referent  als 

1.  Blancard  (Op.  cit.,  p.  82),  va  publicar  aquest  segell,  atri- 
buint-lo, equivocadament,  al  comú  de  Montblanc  (Hérault). 

INVENTARI 


171 


de  1371.  La  data  del  trasllat,  i per  consegüent  del  segell, 
és  de  9 de  juliol  de  1467  L 


1309 


1564 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1564-1569,  f.  65. 

Escut  que  porta  per  senyal  una  campana. 

Empremtat  al  dors  d’una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila 
als  Consellers  de  Barcelona,  queixant-se  per  haver-se  ve- 
dat l’entrada  en  la  ciutat  al  poblats  de  la  vila,  i pregant 
que  els  hi  retornin  perquè  «som  molt  certs  que  nigun 
maltracte  per  nosaltres  es  stat  fet  als  de  aquexa  Ciutat». 
Datada  a 12  de  desembre  de  1564. 


1310 


1569,  1657  i 1737 

Rodó,  25  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
n.°  1308. 

+ 8 * UILLE  MONT  IS  ALUI 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  l’any  1737  2. 


MONTBRIO  DEL  CAMP 
1311 

Rodó,  19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’ Aragó;  Uig.  366. 

Un  mont  i una  creu. 


MONTBRIO 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  de  la  vila  de  Montbrió  al  Rei,  vindicant  els 
PP.  Recolets  de  Sant  Francesc  del  monestir  d’Escomal- 
bou.  Datada  a 12  de  juliol  de  1622. 


1312  1781 

Oval,  28  X25  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  i en  primer 
terme  un  mont  cimat  amb  la  creu,  dessota  del 
qual  hi  ha  una  estrella. 

En  una  certificació  atorgada  per  l’Ajuntament  de 
Batlle  i Regidors,  de  no  haver  restat  sobrants  en  els  rè- 
dits de  propis  i arbitris  de  l’any  1780.  Datada  a 14  de 
febrer  de  1781. 


1313 


MONTBUY 


Rodó,  36  mm.  — Barcelona.  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Un  bou  en  un  prat. 

+ MONTBUY 


MONTCADA  I REXACH 
1314  1723 

Oval,  25  X 18  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


1.  Aquest  segell  estigué  en  ús  per  espai  de  molts  anys,  puix  l’ha- 
vem trobat  penjant  d’un  pergamí  que  conté  un  trasllat  d’un  privi- 
legi del  rei  En  Jaume  II,  datat  en  la  vila  de  Montblanch  a 15  d’abiil 
de  1320  (Balaguer,  Arx.  Municipal,  pergamins).  Altre  exemplar  va 
empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta  dels  Cònsols  de 
dita  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  datada  a 22  de  juny  de  1593 
(Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  originals,  1593-1594, 
fol.  49).  Finalment,  encara  el  trobem  en  ús  en  17  d’abril  de  1606,  en 
una  carta  d’aquesta  data,  també  dels  esmentats  Cònsols  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  credeneial  d’En  Francesc  Jori,  qui  devia  infor- 
mar-los de  la  necessitat  que  tenien  de  que  els  hi  proporcionessin  cinc- 
cente9  quarteres  de  blat,  prometent  pagar-lo  al  preu  que  ordenaran 
o tornar-lo  a la  collita.  (Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1604-1607,  f,  123.) 

2.  En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Doci  ments  procedents  de  l’Arxiu  Pro- 
vincial d’Hisenda  de  Tarragona,  llig.  4)  n’havem  vist  un  altre  exem- 
plar, en  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  a l’Abat  de  Poblet,  quei- 
xant-se de  que  ja  hi  havia  dies  que  les  eugues  del  monestir  herbejaven 
en  el  terme  de  dita  vila,  i li  preguen  ordeni  al  majoral  les  en  tregui; 
datada  a Montblanch,  a 8 de  gener  de  1569.  En  una  certificació  de 
5 de  gener  de  1576  se  l’anomena  sigilli  parvi  dicte  ville.  (Arxiu  Cor. 
Aragó,  Generalitat;  correspondència. ) Altre  exemplar  l’havem  vist 
usat  en  una  certificació  de  30  d’abril  de  1657.  (Arx.  Corona  Aragó, 
Consell  d’Aragó;  llig.  518.) 


El  monograma  del  nom  de  Jesús,  cimat  d’una 
creu  de  Sant  Joan  i dues  estrelles.  Dessota,  una  I 
i una  B. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  del  reparti- 
ment del  cadastre  dels  llocs  de  Montcada  i Rexacb  de 
l’any  1723. 

1315  1736 

Oval,  17  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Representació  semblant  a la  del  segell  prece- 
dent n.°  1314. 

Al  peu  d’un  certificat  del  Batlle  i Regidors  de  Mont- 
cada i Rexach,  datat  a 4 de  gener  de  1736. 


172 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


1816  1V39 

Oval,  27  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

MONTOAY 

1321 

Escut  amb  el  senyal  borrós. 

Rodó,  18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  346. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper  en  un  certi- 
ficat d’interès  particular.  Montcada,  20  de  juny  de  1739. 

Un  ca  (?). 
Llegenda  borrosa. 

1817  1842 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
súplica  que  dirigeixen  els  Paers  de  la  vila  de  Montgay  al 
Virrei  de  Catalunya,  perquè  doni  als  PP.  Carmelites  des- 
calços la  casa  del  Sant  Crist  de  Balaguer.  Datada  a 20 
d’octubre  de  1602. 

Una  ermita  dalt  d’un  turó. 

1322  1808 

MONCADA  Y REIXACH 

Rodó,  24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya. 

Aquest  segell  era  usat  encara  en  1842. 

Un  mont  i un  gall  dibuixats  molt  toscament. 

MONTCLAR 

• MV  * NG  * AI  • - 

1818  i8ii 

Rodó,  18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Uig.  Guerra.  Direcció  General  d’Armament,  n.°  4. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Síndic  dirigida  a la  Junta  en  6 d’octubre  de  1808. 

Un  mont  amb  una  creu. 

MONTCLAR 

MONTÏRÓ 

1323  , 1729 

Rodó,  14  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

En  un  certificat  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit,  datat 
a 26  de  desembre  de  1811. 

Una  creu. 

MONTIRO 

1319 

Rodó,  25  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Un  cercle. 

En  una  certificació  dels  Regidors  de  dit  lloc,  que  en 
son  terme  no  hi  ha  cases  ni  terres  de  seglars  traspassades 
a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 11  de  febrer  de  1729. 

+ MONCLAR 

MONTJUICH 

1324 

Rodó,  31  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  boix. 

MONTFERRER 
1320  1808 

Un  mont  i el  mot: 

Quadre,  38  X 16  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  3. 

IÜIC 

El  camp  del  segell  és  ocupat  per  la  llegenda: 
MONFARE 

MONTMAJOR 

1325 

Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

En  una  proposta  dels  dos  regidors  de  dit  lloc  que  han 
de  servir  en  1809. 

El  camp  del  segell  conté  la  llegenda: 

INVENTARI 


173 


MON  I MAJOR 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  ofici 
dels  Regidors  de  dit  lloc,  amb  data  de  13  de  desembre 
de  1802. 


1326 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic;  matriu 
de  bronze. 

Representació  molt  semblant  a la  clel  segell 
precedent  n.°  1325. 


1327 


MONTMANEU 

1829 


Oval,  30  x 24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

MONMANEV 

Era  usat  en  1829. 

MONTNEORE 

1328  1.729 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Representació  borrosa. 

DE  • 8N  ■ MATEV  • 

En  una  relació  feta  pels  Regidors  de  dit  lloc,  dels  béns 
de  seglars  que  havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716. 
Datada  a 10  de  febrer  de  1729. 


1329 


1781 


Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Ocupa  tot  el  camp  del  segell  una  creu,  col·lo- 
cada entre  les  lletres  B i A;  i dessota  hi  ha  el 
mot : 

MON 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc,  referent  a propis  i 
arbitris.  Datat  a 1 de  març  de  1781. 


1330 


1817 


Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Molt  semblant  al  precedent  n 0 1329.  El  mòdul 
és  més  petit  i les  lletres  són  quelcom  diferents. 

Empremtat  en  una  certificació  datada  a 13  d’agost 
de  1817. 


1331 


MONTROIG 

1622 


Rodó,  23  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  366. 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir. 

MO...O.. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Jurats  i Consell  de  Montroig,  del  Camp  de  Tarra- 
gona, vindicant  els  PP.  Recolets  d’ Escornalbou  que  ha- 
vien estat  separats  de  l’observància  de  Sant  Francesc 
del  Provincialat  de  Catalunya  pel  rnotu  proprio  de  Gre- 
gori XV.  Datada  a 11  de  juliol  de  1622. 

1332  1639 

Oval,  27  X 21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  mont  amb  una  flor  de  llir;  i dessota,  el  mot: 
ROG 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació feta  per  En  Francesc  Escoda,  notari  de  la  vila  de 
Montroig,  d’un  requeriment  del  Dr.  Joan  Baptista  Ber- 
tran, Hospitaler  i Canonge  de  Tortosa,  per  a cobrar  els 
censos  i parts  de  fruits  corresponents  a la  Hospitaleria. 
17  de  juny  de  1639. 


1333 


1708  i 1729 


Oval,  30  x 25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  Cartes  de 
l’any  1708,  part  2.* 

El  mateix  senyal  del  segell  precedent  n.°  1332. 
+ MONTROIG 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  de  l’acte  d’un  Consell  de  19  d’abril  de  1708, 
donada  per  En  Joan  Llebaria,  escrivà  dels  Jurats  i Con- 
sell de  la  vila  de  Montroig,  amb  la  mateixa  data  i. 

1.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda 
de  Barcelona,  en  una  relació  de  terres  pel  cadastre,  datada  a 12  de 
febrer  de  1729. 


174 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


1384 


1781 


Oval,  36  X27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1333. 

+ MONTROIG 


1338 


MOYA 

1594-1625 


Escut,  20  X 15  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1593-1594,  f.  159. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  una 
creu;  2 i 3,  les  barres. 


En  una  certificació  feta  pel  Batlle  i Regidors  de  la 
vila,  referent  als  sobrants  dels  rèdits  de  propis  i arbitris 
de  l’any  1780.  Datada  a 17  de  febrer  de  1781. 


En  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  als  Consellers  de 
Barcelona,  invocant  un  privilegi  i la  circumstància  d’ésser 
carrer  de  Barcelona,  a fi  que  els  protegissin  contra  una 
providència  del  Mestre  Racional.  Datada  a 11  de  juliol 
de  1594  i. 


1335 


MONTUDÒ 

1812 


Oval,  24  x 18  mm. — Arx. -Cor.  Aragó;  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  llig.  Guerra.  Oficis  i AUistaments,  n.°  22. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1,  una  creu 
de  Malta;  2,  sis  besants;  3,  faixes  horitzontals 
ondulades;  4,  un  castell. 


1339 


MURA 

1848 


Rodó,  20  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Un  cercle  i diversos  ornaments. 

MURA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  Regidors  de  Montudó  ( Corregiment  de  Girona), 
referent  al  reemplaç  de  1’  exèrcit.  18  d’octubre  de  1812. 


Aquest  segell  era  usat  encara  en  1848. 


1336 


MORA  D ERRE 

1747 


Oval,  30  x 27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  arbre  (morer). 


1340 


OIX 

1729 


Oval,  30  X 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Diversos  motius  ornamentals  combinats  simè- 
tricament. 


MOI  RA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella,  al  peu  d’una  certifi- 
cació referent  als  individus  del  poble  que  havien  sortit 
pel  servei  de  les  armes,  des  del  mes  d’octubre  de  l’any 
anterior  fins  al  primers  del  corrent  mes  i any.  Mora,  26 
de  maig  de  1747. 


En  una  certificació  que  en  el  terme  de  dit  lloc  no  hi 
ha  hagut  traspassos  de  béns  de  seglars  a eclesiàstics  des 
de  1716.  Datada  a 7 de  febrer  de  1729. 


OLESA  DE  MONTSERRAT 
1341  1737 


MOROR 

1337  1812 

Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra.  Memorials. 

Dintre  dos  cercles  concèntrics  i varis  motius 
ornamentals,  la  llegenda: 


MORO 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Representació  de  la  muntanya  de  Montserrat. 

+ OLESA  • 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
certificació  autoritzada  pel  Batlle  i Clavari  de  la  vila 
d’ Olesa  de  Montserrat,  d’haver  fet  el  repartiment  del  ca- 
dastre de  1737  amb  tots  els  requisits  i solemnitats  pre- 
vinguts  en  les  instruccions  reials.  18  d’abril  de  1737. 


En  una  certificació  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit, 
datada  en  maig  de  1812. 


1.  N’havem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1619, 1621 
i 1625. 


INVENTARI 


175 


1342  1810 

En  una  proposta  feta  per  l’Ajuntament  dels  llocs 
d’Olopte,  Cortàs  i Casa  d’Alf,  dels  càrrecs  de  Batlle,  Re- 

Rodó, 29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  n.°  1. 

gidors  i Síndic  per  a l’any  1809.  Datada  a 20  d’octubre 
de  1808. 

La  llegenda  i dues  creus  de  besants  ocupen  tot 
el  camper  del  segell. 

OLOST 

OLESA 

1735  i 1812 

Empremtat  en  una  proposta  de  Regidors  de  la  vila 
d’Olesa  de  Montserrat  per  a 1810.  Datada  a 19  d’octubre 
de  1809. 

Rodó,  18  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1812,  llig.  n.°  10. 

Una  estrella  i a l’entorn  la  llegenda: 

OLOST 

OLIANA 

1343  1384 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  al  servei  militar.  4 d’octubre  de  1812  i. 

Rodó,  21  mm.  — Seu  d’Urgell,  Arx.  del  Capítol  de  la  Seu. 

Imatge  d’un  Sant  amb  una  creu  de  Santa 
Tecla. 

OLOT 

1347 

■ 0 - L ■ I ■ A ■ N ■ A ■ 

Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  original^,  1590,  f.  154. 

Empremtat  amb  hòstia  blanca,  en  una  carta  dels  Còn- 
sols i Prohoms  de  la  vila  d’ Oliana  als  canonges  de  la  Seu 
d’Urgell.  Datada  a 1 de  juliol  de  1584. 

Escut  partit  verticalment:  a la  dreta,  les  bar- 
res; a l’esquerra,  una  ala. 

No  porta  llegenda. 

OLIOLA 

1344  1809 

Al  revers  d’una  carta  dels  Cònsols  dè  la  vila  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  queixant-se  per  haver-los  tret  la 
lliure  «pratica,»  segurament  per  estar  mal  informats,  puix 

Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  n.°  2. 

gosen  de  bona  salut.  Olot,  21  de  juliol  de  1590. 

Escut  partit  en  dues  meitats.  La  de  la  dreta 
porta  tres  cards,  çò  és,  el  senyal  de  la  casa  de 
Cardona,  Senyora  jurisdiccional  que  fou  del  po- 
ble; la  de  l’esquerra,  tres  faixes  horitzontals. 

Sense  llegenda;  sols  dues  lletres,  una  a cada 
costat  de  l’escut:  la  del  dret,  borrosa;  la  de  l’es- 
querre, una  I. 

1348  1605 

Oval,  19  X 15  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comuna: 

‘ originals,  1604-1607,  f.  53. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres  i una  ala. 
Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Cònsols  d’Olot  als  Consellers  de  Barcelona,  pre- 

Empremtat amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  en  27  de  se- 
tembre de  1809. 

gant-los  que  no  els  posin  obstacle  a una  sort  de  blat 
que  micer  Joan  Canter  havia  comprat  a Urgell  per  a la 
vila.  Datada  a 10  de  febrer  de  1605. 

0L0PTE 

1345  1808 

1349  1619  i 1631 

Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  492. 

Quadrat,  19  X 19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documenta  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia,  propostes  n,°  3. 

Escut  igual  al  del  segell  n.°  1347. 

La  llegenda  ocupa  el  camp  del  segell. 

1.  Al  mateix  Arx.  Cor.  Aragó  (Plica  de  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers,  1727-1739),  n’havem  vist  altre  exemplar  en  un  docu- 

OL: ACTE 

ment  de  8 d’octubre  de  1735. 

176 


SIGILLQGRAFÏA  CATALANA 


+ S DELS  : CONSOLS  .'  DE  OLOT 


• VILLA  DE  OLOT  • DEP T0  DEL  TER 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  certificació  que 
fa  En  Joan  Ferrer,  notari  públic  d’Olot  i escrivà  dels 
Cònsols  i Consell  de  dita  vila,  de  les  imposicions  i sises 
fetes  en  els  anys  de  1610  a 1618.  No  porta  data,  però  del 
document  es  dedueix  que  és  posterior  a 1618  i anterior  , 
al  2 de  juliol  de  1619.  El  segell  s’indica  amb  aquesta 
fórmula:  sigillum  comune  dictorum  Consulum  i. 


1850 


1781-1809-1811 


Oval,  36  x 29  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Empremtat  amb  tinta  negra,  al  front  d’un  passaport 
concedit  per  el  Mere  de  la  Comuna  de  Olot,  a En  Joan 
Ferrarons,  comerciant  de  la  vila,  per  anar  a Puigcerdà. 
Datat  a 11  de  gener  de  1814. 


1858 


OLVAN 

1833  i 1849 


Oval,  27  X 21  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Escut  timbrat  d’una  corona  i partit  vertical- 
ment en  dues  meitats.  En  la  primera,  tres  bar- 
res; en  la  segona,  una  ala. 

No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació referent  a sobrants  de  propis  i arbitris  en  l’any 
1780.  Datada  a 30  d’abril  de  1781 1  2. 

1813 

Oval,  37  X 22  mm.  — Arx.Provincial  d’Hisenda;  Documents  de  la 
dominació  francesa. 

Una  àguila  coronada  i amb  les  ales  esteses. 

+ MAIRE  D’  LA  VILLE  D’  OLOT 

Empremtat  amb  tinta  negra,  al  peu  d’un  pour  copie 
conforme,  posat  pel  maire  Soler  a una  lletra  que  li  diri- 
geix En  Dullié,  datada  a Olot  el  8 d’abril  de  1813,  pre- 
venint-li  que  S.  E.  el  Governador  General  de  Catalunya 
li  ha  ordenat  de  seguir  sense  la  menor  dilació  la  cobrança 
de  les  contribucions  en  la  vila  per  l’exercici  de  1812,  i li 
diu:  je  vous  préviens  en  conséquence  que  si  sous  huit  jours 
la  somme  de  53,166  fr.  73  c.  redues  pour  neuf  mois  de  cette 
année  n’a  point  été  acquitée,  je  me  verrois  forcé  quoiquil 
puisse  me’n  couter  de  deplasis  à requerir  le  secours  de  la 
force  armèe. 


1852 


1814 


Oval,  37  X 32  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda;  Docu- 
ments de  la  dominació  francesa. 


Una  àguila  coronada  i amb  les  ales  esteses  des- 
cansant sobre  un  feig  de  raigs. 


Monograma  del  nom  de  Maria. 

+ STA  MARIA  DE  OLVAN. 

Aquest  segell  l’hem  vist  usat  en  documents  de  1833 
i 1849. 


1854 


0LZINELLES 

1737-1853 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico-Arqueològic;  matriu. 


Un  arbre  (?). 

Aquest  segell  l’hem  vist  usat  al  peu  d’un  repartiment 
del  cadastre,  autoritzat  pel  Batlle  i Regidors  del  lloc  de 
Sant  Esteve  d’Olzinelles,  amb  data  de  8 de  maig  de  1737 
(Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona).  Encara  es- 
tava en  ús  en  1853. 


1855 


0LLERS 

1729 


Rodó,  22  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


El  camp  del  segell  està  ocupat  per  la  llegenda: 
0 I LLE I S 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció feta  pels  Regidors  de  dit  lloc,  referent  als  béns  que 
dels  seglars  havien  passat  a mans  d’eclesiàstics  des  de 
l’any  1716.  Datada  a 19  de  febrer  de  1729. 

ORGrANYÀ 
1856  1G08 


1.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  l’Arxiu  Municipal  de  Girona 
(Correspondència),  en  una  carta  dels  Cònsols  d’Olot  als  Jurats  de 
Girona,  certificant  que  no  saben  que  a Camprodon  i llocs  circum- 
veïns  hi  hagi  mort  cap  persona  de  mal  contagiós.  Datada  a 24  de 
setembre  de  1631. 

2.  Altres  dos  exemplars  els  havem  vist  en  el  mateix  Arxiu  d’Hi- 
senda i en  el  deia  Corona  d’Aragó,  en  documents  de  1809  i 1811 
respectivament. 


Rodó,  33  mm.  — Seu  d’Urgell,  Arx.  del  Capítol  de  la  Seu. 

Les  flautes  d’un  orgue  (?). 

+ S’  CONSULUM  UNIVERSITAT  IS 
ORCANIAN1  (?) 


INVENTARI 


177 


En  una  carta  dirigida  pels  Cònsols  i Consell  de  la  vila 
d’Organyà  al  Capítol  de  la  Seu.  Datada  en  dita  vila  a G 
de  juliol  de  1608. 


1357 


1651 

Rodó,  16  mm.  — Colleccló  de  l’autor. 


Representació  molt  semblant  al  precedent 
n.°  1356. 

+ O-R-G-A-N-Y-A 

En  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  d’Organyà  als  de 
la  ciutat  d’Urgell,  referent  a noves  de  mal  contagiós. 
Organyà,  6 de  febrer  de  1651. 


1358 


1731 


Oval,  21  x 18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat;  correspondència. 


Un  escut  que  porta  per  senyal  quatre  espa- 
ses (?). 

Sense  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  co- 
municació dels  Regidors  de  la  vila  d’Organyà,  parti- 
cipant el  nomenament  de  càrrecs  del  municipi  per  a 
l’any  1732.  Datada  a Organyà,  a 25  de  novembre  de  1731. 


1361 


PALAFRUGELL 

1629 


Oval,  31  x 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1627-1629. 


Un  castell  de  tres  torres.  A ambdós  costats 
del  castell  una  garba. 

+ ES  DE  LA  VILA  DE  PALAFRVGELL 

En  una  carta  del  Batlle  i Jurats  de  Palafrugell  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  sobre  quarentena  per  causa  de  mal 
contagiós.  7 de  maig  de  1629. 


1362 


1729-1786 


Oval,  32  x 27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Representació  molt  semblant  al  segell  prece- 
dent n.°  1361.  Les  garbes  que  acompanyen  el 
castell  apareixen  més  assenyalades. 

+ ES  DE  LA  VILA  E)  PALAFRVGELL 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació lliurada  pels  Regidors  de  la  vila  referent  als  béns 
que  de  seglars  havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716. 
Datada  a 7 de  febrer  de  1729  i. 


1359 


ORSA  VINYA 

1833-1840 


Forma  de  cor,  24  X 19  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístieo-Arqueolò 
gic;  matriu  de  ferre. 


Un  cor  i la  llegenda  ocupant  tot  el  camper: 
ORSA  / VIN  I A 


1363 


PALAMÓS 

1441 


Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1441. 


En  el  centre  del  camper  del  segell  un  escut  a 
senyal  d’un  castell.  En  els  quatre  punts  cardi- 
nals un  escudet  a senyal  de  les  barres. 

Llegenda  destruïda. 


Era  usat  en  els  anys  1833  i fins  1840. 


1360 


OS 

1808 


Rodó,  30  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  n.°  3. 


Empremtat  en  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  de  Pa- 
lamós als  Consellers  de  Barcelona,  donant-els-hi  avís 
d’una  nau  de  genovesos.  «Scrita  a Palamors  diluns  a vi 
hores  apres  mig  die»,  any  1441. 


1364 


1454 


Rodó,  42  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1454,  f.  102. 


Un  os  i a la  dreta  una  O i una  S a l’esquerra. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya,  amb  data  de  27  de  setembre  de  1808. 


Un  castell  amb  tres  torres  i en  la  del  mig  un 
ocell. 

1.  Altres  exemplars  en  documents  de  1781  (Arx.  Provincial  d’Hi- 
senda), i de  1775  i 1786  (en  nostra  collecció). 


VOLtM  II 


23 


178 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  al  Batlle  i 
Síndics  de  Blanes,  els  quals  la  trameten  als  Consellers  de 
Barcelona  «sobre  avís  de  fustes  de  moros».  Datada  el  ju- 

PALAU SATOR 
1368  1729 

liol  de  1454. 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

136o  1590,  1678  i 1729 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1590,  f.  122. 

Una  estrella  rodejada  de  dos  cercles  concèn- 
trics i besants. 

Sense  llegenda. 

Un  castell,  i a son  costat  dret  una  Pia  l’es- 
querre una  A. 

En  una  relació  de  béns  de  seglars  passats  a eclesiàs- 
tics des  de  1716,  en  el  lloc  i terme  de  Palau  Sator.  10  de 
febrer  de  1729. 

En  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  dirigida  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  queixant-se  per  negar-los-hi  la  entrada 
lliure  per  raó  de  mal  contagiós.  24  de  maig  de  1590  h 

PALAU  SAVERDERA 
1369  1729 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

1^66  1700  i 1781 

Oval,  32  X 25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

El  camper  del  segell  apareix  ocupat  per  la  lle- 
genda: 

Un  castell  cimat  d’una  bandera  i una  orla.  A la 

PA /LAV 

dreta  del  castell  una  Pia  l’esquerra  una  A. 
No  porta  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció de  béns  de  seglars  passats  a eclesiàstics  desde  1716, 
en  el  lloc  de  Palau  Saverdera.  6 de  febrer  de  1729. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  de- 
claració del  Batlle  i Regidors  de  la  vila,  acusant  rebut 
d’una  orde  del  Consell  reial  referent  al  cadastre.  Datada 
a 14  de  febrer  de  1781  2. 

PALAUSOLITAR  I PLEGAMANS 
1370  1581 

Rodó,  26  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1580-1584,  fol.  147. 

PALAU  D’ANGLESOLA 
1367  1808 

Rodó,  26  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 

Escut  timbrat  d’una  corona,  amb  el  senyal  de 
les  barres. 

de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  3. 

+ PALAV  • I • PLEGAMANS 

Representació  gràfica  d’un  casal. 

P A L A V 

En  un  «Memorial  de  tota  la  gent  y armes  abtes  pera 
guerra  que  se  han  trobades  en  les  parròquies  de  Palau 
Solitar  y Plegamans».  15  d’octubre  de  1581. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  pro- 
posta de  càrrecs  del  municipi  dirigida  ala  Junta.  8 d’oc- 
tubre de  1808. 

PALMEROLA 

1371 

1.  Aquest  segell  l’hem  vist  usat  també  en  una  carta  dels  Jurats 
als  Consellers,  demanant-els- h i cinquanta  quarteres  de  blat,  per  a 

Rodó,  19  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Congrés  Provincial  de  Tarragona,  llig.  2. 

provisió  de  la  vila,  per  estar  «a  la  frontera  del  enemich».  Datada 
a 23  de  maig  de  1678  (Arx.  Municipal  de  Barcelona,  Cartes  comunes 
originals,  1678).  Altre  exemplar  es  troba  en  una  relació  de  béns  de 
seglars  passats  a eclesiàstics  des  de  1716,  datada  a Palamós  a 11 

Una  P. 

de  febrer  de  1729  (Arx.  Provincial  d’Hisenda). 

2.  En  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  als  Diputats  de  la  Genera- 
litat de  Catalunya,  datada  a Palamós  a 10  de  març  de  1700,  hi  ha- 
vem vist  usat  aquest  mateix  segell  (Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat. 
Correspondència.) 

En  un  document  dels  Regidors  de  Palmerola  (corregi- 
ment  de  Manresa,  partit  de  Berga),  que  fa  referència  à 
la  suspensió  del  cobrament  del  vintè,  segons  l’acord  del 
Congrés  Provincial.  Datat  a 18  d’octubre  de  1810. 

INVENTARI 


179 


1372 


1811 


Rodó,  20  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Guerra.  Direcció  General  d’Armament,  llig.  4. 

Molt  semblant  al  precedent  n.°  1371. 

En  una  certificació  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit, 
de  3 de  desembre  de  1811. 


1373 


PALOL  D’ONYÀ 


Rodó,  16  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  ferre. 

Rodejada  de  besants  apareix  la  llegenda  del 
segell: 

PA  / LOL 


1374 


PALOU 


Rodó,  23  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Ocupa  el  camper  del  segell  la  llegenda: 
PAI LOV 


1375 


PALLEJA 

1834-1848 


Oval,  33  X 26  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  bronce. 

La  creu  de  Santa  Eulària  i dues  palmes. 

+ SANTA  EÜLARIA  DE  PALLEJA 

L’havem  vist  usat  en  documents  de  1834,  1841  i 1848. 


1376 


PAPIOL 

1834  i 1850 


Oval,  30  X 23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

La  creu  de  Santa  Eulària,  una  corona  i la 
palma  del  martiri.  A dreta  i esquerra  un  ramell 
amb  flors. 

PAPIOL 

Era  usat  en  1834  i 1850,  segons  documents  d’aquestes 
dates. 


1377 


PARDINES 

1729  i 1809 


Quadrilàter,  19  X 12  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  llig.  3. 

PARDI  / NAS 


En  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  1810;  datada 
a 7 d’octubre  de  1809  b 


1378 


PARRÒQUIA  DE  RIPOLL 


1736-1812 


Rodó,  24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya,  llig.  3. 

Escut  a senyal  de  les  barres,  timbrat  d’una 
corona. 

No  porta  llegenda. 

En  una  certificació  referent  a haver-se  taxat  a la  vila 
de  Ripoll,  per  l’Alcalde  major  de  Camprodon,  7 quarte- 
res  i 3 quartans  de  blat  i 505  quintars  i 3 arrobes  de  pa- 
lla, que  devien  portar-se  a Busa.  Datada  a Ripoll,  a 10 
d’agost  de  1812  2. 


1379 


1812 


Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1812,  llig.  9. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1378. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  al  servei  militar.  14  de  gener  de  1812. 


1380 


PEGUERA 

1802 


Rodó,  23  mm.— Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

El  camper  del  segell  està  ocupat  per  la  lle- 
genda: 

P.  G.  A. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  comunicació 
referent  al  cadastre.  Datada  a 8 de  desembre  de  1802. 


1.  Altre  exemplar  en  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  en  una  rela- 
ció de  béns  de  seglars  passats  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 4 
de  març  de  1729. 

2.  Altre  exemplar  l’havem  vist  en  un  repartiment  de  cadastre 
per  a l’any  1736,  datat  a 19  de  maig  d’aquest  mateix  any  (Arxiu 
Provincial  d’Hisenda,  de  Barcelona). 


180 


SIGIL LOGRAFlA  CATALANA 


PERALADA 
1381  1590 

Rodó,  18  mm.  — Barcelona,  Ars.  Municipal:  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1590,  f.  92. 

Un  roc  d’escacs  (senyal  de  Requesens),  una 
creu  i dessota  d’aquestes  figures  una  P,  inicial 
de  Peralada. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Cònsols  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  supli- 
cant-els-hi  deixin  passar  un  carregament  de  blat  desti- 
nat a dita  vila,  per  la  gran  carestia  que  tenen.  Datada  a 
a 23  d’abril  de  1590. 


1382 


1608 


Oval,  24  x 19  mm.  — Barcelona,  Ars.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1608-1611,  f.  4. 


Escut  en  losange  amb  una  creu  grega. 
PERALADA 

Empremtat  en  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  als 
Consellers  de  Barcelona,  comunicant-els-hi  noves  de  con- 
tagi. 9 de  gener  de  1608. 


1383 


1702 


Oval,  27  X 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Generalitat;  correspondència, 
1701-1702. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1382, 

La  mateixa  llegenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
dels  Cònsols  de  Peralada  als  Diputats  del  General  de  Ca- 
talunya, manifestant  estar  promptes  en  satisfer  ço  que 
se’ls  ha  taxat  en  el  donatiu  voluntari  ofert  al  Rei.  5 
d’abril  de  1702. 

PERPINYÀ 
1384  1386 

Rodó,  52  mm.  Cera  groga. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1334-1399. 


Imatge  de  Sant  Joan.  A dreta  i esquerra  un 
escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

Llegenda  borrosa. 


En  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  de  Perpinyà  als 
Consellers  de  Barcelona,  referent  a una  galera  comprada 
a Marsella  per  un  missatger  del  comte  d’Empúries.  Per- 
pinyà, 2 d’agost  de  1386. 


1385 


1397 


Rodó,  28  mm.  (?)  Cera  bruna  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patri- 
moni; colleceió  sigillogràfica. 


Representació  molt  semblant  ala  del  segell  pre 
cedent  n.°  1384. 


En  un  manament  d’En  G.  Gavella,  En  Joan  Dalbert, 
N’ Arnau  Pons  i En  Bernat  Garrius,  Cònsols  de  la  vila 
de  Perpinyà,  en  representació  del  seu  Consell,  fet  al  tre- 
sorer del  Consolat,  perquè  pagui  a En  Berenguer  Oliver, 
donzell,  «de  casa  del  senyor  Rei»,  2,227  sous  i 6 diners 
barcelonesos,  que  li  devien  ésser  pagats  per  sou  de  tres 
llances  i tres  pillarts  per  a En  R.  Çagarriga,  Governa- 
dor dels  comtats  de  Rosselló  i Cerdanya,  qui’ls  tenia  en 
servei  del  Rei,  en  la  execució  que  aquest  feia  fer  sobre’l 
vescomtat  de  Castellbò.  Datat  a 26  de  desembre  de  1397. 


1386 


1419  i 1456 


Rodó,  50  mm.  Cera  groga.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1410-1419. 


Les  barres,  i en  el  centre,  tallant  dites  barres, 
l’imatge  de  Sant  Joan. 

+ SAGEL  • DEL  ■ CONSOLAT  • DE  LA  • 
VILA  ■ DE  ■ PERPEYA 


En  una  carta  dels  Cònsols  de  Perpinyà  als  Consellers 
de  Barcelona,  interessant-se  per  què  siguin  deslliurats  al- 
guns homes  dels  llocs  de  la  frontera,  que  havien  sigut 
empresonats  per  uns  patrons  de  galeres  i galiotes.  9 de 
setembre  de  1419  h 


1387 


1580  i 1582 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal; 
Cartes  comunes  originals,  1580-1584,  f.  37. 


Escut  en  losange  amb  cinc  barres;  la  del  mig 
partida  i substituïda  per  l’imatge  de  Sant  Joan. 

+ S1G • PERPINIANI 


1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Girona  (Correspondència),  hi  veièrem 
un  altre  exemplar  d’aquest  segell,  en  una  carta  dels  Cònsols  de  Per- 
pinyà als  Jurats  de  Girona,  donant-els-hi  avís  de  quatre  galiotes 
que’s  trobaven  a Agde  i ht  eren  per  a passar  a Catalunya.  Datada  a 
16  d’abril  de  1456. 


INVENTARI 


181 


Empremtat  en  una  carta  dels  Cònsols  de  Perpinyà  als 
Consellers  de  Barcelona,  suplicant-els-hi  permetin  l’en- 
trada a la  ciutat  als  naturals  de  Narbona,  puix  els  hi 
consta  gaudeixen  de  bona  sanitat  i no  hi  ha  perill  de 
contagi.  7 d’abril  de  1580  h 


1388  1597 

Rodó,  31  mm.  Cera  groga.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1597,  f.  142. 


Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  1387. 

SIGILLUM  VILLE  PERPINIANI 

En  una  carta  dels  Consols  de  la  vila  als  Consellers  de 
Barcelona,  manifestant-els-hi  llur  agraïment  pel  socors 
que  per  a la  protecció  i defensa  de  Perpinyà  els  hi  havien 
donat.  Datada  a 12  de  novembre  de  1597. 


1389 


1610 


Rodó,  31  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  489. 


És  quasi  igual  al  segell  precedent  n.°  1388, 
diferenciant-se  en  els  motius  ornamentals  inter- 
polats  en  la  llegenda,  que  és  també  la  mateixa. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  lletra  dels  Còn- 
sols de  Perpinyà  al  Rei,  de  creença  a favor  del  Dr.  Jaume 
Manalt,  datada  a 29  de  desembre  de  1610. 


1390 


lfel2-1621 


1391 


PINELL 

1781  i 1809 


Rodó,  42  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  de  forma  barroca,  timbrat  d’una  corona 
i rodejat  de  palmes.  Entre  altres  senyals,  en  un 
quarter  hi  ha  les  barres  i en  altre  un  castell  i 
un  lleó.  En  el  centre  apareix  un  escudet  amb 
un  pi. 

+ FIDELISSIMA  • VILLA  • DEL  • PINELL  • 

En  una  certificació  lliurada  pel  Batlle  i Regidors  de  la 
vila,  referent  a sobrants  de  propis  i arbitris  en  l’any  1780. 
Datada  a 2 de  març  de  1781  i. 


1392 


PINS 

1729 


Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  creu  de  Sant  Joan  i uns  pins,  i entremig 
la  llegenda: 


PINS 


En  un  certificat  dels  Regidors  de  dit  lloc,  de  que  en 
son  terme  no  hi  ha  eclesiàstics  ni  comunitats  que  hi  tin- 
guin terres.  13  de  febrer  de  1729. 


1393 


PLA  DE  CABRA 

1674-1808 


Oval,  19x16  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  7. 


Rodó,  32  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  359. 


Un  castell. 


Representació  molt  semblant  a la  dels  segells 
precedents  n.os  1387,  1388  i 1389. 

* SIGIL  ■ VNIVERSITATIS  • FIDELISSIME  • 
VILLE  • PERPI 

( Sigülum  universitatis  fidelissime  ville  Perpiniani) 

Empremtat  amb  hòstia  blanca  i paper,  en  una  carta 
dels  Cònsols  de  Perpinyà  al  Rei,  donant-li  compte  de 
com  en  la  vigília  de  Sant  Joan  Baptista  s’ha  fet  extrac- 
ció de  Cònsols  per  al  regiment  de  la  vila.  Datada  a 27  de 
juny  de  1616  2. 

1.  Altre  exemplar  es  troba  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Consell  d’Aragó, 
llig.  342),  en  una  carta  de  creença  a favor  de  N’Andreu  Reart,  bur- 
gès de  Perpinyà,  dirigida  pels  Cònsols  de  la  vila  al  Rei,  amb  data 
de  5 de  juny  de  1582. 

2.  Altres  exemplars  en  documents  de  1612  i 1621  (Arxiu  Munici- 
pal de  Barcelona;  Cartes  comunes  originals,  1612-1613,  f.  51)  i (Ar- 
xiu Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  359)  respectivament. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Regidors  i Síndic  per  a l’any  1809.  No  porta 
data,  però  correspon  al  1808  2. 

. PLA  DE  GIRONA 
1394  mr 

Rodó,  27  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  bronze. 

Tot  el  camper  del  segell  està  ocupat  per  la 
llegenda: 

1.  Altre  exemplar  és  a l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya,  Gràcia  i Justícia,  Propostes,  8 ),  empremtat 
en  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  1810.  Datada  a 10  d’octu- 
bre de  1809. 

2.  N’havem  vist  un  altre  exemplar  en  un  document  de  1674,  i en 
l’Arx.  Provincial  d’Hisenda,  de  Barcelona,  altre  en  una  certificació 
referent  a béns  de  seglars  traspassats  a eclesiàstics  des  de  1716.  Da- 
tada a 20  de  febrer  de  1729. 


182 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


PLA  I DE  I GERONA 


L’hem  vist  usat  en  documents  de  1837. 


PLA  DE  SANT  TIRS 
1395  1809 

Rodó,  15  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  3. 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

PLA 

En  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  1810.  Datada 
a 8 d’octubre  de  1809. 


1396 


PLANOLES 

1809 


Oval,  27  X 22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  3. 

No  conté  altre  representació  que  la  llegenda: 
PLAN  / OLAS 

En  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  1810,  datada 
a 8 d’octubre  de  1809. 


1397 


POBLA  DE  LILLET 

1791  i 1810 


Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Congrés  Provincial,  n.°  11. 

Imatge  de  la  Verge,  coronada,  i portant  Jesús- 
Nen  al  braç,  i un  ramell  de  flors  a la  mà  dreta. 

LILLET 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció jurada  que  presenten  el  Batlle  i Regidors  de  la  vila 
de  la  Pobla  de  Lillet,  del  nombre  d’bomes  que  se’ls  as- 
senyalaren per  al  servei  militar.  3 d’agost  de  1810  i. 


POBLA  DE  SEGUR 
1398  im 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Motius  ornamentals  formant  una  estrella. 
POBLA  D SEGVR 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  de  Barcelona,  n’hi  veièrem 
un  altre  exemplar,  en  una  certificació  de  22  de  maig  de  1791. 


En  una  certificació  referent  als  sobrants  de  propis  i 
arbitris  en  l’any  1780.  Datada  a 10  de  març  de  1781. 


1399 


PONS 

Segle  xvi  (?) 

Rodó.  33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó;  llig.  478. 


Un  pont  de  dues  arcades. 

+ PO PONS  + PONS  + PONS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  memo- 
rial per  a En  Joan  Vilella,  secretàri  del  Rei,  referent  als 
treballs  que  feia  la  vila  de  Pons  per  retornar  al  domini 
de  la  corona.  No  porta  data,  però  el  segell  sembla  per- 
tànyer a darrers  del  segle  xvi  o començaments  del  xvii. 


1400 


1622 


Rodó,  37  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  367. 


Un  pont. 


+ PO  + N S 


En  un  manifest  dels  Paers,  Síndics  i Consell  de  la  vila 
de  Pons,  referent  a les  moltes  pertorbacions  que  hi  havia 
causat  l’agutzir  Monredó.  No  porta  data,  però  al  marge 
diu:  y assi  hasta  hoy  que  somos  a 25  de  Junio  de  1622. 


1401 


1700-1809 

Rodó,  34  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Un  pont  de  quatre  arcades,  cimat  d’una  creu 
i una  corona.  Entre  les  pilastres  del  pont  la  lle- 
genda: 

PONS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1700  i. 


1402 


PONS 


1809 


Octogonal,  14  X 14  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta 
Superior  de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  2. 

Una  figura  semblant  a una  M gòtica. 


1.  En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Superior  de  Ca- 
talunya), n’havem  vist  altres  dos  exemplars  en  una  informació  diri- 
gida a la  Junta,  amb  data  de  21  d’agost  de  1809,  i altre  en  una  pro 
posta  de  càrrecs  del  municipi,  de  29  de  setembre  del  mateix  any. 
Altre  exemplar,  en  un  document  de  22  de  novembre  de  1780  (Arxiu 
Provincial  d’Hisenda). 


INVENTARI 


183 


Empremtat  en  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any 
1810,  feta  pel  terme  forà  o rònec  de  Pons  (Corregiment 
de  Cervera),  i datada  a 27  de  setembre  de  1809. 


1407 


PRADES 

1294 


1403 


PONTILS 

Segle  xv  (?) 


Rodó,  35  mm.  — Reus,  Collecció  del  Sr.  Font  de  Rubinat;  matriu. 


Rodó,  42  mm.  Cera  vermella  en  cera  natural.  — Madrid,  Arx.  His- 
tòric Nacional;  Secció  Sigillogràflca,  caixa  15.  A,  1272,  P. 

Escut  amb  el  senyal  de  les  barres,  rodejat  de 
brancatges  amb  flors. 


Escut  que  porta  per  senyal  un  cérvol. 

+ AQUEST  ES  LO  SAGEL  DEL  CAST  EL 
DE  PONTILLS 


1404 


1809 


Rodó,  25  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  n.°  8. 

Un  pont  de  tres  arcades. 


+ : S : VNIVERS1TATIS  : VILLE  DE 
PRATIS  : 


Penja  per  cordill  de  cànem,  d’un  pergamí  que  conté  el 
trasllat  d’una  sentència  sobre  drets  de  Poblet,  donada  a 
2 de  setembre  de  1272.  El  trasllat  és  autoritzat  per  En 
Guillem  de  Camarada,  Batlle  de  Prades,  qui  huic  trans- 
lato  auctoritate  vice  bajulie  prebui  et  eum  sigillari  feci  cum 
sigillo  cereo  pendenti  de  universitate  ville  de  Pratis.  23  d’oc- 
tubre de  1294. 


PON  / TILS 


1408 


1740 


Empremtat  en  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  Rodó’  32  mm-  ~ Ars’  Cor’  Aragó'  Documents  procedents  de  l’Arxiu 
1810,  datada  a 10  d’octubre  de  1809.  Provincial  d’Hisenda,  de  Tarragona;  liig.  74. 


1405 


PORQUERES 

1729 


Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 
POR  / QVER  / AS 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  que  en  dit  terme  no  hi  ha  béns  que  hagin  pas- 
sat de  seglars  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 10  de 
febrer  de  1729. 


1406 


PRADELL 

1808 


Oval,  29X24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  liig.  1. 


Escut  heràldk  dividit  en  quatre  quarters,  amb 
diversos  senyals  borrosos. 

E)L  POBLE  DE  PRADELL 


Escut  flanquejat,  a senyal  de  les  barres  i flors 
de  llir. 

+ SIG1LLVM  -MOTANE  


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
rebut  de  sis  lliures,  atorgat  pels  Regidors  de  la  vila  de 
Prades  a favor  de  la  Comunitat  de  Preveres  de  Tarra- 
gona, per  raó  del  cadastre.  Datat  a 10  de  setembre 
de  1740. 


PRADES 


1409 


(ROSSELLÓ) 

1633 


Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes  origi- 
nals, 1632-1633. 


Escut  en  losange,  flanquejat.  En  els  quarters 
superior  i inferior  una  creu  de  Sant  Joan  amb 
quatre  besant s;  en  els  dels  flancs  la  llegenda: 

PRA-DES 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi,  dirigida  a la  Junta  l’li  d’octu- 
bre de  1808. 


Empremtat  en  una  carta  dels  Jurats  de  Prades  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  comunicant-els-hi  haver  complert 
una  orde  que  havien  rebut.  27  d’agost  de  1633. 


184 


n 

SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


PRAT  DE  LLOBREGAT 
1410  1781 

PRATS  DE  REY 
1415  1603  i 1609 

Oval,  23  X 19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Oval,  33  x 26  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Imatges  de  Sant  Pere  i Sant  Pau. 

Escut  dividit  en  quatre  quarters;  1 i 4,  tres 

DEL  ■ PRAT 

roses;  2 i 3,  les  barres. 

DELS  PRATS  DEL  REY 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  recurs 
presentat  pel  Batlle  i Regidors,  referent  a un  Reial  decret 
sobre  aument  d’un  terç  en  el  repartiment  de  la  contribu- 
ció de  l’any.  Datat  a 25  de  febrer  de  1781. 

Empremtat  en  un  manament  fet  al  Batlle  del  terme 
de  Vallmanya,  per  raó  del  sometent  general  que  havia 
d’alçar-se  en  la  sots-vegueria  dels  Prats.  Datat  en  aquesta 
vila,  a 6 de  setembre  de  1609  h 

1411 

D Tro  1 Ofi  S/  0 Q TYITY1  Dol Inooi/l  d a I ’gnior 

1416  1780  j 1808 

v Valj  aO  a uO  111111»  vUllcbbJU  (lc  1 aUtUí» 

Hodó,  26  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Imatges  de  Sant  Pere  i Sant  Pau. 

Escut  amb  els  mateixos  senyals  del  segell  pre- 

S. PERE  S.  PAV  DEL  PRAT 

cedent  n.°  1415,  però  amb  collocació  inversa, 

Al  peu  d’un  certificat  de  2 d’abril  de  1805. 

ço  és,  quarters:  1 i 4,  les  barres;  2 i 3,  tres  roses. 
PRATS  DEL  REY 

PRATDIP 

1412 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
memorial  o recurs  presentat  per  l’Ajuntament  de  la  vila 

Oval,  33  X28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològie; 
matriu  de  boix. 

de  Prats  de  Rey,  el  3 de  desembre  de  1780  2. 

Escut  timbrat  d’una  corona,  que  porta  per  se- 
nyal un  lleó  rampant. 

PREMIÀ  DE  DALT 

14  1 7 1737-1792 

PRAT  1 DIP 

Rodó,  24  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

PRATS  DE  LLUSSANÉS 
1418  1780 

La  tiara  i les  claus;  a la  dreta  una  Pia  l’es- 
querra una  A. 

Quadrat,  20  X 20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment de  1792  3. 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  la  llegenda: 

PRA  1 TS 

PUIGCERDÀ 

1418  Segle  xv  (?) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació d’interès  particular,  lliurada  pel  Batlle  i Regi- 
dors de  la  vila,  en  24  de  juny  de  1780. 

Rodó,  54  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó;  Consell  d’Aragó; 
llig.  367. 

Un  puig  cimat  d’una  flor  de  llir. 

1414  1812 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 

Quadrat,  20  X 20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta 
Suprema  de  Catalunya;  Guerra,  any  1812. 

1603,  f.  118),  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  en  una 
carta  dels  Consellers  de  la  vila  als  de  Barcelona,  en  10  de  març 
de  1603. 

Representació  quasi  igual  a la  del  segell  pre- 
cedent n.°  1413. 

PRA  1 TS 

2.  En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Suprema  de  Ca 
talunya.  Gràcia  i Justícia,  llig.  n.°  1),  n’havem  vist  un  altre  exem- 
plar, en  una  proposta  de  càrrecs  del  municipi,  datada  a 12  d’octubre 
de  1808. 

3.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda,  de  Barcelona,  hi  havem  vist 
altres  dos  exemplars  d’aquest  segell;  l’u  en  una  certificació  del  repar 
timent  per  menor  del  cadastre  de  l’any  1737,  datada  a 13  d’abril 

Al  peu  d’un  certificat  referent  al  servei  militar,  de  5 
de  maig  de  1812. 

del  mateix  any;  l’altre  en  un  certificat  referent  als  sobrants  de 
propis  i arbitris  de  1780,  datat  a 14  de  febrer  de  1781. 

INVENTARI 


185 


+ SEGILLUM  NÜM  \ PODII 

CERITANI 

En  unes  instruccions  fetes  pels  Cònsols  i Consell  de  la 
vila  de  Puigcerdà  per  a Pere  Quintana,  Cònsol  i Síndic, 
qui  devia  presentar-se  com  embaixador  al  Rei.  No  porta 
data,  però  per  la  lletra  es  dedueix  que  correspon  al  se- 
gle xvi.  El  segell  sembla  és  més  antic,  potser  del  segle  xv. 


1419 


1423-1521-1614 


Rodó,  42  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  355. 


El  puig  i la  flor  de  llir. 


+ S*  DE  * LA*  UI  LA  * DE  * PUGX  * CER  * DA 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació lliurada  pels  Cònsols  de  la  vila,  en  4 de  juny 
de  1614  (sigillo  communi  eiusdem  universitatis  impresso)1. 


1420 


1528-1597 


Rodó,  24  mm.  Cera  groga.  — Seu  d’Urgeli,  Arx.  de  Capítol 
de  la  Seu. 


El  mateix  senyal  del  segell  precedent  n.°  1419. 
+ SAGEL  DELS  CONSOLS  DE  PVIGCERDA 

Empremtat  en  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  al  Ca- 
pítol de  Canonges  de  la  Seu  d’ Urgell.  Datada  «lo  mati  de 
pasqua»  de  1528  (que  correspon  al  12  d’abril)  2. 


1.  El  segell  n.°  1419*  és  un  altre  exemplar  d’aquest,  i el  publi- 
quem per  contenir  el  senyal  de  la  vila  perfectament  marcat.  L’ha- 
vem vist  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Consell  d’Aragó,  llig.  478).  emprem- 
tat en  una  legalització  de  la  firma  i signe  del  notari  En  Tomàs 
Mauri,  autoritzada  per  En  Jaume  Vinyola,  Veguer  de  la  Cerdanya, 
Batlle  i Cònsol  en  primer  grau  de  dita  vila,  juntament  amb  els  Còn- 
sols En  Miguel  Pera,  En  Benet  Bruguera  i En  Joan  Casas,  11  d’abril 
de  1600.  El  segell  ve  indicat  amb  aquesta  fórmula:  et  sigillo  communi 
Domus  consulalus  eiusdem  ville  sigillata.  Altres  exemplars  n’havem 
vist  en  documents  do  7 de  febrer  de  1423  (Barcelona,  Arxiu  Muni- 
cipal, Cartes  comunes  originals,  1420-1429),  28  de  juliol  de  1521  (al 
mateix  Arxiu,  Cartes  comunes  originals,  1503-1538,  f,  62)  i 6 de  fe- 
brer de  1590  (Ibid.,  Cartes  comunes  originals,  1590,  f.  37  ) 

2.  Demés  d’aquest  exemplar,  n’havem  vist  un  altre  d’emprrmtat 
amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta  dels  Cònsols  de  la  vila  als 
Consellers  de  Bar-  elona,  dient-els-hi  que  amb  tot  i ésser  a la  fron- 
tera i haver  pesta  i fam  a França,  no  tenen  novetat  en  la  sanitat. 
Datada  a 6 de  juny  de  1573  (Barcelona,  Arx.  Municipal,  Cartes  co- 
munes originals,  1570-1575,  í.  63).  Altre  exemplar  l’hem  vist  en 
aquest  mateix  Arxiu  (Cartes  comunes  originals,  1597,  f.  129),  em- 
premtat amb  cera  vermella,  en  una  carta  dels  Cònsols  als  Consellers 
de  Barcelona,  datada  a Puigcerdà  a 30  de  setembre  de  1597,  dema- 
nant-els-hi  socors  per  estar  en  gran  perill  « de  la  entrada  del  inimic 
francès*:  demanen  3 càrregues  de  pólvora,  200  arcabussos  i 6 quin- 
tars  de  plom,  prometent  restituir-los-hi  a son  temps.  Amb  aquests 
exemplars  hem  pogut  completar  la  llegenda. 


1421 


1727  i 1746 


Oval,  19  x 16  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


El  mateix  senyal  dels  segells  precedents  n. 08 1419 
i 1420. 

+ S * D * L * V * DE  * PVIGCERDA 

( + Segell  de  la  vila  de  Puigcerdà ) 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  mana- 
ment dels  Regidors  a En  Josep  Coder,  clavari,  perquè 
pagui  44  lliures  barceloneses  a En  Joan  Bta.  Sagués  i 
En  Pau  Degollada.  Datat  a Puigcerdà,  a 15  de  desembre 
de  1727  J. 


1422 


1726 


Rodó,  45  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


El  mateix  senyal  dels  segells  precedents  n.os  1 420 
i 1421. 

+ • SELLO  ■ MAI  OR  • DE  ■ PVICERDAN  - 

En  una  carta  dels  Regidors  de  la  vila  de  Puigcerdà  al 
Contador  principal  N’ Andreu  Pérez  Bracho,  referent  al 
cadastre.  Datada  a 9 de  juliol  de  1726. 


1423 


1808 


Rodó,  43  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  3. 


El  puig  i la  flor  de  llir  que  porta  per  senyal, 
són  dibuixats  molt  toscament. 

SELLO  MAIOR  D LA  VILLA  D PÍVIGCERDA1 


Empremtat  en  una  proposta  de  l’ofici  de  Síndic  Procu- 
rador General  per  a 1809.  Datada  a 22  d’octubre  de  1808. 


1424 


1809 


Rodó,  50  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Guerra.  Oficis  n.°  7. 


El  puig  i la  flor  de  llir  timbrats  d’una  corona 
reial  i rodejats  de  trofeus  militars  (senyeres,  llan- 
ces i canons.) 


VILLA  DE  PVIG-DA 


1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  el  mateix  Arxiu,  en  un  docu- 
ment datat  a 28  de  novembre  de  1746. 


Volum  II 


24 


186 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


Empremtat  en  una  certificació  de  la  Junta  Corregi- 
mental  de  la  vila  de  Puigcerdà,  referent  al  reemplaç  de 
l’exèrcit.  21  de  maig  de  1809. 


Aquesta  creu  és  senyal  del  monestir  de  Santes 
Creus,  que  tenia  jurisdicció  sobre  aquest  lloc. 

+ SAGELL  ■ DE  • PVIGTINIOS 


PUIRDALBA 

1425 

Oval,  18  X 15  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  puig  cimat 
d’una  creu. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació datada  a 29  de  desembre  de  1803. 


1430 


PUKxVERT 

1651-1809 


Oval,  24  x 20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  Uig.  n.°  1. 


1426 


PUKxREKx 

1718  i 1740 


Oval,  30x24  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Dos  claus. 

PVGVERT . 1651 


Escut  amb  una  creu  de  Sant  Joan. 
No  porta  llegenda. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  en  25  de  se- 
tembre de  1809. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
memorial  sotscrit  pel  Batlle  i llegidors  del  terme  de 
Puigreig,  referent  a les  families  que  hi  tenien  alberg.  Da- 
tat a 3 d’agost  de  1718  b 


1427 


1811 


Rodó,  22  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  llig.  Guerra,  n.°  3. 

Escut  en  losange,  amb  la  creu  de  Sant  Joan. 
PVIG  RETG 

En  una  certificació  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit, 
datada  a 25  de  novembre  de  1811. 


1431 


PUJALT 

1844 


1428 


Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


La  creu  de  Sant  Joan. 

* PVIGRETG 


1429 


PUKtTINYOS 

1803 


Oval,  29  x 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  puig  amb  una  creu  de  doble  travesser. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  havem  vist  un  altre  exemplar  d’aquest 
segell,  en  un  document  de  29  de  maig  de  1740. 


Rodó,  32  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

Escut  a senyal  de  les  barres,  timbrat  d’una 
corona. 

No  porta  llegenda. 

L’havem  trobat  usat  en  documents  de  1844. 


1432 


QUADRA  DE  BUYDASACHS 

I BORRALLAS 

1802 


Rodó.  40  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Tot  el  camper  del  segell  és  ocupat  per  la  lle- 
genda: 

Q.  DE  BVIDASACH  Y B. 

( Quadra  de  Buidasach  y Borrallas ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  docu- 
ment contestant  a un  interrogatori  sobre’l  cadastre.  10  de 
desembre  de  1802. 


1438 


QUADRA  DE  CLARA 

1822 


Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Quatre  castells  posats  en  forma  de  creu  grega. 


INVENTARI 


187 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació de  l’Alcalde  de  dita  Quadra,  de  que  no  hi  ha 
cap  capellania  vagant.  Datada  a 29  de  març  de  1822. 


QUADRA  I CASTELL  DE  VILAGELANS 
1484  1781 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Representació  borrosa;  sols  se  distingeixen  tres 
estrelles. 

Empremtat  en  una  certificació  del  Batlle  i Regidors  de 
dit  lloc,  de  que  en  l’any  1780  no  hi  ha  sobrants  de  pro- 
pis. Datada  a 15  de  febrer  de  1781. 


1485 


RAJADELL 

1840-1849 


Oval,  32  X 24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Un  astre  radiant. 

RAJADELL 

L’havem  vist  usat  en  documents  de  1840  i 1849. 


1436 


RASQUERA 

1734 


Rodó,  28  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Una  R i una  S dintre  d’un  cercle. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  terna  de  Regidors  per  a 1735. 


1437 


REUS 

1590  i 1653 


1438 


1593 


Rodó,  20  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1593-1594,  f.  36. 

El  mateix  senyal  del  segell  precedent  n.°  1437. 

En  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  [de  Reus  als  Con- 
sellers de  Barcelona,  referent  a la  lliure  entrada  en  la 
ciutat.  16  de  maig  de  1593. 


1439 


Segle  xvui  (?) 


Rodó,  40  mm.  — Reus,  Collecció  del  Sr.  Font  de  Rubinat; 
matriu  de  coure. 


Escut  que  porta  per  senyal  una  àguila,  que  té 
en  el  pit  un  altre  escudet  amb  una  rosa.  L’escut 
va  timbrat  d’una  corona  i sostingut  per  dos 
lleons  rampants. 

No  porta  llegenda. 

(jFou  creat  aquest  segell,  durant  la  guerra  de  successió, 
pels  partidaris  de  l’Arxiduc  d’ Àustria? 

1440  1781-1825 

Oval,  43  X 36  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  que  porta  per  senyal  una  rosa,  timbrat 
de  la  tiara  i les  claus. 

Empremtat  en  una  certificació  lliurada  per  l’Ajunta- 
ment reial  de  la  vila  de  Reus,  referent  al  cadastre  de  la 
casa  d’En  Joan  Bautista  Torroja.  11  d’octubre  de  1825  i. 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  Cor.  Aragó;  Consell 
d’Aragó,  llig.  215. 

Una  rosa. 

No  porta  llegenda. 

En  una  certificació  dels  Jurats  de  la  vila  de  Reus,  re- 
ferent al  comportament  d’En  Rafel  Fortuny,  que  era  Ju- 
rat primer  quan  l’exèrcit  del  marquès  de  los  Vélez  entrà 
a Catalunya.  Datada  a 10  de  febrer  de  1653  i. 


1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals; 
1590,  f.  112),  n’hem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb  cera 
vermella  i paper,  en  una  carta  dels  Jurats  i Consell  de  la  vila  als 
Consellers  de  Barcelona,  queixant-se  per  haver-los-hi  retirat  la  lliure 
entrada  per  raó  de  mal  contagiós.  Datada  a 20  de  maig  de  1590. 


1441 


RIALP 

1720-1808 


Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  ilig.  2. 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

17 XX  / DEL  I RIALP  / + 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’una 
proposta  de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  en 
13  d’octubre  de  1808. 


1.  Altres  exemplars  en  un  certificat  dels  sobrants  d’arbitris  i 
propis  de  l’any  1780,  fet  pel  Batlle  En  Bonaventura  de  March,  amb 
data  de  25  de  febrer  de  1781  (Arx.  Provincial  d’Hisenda,  de  Bar- 
celona), i en  documents  de  1808,  1810  i 1812.  (Arx.  Cor.  Aragó.  Do- 
cuments de  la  Junta  Suprema  de  Catalunya.) 


188 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


1442 


1808 


Oval,  33x27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  4. 

Escut  timbrat  d’un  casc.  El  senyal  apareix 
quelcom  borrós,  no  veient-s’hi  sinó  un  griu. 

En  una  proposta  de  regidors  per  a l’any  1809,  datada 
a 30  de  setembre  de  1808. 


1446 

Oval,  28  X 20  mm.  ■ 


1811 

Ars.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya. 


Escut  a senyal  de  les  barres  i escacs,  fet  molt 
toscament. 

RIBAS 

Empremtat  en  un  estat  dels  suministres  fets  a l’exèr- 
cit per  les  Justícies  de  la  vila  i valls  de  Ribes  en  els 
anys  1809,  1810  i 1811  fins  a la  data.  18  de  febrer  de  1811. 


RIBERA 

DE  SANT  JOAN  DE  LES  ABADESSES 
1448  1809 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  3. 

Una  creu  dintre  d’un  cercle. 


1447 


RIPOLL 

Segle  xiv  (?)  — 1736 


Rodó,  38  mm.  — Collecció  de  l'autor;  matriu  de  coure. 


Escut  dintre  d’un  quadrilobat.  Porta  per  senyal 
un  poll  i a ambdós  costats  ratlles  ondulades. 


RIVERA  D ST  IN  LAS  ABADESSAS  • 


+ SIGILLUM  ! UNIVERSITAT  IS  \ UILLE 
RIUIPULLI 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  regidors  per  a l’any  1810.  Datada  a 11  d’octu- 
bre de  1809. 


1444 


RIBES 

1482 


Aquest  segell  degué  començar-se  a usar  en  el  segle  xiv. 
En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  n’havem 
vist  un  exemplar,  empremtat  amb  hòstia  vermella  i pa- 
per, en  una  certificació  del  Batlle  i Regidors  de  la  vila 
de  Ripoll,  referent  al  repartiment  per  menor  del  cadas- 
tre de  1736.  Datada  a 14  de  maig  de  1736. 


Rodó,  30  mm.  Cera  vermella.  — La  Garriga,  Arx.  de  ca’N  Tarrés. 


Escut  en  forma  de  triangle,  a senyal  d’escacs. 
Llegenda  borrosa. 


Al  revers  d’una  requesta  feta  per  En  Jaume  de  Ribes, 
Veguer  i Batlle  de  la  vila  i vall  de  Ribes,  a En  Pere  Joan 
Poblet,  Sots-Veguer  i Sots-Batlle  de  Vich  i Ausona,  Ri- 
poll i Ripollès.  Datada  a 16  de  desembre  de  1482. 


1445 


1654 


1448 


1628 


Oval,  19  x 17  mm.  — Ripoll,  Arx.  de  la  Comunitat  de  preveres 
de  Sant  Pere. 


Un  poll  i un  bàcul. 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  testament  en- 
tregat  clos  per  Na  Caterina  Lluçà,  de  Ripoll,  a 17  d’agost 
de  1628.  Aquest  segell  pertany  a un  dels  testimonis  i s’hi 
consigna  en  la  següent  forma:  «.Jo  Antoni  Joan  Gau,  pre- 
vere, me  sotescrich  per  testimoni  en  lo  present  testament 
y poso  per  senyal  un  gall  y una  crossa. » 


Rodó,  25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Processos. 


1449 


1666 


Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats: 
l.a,  les  barres;  2.a,  escacs. 

RIBAS 

Empremtat  amb  hòstia  groga  i paper,  en  una  certifi- 
cació feta  pels  Cònsols  de  la  vila  i valls  de  Ribes,  en  31 
de  juliol  de  1654. 


Rodó,  7 mm.  — Ripoll,  Arx.  de  la  Comunitat  de  preveres 
de  Sant  Pere. 

Un  poll. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  el  testament  de 
mossèn  Josep  Puig,  prevere  de  la  vila  de  Ripoll,  entregat 
tancat  a 6 de  març  de  1666,  al  notari  de  dita  vila  Onofre 
Pont.  Aquest  segell  el  posa  un  dels  testimonis  amb  aques- 


INVENTARI 


189 


ta  fórmula:  «Jo  Joan  Cases,  prevere,  me  sota  scrich  en  lo 
present  testament  per  testimoni  y poso  per  senyal  lo  sello 
de  Ripoll.» 


1454 


RIPOLLET 

1737 


Kodó,  19  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


1450 


1773  i 1781 


Rodó,  40  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Un  pollet. 

No  porta  llegenda. 


Representació  borrosa.  Un  poll  (?). 


SIGILLVM  • VNI  VERS  SI  TAT  18  • VILLE  • 
EIVIPVLLI • - 


En  una  certificació  dels  Regidors  de  Ripollet,  d’haver 
fet  el  repartiment  del  cadastre  per  a l’any  1737.  Datada 
a 20  de  maig  de  1737. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat del  Batlle  i Regidors  de  la  vila  de  Ripoll  referent 
als  sobrants  de  propis  i arbitris  de  l’any  1780.  Datat  a 6 
d’abril  de  1781  h 


1455 


RIUDOMS 

1657 


Oval,  26  X 21  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  Uig.  518. 


1451 


1808-1813 


Dos  arbres  (oms)  al  marge  d’un  riu. 


Oval,  52  X 45  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.«  3. 


DE  LA  VILA  DE  RIVDOMS 


Un  poll  rodejat  de  branques  de  roure  (?) 


SIGILLVM  • VNIVERSITATIS  ■ VILLJE  • 
RIVIPVLLI  • 


Empremtat  en  una  proposta  feta  a la  Junta  Superior 
del  Principat  de  Catalunya  per  l’Ajuntament,  de  Batlle, 
Regidors,  Diputats  i Síndics  de  la  vila  de  Ripoll,  per  al 
càrrec  de  Síndic  Procurador  general  per  a 1809,  1810 
i 1811.  Datada  a 13  d’octubre  de  1808 1  2. 


Empremtat  en  un  «memorial»  de  les  despeses  que  ha 
fet  i fa  la  vila  de  Riudoms  en  la  gent  de  guerra  i capo- 
rals, fins  el  dia  de  la  data,  10  d’abril  de  1657  i. 


1456 


1809 


Oval,  42X38  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya,  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  9. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1455,  però  més  ornamentada. 


1452 


+ DE  LA  VILA  DE  RIVDOMS 


Rodó,  23  mm.  — Colleccló  d’En  Juli  Vintró;  matriu  de  bronze. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  poll  sobre  ones. 


En  una  proposta  de  Regidors  i Síndic  de  la  vila.  16  de 
febrer  de  1809. 


1453 


1810 


Oval,  34  X 27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya,  llig.  «Todos  Ramos,»  anys  1808  a 1812. 


1457 


R0CAC0RRA 

1729 


Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Escut  amb  un  poll,  sobre  ratlles  horitzontals 
ondulades. 

Empremtat  a nb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  decret  de 
l’Ajuntament  de  Ripoll  concedint  passaport  al  Dr.  Josep 
Font  i Macià  l’li  de  març  de  1810. 

1.  L’exemplar  d’aquest  segell  corresponent  a l’any  1773,  l’havem 
vist  en  l'Arxiu  de  la  Comunitat  de  preveres  de  Sant  Pere  de  Ripoll, 
en  un  document  de  28  d’abril  de  dit  any. 

2.  N’hem  vist  altres  exemplars  en  el  mateix  Arxiu  i en  el  Provin- 
cial d’Hisenda,  en  documents  de  1813  i 1812  respectivament. 


Una  creu  i dessota  la  llegenda: 

ROCA  I CORBA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació de  que  en  el  terme  no  hi  ha  béns  de  seglars  que 
hagin  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 10  de 
febrer  de  1729. 

1.  N’hem  vist  altres  exemplars  en  documents  de  1658  i 1719,  i 
amb  ells  havem  pogut  completar  la  llegenda. 


190 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


1458 


ROCAFORT 

1847 


En  una  proposta  de  Batlle  per  al  bienni  de  1809  i 1810. 
Datada  a 30  de  setembre  de  1808. 


Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Una  flor  o ram. 

. ROCAFORT  . 

Era  usat  encara  en  1847. 


1459 


RODA 

1841  i 1846 


Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 


Entre  dos  ratlles  ornamentals  la  llegenda: 
RODA 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1841  i 1846. 


1460 


R0DERS 

1810 


Rodó,  36  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Dintre  d’un  cercle  les  lletres:  RS 


i 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  ator- 
gat per  1’Ajuntament,  de  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc, 
el  12  de  desembre  de  1810. 


1463 


ROSES 

1437 


Rodó,  22  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Generalitat; 
correspondència. 


Una  àguila  amb  les  ales  esteses. 
Llegenda  borrosa. 


En  una  carta  del  Cònsols  i Prohomes  de  la  vila  i pa- 
rròquia de  Roses  als  Diputats  del  General  de  Catalunya 
residents  a Barcelona,  referent  a unes  bregues  que  ha- 
vien ocorregut  en  la  dita  vila.  «Scrita  ab  cuyta»,  a 27  de 
juny  de  1437. 


1464 


1581 


Rodó,  27  mm.  Cera  vermella. — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1580-84,  íol.  94. 


Escut  amb  tres  roses  i dessota  ratlles  formant 
ones. 


Al  peu  d’una  certificació  del  Batlle  i Cònsols  de  la  vila 
de  Roses  dirigida  als  Consellers  de  Barcelona,  referent 
a les  diligències  practicades  en  una  nau  procedent  de 
Gènova,  arribada  al  port  de  la  vila,  i sospitosa  de  mal 
contagiós.  Datada  a 18  de  febrer  de  1581  i «segellada  ab 
lo  segell  comú  de  dita  vila  de  Roses». 


1465 


1729  i 1792 


RODONYÀ 

1734 

Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  castell:  a la  dreta  una  R i a l’esquerra 
una  A. 

En  un  certificat  referent  a un  censal  d’interès  particu- 
lar. Datat  a 21  de  setembre  de  1734. 


Oval,  30  X 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Escut  amb  el  mateix  senyal  del  segell  prece- 
dent n.°  1464,  çò  és,  tres  roses. 

VILA  DE  ROSAS 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció de  les  cases,  terres,  etc.,  que  de  mans  seculars  havien 
passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Roses,  10  de  febrer 
de  1729  i. 


1461 

Rodó,  28  mm.  — 


1462 


RONI 

1808 


Rodó,  33  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia.  Propostes  n.°  4. 

Una  creu  grega  i en  cadascun  dels  quatre  quar- 
ters que  forma,  una  lletra  de  la  llegenda: 

RONI 


1466 


R0SSELL0 

1808 


Rodó,  40  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya,  llig.  Gràcia  í Justícia. 

Una  rosa. 

ROSELLO 

1.  Encara  en  1792  s’usava  aquest  segell. 


INVENTARI 


191 


Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  Síndic.  Datada  a 10  de  novembre  de  1808. 


1467 


RUBÍ 

1809 


Oval,  29  X 26  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Imatge  de  Sant  Pere. 

+ COMV  DE  RVBI  • 

L’hem  vist  usat  en  un  sindicat  fet  per  l’ Ajuntament 
de  Rubí  a favor  d’Isidre  Roig,  en  20  de  juliol  de  1809. 
(Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior  de 
Catalunya. ) 

RUBIÓ  D’ARDESA 
1468  1807 

Rodó,  27  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Una  M i altres  lletres  dintre  d’un  cercle. 
RVBIO  + DE  ARDESA 

Estava  en  ús  en  1807. 


SABADELL 

1469  1560-1619 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Documents  de 
Sant  Cugat  del  Vallès. 


Una  ceba.  A la  dreta  una  S i a l’esquerra 
una  A.  Dessota,  tres  punts  o besants. 

En  una  requesta  que  fa  En  Jaume  Llobet,  Procurador 
reial  de  la  vila  i terme  de  Sabadell,  al  Batlle  de  la  vila  i 
terme  de  Sant  Cugat.  27  d’agost  de  1582  i. 


1470  1623  i 1650 

Oval,  37  x30  mm.  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Consell 
d’ Aragó;  llig.  494. 

Una  ceba. 

VILA  • D • SABADELL  ■ 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
1551-1563,  f.  84),  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb 
cera  vermella  i paper,  en  una  carta  dels  Jurats  de  la  vila  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  demanant-els-hi  entrada  franca  per  estar  lliures 
de  mal  contagiós.  Datada  a 8 d’octubre  de  1560.  N’hem  vist  altres 
exemplars  en  documents  de  1579,  1601,  1610  i 1619. 


Empremtat  en  una  certificació  i legalització  de  la  firma 
d’En  Joan  Feu,  notari  de  la  vila  de  Sabadell,  autorit- 
zada per  En  Pascasi  Moret,  En  Pau  Feu  i N’Antic  Co- 
maderan,  Consellers  de  la  universitat  i terme  de  dita 
vila,  amb  data  de  31  de  juliol  de  1623,  sigilloque  Vniver- 
■sitatis  nostre  in  calse  earundem  impresso  munitas  i. 


1471 


1737 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
n.°  1469. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  de  la 
certificació  feta  pels  Regidors  de  Sabadell,  a 3 de  maig 
de  1737,  del  repartimiento  legal  por  menudo  de  las  tierras 
de  cultivo,  vinas,  huertos,  casas  y demàs  que  los  vezinos  de 
la  villa  de  Sebadell  y su  termino,  corregimiento  de  Mataró 
y sus  tierrathenientes,  al  presente  tienen  y poseen  dentro  la 
expresada  villa  y su  termino,  ordonat  per  l’Intendent  Ge- 
neral D.  Antoni  de  Sartine,  a 15  de  gener  de  1731. 


1472 


1812 


Oval,  21  x 19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya. 


Molt  semblant  al  precedent  n.°  1471,  sols  que 
les  inicials  S i A tenen  una  col·locació  inversa, 
apareixent  la  A a la  dreta  i la  S a l’esquerra. 

Al  peu  d’un  certificat  referent  al  servei  militar,  datat 
a 11  de  febrer  de  1812. 


SABASSONA 

1775 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  castell.  A la  dreta  la  lietra  S i a l’esquerra 
una  A. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  súplica  dels 
Regidors  de  dit  lioc,  exposant  que’l  terme  es  compon  de 
les  dues  esglésies  de  Sabassona  i Tavèrnoles,  i demanen 
que  en  avant,  de  les  dues  se’n  formi  un  sol  cadastre  amb 
la  denominació  del  lloc  i terme  de  Sabassona.  Datada  a 
18  de  novembre  de  1775. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  (Plica  de  testimonis  del  Collegi  d’Adro- 
guers, llibre  V,  1648-1659),  n’havem  vist  un  altre  exemplar  en  una 
lletra  d’En  Joan  Pujades,  lloctinent  de  Procurador  reial  de  la  vila  i 
terme  de  Sabadell,  castell  d’Arrahona  i quadra  de  Sant  Pau  de  Riu- 
sec,  al  Veguer  de  Barcelona,  trametent-li  una  plica  de  declaracions 
do  testimonis.  Datada  a Sabadell,  a 27  de  juliol  de  1650. 


192 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


, SAGrAS 

1474 

Oval,  37  X 29  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
certificat  referent  al  servei  d’armament  i defensa.  21  d’oc- 
tubre de  1811. 

Creu  de  Sant  Andreu  amb  una  palma. 

1479 

DISTRITO  MUNICIPAL  DE  SAGAS 

Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Museo  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  boix. 

H75  SALls 

165.. -1812 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1478. 

Oval,  29  X 25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
prema de  Catalunya;  llig.  3. 

SALLENT 

1480  1724-1744 

Escut  que  porta  per  senyal  una  àguila  de  dos 

Escut,  27  X 20  mm.  — Collecció  d’En  Juli  Vintró. 

caps. 

SALAS  1 165.. 

Dues  claus  encreuades. 

Empremtat  en  una  certificació  de  l’Ajuntament  de  la 
vila  de  Salàs,  declarant  que’ls  benifets  de  la  Comunitat 

SALLENT 

de  preveres  de  l’esglèsia  parroquial  quedarien  incongrus 
si  se’ls  subjectava  a la  prestació  del  mig  delme.  15  de 
febrer  de  1812. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  varis  do- 
cuments de  1724  i 1727  i. 

SALDES 

14/6  i8ii 

SANAHUJA 
1481  1568 

Rodó,  24  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó-  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra  1811,  llig.  3. 

Rodó,  40  mm.  Cera  vermella.  — Seu  d’Urgell,  Arx.  del  Capítol 
de  la  Seu. 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

S / MARTI  1 D • E 1 SALDAS 

La  Verge  amb  Jesús-Nen,  en  un  templet  gòtic; 
té  a la  dreta  un  bàcul  i a l’esquerra  un  escut. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’un  certificat 
referent  al  servei  militar.  Datat  a 5 de  novembre  de  1811. 

• SIGILLVM  DE  SANAVGIE 

1477  1836 

En  una  carta  dels  Cònsols  i Consell  de  la  vila  al  Capí- 
tol de  Canonges  de  la  Seu  d’Urgell.  Datada  a 8 de  no- 
vembre de  1568. 

Oval,  33  x 28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

SANS 

1482  1744 

Imatge  d’un  Sant-bisbe,  dibuixada  toscament. 

Rodó,  16  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

SALDES  Y MASANES 
Encara  era  usat  en  1836. 

Una  creu  semblant  a la  del  Capítol  de  la  Seu 
de  Barcelona. 

SANS 

SALSELLES 

1478 

Rodó,  34  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  any  1811,  llig.  3. 

Tres  cercles  concèntrics  i a son  entorn  la  lle- 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  unà  cer- 
tificació del  Batlle,  del  lloc  de  Sans,  de  que  en  tot  el 
temps  transcorregut  del  present  any,  no  ha  tingut  de 
denunciar  cap  multa  ni  altres  penes  pecuniàries.  Datada 
a 10  de  setembre  de  1744. 

genda: 

SALSELLAS 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  (llig.  238,  Se- 
minari), n’havem  vist  un  exemplar  en  una  carta  d’En  Valentí  Riera, 
Batlle  de  la  vila  de  Sallent,  datada  a 26  de  setembre  de  1744. 

INVENTARI 


193 


SANT  ANDREU  DE  LA  BARCA 
1483  1761 

En  una  certificació  referent  als  béns  de  seglars  que 
havien  passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 26  de 
febrer  de  1729. 

Oval,  31  X 25  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda. 

Imatge  de  Sant  Andreu. 

Cl  77}  T T Fi  77T  Cl  A ~\T  T\  T)  77T  T 7 T\  T71  TA  T>  A A 

1487  1812 

Rodó,  30  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Govern,  llig.  18. 

aS ÍíL·LO  DE  S.  A.ND HE  V DE  EA  EAJtiiy  A 

Empremtat  al  peu  d’un  certificat  fet  pels  Regidors  de 
dit  lloc  i referent  al  pagament  de  l’impost  personal. 
Datat  a 25  de  març  de  1761. 

Una  campana. 

+ VILA  DE  SANT  CELONI 

1484  1816 

En  una  certificació  autoritzada  pel  Batlle  i Ajunta- 
ment de  Sant  Celoni,  de  que  el  convent  dels  PP.  Caput- 
xins de  dita  vila  se  trobava  inhabitable  per  mor  de  la 

Rodó,  31  mm.  — Barcelona,  Museu  Art ístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

devastació  causada  per  l’exèrcit  enemic.  17  de  juliol 
de  1812. 

Creu  de  Sant  Andreu  i en  cadascun  dels  qua- 
tre angles  que  forma,  un  ramatge. 

SANT  CLIMENT  D’AMER 
1488  i729 

S.  ANDREV.  DE.  LA.  BARCA. 

Oval,  26  x 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  hem  vist 
un  exemplar  d’aquest  segell,  empremtat  en  una  certifi- 
cació feta  per  l’Ajuntament  de  Sant  Andreu  de  la  Barca, 
de  que  en  dit  lloc  no  hi  havia  cap  persona  que  s’hagués 
ausentat  de  la  població  amb  el  govern  intrús.  Datada  a 
24  de  maig  de  1816. 

Escut  dividit  horitzontalment  en  dues  meitats. 
En  la  inferior,  les  barres;  en  la  superior: 

AMER 

Empremtat  en  una  certificació  dels  Regidors  de  dit 
lloc,  de  que  no  hi  ha  béns  de  seglars  que  hagin  passat  a 
eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 9 de  febrer  de  1729. 

SANT  ANDREU  DE  LLAVANERES 
1485  1780  i 1812 

SANT  CUGAT  DEL  VALLÈS 

Rodó,  16  mm.  — Ars.  Cor.  Aragó,  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  llig.  n.°  3. 

1489  1773-1812 

Oval,  35  X 29  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

La  creu  de  Sant  Andreu:  a la  dreta  una  L i a 
l’esquerra  una  S. 

Imatge  de  Sant  Pere  amb  la  tiara  i les  claus. 
+ S ■ PERA  ■ D • OCTAVI A • DEL  • VALLÈS 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  de  17 
de  gener  de  1812  h 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació d’baver-se  fet  la  proposta  del  càrrec  de  Regi- 
dor per  a l’any  pròxim  venider.  Datada  a 31  d’agost 

SANT  CELONI 
1486  1729 

de  1806  i. 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda 

SANT  DANIEL 
1490  1729 

Una  campana. 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona  Arx.  Provincial  d’Hisenda 

SANT  XALONI 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  la  llegenda: 

1.  En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  n’hem  vist  un 
altre  exemplar,  en  un  recurs  presentat  a l’Intendent  General  pel 
Batlle  i Regidors  de  Sant  Andreu  de  Llavaneres,  referent  a la  situa- 
ció precària  en  que’s  trobava  el  poble,  per  a sufrir  un  augment  en 
el  cadastre.  Datat  a 15  de  maig  de  1780. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  un  altre  exemolar,  empremtat 
al  peu  d’un  allistament  general  de  individus  de  17  a 36  anys,  sots- 
crit  pel  Batlle  i Regidors  en  2 d’agost  de  1773.  Demè3  l’hem  vist 
usat  en  documents  de  1794,  1810  i 1S12,  també  en  el  mateix  Arxiu. 

VOLÚM  II 


26 


194 


SIGILLOGRAFÍA  CATALANA 


ST  / DANI  I * EL  * 

Empremtat  en  una  certificació  donada  pels  Regidors 
de  dit  lloc,  referent  als  béns  de  seglars  traspassats  a ecle- 
siàstics des  de  1716.  Datada  a 10  de  febrer  de  1729. 


SANT  ESTEVE  SESROVIRES 


1491 


1781 


Rodó,  19  mm.  — Barcelona,  Ars.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  palma. 


S.  E.  A . S.  R. 

{ Sant  Esteva  Sesrovires) 

En  una  certificació  dels  Regidors  del  lloc,  referent  a 
un  impost  per  satisfer  les  cargues  de  la  universitat,  de 
l’any  1780.  Datada  a 18  de  febrer  de  1781. 


1492 


SANT  FELIU  DE  GUÍXOLS 

1466 


Rodó,  18  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Ars.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1465-1466,  f.  226. 


Escut  dividit  en  tres  quarters:  en  el  superior, 
quatre  barres.  Dels  dos  inferiors,  en  el  de  la  dreta 
hi  ha  una  creu;  en  el  de  l’esquerra,  escacs  (?). 

Al  dors  d’una  carta  dels  Jurats  i Consell  de  la  vila  de 
Sant  Feliu  de  Guíxols  als  Consellers  de  Barcelona,  do- 
nant-els-hi  noves  de  la  guerra,  que  la  reina  Joana  havia 
passat  a l’Empordà  amb  gran  gent  d’armes,  que  volien 
venir  a posar  setge  a la  vila  i que’ls  vulguin  prestar  «una 
de  aquexes  bombardes  den  Mayans. » Datada  a 6 d’octu- 
bre de  1466. 


1493  1475-1580 

Rodó,  43  mm.  Cera  bruna.  — Girona,  Arx.  Municipal; 
correspondència. 

Escut  dividit  horitzontalment.  En  la  meitat 
superior,  les  barres.  En  la  inferior,  dos  quarters, 
en  el  primer  dels  quals  ratlles  en  zig-zag  i en  el 
segon  una  creu  grega. 

+ 8 1 DEL.  .URATS  \ FELIV  \ 

D GUÍXOLS  • 

(+  Segell  dcl\s  J]urats  [de  la  vila  de  Sant]  Feliu  de  Guíxols)  (?) 

Empremtat  en  una  carta  de  creença  dels  Jurats  de  la 
vila  als  de  Girona,  a favor  d’En  Nicolau  Pla  i En  Fran- 


cesc Salelles,  habitants  de  dita  vila  i missatgers  dels  seus 
Jurats.  Datada  a 27  de  setembre  de  1475  i. 


1494 


Segle  xvin  (?) 

Rodó,  45  mm.  — Collecció  de  l’autor. 


Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  una 
creu  grega;  2,  les  barres;  3,  ratlles  horitzontals 
onejants. 

+ SIGILLV M VILLE  SANCTI  FELICIS 
GVIXOLENSIS 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper. 


1495 


1808 


Rodó,  13  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya. 


Un  escudet  amb  els  mateixos  senyals  que’ls  del 
segell  precedent  n.°  1494. 

No  porta  llegenda. 


En  una  certificació  d’En  Narcís  de  Domènech,  Batlle 
reial,  declarant  que  En  Miquel  Nadal  fou  nomenat  Sin- 
dic  segon  de  la  vila.  3 d’octubre  de  1808. 


SANT  FELIU  DE  LLOBREGAT 


1496 


1768  i 1781 

Oval,  27  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  palma  i unes  graelles. 

S.  F.  D.  LL. 

( Sant  Feliu  de  Llobregat ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació referent  al  cadastre,  sotscrita  pels  Regidors  de 
Sant  Feliu  de  Llobregat  en  24  de  febrer  de  1781  2. 

1.  En  l’Arxiu  del  Priorat  de  Santa  Anna,  de  Barcelona,  hi  veié* 
rem  un  altre  exemplar  d’aque9t  segell  en  cera  natural,  penjant,  per 
cintes  de  seda  groga  i vermella,  d’un  pergamí  que  conté  una  requesta 
feta  per  En  Joan  Castellà,  Batlle  reial  i Jurat  de  la  vila  de  Sant  Fe- 
liu de  Guíxols,  als  Veguers,  Batlles  i altres  oficials  del  regne,  perquè 
reconeguin  el  privilegi  de  Pere  III,  fent  francs  i lliures  de  tota  ser- 
vitut  i impost  els  naturals  i habitants  de  dita  vila,  i en  conseqüèn- 
cia en  favor  d’En  Nicolau  Dam,  mariner  i natural  d’ella;  datada  a 
4 de  juny  de  1495.  Encara  l’hem  vist  usat  en  1580,  en  una  carta  dels 
Jurats  de  la  vila  als  Consellers  de  Barcelona,  demanant-els-hi  avís 
de  les  noves  que  tinguin  de  mal  contagiós  en  les  costes  de  França, 
Gènova  i altres  parts  d’Itàlia;  datada  a 15  de  maig  del  dit  any  1580 
(Arx.  Municipal  de  Barcelona,  Cartes  comunes  originals,  1580-1584, 
f.  51). 

2.  En  el  mateix  Arxiu  en  veiérem  un  altre  exemplar,  en  un  cer- 
tificat de  3 de  setembre  de  1768;  «sellat  ab  lo  sello  acostumat  de  dit 
poble  *. 


INVENTARI 


195 


1497  1834  i 1840 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístieo-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

n’hem  vist  un  exemplar,  empremtat  en  una  comunicació 
de  l’ Ajuntament  de  Sant  Feliu  Sasserra  al  dit  Congrés. 
Datada  a 11  d’octubre  de  1810. 

Unes  graelles. 

SANT  GENÍS  D’AGTJDELLS 

+ S.  FELIU  DE  LLOBREGAT 

1501 

Rodó,  28  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

En  documents  de  1834  i 1840. 

Tres  ocells. 

SANT  FELIU  SASSERRA 
1498  „„ 

+ DE  S.  GEN1Z  DE  AGVDELLS  DE  HORTA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 

Rodó, 10  mm. — Ars.  Cor.  Aragó,  Consell  d’Aragó;  llig.  368. 

ficat  lliurat  pel  Batlle  i Regidors  d’Horta  (Sant  Genis 
d’Agudells),  referent  al  servei  militar,  i datat  a 22  de 

Una  serra. 

maig  de  1745. 

En  una  carta  del  Lloctinent  de  Veguer  del  Llussanés  i 
els  Jurats  de  Sant  Feliu  Sasserra  al  Duc  d’ Alcalà,  Lloc- 
tinent i Capità  General  de  Catalunya,  comunicant-li  no- 
ves de  l’estat  de  pau  i quietud  de  la  vegueria,  «com  aje 
estat  molts  anys  ha  sens  averse  sucseit  ninguns  robos, 
ni  tampoch  ninguna  mort,  ni  bandolers,  etc.»  Datada  a 
26  d’agost  de  1622. 

SANT  ISCLE  D’EMPORDÀ 
1502  1729 

Oval,  21 X 16  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  creu  i dues  lletres  (una  C i altre  que  apa- 
reix borrosa)  i dues  creus  més  petites. 

1499  1655  i i73i 

En  una  relació  feta  pels  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc, 
referent  a les  terres  o béns  que  de  seglars  havien  passat 
a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 11  de  febrer  de  1729. 

Rodó,  18  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó,  Plica  d©  testimonis  del  Collegi 
d’Adroguers,  llibre  V,  1648-1659. 

Les  barres  i una  serra.  A la  dreta  d’aquesta 
una  S,  a l’esquerra  una  F,  i una  A dessota. 

SANT  ISCLE  DE  LLINÀS 

1508 

Empremtat  en  una  lletra  de  remissió  de  declaracions 
de  testimonis,  datada  en  la  vila  de  Sant  Feliu  Sasserra, 
a 4 d’agost  de  1655  h 

Rodó,  28  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  n.°  1. 

La  llegenda  del  segell  collocada  dintre  d’un 
cercle: 

1500  isio 

ST  / ISCLE  1 DE  1 LLINÀS 

Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístieo-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Al  peu  d’una  proposta  de  càrrecs  del  municipi,  dirigida 
a la  Junta  el  8 d’octubre  de  1808. 

Representació  semblant  al  segell  precedent 
n.°  1499,  sols  que  no  porta  les  lletres  inicials  al 
costat  de  la  serra  i té  una  corona  i llegenda. 

Cl  A 117/77  77T  77T  T T 17  CT  A /A  TA  Z>  D A 

SANT  ISCLE  DE  VALLALTA 
1504  1768-1850 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístieo-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

íSAJS  1 JbÚLl  V tSAUUjKiiA 

En  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya,  Congrés  Provincial  de  Tarragona,  llig.  2), 

Un  cercle  engraellat. 

S,  ISCLA, 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  un  altre  exemplar,  en  una 
lletra  de  12  d’agost  de  1731. 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1768,  1799,  1819, 
1828  i 1850. 

196 


SIGILLOGRAFÏA  CATALANA 


SANT  JAUME  DE  FRONTANYÀ 

1^05  1836-1842 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Ocupa  tot  el  camper  del  segell  la  llegenda; 

ST  I JAVME  I D FRVNT  / ANYA 

Era  usat  en  1836,  1840  i 1842. 


Al  peu  de  les  firmes  del  Batlle  i llegidors,  que  certifi- 
quen el  repartiment  del  cadastre  per  a l’any  1736.  Datat 
a 3 d’abril  de  1736. 


1510 


1812 


Rodó,  33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  llig.  3. 


Una  àguila  coronada  i amb  les  ales  esteses. 

+ VILA  ■ DE  ■ ST  JOAN  LAS  • ABADESSAS 


1506 


SANT  JOAN  DESPÍ 

1781 


Rodó,  16  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat referent  als  suministres  fets  per  la  vila  d’ençà  del 
juliol  de  1811.  Datat  a 18  d’abril  de  1812. 


Un  pi;  a la  dreta  una  Pia  l’esquerra  una  I. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  co- 
municació del  Batlle  i Regidors  de  Sant  Joan  Despí  a 
l’Intendent  General  de  Catalunya,  referent  a l’augment 
del  terç  del  cadastre.  Datada  en  febrer  de  1781. 


SANT  JULIA  DE  CERDANYOLA 
1511 


1804 


Rodó,  27  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Congregació  Benedictina, 
fons  de  Bagà. 


SANT  JOAN  DE  LES  ARADESSES 
1507 

Rodó,  28  mm.  (?).  Cera  vermella.  — Arx.  Cor.  Aragó,  papers  solts. 


Una  àguila  amb  las  ales  esteses. 


Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda; 

SAN  JVLIA  / DE  I CERDÀ  I NOLA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  pro- 
posta de  Batlle  i Regidors  per  al  bienni  de  1805-1806. 
Datada  a 14  de  novembre  de  1804. 


Al  peu  d’una  patent  de  sanitat,  datada  a 10  d’octu- 
bre (?)  de  1560. 


1508  1681  i 1781 

Oval,  28  x 23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Una  àguila  amb  les  ales  esteses. 


SANT  JULIÀ  DE  SALT0R 

1512 

Rodó,  21  mm.  — Barcelona,  Collecció  del  Marquès  de  Dou. 

Una  creu. 

SALTOR 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  la  certifi- 
cació u’un  acta,  amb  data  de  13  de  maig  de  1681  i. 


1509  1736 

Oval,  29  X 23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
n.°  1508. 

1.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  un  altre  exemplar,  en  un  cer- 
tificat del  Batlle,  Regidors,  Diputat  i Sindic  procurador  de  la  vila, 
referent  al  sobrant  de  propis  i arbitris  en  l’any  1780.  Datat  a 4 de 
març  de  1781. 


Empremtat  per  senyal  del  testimoni  En  Joan  Falsi- 
nas,  en  el  testament  clos  de  N’Agnès  Coronas,  de  Ripoll, 
entregat  a N’Onofre  Pont,  notari  de  dita  vila,  als  12 
d’abril  de  1653. 


SANT  JULIÀ  DE  LÒRIA 

1518 

Oval,  22  x 17  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1614. 

Escut  partit  verticalment  en  dues  meitats.  En 
la  primera,  escacs,  i en  la  segona  tres  coltells  (?). 


INVENTARI 


197 


Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  carta 
del  Batlle  i Cònsols  i el  Rector  de  Sant  Julià  de  Lòria 
{Vall  d’ Andorra),  als  Consellers  de  Barcelona,  certificant- 
els-hi  que’l  lloc  està  lliure  de  pesta  i de  tot  altre  mal 
contagiós.  Datada  a 14  d’agost  de  1614  l. 


1514 


SANT  JUST  DESVERN 

1740-1838 


Oval,  32  X 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico- Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Una  campana. 

+ ST  JUST  Y ST  PASTOR  DESVERN 

En  l’Arxiu  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  l’hem 
vist,  empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  una  còpia  del 
cadastre  del  lloc  i terme  de  Sant  Just  Desvern,  correspo- 
nent a 1740.  També  l’hem  vist  usat  en  documents  de 
1829  i 1838. 


SANT  LLORENÇ 


1515 


1804 


DE  PROP  RAGA 

i 1812 


Rodó,  29  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  llig.  4. 


Unes  graelles. 

+ SANT  LLORENS 

Empremtat  en  una  certificació  de  que  en  dit  lloc  no 
hi  havia  cap  subjecte  concorrent  al  reemplaç  de  l’exèr- 
cit que'  tingués  exenció  concedida.  8 de  novembre  de  1812. 


1516 


1811 


Oval,  25  X 20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta 
Suprema  de  Catalunya;  Guerra,  llig.  4. 


Imatge  de  Sant  Llorenç,  portant  la  palma  a la 
mà  dreta  i les  graelles  a l’esquerra. 

No  té  llegenda. 


Al  peu  d’un  certificat  referent  al  reemplaç  de  l’exèr- 
cit, datat  a 15  de  desembre  de  1811. 

1.  No  podem  precisar  si  aquest  segell  correspon  al  Consell  Muni- 
cipal, puix  el  document  no  ho  expressa.  Al  final  de  la  carta  es  diu; 
«y  per  no  saber  d’escriure  fas  jo  Thoni  Nagual,  consol,  fer  la  present 
a Ramon  Marestany,  prebere.»  Lletra  d’aquest  és  la  de  tot  el  docu- 
ment, aixi  com  també  le3  firmes  de  «Joan  Marti,  balle»  i d’« Antoni 
Pere  Nalt  y Vila,  cònsol.» 


SANT  LLORENÇ  DELS  MORUNYS 

1517  1786  i 1808 

Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  1. 

Imatge  de  Sant  Llorenç  amb  hàbits  de  diaca  i 
portant  unes  graelles  a la  mà  dreta  i la  palma  a 
l’esquerra. 

-S’A  LOREN 


AI  peu  d’una  proposta  de  càrrecs  del  municipi,  dirigi- 
da a la  Junta  en  7 d’octubre  de  1808  b 


SANT  LLORENÇ  SAVALL 

1518 

Rodó,  31  mm.  Cera  vermella  — Col·lecció  de  l’autor. 

Unes  graelles  amb  dues  palmes  i dues  roses. 

+ LO  SAGEL  • DE  • SANT  ■ LORENS  • 
SE VALL  ■ 

Empremtat  en  un  document  de  1595. 


1519 


SANT  MARTÍ  DEMPÚRIES 

1637 


Oval,  23X18  mm.  — Barcelona,  Arx.  del  Reial  Patrimoni; 
Col·lecció  sigillogràflca. 


Un  castell. 

AMPVR  I IAS 

En  una  certificació  lliurada  pels  Cònsols  d’ Empúries,  i 
per  ells,  el  Batlle  Jaume  Rebassa,  de  còm  en  el  dia  de 
la  data  En  Pere  Correu  ha  descarregat  en  el  port  de  l’Es- 
cala una  partida  de  quitrà.  10  de  maig  de  1637. 

1747 

Oval,  32  X 25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Un  castell. 

ENPV  / RIAS 

En  una  instància  dels  Regidors  de  la  vila  d’ Empúries 
i Port  de  l’Escala,  perquè  sien  reintegrats  de  la  quantitat 
que  indegudament  tingueren  de  satisfer  pel  reial  cadas- 
tre. Datada  al  Port  de  l’Escala,  a 3 de  maig  de  1747. 


1.  En  l’Arx.  Provincial  d’Hisenda  de  Barcelona  n’havem  vist  un 
altre  exemplar,  empremtat  en  una  certificació  de  Batlle  i Regidors 
de  la  vila  de  Sant  Llorenç  dels  Morunys,  d’haver  fet  el  repartiment 
del  cadastre.  Datada  a 15  de  març  de  1786. 


198 


SIGILLOGRAFÍ A CATALANA 


1521  1781  i 1808 

1525 

Oval,  42x35  mm.  — Barcelona.  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Oval,  24  x20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  7. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  castell. 
EMPVRIAS  I LA  ESCALA 

Una  creu  grega. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  al  peu  d’un 
recurs  endreçat  al  Baró  de  la  Linde  referent  al  cadastre; 

En  una  proposta  de  Regidors  per  a l’any  1810,  da- 
tada a 30  d’octubre  de  1809. 

datat  a La  Escala,  a 6 de  març  de  1781  i. 

SANT  MARTÍ  DE  TORRUELLA 
1526  1844  i 1849 

SANT  MARTÍ  DEL  BAS 

1522 

Oval,  26  X 20  mm.  — Barcelona,  Museu  Artistico- Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Museu.  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Escut  amb  un  bust  d’àngel  i una  reixa. 

Dintre  d’un  cercle  i rodejada  de  motius  orna- 
mentals, una  mitra. 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1844  i 1849. 

SANT  MARTI  DEL  BAS 

SANT  MIQUEL  DE  FLUVIÀ 

1527 

1523  1816-1835 

Rodó,  25  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  coure. 

Semicercle,  29  X 24  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  espasa  i unes  balanses. 

Motius  ornamentals;  dessota  la  llegenda: 
B ■ A ■ S 

S o T o MIQVEL  o DE  ° FLVBA 

Al  peu  d’una  certificació  referent  als  subjectes  que 
s’havien  passat  al  govern  intrús.  Datada  a 7 de  juny 

SANT  PERE  DE  RIBES 
1528  1722 

de  1816  2. 

Oval,  33  x 26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

SANT  MARTÍ  SARROCA 
1524  1808 

Escut  dividit  en  quatre  quarters:  1 i 4,  dues 
torres  (?);  2 i 3,  tres  faixes. 

Oval,  25x19  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia.  Propostes,  5. 

Escut  dividit  en  quarters,  amb  els  senyals  bor- 
rosos. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació dels  Regidors  de  Sant  Pere  de  Ribes,  referent 
als  béns  que  en  dit  terme  posseïa  el  comte  de  Torralba. 
13  d’abril  de  1722. 

Empremtat  en  una  proposta  del  càrrec  de  Síndic  Pro- 
curador General  per  a l’any  1809.  Datada  a 12  de  no- 

SANT PERE  DE  VILAMAJOR 

1529 

vembre  de  1808. 

Rodó,  15  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

1.  Altre  exemplar  l’hem  vist  en  l’Arx.  Cor.  Aragó  (Documents 
de  la  Junta  Superior  de  Catalunya,  llig.  Gràcia  i Justícia,  propostes 
n.°  2),  en  una  proposta  de  Regidors  de  L’Escala  per  a l’any  1809; 
datada  a 18  de  setembre  de  1808. 

Una  clau;  a la  dreta  una  Fia  l’esquerra 
una  M. 

2.  També  l’hem  vist  usat  en  documents  de  1833  i 1835. 

En  una  certificació  de  26  de  març  de  1761. 

INVENTARI 


199 


SANT  PERE  DESPUIO 

1530 

Rodó  27  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  bronze. 

La  tiara  i les  claus. 

SN  PERE  ESPVIG  D BIANYA 


SANT  PERE  PESCADOR 
1531  1729 

Oval,  27  X 21  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


+ S.  QÜIRSE  DE  TARRASSA 

Era  usat,  entre  altres,  en  documents  de  1844. 


,BOK  SANT  SADURNÍ 
15o5  1529 

Rodó,  20  mm.  Cera  vermella.  — Col·lecció  de  l’autor. 

Una  campana. 

+ D LA  CORT  D SAN  SADURNÍ 


La  tiara  i les  claus.  A la  dreta  una  <Sia  l’eS' 
querra  una  P. 


En  un  document  de  1529. 


Empremtat  al  peu  d’una  relació  feta  pels  Regidors  de 
Sant  Pere  Pescador,  referent  als  béns  de  seglars  traspas- 
sats a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 11  de  febrer 
de  1729. 


„„„„  SANT  SADURNÍ  DE  NOYA 
1586 

Rodó,  17  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  íerre. 


SANT  PERE  SALAYINERA 

1532 

Rodó,  23  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


La  tiara  i les  claus. 

S.  P.  SALLAB1NERA 


Aquest  segell  l’hem  vist  usat  en  documents  de  1848. 


Un  cercle  i la  llegenda: 

• 1 • ST  SEDORNI 


1537 


1833 


Oval,  29  X 24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Escut  amb  el  senyal  de  les  barres. 

SANT  SADVRNI 


1533 


SANT  POL  DE  MAR 

1840 


L’hem  vist  usat  en  documents  de  1833. 


Rodó,  28  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 


Ocupa  el  camp  del  segell  la  llegenda: 
SIPO/L 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1840. 


SANT  UUIRZE  DE  TERRASSA 
1534 

Rodó,  24  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 


Una  serra,  rodejada  de  dues  palmes  entrellas- 
sades. 


SANT  SALVADOR  DE  TOLÓ 
1538  1811 

Rodó,  26  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Suprema 
de  Catalunya;  Guerra,  1811. 

Una  S i una  A (?) 

Empremtat  amb  paper  i hòstia  vermella,  al  peu  d’un 
certificat  referent  al  reemplaç  de  l’exèrcit.  12  de  novem- 
bre de  1811. 


1539 


SANT  SILVESTRE 

1729 


Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 


Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 


200 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


• 8NT  • / SILVES  1 TRA 

+ STA  COLOMA  • DE  • CERVELLÓ  * • 

En  un  certificat  dels  Regidors  del  lloc,  referent  als 
béns  de  seglars  venuts  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datat 
a 9 de  febrer  de  1729. 

En  una  certificació  autoritzada  pel  Batlle  i Regidors, 
a 31  de  desembre  de  1804  i. 

SANT  TOMÀS  DE  FLUYIÀ 

1540 

1544 

Oval,  29  X 24  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Rodó,  24  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  ferre. 

» 1 1 i 1 i i li  . i i i || 

Dibuix  molt  semblant  al  del  segell  precedent 
U.°  1543. 

lot  el  camp  del  segell  esta  ocupat  per  la  lle- 
genda: 

Llegenda  igual. 

ST  TOMAS 

SANTA  COLOMA  DE  GRAMANET 
1545 

SANT  VICENS  DE  SARRIÀ 

1^41  1791  i 1800 

Rodó,  21  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  coloma. 
Llegenda  borrosa. 

Una  petxina. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  en  un  certificat  dels 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  certi- 
ficació del  Batlle  i Regidors  de  la  vila  de  Sant  Vicens  de 
Sarrià,  referent  a l’ Hospital  de  la  Santa  Creu.  Datada  a 
12  de  febrer  de  1800  i. 

Regidors  referent  a les  despeses  i gratificació  dels  soldats 
que’s  feren  de  recluta  en  el  mes  de  desembre  de  1744. 
Datat  a 20  de  maig  de  1745. 

1546  1776 

SANTA  COLOMA  DE  CERVELLÓ 
1542  1794  i 1808 

Oval,  28  X 24  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Una  coloma  volant. 

Rodó,  13  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

+ STA  COLOMA  ■ DE  • GRAMANET 

Escut  que  porta  per  senyal  una  coloma. 

En  un  document  de  1776. 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certificat 
referent  a diversos  terratinents  del  terme  de  Santa  Co- 
loma de  Cervelló,  fet  pel  Batlle  i Regidors  de  dit  lloc  en 
4 de  juny  de  1794  2. 

SANTA  COLOMA  DE  QUERALT 
1547 

Rodó,  26  mm.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes  comunes 
originals,  1614. 

154B  1802  i 1804 

Oval,  29  X 24  mm.  — Collecció  de  l’autor. 

Escut  que  porta  per  senyal  una  coloma. 

Una  coloma  volant. 

+ SANTA  COLOMA  • DE  • CARAT 

1.  Altre  exemplar  el  veièrem  empremtat  al  peu  d’un  conveni  en* 
tre’l  Batlle  i Regidors  de  Sarrià,  d’una  part,  i d’altre  En  Jaume  Xa- 
tart,  pagès  de  dita  vila,  en  29  de  juny  de  1791.  (Barcelona,  Collec- 
ció del  Marquès  de  Dou.) 

2.  En  l’Arxiu  Corona  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Superior  de 

Catalunya),  n’hem  vist  un  altre  exemplar  en  una  proposta  de  Regi- 
dors per  a l’any  1809,  datada  a 18  de  setembre  de  1808.  1 

En  una  carta  dels  Jurats  de  Santa  Coloma  de  Queralt 
als  Consellers  de  Barcelona,  participant-els -hi  haver  sa- 
nitat en  la  vila.  18  de  juliol  de  1614. 

1.  Altre  exemplar  d’aquest  segell  l’hem  vist  en  l’Arxiu  Provin- 
cial d’Hisenda  de  Barcelona,  en  una  relació  de  delmes,  amb  data  de 
2 de  juny  de  1802. 

INVENTARI 


201 


SANTA  CREU  D'OLORDE 
1548  im 

SANTA  MARIA  DE  MARLÈS 

1553 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisendc. 

Dintre  d’un  cercle  una  creu  de  Sant  Joan. 

Oval,  30x26  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

+ SANTA  CREV  DEL  ORDE 

Monograma  de  Maria. 

STA  MARIA  E)  MARLES 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació dels  Regidors  de  dit  lloc  referent  a que  el  comú 
de  dit  terme  no  té  sobrants  de  propis  i arbitris.  19  de 
febrer  de  1781. 

SANTA  MARIA  DE  MEYA 

1554 

1549 

Rodó,  33  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya. 

Oval,  28  x 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

Una  estrella. 

Imatge  d’una  Santa. 

SANTA  MARIA 

+ SANTA  CREU  DE  OLORDE 
L’hem  vist  usat  en  documents  de  1845. 

Al  peu  d’una  proposta  de  Regidors  i Síndics,  dirigida 
a la  Junta  en  6 d’octubre  de  1808. 

SANTA  EUGÈNIA  DE  RERGA 

SANTA  MARIA  DE  PALAUTORDERA 
1555 

1550 

Oval,  28  X 22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Rodó,  30  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  ferre. 

Dibuix  ornamental. 

Un  castell  sobre  la  Tordera. 
No  porta  llegenda. 

STA  EVGENIA  E>  BERGA 

En  una  relació  referent  als  béns  que  de  seglars  havien 
passat  a eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 24  de  febrer 
de  1729. 

SANTA  LLOGAYA  D’ALGAMA 
1551 

Rodó,  33  mm.  — Girona,  Museu  Arqueològic;  matriu  de  boix. 

SANTA  PERPÈTUA  DE  LA  MOGUDA 
1556  1848 

Una  creu  de  Sant  Joan. 

Oval,  30  x 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

S.  LEOCADIA  DE  ALGAM 

Una  corona  i una  palma. 

+ S ■ TA  PERPETUA  • 

SANTA  MARGARIDA  DE  MONJOS 
1552 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1848. 

Rodó,  19  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  bronze. 

SANTENYS 
1557  1729 

Una  palma. 

Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

+ SA  MARGARIDA. 

Dintre  d’un  cercle  la  llegenda: 

VOLUM  II 


26 


202 


SIGILLOGRAEÍ A CATALANA 


SEN 1 TENYS 1 + 

SERCHS  I BLANCAFORT 

1812-1837 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  un  certi- 
ficat dels  Regidors  de  dit  lloc,  de  que  no  hi  ha  cases  ni 
terres  que  de  mans  seglars  hagin  passat  a eclesiàstiques 
des  de  1716.  Datat  a 8 de  febrer  de  1729. 

Rodó,  29  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueológic; 
matriu  do  ferre. 

Ocupa  tot  el  camp  del  segell  la  llegenda: 

SANTPEDOR 
1558  1571  i 1811 

SERCHS  1 Y [ BLANCA  / FORT 
En  l’Arxiu  Corona  Aragó  (Documents  de  la  Junta  Su- 

Rodó, 34  mm.  Cera  vermella.  — Barcelona,  Arx.  Municipal;  Cartes 
comunes  originals,  1571-1575,  f.  31. 

prema  de  Catalunya,  llig.  Guerra),  hem  vist  un  exemplar 
d’aquest  segell,  empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper, 
en  una  certificació  que  fan  els  Regidors  del  lloc,  d’ha- 

Escut a senyal  de  les  barres,  i a dreta  i es- 
querra de  l’escut  dues  claus. 

ver- se  presentat  per  a la  revista  de  comissari  el  capo- 
ral 2. on  N’ Antoni  Sandoval;  datada  a 1 de  maig  de  1812. 
També  l’hem  vist  usat  en  documents  de  1828,  1830 
i 1837. 

+ S’  VNI VERSITATIS  SANCTI  PETRO 
DE  AVRO 

Al  dors  d’una  carta  del  Batlle  i Consellers  de  la  vila 
de  Santpedor  als  de  Barcelona,  referent  a l’embarc  d’oli 
per  als  pobres  del  poble;  hi  fan  constar  que  d’antic  ha 
sigut  considerat  Santpedor  com  a carrer  de  Barcelona. 
2 de  setembre  de  1571  h 

SERINYÀ 

1562  1729 

Rodó,  22  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Creu  de  Sant  Andreu  (patró  del  lloc). 

1559 

+ * SERINYÀ  * 

Rodó,  20  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Superior 
de  Catalunya;  Gràcia  i Justícia,  llig.  2. 

En  una  relació  dels  béns  de  seglars  que  han  passat  a 
eclesiàstics  des  de  1716.  Datada  a 13  de  febrer  de  1729. 

Els  mateixos  senyals  que’ls  del  segell  prece- 
dent n.°  1558. 

No  porta  llegenda. 

1563 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta  Superior  de 
Catalunya,  en  13  d’octubre  de  1809. 

El  mateix  senyal  del  segell  precedent  n.°  1562. 
+ SERINYÀ 

1560  1829  i 1844 

En  una  certificació  dels  Regidors  del  lloc  de  Serinyà, 
d’haver  fet  un  repartiment  segons  les  regles  que’ls  hi 
havien  sigut  donades  per  l’Intendent  General  del  Prin- 

Rodó, 25  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueológic; 
matriu  de  coure. 

cipat.  Datada  a 2 de  març  de  1741. 

L’escut  amb  les  barres  i a dreta  i esquerra 
d’ell  dues  claus. 

SERRATEIX 

1564 

L’hem  vist  usat  en  documents  de  1829  i 1844. 

Rodó,  28  mm  — Barcelona,  Col·lecció  d’En  Juli  Vintró; 
matriu  de  coure. 

1.  En  l’Arxiu  Corona  Aragó  ( Documents  de  la  Junta  Suprema  de 
Catalunya,  llig.  8),  n’havem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  amb 
hòstia  vermella  i paper,  en  un  recurs  dirigit  a la  Junta  pels  Regi- 
dors do  la  vila,  amb  data  de  20  d’octubre  de  1811. 

Un  arbre  (teix?)  encreuat  amb  una  serra. 
SERRATEIX. 

INVENTARI 


203 


SETCASES 

1565  1822 

1568  1648-1748 

Rodó,  25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d'Hisenda. 

Rodó,  20  mm.  -—Collecció  de  EflUtor. 

Una  estrella. 

SETCASAS  ■ 

Representació  semblant  a la  dels  segells  prece- 
dents n.os  1566  i 1567. 

En  una  certificació  del  nombre  de  veïns  (40)  i d’àni- 

*  CIVIT  AS  o VRGELLII 

mes  (206)  que  hi  havia  en  la  data,  11  de  març  de  1822. 

SEU  D’URGELL 
1566  1493 

Rodó,  33  mm.  Cera  vermella.  — París,  Arxius  Nacionals; 

J.  686,  n.°  10. 

En  un  manament  fet  pels  Regidors  de  la  ciutat  d’Ur- 
gell a En  Josep  Saló,  clavari  dels  rèdits  i emoluments 
d’ella,  perquè  pagui  a En  Francesc  Berga  onze  lliures, 
quatre  sous;  que  són  per  tantes  com  ne  té  pagades  al 
Pare  predicador  de  la  Quaresma,  i era  ço  que  acostu- 
mava donar  la  ciutat  cada  any  a dit  predicador.  Datat 
a 24  d’abril  de  1747  ’. 

Imatge  de  la  Verge  amb  Jesús-Infant  al  braç, 
asseguda  en  un  banc  i portant  un  ram  florit  a 
la  mà  dreta  i un  bàcul  a l’esquerra. 

SEYA 

1569 

+ 8’  PROBOR  OMINV.  CIVIT  ATI 

Rodó,  26  mm. — Barcelona,  Museu  Artístico-Arqueològic; 
matriu  de  coure. 

SED’VRGELL 

Monograma  de  Maria. 

Penja  per  cintes  de  seda  groga  i vermella,  de  la  ratifi- 
cació d’un  tractat  atorgat  entre  Ferran  11  d’Aragó  i 
Carles  VIII  de  França,  amb  data  de  1 d’octubre  de  1493. 

SEVA 

1567  1595-1827 

SITGES 

1570  1722-1824 

Rodó,  32  mm. — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Oval,  30  x 23  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

La  mateixa  representació  que  la  del  segell  pre- 
cedent n.°  1566. 

Un  castell  cimat  d’una  creu. 

SIC  + CON  + ET  + PROCE  + Cl  VITATIS  + 

SITGES 

VRGELEN  + 

( Sigiílum  Consulum  et  procerorum  civitatis  Urgelensis ) 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  rela- 
ció del  preu  que  tenien  en  la  ciutat  d’Urgell  els  grans  i 
llegums,  que  s’hi  expressen,  en  el  mes  de  setembre  de  1822. 

En  una  certificació  dels  Regidors  de  Sitges  referent  a 
la  llista  o relació  que  s’ha  fet  de  totes  les  persones,  parti- 
culars i habitants  de  dita  vila  que  perceben  censals.  Da- 
tada a 17  de  gener  de  1722  2. 

Datada  a 31  de  març  de  1827  i. 

1571  1825 

1.  D’aquest  segell  n’hem  vist  diversos  exemplars  corresponents 
a diferents  dates,  des  de  1595  a 1827.  Així  en  l’Arxiu  Municipal  de 
Barcelona  (Cartes  comunes  originals,  1595-1596,  fol.  81),  n’hem  vist 

Oval,  30x23  mm.  — Barcelona,  Arx.  de  l’Institut  d’Estudis  Cata- 
lans; documents  procedents  de  l’Hospital  de  la  Santa  Creu. 

un  d’empremtat  amb  cera  vermella  i paper,  en  una  carta  dels  Còn- 
sols de  la  ciutat  d’Urgell  als  Consellers  de  Barcelona,  consultant-els- 
hi  sobre  la  incapacitat  dels  familiars  de  la  Inquisició  per  a exercir 
càrrecs  del  Consell  municipal.  Datada  a 19  de  setembre  de  1595. 

Representació  molt  semblant  a la  del  segell 
precedent  n.°  1570. 

Altre  d’empremtat  en  una  certificació  feta  pels  Cònsols  de  la  ciutat 
d’Urgell,  en  30  de  maig  de  1646,  de  còm  en  partien  25  homes  per 
anar  a la  «armada  del  siti  de  Lleyda,»  el  tenim  en  nostra  collecció 

SIT  / GES 

d’originals.  També  l’hem  vist  en  cartes  dels  Cònsols  als  Consellers 
de  Barcelona,  datades  en  1683,  1690  i 1693  (Arxiu  Municipal  de 
Barcelona,  Cartes  comunes  originals).  Finalment,  en  l’Arxiu  Pro- 
vincial d’Hisenda  de  Barcelona  en  veièrem  dos  exemplars,  en  do- 
cuments corresponents  als  anys  1729  i 1781  respectivament. 

1.  Altres  exemplars  d’aquest  segell  en  documents  de  1648,  1708, 
1725,  1734,  1743  i 1748. 

2.  En  el  mateix  Arxiu  n’hem  vist  un  altre  exemplar  en  un  do- 
cument de  9 de  gener  de  1735,  i finalment  un  altre  en  un  document 
de  1824. 

204 


SIGILLOGRAFlA  CATALANA 


Empremtat  al  peu  d’una  certificació  del  Batlle  i Ajun- 
tament reial  de  la  vila,  de  que  En  Francesc  Jacas,  veí 
d’ella,  és  subjecte  de  bona  fama,  vida  i costums.  20  de 
novembre  de  1825. 


1572 


SOBREMUNT 

1837  i 1842 


Rodó,  20  mm.  — Barcelona,  Museu  Artístico -Arqueològic, 
matriu  de  ferre. 

La  llegenda  rodejada  d’arcs  invertits,  ocupa 
tot  el  camp  del  segell. 

S ■ / MAR  I TI 

L’hem  vist  usat  en  documents  dels  anys  1837  i 1842. 

SOLSONA 

1^73  1709-1811 

Oval,  31  x 25  mm.  — Barcelona,  Arx.  Provincial  d’Hisenda. 

Una  creu  llatina  posada  sobre  un  sòcol  de 
graons.  A la  dreta  hi  té  un  castell  i a l’esquerra 
els  cards. 

+ SOLSONA 

Empremtat  amb  hòstia  vermella  i paper,  en  una  cer- 
tificació d’interès  particular,  datada  en  la  ciutat  de  Sol- 
sona a 24  de  desembre  de  1811  i. 


1574 


1809 


Oval,  30  X 25  mm.  — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Supe- 
rior de  Catalunya;  Uig.  Govern,  n.°  5. 

Escut  que  porta  per  senyal  un  castell  cimat 
d’un  sol. 

En  una  certificació  de  la  Junta  de  Govern  de  la  ciutat 
i partit  de  Solsona,  de  26  d’abril  de  1809. 


1575 


SURIA 

1808 


Oval,  29x22.  mm. — Arx.  Cor.  Aragó.  Documents  de  la  Junta  Su- 
perior de  Catalunya,  llig.  1. 

Representació  borrosa. 

SVEIA 

Empremtat  amb  hòstia  i paper,  al  peu  d’una  proposta 
de  càrrecs  del  municipi  dirigida  a la  Junta,  el  3 d’octu- 
bre de  1808. 

1.  En  l’Arxiu  Municipal  de  Barcelona  (Cartes  comunes  originals, 
1709-1710),  n’hem  vist  un  altre  exemplar,  empremtat  en  una  carta 
dels  Cò